Pel matí, per la vesprada i per la
nit
1. Ús
temporal, amb sentit duratiu, de la preposició per en
valencià
En el
meu article titulat «Bon dia i bona nit, però mai bona vesprada»
que vaig publicar en diversos mitjans de comunicació vaig escriure que els
valencians diem a voltes bon dia de matí (o bon dia pel matí).
Alguns lectors em varen escriure per a dir-me que això de “pel matí” és
incorrecte en català. Un lector em va dir que Pere Ortís ho deia clarament en un
article que va publicar en la revista Llengua Nacional. En efecte, en el número
68 de la citada revista trobem l’article de Pere Ortís titulat Barbarismes en
el llenguatge col·loquial. En eixe article diu el senyor Ortís: «No és
correcte, en català, “per la nit, pel matí, per la tarda”. Cal dir: al
matí, a la nit, a la tarda. L’acte tindrà lloc a la
tarda. Demà, al matí, ens banyarem. A la
nit, tot és fosc.» Com veiem, el senyor Ortís es limita a dir que
l’ús de la preposició per davant les paraules nit, matí i
tarda “no és correcte” però no justifica els motius d’eixa incorrecció.
No argumenta, no fa cap raonament, només diu: «Aquesta és la regla. Aplica-la».
No explica de manera raonada per què la regla diu això. I no ho explica perquè
no pot fer-ho, perquè no hi ha cap fonament que justifique eixa
regla.
Cal
aclarir que en molts parlars valencians és corrent dir «bon dia pel matí» i,
fins i tot, hi ha qui diu «bon dia pel matí, que per la vesprada ja veurem»
(Evidentment no pronuncien ‘vesprada’ sinó ‘vesprà’ o ‘asprà’ i no pronuncien
‘veurem’ sinó ‘vorem’). No és gens estrany dir en valencià «pel matí», ans al
contrari, és molt corrent. Aquest ús temporal, amb sentit duratiu, de la
preposició per que fa el valencià actual és el que feien els nostres
clàssics. Vegem-ne uns exemples.
2.
Exemples literaris dels clàssics valencians
● En el
Tirant lo Blanc apareix per lo matí 27 voltes i per la nit
3 voltes. Copie uns fragments del Tirant com a
exemple.
En el
capítol 44 titulat De les festes que
foren fetes lo dia de les bodes del rei d'Anglaterra trobem:
Lo
dissabte per lo matí fon ajustat consell general de tots los estats, així
d'hòmens com de dones, e foren allí en presència de tots publicat e manifestat
per los reis d'armes e per los porsavants e herauts cascun dia de la setmana què
tenien de fer.
En el
capítol 98 titulat Com Tirant ab sos
companyons partien de l'ermità e tornaren en llur terra trobem:
Torna-te'n e per lo matí poràs entrar a ton plaer.
En el
capítol 101 titulat Com lo rei de Sicília
pregà a Tirant que l'acollis en la sua nau per passar al sant Sepulcre de
Jerusalem
trobem:
Per
lo matí ells s'abilllaren lo millor que pogueren, e tots los seus per lo
semblant foren al palau e feren reverència al Rei.
En el
capítol 263 titulat La comparació de la
vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu trobem:
[...] fon-li forçat per la nit d’aturar-se e pendre posada en sòl de
terra.
En el
capítol 340 titulat L’oració que Tirant
féu a la gent d’armes, ans que ixquessen per dar la batalla trobem:
La
batalla durà tot lo dia e es continuà molt cruel, sinó que els fon forçat per la
nit que els empedí, perquè feia gran fosca, que s’hagueren a
departir.
En el
capítol 418 titulat Com Tirant pres
l’estol dels moros
trobem:
E
Tirant navegà aquell dia fent la via de la mar Major fins que, per la nit, los
moros perderen de vista les fustes.
● En
Lo passi en cobles trobem:
Porta
l’ingrat poble: al seu rey loable
Ligat al pretori: tantost
pel mati
Y anava cahent: lo senyor
amable
Essent mal tractat: per gent
tan colpable
Vetlant la nit tota: que
gens no dormi
Los uns lo prenien: yls
altres dexaven
De dar li mil penes: restant
tots cansats
Los chichs l’escopien: los
grans lo pelaven
Dient-li blasfemies: tots
s’estudiaven
Com fer-li porien: maiors
crueldats
● En
els Sermons de sant Vicent Ferrer trobem:
[…]
mas, ¿sabeu per què no la dien pel matí? car no-s leven a matines, per quan
deuen dir la missa dien matines
● Maria
Àngels Diéguez Seguí, de la Universitat d’Alacant, en El llibre de cort de
justícia de València, 1279-1321: estudi lingüístic,
escriu:
Precedit de la preposició per, en sentit duratiu, per lo
matí, postergat injustament per la normativa actual: “en aquest dia d’uy
per lo matí” R248; “que·l dit Salamó ere vengut per lo matí a
casa” R87.
3.
Exemples literaris d’autors valencians moderns
Però
també molts autors valencians moderns usen la preposició per amb eixe
valor temporal. Vegem-ne alguns exemples.
● El
fragment següent és de l’obra De la nostra garbera de Josep Pascual
Tirado:
Van
celebrar dos dies de vaquetes en la plaça de bous, i, per caperutxo del
clavari, estes foren del Regentero; per la nit balls parats a toc de donçaina i
tabal i alguna tocateta de música de vent [...]
● El
fragment següent corresponen al llibre Els Valencians de Secà: Estampes
Velles del Maestrat de Gaetà Huguet Segarra:
Una
nit, després de sopar, el fill del propietari digué al
Monjo:
–Demà, a punta de dia, ens n’hem d’anar al mas de la Rossa. Amb això
vull dir-li que no se’n vaja del mas pel matí.
● El
fragment següent és del llibre La decadència al País Valencià de Joan
Fuster:
La
Rondalla de rondalles,
atribuïda a Lluís Galiana i publicada per primera vegada el 1768, fa referència
a “divertiments” propis de la ruralia: en especial, als nocturns (“per la
nit”).
● Els
fragments següents corresponen a l’obra La processó valenciana del Corpus del
lingüista Manuel Sanchis Guarner:
El
mateix dia de la vigília pel matí, recorria els carrers de la ciutat una lluïda
cavalcada, a la qual la gent donava els noms d’Els Cavallets o de La
Degolla, que tenia per missió anunciar la festa de l’endemà, i visitar les
cases de les primeres autoritats, per tal d’invitar-les a la
processó.
------------------------------------------
El
dia del Corpus pel matí, les dansetes anaven a la Casa de la Ciutat per tal
d’acompanyar, tot i ballant, la comitiva de l’Alcalde i els regidors que, de
gran gala, anaven a la missa solemne a la Seu, on tenien bancs oficials en el
presbiteri.
------------------------------------------
A
València la processó del Corpus comença a fer-se per la vesprada l’any 1506, per
acord dels Jurats i del Capítol catedralici.
------------------------------------------
Per
això l’any 1515 els Jurats acordaren que les roques i els entremesos fessen la
volta pel matí, i la processó per la vesprada.
Posteriorment, en el mes de juny de l’any 1677, el rei Carles II ordenà que per
tal d’evitar ofensas a la Divina Majestad, la processó del Corpus es fes
pel matí. La tradició, però, pesava massa, i el rei en el juliol del mateix
rectificà i autoritzà que es fes per la vesprada, però amb la condició de
començar a les cinc i acabar abans de les nou.
● Els
fragments següents corresponen a La
nit de Vicent Andrés Estellés:
Diana
Per
la nit, el meu cos té una frescor de cànter...
Llavors sent un desig enorme de dir gràcies.
------------------------------------------
Tots
Corre
solt per la nit un vedell forestal.
------------------------------------------
La
nit és el meu regne. Tinc un desig enorme
d'escriure per la nit, de llegir per la nit,
de
pensar per la nit, de plorar per la nit,
de
jaure, de deixar d'ésser a poc a poc
enfonsant-me, així, en un habitual naufragi.
------------------------------------------
Després de certes coses s’ha de tornar encara.
Després de certes coses s’ha de tornar a casa
i a
les coses de cada dia. S’ha de tornar.
Ja no
es fa, com abans, un camí, i un camí
que
anava descobrint-se així, com un camí,
mentre s’anava anant per la nit i pel dia,
celebrant amb rialles i besos cada pam
del
camí. Ja no es va, com abans, simplement,
pel
goig elemental d’anar i amb aquell goig
de
fer descobriments puerils i extraordinaris.
Ara
s’ha de tornar; i s’ha de començar
novament i humilment, amb els peus ben amargs,
amb
el cor ben amarg, amb els ulls ben amargs,
amb
els punys apretats i els llavis apretats.
● El
fragment següent correspon al Llibre d'exilis de Vicent Andrés
Estellés:
Ascensors funerals, mudes caixes metàl·liques,
mudes
caixes de fusta, amb espills allargats,
pugen
i baixen, pugen i tornen a baixar
per
la nit, pel matí, per la tarda, incansables;
pugen
verticalment, baixen verticalment [...]
● Els
fragments següents corresponen a Proses en carn de Xavier
Casp:
Per
la nit, ma mare devia estar atractiva de ben de veres; me la vull imaginar als
seus vint-i-dos anys, i bona cosa que me la imagine, però fantasiejant massa per
descriure-la.
------------------------------------------
El
diumenge, ahir, pel matí, el teu germà, en tornar de missa, em preguntà si entre
tu i la teua amada hi havia alguna cosa.
● Els
versos següents corresponen al poema Averany de la nit dins el llibre
Les roses marginals del poeta alcoià Joan Valls
Jordà:
Als
ulls tot és diàfan pel matí:
l'oratge transparent em regracia
l’humilitat fidel de l'harmonia
que,
com un bleix d'oreig, naix dintre mi.
● Els
fragments següents corresponen a la novel·la Els Horts de Martí Domínguez
Barberà:
Jo
no..., jo no en prenc pel matí. El café begut i un cigarret tot seguit. ¿Què li
sembla el café? De tantes coses bones de què hem de donar gràcies a Déu, esta
n'és una entre les primeres.
------------------------------------------
El
dissabte pel matí, el cor li féu un tomb: la porta de casa la batlessa apareixia
mig oberta. S'acostà amb una miqueta de por.
● El
fragment següent correspon a la novel·la El desig dels dies de Joan
Francesc Mira:
[...]
que vint per deu fan dues-centes obres d'art nocturnal, mural fresc i roquer,
que pel matí potser seran llegides, multiplicant, per vint o trenta mil
espectadors [...].
● El
fragment següent correspon a l’article Greyhound de Joan Francesc Mira,
publicat en la revista El Temps:
A
Charleston pujà una senyoreta de cara oriental, molt guapa, amb vestit curt i
botes altes, va seure al meu costat i només deia "Sucoria, Sucoria", que volia
dir South Corea, i jo pensava que tenia molt bona companyia per la nit, tots dos
sols a l'últim seient. La coreana del sud es va estirar, en efecte, i em clavà
els talons de les botes a les costelles. A les poques hores va dir "Sucalina,
Sucalina", que calia interpretar South Carolina, i se'n va anar en plena nit,
quan ja nevava.
● El
fragment següent correspon a la novel·la Pana negra de Joan
Olivares:
-Bon
dia per la
vesprada -va
saludar Marià, i en ser que Rafel no contestava, s’arrimà a la paret de les
gàbies i continuava parlant amb naturalitat:- feia
temps que no veia un verderol tan bonic. És cantador?
● El
fragment següent correspon al llibre El naixement d’una vila rural
valenciana. Cocentaina, 1245-1304 de Carmel Ferragud
Domingo:
De
segur que l’escarni que patí aquest cavaller quan sortí de la seua casa pel matí
el féu adreçar-se al justícia perquè investigàs la provinença d’aquest peculiar
i enginyós insult.
4.
Reflexions sobre l’ús que fem els valencians de la preposicions a,
per, de i en en sentit
duratiu
A
banda de les cites literàries que he arreplegat, tenim el refrany, molt popular
a València, «per lo matí, llevant, i per la vesprada, ponent», que vol dir que a
la ciutat de València, que està situada en la part oriental de la península
Ibèrica, en la costa mediterrània, pel matí bufa la brisa que ve de la mar, de
llevant, i per la vesprada bufa la brisa terrestre que ve de l’oest, de ponent,
de les terres de l’interior. El fet que en un refrany popular de la ciutat de
València aparega l’article definit masculí amb la forma lo, demostra que
el refrany ja és antic.
Els
valencians, davant les paraules i locucions que emprem per a denominar les
diferents parts del dia –mati, migdia, migjorn,
mitjanit, vesprada, nit, mitjan matí, mitjan
vesprada– i també de la paraula dia amb el significat de 'temps en el
qual hi ha llum del sol', utilitzem les preposicions a, per i
de i, encara que d’una manera molt minoritària, en. Els
significats, encara que bastant semblants, no són idèntics ja que hi han certs
matisos diferenciadors.
Usem
la preposició a per a expressar que ens referim a un moment concret,
puntual, en el període de què parlem. En el valencià de hui no utilitzem mai
aquesta preposició davant les paraules matí i dia, però si davant
vesprada i nit (amb article: 'a la vesprada', 'a la nit') i, quan
l’emprem davant d’eixos mots, sempre ens referim a alguna cosa que passarà en el
futur. No l’usem mai en cap cas si ens referim a una cosa que ja ha passat. Si
diem, per exemple, “açò ho faré a la vesprada” (o “a la nit”), volem dir que ho
faré en un moment determinat quan arribe la vesprada (o la nit). També podem
dir, amb el mateix significat, “açò ho faré esta vesprada” (o “esta nit”). Per a
expressar alguna cosa que ja ha passat, sempre usem els demostratius: “Ho he fet
este matí”, “ho he fet esta vesprada”, etc. També usem la preposició a
davant les paraules migdia, migjorn i mitjanit i de les
locucions mitjan matí i mitjan vesprada (en aquests casos sense
article: 'a migdia', 'a migjorn', etc.). Les locucions sense article que els
valencians conservem en la parla quotidiana com ara “a migdia”, “a migjorn”, “a
mitjanit”, “a mitjan matí”, “a mitjan vesprada”, “anar a escola”, “fugir
d’estudi”, “passar per baix cameta”, “parar taula”, “llevar taula”, “anar en cama
crua”, “tornar paus”, “partir palletes”, “caminar a palpes”, “a primeries”, “a
darreries”, “posta de sol”, “a poqueta nit”, etc., són autèntiques
relíquies de temps antics, com ho demostra el fet que no duen l’article. Les
expressions “a migdia”, “a migjorn”, “a mitjanit”, “a mitjan matí” i “a mitjan
vesprada” les usem tant per a referir-nos a accions que han de vindre com a
accions que ja han passat. Exemple: “ahir a migdia vaig anar a casa del teu
cosí”. Tenim l’expressió “a mitjanit mosques” i la dita “a migjorn, trau la
cassola del forn”.
L’ús
de la preposició en és idèntic al de la preposició a, però hui en
dia pràcticament no s’empra. En el dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
llegim "Lo senyor princep e rey de Cecilia, en la vesprada, ab molts galants e
gran honor, feren jochs de canyes". Eixe ús s’ha mantingut, encara que no de
manera general, fins a la segona meitat del segle xx en el parlar de la ciutat de
València. Puc assegurar-ho perquè ho he sentit diverses vegades. El torrentí
Xavier Benavent va adreçar un missatge a la llista Migjorn el 5 d’octubre del
2009 en el qual deia: «De tota la vida he sentit dir a ma àvia en la nit:
"Demà en la nit tenim un soparet en les ames de casa"». Açò em fa pensar que,
molt probablement, aquest ús temporal de la preposició en s’ha conservat,
no únicament en el parlar de la ciutat de València, sinó també en el de diverses
poblacions de la comarca de l’Horta. De fet, alguns escriptors valencians, com
ara Joan Francesc Mira, nascut a la ciutat de València, l’usen en la seua prosa
literària. Enric Valor el va emprar en diverses ocasions en les seues novel·les
del cicle de Cassana.
Usem
la preposició per quan volem expressar que alguna cosa passarà (o ha
passat) en un moment indeterminat –o en diversos moments indeterminats– del
període de què parlem. “Açò ho faré pel matí” significa que ho faré en un moment
o en diversos moments al llarg del matí o, fins i tot, que ho faré durant tot el
matí. És a dir, “ho faré durant el temps que dura el
matí”.
Usem
la preposició de per a expressar que allò que ha passat o ha de passar,
s’ha fet o s’ha de fer precisament en el període de què parlem i no en un altre
període diferent. Si dic “açò ho faré de nit” vull dir que ho faré en el període
de temps que no hi ha llum del sol, és a dir, que ho faré quan siga de nit i no
de dia. Si dic “açò ho faré de matí” vull dir que ho faré en el període de temps
que anomenem matí, no en cap altre (no en el que anomenem vesprada
ni en el que anomenem nit).
Construccions del mateix tipus que de matí, de vesprada i
de nit són de jove, de fadrí, de casat,
d’estudiant, etc. La construcció de jove significa exactament 'en
l’època de la vida en què era jove i no en cap altra (no en la infància ni en la
pubertat ni en la maduresa ni en la vellesa)'. Si dic “jo, de fadrí, fumava”,
significa que fumava abans de casar-me, no després. Fa referència al període en
què era fadrí, quan encara no estava casat. És a dir, quan usem la preposició
de davant d’un període de temps, ens referim a eixe període de temps de
manera global, com un tot, com un conjunt.
5.
Prohibicions injustificades
En el
Manual d’ús de l’estàndard oral de Josep Lacreu (capítol xxv, apartat 2.3) diu: «Cal remarcar
també que col·loquialment es recorre a la preposició per davant les
diferents parts del dia:*pel matí, *per la vesprada, *per la
nit. Es tracta d’un ús incorrecte. En aquests casos, en l’estàndard oral,
cal usar la preposició a: al matí, a la vesprada, a la
nit.» No puc evitar preguntar-me: ¿Per què és incorrecte usar la preposició
per davant les diferents parts del dia com feien els clàssics i com han
fet els escriptors valencians moderns dels quals he reproduït alguns fragments?
Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Joan Valls Jordà i
molts altres ¿podien permetre’s usar la preposició per davant
matí, vesprada, nit i, fins i tot, dia, i un
valencià que parle actualment en la ràdio o en la televisió no s’ho pot
permetre? ¿Per què en l’estàndard oral cal usar la preposició a? ¿Quines
són les raons?
En
l’apartat 26.3.1.2. Els complements de temps la Gramàtica normativa
valenciana de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hi ha una observació que
diu: «La preposició per també s’usa amb un valor temporal per a
referir-se a una part del dia, però en els registres formals es preferix l’ús de
a.» Veiem que l’AVL no prohibix l’ús temporal de la preposició per
per a referir-se a una part del dia, però diu «[...] en els registres formals es
preferix l’ús de a.» De seguida ens ve al cap la pregunta: ¿Qui ho
preferix i per quins motius ho preferix?
Actualment es considera incorrecte –de manera indeguda– l’ús de la
preposició per davant de les paraules matí, vesprada,
nit i dia. I això és així, únicament i exclusivament, perquè
alguns gramàtics ho han dit d’eixa manera en les gramàtiques que han elaborat,
sense justificar ni miqueta ni gens els motius d’eixa incorrecció. Dir que una
construcció gramatical, àmpliament usada pels nostres clàssics i que tots els
valencians sempre hem dit i continuem dient de manera habitual, és incorrecta,
sense demostrar els motius d’eixa incorrecció, és una temeritat irresponsable
que només fa que perjudicar molt seriosament la nostra
llengua.
6.
Correccions inadequades
(Les negretes són meues)
Els
correctors consideren que eixe ús temporal de la preposició per és
incorrecte i, en els texts que revisen, la canvien sistemàticament per la
preposició a –i algunes voltes per de–. D’eixa manera, desfiguren
molts escrits en què els seus autors, espontàniament, havien fet ús del
per temporal quan tocava. Vegem-ne un parell d’exemples. En la novel·la
Crim de Germania el seu autor, Josep Lozano, va escriure: «Com sabeu
tots, ahir pel matí alguns agermanats parlàrem amb el virrei de l’afer
que ens ocupa aquesta nit» i d’eixa manera apareix en les primeres edicions del
llibre. En l’edició ampliada de l’any 2005 el corrector va canviar “pel matí”
per “al matí”. En la novel·la la L’estrep el seu autor, Joan Olivares, va
escriure: «Aquelles creïlles tan grillades no li acabaven d’agradar, però fins
la nova collita no hi havia altra cosa, de manera que en pelaria un parell més i
au, sopar fet. I si vol res més, li faré una truiteta d’un ou, amb clara i
rovell, que ja es prou. Per la
nit no convé fer grans menjades, que després passa el que passa,
i ves a saber per a on vagava ara aquest home, que li semblava sentir-lo regirar
algun argimbori pel més-amunt.» Així apareix en la versió original que conserva
l’autor. En l’obra editada trobem que “per la nit” ha sigut canviat per “de
nit”. Casos en què els correctors han canviat la preposició per per la
preposició a o la preposició de n’hi han centenars de milers.
Afortunadament, alguns texts s’han salvat de la crema
inquisitorial.
7.
Conclusions
Amb
la preposició per indiquem el temps durant el qual l’acció es realitza.
Si jo en un relat escric, per exemple, «el dia que em vaig casar, per la nit, va
caure una aigua de Maria Santíssima; no va parar de ploure en tota la nit», la
preposició per està perfectament ben usada, és la que toca. Si un
corrector ho canvia per “a la nit”, ho desfigura, ho falseja i ho empitjora. Ara
bé, si escric «el dia que em vaig casar, a la nit, poc després d’arribar a
l’hotel, va esclatar una bomba dos carrers més avall», en eixe cas la preposició
a sí que és la idònia. En el primer cas parle d’una acció que ha durat
tota o quasi tota la nit, en el segon d’un fet concret que ha esdevingut en un
moment puntual i perfectament determinat: poc després d’arribar a l’hotel.
Precisament per eixe motiu usem sempre la preposició a davant les
paraules migdia, migjorn i mitjanit i de les locucions
mitjan matí i mitjan vesprada, perquè es referixen a moments
perfectament localitzats en el temps.
És
imprescindible que en les gramàtiques s’explique clarament l’ús de les
preposicions a, de, en i per davant dels mots
matí, migdia, migjorn, mitjanit, vesprada,
nit i dia i de les expressions mitjan matí i mitjan
vesprada, sense prohibicions capricioses no argumentades. Una gramàtica ha
d’aprofitar per a ajudar els parlants a conéixer i usar més bé la llengua
pròpia. Una gramàtica no ha de ser mai un conjunt de regles dogmàtiques que
només aprofiten per a complicar-li la vida al parlant, martiritzant-lo,
desconcertant-lo, reprimint-lo i fent-li perdre la seguretat i la confiança en
la seua llengua i en ell mateix.
València, 2 de gener del 2010
NOTA: Aquest treball es va publicar en el número 1 de la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista valenciana de filologia. (la revista de l’associació Taula de Filologia Valenciana) (Institució Alfons el Magnànim, València, 2011)
---------------------------------------------------------------------------------------------------