InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 953 (dilluns 24/02/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, dia 1 de març, el treball d'Eugeni S. Reig

Més bé i locucions equivalents

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) SAÓ: Sistema d'ajuda a la lectura en veu alta del valencià
 
4) Observacions de l’etiquetatge en català i castellà en supermercats
 
5) Seminari Complèxica
 
6) Nou llibre: Manual de traducció de textos científics de l’anglès al català
 
 
 
 
 
 
12) Xavier Vidal-Folch - Abajo el nacionalismo lingüístico
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 123).
 

414. La personalitat d’un poble i d’un país, la defineix la conjunció de factors geogràfics, històrics, econòmics i culturals. L’expressió més sensible del particularisme d’una col·lectivitat, de la seva personalitat diferenciada, és la llengua pròpia.

 

Manuel Sanchis Guarner

Filòleg i historiador

 
2)
 
 
 
 
3)
 
 
SAÓ: Sistema d'ajuda a la lectura en veu alta del valencià
(Universitat d'Alacant-Acadèmia Valenciana de la Llengua)
 
 
 
Este anotador ortoèpic ha sigut realitzat pels becaris Carmen Arronis i Llopis i Carlos Pérez Sancho, i supervisat pel professor Mikel L. Forcada (Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics), amb l'assesorament lingüístic dels professors Carles Segura i Vicent Beltran (Departament de Filologia Catalana) de la Universitat d'Alacant, i seguint els criteris de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La idea inicial de fer este anotador és de Jordi Colomina, catedràtic de Filologia Catalana i acadèmic de l'AVL.
Es tracta d'un programa que anota textos per a indicar la pronunciació correcta de mots conflictius, ja que les gramàtiques i diccionaris no sempre aporten la informació necessària. Actualment més d'un 95% dels mots dels textos generals s'anoten correctament. La presentació de les anotacions (visibles amb navegadors recents com Explorer 6, Netscape 6 o Mozilla 1.x) i els formats de fitxer són encara provisionals.
 
4)
 

Observacions de l’etiquetatge en català i castellà en supermercats

 

Des de fa temps cerquem una dada que ens pot anar molt bé per a la feina que fem diàriament. Es tracta del percentatge de productes que podem trobar als supermercats i que estan etiquetats en català.

 

Per poder trobar aquesta dada, hem pensat un mètode prou senzill, i que no porta gaire feina. Per això ens agradaria que ens poguéssiu ajudar, ja que com més visualitzacions fem, més ens aproximarem a les dades reals.

 

El mètode és el següent:

 

Visitarem un supermercat del qual se’n farà una observació d’entre 40 i 60 productes diferents i triats de forma aleatòria, dels quals se n’apuntarà una sola dada: si els ingredients (o si és el cas altres dades obligatòries) estan en català, castellà o català i castellà. Els supermercats millor que siguin generalistes (aliments, neteja, neteja personal...) estil Bonpreu, Esclat, Sorlidiscau, Condis, Eroski-Caprabo, El Corteinglés, Hipercor, Plus fresc, Keysi, Alcampo, Carrefour, Dia, Lidl, Aldi, Suma, supermercat de barri... La visualització ha de seguir els següents paràmetres. És molt senzill.

 

a)      Triar un supermercat/hipermercat que et vagi bé

b)      Es triarà, com cadascú pugui i vulgui, i depenent del supermercat, una fórmula aleatòria per escollir els productes. Per exemple, es pot triar el primer, tercer i cinquè producte de cada prestatgeria que estigui a l’alçada de la cintura, o si hi ha cinc passadissos agafar-ne 5 productes de cadascun, etc. És important que mirem només productes per atzar. Quan en portem uns 40-60 (o si voleu més o menys) o estem massa cansats, pleguem. Hem fet els que hem fet.

c)      Si el producte que s'agafa veiem que és de marca blanca o amb etiquetatge del supermercat, mirarem també amb quines llengües estan les informacions i ho anotarem sempre fent la distinció que el producte és de marca blanca.

d)      Un cop agafat el producte, mirarem la llengua dels ingredients (o si no en té, la data de caducitat, o altra informació obligatòria) i apuntarem en un full si aquestes informacions són en català, en castellà o bé en català i castellà. No cal apuntar el nom del producte, ni tipus de producte,  ni tampoc la resta de llengües que hi ha. Tampoc vol dir res si el nom del producte és en català o castellà, allò important són les dades obligatòries (si no n’hi ha- cosa molts estranya- llavors les més evidents).

e)      Ha de ser completament aleatori. No ens hem de deixar endut per inèrcies i prejudicis, tot pensant que si agafem producte de certes seccions sortiran més en català o no. Això ens oferirà una dada errònia. Ha de ser per atzar

 

Aquesta observació pot durar entre 10 i 20 minuts.

 

Nom del supermercat visitat: ...................

Ubicació (ciutat i carrer, si hi ha el nombre millor): ...............

Data de l’observació.............

Nombre de productes observats que no són de marca blanca:

  • Nombre de productes que són en castellà (però no en català): .....
  • Nombre de productes que són en català (però no en castellà): .....
  • Nombre de productes que són com a mínim en català i castellà:.....
  • Nombre de productes que no són ni en català ni en castellà:...
  • Nombre total de productes observats:....

Nombre de productes observats de marca blanca

  • Nombre de productes que són en castellà (però no en català): .....
  • Nombre de productes que són en català (però no en castellà): .....
  • Nombre de productes que són com a mínim en català i castellà:.....
  • Nombre de productes que no són ni en català ni en castellà:...
  • Nombre total de productes observats:...
 
5)
 
Seminari Complèxica

 

El Grup de Complexitat, Comunicació i Socio/lingüística, el Projecte Scripta i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, us conviden al seminari «Complèxica: seminaris per a la transdisciplinarietat»:

Presentació del número 11 de la revista LSC – Llengua, Societat i Comunicació
“Llengua i Complexitat” (http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/issue/current)

Conferència «Complexitat: xarxes, xarxes de xarxes i més enllà»
a càrrec d’Albert Díaz-Guilera (http://www.diaz-guilera.net/Albert_Diaz-Guilera/Home.html)

Dia: dimecres, 26 de febrer de 2014
Hora: 18.00h
Lloc: Sala de Professors de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB

Per a més informació: www.cuscub.wordpress.com / «Complèxica: seminaris per a la transdisciplinarietat»

 

6)
 

Nou llibre:

 

Manual de traducció de textos científics de l’anglès al català 

 

Autor: Carles Riera Fonts

Aditorial: Claret

ISBN: 978-84-9846-835-9

Pàgines: 272

 

 

Aquest manual tracta sobre la traducció de textos científics de l’anglès al català. Es divideix en quatre grans parts: aspectes generals, aspectes sintàctics, aspectes estilístics i aspectes terminològics. La traducció entre llengües amplia i estimula la circulació de les idees i els descobriments, la qual cosa permet de fer avançar el coneixement.
 
El present Manual de traducció de textos científics de l’anglès al català s’adreça, en particular, als traductors, però també, en general, a professionals, investigadors, docents i alumnes tant de l’àmbit de les humanitats com de l’àmbit de les ciències experimentals. En un món multilingüe, la pràctica de la traducció continuarà essent necessària mentre hi hagi necessitat de comunicació.
 
 Carles Riera i Fonts (Moià, 1959), doctor en filologia catalana, llicenciat en farmàcia i amb la carrera de teologia, és un especialista en el camp del llenguatge científic, autor de diverses obres sobre el tema i docent d’aquesta matèria des de l’any 1987; actualment és professor de la Universitat Ramon Llull.
 
 
La presentació del Manual serà el dimarts 4 de març, a les 19 h, a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (C. Roger de Llúria, 5 |08010 - Barcelona).
 
 
7)
 
Concus de relats col·lectius
 
http://tinavallescriu.wordpress.com/2014/02/13/tramant/
 
8)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimarts 11 de febrer del 2014
Milers de manifestants es van reunir ahir en l’acte convocat per la coordinadora d’entitats cíviques i educatives Somescola davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per defensar el model d’immersió lingüística i respondre als atacs judicials. La mobilització ve motivada per la sentència del TSJC que obliga cinc centres escolars de Catalunya a fixar el 25% de l’horari lectiu en castellà. La sentència del TSJC ha estat rebutjada pel Govern català

Els organitzadors van llegir un manifest que rebutja la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies. Somescola es va crear amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a actuar de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Manifest

Posicionament del Govern català

 
9)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimarts 11 de febrer del 2014
 
 
El Departament de Cultura ha elaborat la publicació 10 raons perquè els productes digitals parlin català, adreçada a les empreses del món digital, en què proposa deu arguments sòlids pels quals el català pot esdevenir una oportunitat de negoci i incrementar el potencial de captació de clients.

La publicació, impulsada per la Direcció General de Política Lingüística, presenta de manera molt gràfica els motius que fan del català una bona opció per a les empreses, no tan sols del sector més especialitzat de l’àmbit digital, sinó també de la resta de sectors de producció de béns i serveis.

Nota de premsa

10 raons perquè els productes digitals parlin català

 
10)
 
http://ycom.cat/xarxa/neix-ycom-cat-el-primer-portal-sobre-internet-en-catala/
 
 
Neix ycom.cat, el nou portal sobre Internet en català
 
 
 
11)
 
 
 
 
 
12)
 
Publicat en el diari EL PAÍS dissabte 15 de febrer del 2014
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
 
Abajo el nacionalismo lingüístico
 
 
Xavier Vidal-Folch
 
Los desprecios al catalán conculcan el Tratado de la UE y amenazan al mercado cultural interior español
 
Sólo hay un nacionalismo más insidioso y brutalista —a veces violento— que el catalán: el español. De entrada, secuestra el nombre de las cosas. Y antes que nada, del idioma. Ocurrió en Aragón, con la nueva ley de lenguas que omite la palabra "catalán", el idioma utilizado en la Franja, para sustituirlo por el circunloquio "lengua aragonesa propia del área oriental", el lapao.
 
Sucede con las actuales andanadas de la Generalitat Valenciana a la Acadèmia Valenciana de la Llengua, por definir el valenciano como lo que es. A saber, una "lengua románica hablada" allí; y en otros lugares, como Cataluña y Andorra, "donde recibe el nombre de catalán".
 
La cuestión nominalista no es baladí. "El nombre que se da a una lengua estándar suele derivar de una operación de planificación", describe el catedrático madrileño Juan Carlos Moreno, de la Universidad Autónoma de Madrid, en su estupendo y recomendable libro, El nacionalismo lingüístico, una ideología destructiva (Península, 2008). Moreno nos recuerda que al toscano o florentino se le llama italiano para afianzarlo como lengua común, "que se pretende implantar de modo generalizado, impositivo y omnicomprensivo", ese paralelismo con castellano y español.

Con el catalán en Valencia y Aragón la secuencia es clavada, pero inversa: al despojarle de su nombre, se le desnaturaliza y relega a residuo particular, opcional y nada-comprensivo. En las Islas Baleares, la marea verde del pasado otoño denunció espectacularmente otro modo de jibarización del catalán, la rebaja de su uso escolar, concomitante con la de la ley Wert. Bajo estos tristes eventos palpitan, implícitas, "tres ideas clave del nacionalismo lingüístico" repertoriadas por el profesor madrileño: el pretendido "carácter intrínsecamente superior de la lengua nacional", su función de instrumento "unificador" y la suposición de que "una vez desaparecido el Imperio, se puede mantener la lengua como inductora de un imperio espiritual".

En todos esos casos se ningunea la pretensión plurilingüista, aunque sea limitada a compartimentos territoriales estancos, de la Constitución. Y se atenta frontalmente contra el Tratado de la Unión Europea, por el que toda ella (también sus Estados miembros) "respetará la riqueza de su diversidad cultural y lingüística y velará por la conservación y el desarrollo del patrimonio cultural europeo" (art. 3.3). Subrayen: "respetará". Nada de "enmascarará".

Simultáneamente a esta recua de desprecios, tanto la Generalitat valenciana, primero, como el Gobierno, pugnan por la vía administrativa (y ya van ganando), para silenciar las emisiones en Valencia de Catalunya Ràdio y TV-3. Son unos medios poco ejemplares en cuanto a pluralismo político, pero muy preciosos para el pluralismo lingüístico. Más ahora que Canal 9, tan genuflexa ante el sesgo mafioso del poder local —pero en valenciano: contrapunto de diversidad cultural— ha cerrado tras orgías de despilfarro.

Por el raíl del rábula burocrático, los salteadores contra la lengua catalana quizá no se percatan de que están atentando también contra la unidad del mercado lingüistico español, incluida la industria editorial. La lengua es un bien espiritual, pero también una mercancía, y ha de poder circular libremente: en eso consiste un mercado interno. No en la uniformidad del monolingüismo.

Habrá que volver a reivindicar el mercado interno español —esta vez aplicado a la cultura y su diversidad—, como hicieron los catalanes del XVIII y del XIX, y no como intentan parcelar algunos bonachones soñadores de la endogamia.

Fueron los catalanes los inventores del mercado nacional (español), y por eso la patronal catalana se llamaba, cuestión nominalista, Fomento del Trabajo Nacional; y el primer sindicato catalán, era la anarquista Confederación Nacional del Trabajo: predicamentos nacionales de la nación de naciones (española).

Quizá algunos chavales duden de esto. Sepan que fue un catalán, Laureà Figuerola, quien en 1868 arrumbó las 80 monedas distintas existentes en la península y creó un mercado monetario único, basado en la peseta. Ello ocurría tras la supresión de los aranceles interiores (unión aduanera), en fecha muy tardía, 1841.

Lean a Josep Fontana (Cambio económico y actitudes políticas..., Ariel, 1973) y a Miquel Izard (en El comerç en el marc econòmic de Catalunya, La Magrana, 1983) y verán que en el XIX era más fácil y barato traer trigo a Barcelona en barco desde Charleston (EEUU), que desde Zaragoza en tren, y cómo fueron sobre todo los burgueses catalanes quienes empujaron para crear el mercado único de productos y servicios.

Pues bien, sólo una irrupción semejante, decidida, continua, inasequible al desaliento e intransigente con la propia fatiga y con las tentaciones al escapismo centrífugo puede lograr hoy algo semejante en el ámbito de las lenguas: un mercado cultural interno basado en la riqueza de idiomas diversos, y ampliamente cooficiales, no solo en sus rincones. De forma similar a lo que ocurre en Suiza. En esto sí es admirable.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací