Els
subscriptors d'
La locució conjuntiva concessiva mas que
419. Cada llengua és una
formidable creació artística, fruit de la història de molts
segles.
Yves Sauvingac
Pensador
El rebuig de la concordança del verb impersonal haver-hi amb el
sintagma nominal que l'acompanya
¿Cal fer concordar el verb impersonal haver-hi amb
el sintagma nominal que l'acompanya i que el parlant percep com a subjecte de
l'oració, és a dir, podem hem dir i escriure hi han dos llibres damunt la
taula o imprescindiblement hem dir i escriure hi ha dos llibres damunt la
taula?
Joan Solà, en el llibre Sintaxi normativa: estat de la
qüestió, publicat l'any 1994 per l'editorial Empúries,
escriu:
«Sembla clarament una incongruència mantenir la prohibició en el cas de 1
[es referix a la concordança del verb haver locatiu amb el sintagma nominal que l'acompanya]. Llevat que hi
hagués algun fonament per haver-la prohibida, que a mi em sembla que no hi és:
hi ha, simplement, una primera malfixació, que després ha estat mantinguda per
raons extralingüístiques. I aquella primera malfixació, es pot moralment
assegurar que ens vingué provocada pel castellà: a finals del segle XIX les
gramàtiques castellanes del Principat es preocupaven molt de prohibir la
concordança que els catalans feien parlant en castellà. Vet aquí l'embolic: per
culpa del castellà abandonàvem un tret que era totalment genuí i coherent.»
Aquesta qüestió ha estat estudiada en profunditat pel professor Abelard
Saragossà en el capítol 5é del seu llibre Reivindicació del valencià. Una
contribució titulat “La
concordança del verb haver locatiu (De persones com ell, {ja no en
queden / ja no n'hi han}): teoria i evolució”. El llibre ha estat
editat per editorial Tabarca (València, 2007). Aquest capítol del llibre es pot
trobar en internet en la web Eines de llengua. Els enllaços són els
següents:
En html: http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/Arxius/haver-hi/entorn.htm
En pdf: http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/Arxius/haver-hi/Haver-hilocatiu.pdf
En la
web Eines
de llengua
trobem també un escrit de Miquel Boronat dedicat a aquesta concordança. L'enllaç
és el següent:
http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/C/concordanca.htm
El lingüista Albert Pla Nualart va dedicar a aquesta qüestió quatre dels articles que amb el títol Un tast de català publica de dilluns a divendres en el diari ARA. Podeu llegir-los en l'enllaç http://www.rodamots.com/public/apn_haver-hi.htm
La gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en 32.2.2
diu:
«També
té un comportament ben característic el verb impersonal haver-hi. El
sintagma nominal que acompanya este verb es comporta com un complement directe
i, per això, en l'ús més tradicional no s'establix concordança entre el verb i
el sintagma nominal.
A ma casa hi ha més cadires.
Tot i amb això, el fet que el verb siga impersonal i no tinga verdader
subjecte explica la tendència a percebre el sintagma nominal com un subjecte
gramatical i a establir, per tant, la concordança amb el
verb:
A ma casa hi han més cadires.
És
acceptable tant la falta de concordança com la concordança, però en els
registres formals es considera més adequada la manca de concordança, d'acord amb
l'ús tradicional.»
Fins ací el que diu la gramàtica de l'AVL.
Com veiem, fer la concordança és normatiu perquè així ho accepta
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Es publica el quart volum de l'obra, dirigida pel dialectòleg Joan Veny · És extret de l'Atles lingüístic del domini català', projectat el 1952 i encara inacabat
Un diccionari de sinònims ens dirà que 'blat de moro' també es pot dir 'moresc', 'panís' o 'blat dindi', però amb això no sabrem pas en quines contrades fan servir l'un terme o l'altre. Doncs aquesta informació, per exemple, és la que trobarem en el quart volum del 'Petit atles lingüístic del domini català', aquesta vegada dedicat exclusivament al lèxic del camp i dels conreus.
L'obra, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans, conté un total de 121 mapes: 94 mapes lèxics, 26 de fonètics i un de comparatiu. I tot plegat és complementat amb un apartat de bibliografia, un glossari de terminologia lingüística i un índex dels mots comentats. La informació que aporta aquest volum ha estat recollida en 190 localitats dels Països Catalans.
Aquest volum és un dels deu que ha de contenir el 'Petit atles lingüístic del domini català'. Els que ja s'han publicat tracten del cos humà i les malalties (volum 1); el vestit, la casa i les ocupacions domèstiques (volum 2); la família, el cicle de la vida, el món espiritual, els jocs, el temps cronològic, la meteorologia i la topografia (volum 3); i aquest darrer sobre el camp i els cultius (volum 4).
Una petita joia extreta d'un gran tresor
El 'Petit atles lingüístic del domini català' és tan sols la versió més divulgativa d'una tasca ingent que té l'origen fa seixanta-dos anys: l'obra 'Atles lingüístic del domini català' (ADLC).
L'any 1952 els filòlegs Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón van anunciar la intenció d'elaborar un 'Atles lingüístic del domini català'. Al cap de dotze de preparació, el 1964 van començar les enquestes per a confegir aquesta obra, i no les van acabar fins el 1975. Sota la direcció de Badia i de Colón, els principals enquestadors foren Joan Martí i Castell, Lídia Pons, Joaquim Rafel i Joan Veny, que n'esdevingué director.
L'obra restà interrompuda per motius econòmics i professionals, però el 1989, arran de la reestructuració de l'Institut d'Estudis Catalans, l'ALDC fou acollit com un programa de recerca dins la Secció Filològica. Joan Veny i Lídia Pons encapçalaren el projecte, s'elaboraren els programes informàtics corresponents i es treballà en la introducció i el processament de les dades.
Un banc de dades de 475.425 registres
El resultat de les enquestes, un cop acabades, és extraordinari. A partir d'un qüestionari de 2.452 preguntes aplicat a 190 poblacions de tot el domini de llengua catalana, es van obtenir un conjunt ingent de respostes. En total, el banc de dades resultant consta de 475.425 registres, presentats en forma fonètica i en grafia convencional. Aquest arreplec de dades permet d'estudiar amb profunditat i fiabilitat la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català. A banda l'atles estricte, l'any 1998, aprofitant el material 'en brut' es va editar l'Atles Lingüístic del Domini Català: etnotextos del català oriental', un conjunt de texts enregistrats magnèticament que reprodueixen la parla espontània de les generacions més grans en les diverses modalitats de la llengua. El volum conté 152 texts, un glossari i una casset.
XIX Jornada de
Sociolingüística d'Alcoi 2014
Tenim una llengua
invisible?
Alcoi, 29 de març de 2014
Universitat Politècnica de
València
Campus
d'Alcoi
Objectiu
L'objectiu de la XIX Jornada de
Sociolingüística d'Alcoi és analitzar i debatre sobre l'ús del valencià
en
els àmbits on encara no ha
accedit amb certa normalitat o és clarament insuficient, com poden ser els
següents: la justícia, els registres de la propietat, les notaries, els cossos
de seguretat (guàrdia civil, policia nacional, exèrcit...), etc., i entre els
quals es pot incloure l'absència de mitjans de comunicació autonòmics arran del
tancament recent de la RTVV.
Programa
|
9.00 h – 9.15 h |
Recepció i lliurament de la
documentació |
|
9.15 h – 9.30 h |
Inauguració a
càrrec de Georgina Blanes, directora del Campus d'Alcoi de |
|
9.30 h – 10.15
h |
Conferència
inaugural: “Quan els drets lingüístics no es fan visibles”, Mercé Teodoro,
Acció Cultural del País Valencià Presenta: Sandra
Obiol, Centre Ovidi Montllor d'Alcoi |
|
10.15 h – 11.15 h |
Diàleg: “El
valencià en la justícia: un casus
belli?”, entre Josep Ochoa, Universitat d'Alacant, i Anselm Bodoque,
Universitat de València |
|
11.15 h – 11.45 h |
Café i visita a
l'exposició “Ensenyar en temps difícils. Carles Salvador i Enric Matalí”,
guiada per Brauli Montoya Sala
d'exposicions del Campus d'Alcoi (planta baixa de l'edifici de
Carbonell) |
|
11.45 h – 12.45 h |
Diàleg: “L'administració pública de
l'estat en la promoció i l'ús de les llengües cooficials”, entre Juan
Antonio Blay, periodista de
Público, i Adolf Beltran,
periodista d'El
País |
|
12.45 h – 13.45
h |
Diàleg: “El tancament de RTVV: i ara
què?”, entre Xelo Miralles, periodista i exmembre del Consell
d'Administració de RTVV, i Vicent Partal, periodista i director de
Vilaweb |
|
14.00 h – 16.00 h |
Dinar |
|
16.00 h – 17.00 h |
Documental: Nosaltres els valencians, d'Andreu
Signes, amb Jordi Tormo, Ajuntament d'Alcoi
|
|
17.00 h – 18.00 h |
Taller: “Siguem assertius. Una conducta positiva per no perdre els
sentits”, Ferran Suay, Universitat de València |
|
18.00 h – 18.20 h |
Monòleg: “El
valencià, un malalt imaginari”, a càrrec de Rosanna
Espinós |
Lloc
Universitat Politècnica de
València. Campus d'Alcoi
Sala de graus Roberto García
Payá
Edifici de Carbonell, plaça de
Ferrándiz i Carbonell
03801
Alcoi
Inscripció:
en línia
Preu: 20 euros. Inclou:
matrícula, documentació, dinar i certificat
d'assistència.
El termini per a inscriure's finalitza el dimecres 26 de març de
2014.
Organitzen
Universitat Politècnica de
València, Acadèmia Valenciana de
Col·laboren
Universitat d'Alacant,
Universitat de València, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández
d'Elx
Més informació