405. La llengua catalana
és un tresor que hem rebut de les generacions anteriors i constitueix la
principal senya de la nostra identitat.
Josep Ruaix
Capellà i lingüista
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 25 de gener del 2014
Però no hi ha rosa sense espines. Va ser una projecció de cinema sense català. I sense cap excusa possible. Vull dir sense l'excusa habitual dels distribuïdors i exhibidors, és a dir, el cost econòmic. Els crèdits, que apareixen al final, són en alemany, sense traduir. La resta de paraules escrites o dites en aquest documental, presidit pel silenci i el so ambient, són en francès i són tan poques que cabrien en un parell de fulls. Jo mateix em veuria amb cor de traduir-les en una tarda. El cost econòmic de la catalanització dels subtítols seria tan baix que –ben segur– hauria estat la pel·lícula estrangera més barata de catalanitzar de tota la història. Però ni així. Els subtítols són en castellà; el film s'anuncia com a El gran silencio.
Tot plegat demostra, per si algú encara en dubtava, que al nostre país hi ha distribuïdors i exhibidors de cinema que, sense cap excusa econòmica, volen condemnar el català al gran silenci. I no pas, és clar, al gran silenci cartoixà, sinó al gran silenci sepulcral.
Aquest any encara nou –2014– serà el primer de la nostra vida sense l'Alexandra i l'Alexis. El gran silenci els ha fet seus; però continuen vius a la nostra memòria agraïda.
L'acadèmia ho atribueix a 'problemes tècnics' · L'oposició critica que el PP vulgui liquidar l'AVL per haver reconegut la unitat lingüística
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha suspès la presentació del 'Diccionari normatiu valencià', que s'havia de fer avui, per 'raons d'ajusts en l'aplicació informàtica de la pàgina web i per problemes tècnics en el nostre servidor'. L'AVL ha rebut aquests últims dies crítiques i amenaces de membres del govern valencià i de diputats del PP per haver ratificat la unitat de la llengua i haver admès denominacions compatibles amb l'oficial de 'llengua valenciana'. L'acadèmia ha suspès la presentació indefinidament.
Ahir, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, va mantenir el to amenaçador amb l'AVL que ja havia emprat el secretari general del PP, Serafín Castellano, arran de l'aprovació del 'Diccionari normatiu valencià' (DNV). En aquest diccionari, l'AVL diu que valencià i català són denominacions compatibles, i això ha irritat el PP. Fabra diu que la institució no compleix allò que diu l'estatut i que ell s'encarregarà de fer-ho complir.
Concretament, Fabra va dir que l'article 6 de l'estatut deia que la llengua dels valencians era el valencià. 'Tots aquells que tenim representació i responsabilitat en qualsevol àmbit hem de defensar les nostres senyes d'identitat i la nostra llengua, i el meu compromís és de fer complir l'estatut.'
El País explicava ahir que, quan li havien demanat si respectaria allò que diu l'estatut precisament sobre l'AVL, com a entitat responsable de la normativa sobre la llengua, Fabra havia respost: 'No hi faré més voltes. L'estatut diu que la nostra llengua és el valencià i defensarem açò per damunt de tot.'
Serafín Castellano ja va dir ahir que amb aquesta definició de valencià l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perdia la raó de ser i s'enfrontava 'al sentiment de la majoria del poble valencià'.
En un comunicat, hi insistia: 'Equiparant el valencià i el català, l'AVL perd tot el seu sentit, perquè es va crear precisament per a defendre la personalitat de la nostra llengua.'
I encara, en nom del PP, subratllava: 'La defensa de la nostra llengua és irrenunciable i no permetrem intrusions ni atacs als nostres senyals d'identitat, a allò que ens defineix com a poble, a la nostra història i la nostra idiosincràsia.'
Una altra figura destacada del PP valencià, el vice-síndic al parlament Rafael Maluenda, va afanyar-se a dir que el nou diccionari era 'una vergonya i un menyspreu als valencians'. Maluenda, que és el diputat de les corts més veterà i membre de la direcció del grup popular, va assegurar que proposaria al síndic del seu grup una iniciativa perquè es retirés el diccionari.
Jornada històrica
En una jornada qualificada d'històrica, l'AVL va aprovar divendres per àmplia majoria el 'Diccionari normatiu valencià' (DNV). Amb 93.349 entrades, també 'aborda amb normalitat la realitat lingüística per a superar els conflictes onomàstics'. Així, l'AVL accepta 'llengua valenciana' com 'la manera més tradicional' d'anomenar l'idioma, tot i que és 'compatible' amb unes altres denominacions, com ara català.
Es pot comprovar en la definició que s'ha aprovat de 'valencià': 'Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català.' En un comunicat, l'AVL afegeix que 'el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre'.
Dotze anys de feina
El DNV és el resultat d'una tasca col·lectiva de dotze anys feta amb rigor filològic, 'que aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats lingüístiques al si de l'AVL'. La institució dóna un gran valor a aquesta aprovació: 'La data del 31 de gener de 2014 marcarà un abans i un després per a tots aquells ciutadans que estimen el signe d'identitat més emotiu i potent d'un poble.'
Des que es va fundar l'AVL, el 2001, ha publicat unes quantes obres de pes, com ara el 'Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià' (DOPV), el 2005, amb el suport de divuit membres dels dinou que té, i la 'Gramàtica Normativa Bàsica', aprovada el 2006 per unanimitat.
El DNV es podrà consultar a partir de la setmana que ve a la pàgina web de la institució.
L'oposició denuncia que el PP vol liquidar l'AVL
Els partits polítics de l'oposició denuncien que el PP vol liquidar l'AVL. Diversos dirigents populars han fet declaracions el cap de setmana criticant aquestes posicions de l'AVL. El PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida del País Valencià lamenten aquestes manifestacions, que intenten fer reviure el conflicte lingüístic i menyspreen tant la llengua com les tesis científiques.
El vicepresidente de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Josep Palomero, ha defendido el "gran esfuerzo" que la institución ha desarrollado durante los últimos 12 años para sacar adelante el Diccionari Normatiu Valencià y ha calificado las críticas lanzadas por el PP como "fuegos artificiales" que demuestran "su propia ignorancia".
Palomero, militante socialista, ha considerado "desproporcionada" la reacción de algunos dirigentes del PP valenciano: "Lo desconocen absolutamente todo y han construido sobre una palabra -de las más de 93.000 que recopila el diccionario- un castillo de fuegos artificiales que les desacredita".
La polémica se desatado por la definición del valenciano en el Diccionari: "Idioma románico hablado en la Comunidad Valenciana, en Baleares, Cataluña y otros territorios de la Corona de Aragón y que también recibe el nombre de catalán". Como en otros dictámenes, la AVL asume que el valenciano y el catalán son una misma lengua, lo que ha desatado los ataques del PP.
El secretario general de los populares valencianos y consejero de Gobernación y Justicia, Serafín Castellano, opinaba este sábado pasado en un comunicado que la AVL "pierde su razón de ser" con esa definición porque "se enfrenta al sentimiento de la mayoría del pueblo valenciano". Un día después, el portavoz del PP en las Cortes, Jorge Bellver, sostenía: "Los académicos viven en un mundo y nosotros en otro, junto con la mayor parte del pueblo valenciano”. Además, aseguraba que la AVL no se creó “para alimentar tesis catalanistas que nada tienen que ver” con el Estatut “ni con la lengua del pueblo valenciano”.
Al respecto, Josep Palomero -que ha participado en la comisión del diccionario junto a Jordi Colomina, Rafael Alemany, Ramon Ferrer, Artur Ahuir y Manuel Pérez Saldanya- ha manifestado a Europa Press que es "incomprensible que un gobierno actúe con estas declaraciones en contra de un institución de la propia Generalitat", que, además "ha hecho un enorme esfuerzo al incorporar muchísimos vocablos valencianos que hasta ahora no aparecían en los diccionarios".
Las palabras de Castellano, además, "invaden competencias que no son del Consell, sino de la Acadèmia, tal y como establece su ley de creación", ha destacado.
Palomero ha subrayado que la AVL se creó para "poner paz en el falso conflicto lingüístico", lo que ha conseguido a lo largo de esta década y ahora "hay quien despierta al monstruo del Lago Ness cuando hay un horizonte electoral desfavorable, por la razón que sea".
"La AVL no está interesada en mantener el conflicto lingüístico, al contrario, actúa con la mayor eficacia y respeto, tanto a la verdad científica como al pueblo y al hablar valenciano", ha sostenido Palomero quien, ha recordado, que lo mismo que dice la definición del Diccionari se dijo ya en el dictamen sobre la lengua que la AVL aprobó en 2005.
La propia Acadèmia defendía la labor realizada con el Diccionari el pasado viernes, cuando el pleno de la entidad dio el visto bueno al texto con una amplia mayoría: 16 votos a favor, dos en contra y dos abstenciones. El presidente de la AVL, Ramon Ferrer, manifestaba entonces que se trata de "una obra largamente esperada, con la que se cierra un proceso laborioso y necesariamente dilatado en el tiempo".
La institución añadía que "la obra aborda con normalidad la realidad lingüística para superar los conflictos onomásticos" y, con ese afán, se acepta la denominación lengua valenciana como la manera tradicional de expresar respeto a su tradición onomástica, compatible con otras denominaciones" y sin que "el reconocimiento de la unidad de la lengua comporte ninguna supeditación de las variantes propias de un territorio respeto a las de otro".
"La tarea no ha sido fácil, pero el camino recorrido ha resultado positivo y se irá perfeccionando con las sugerencias de los usuarios", reconocían fuentes desde el organismo, que subrayaban que "la fecha del 31 de enero del 2014 marcará un antes y un después para todos aquellos ciudadanos que aman el signo de identidad más emotivo y potente de un pueblo".
En principio, el contenido del Diccionari se pondrá esta semana a disposición de los usuarios a través de la página web de la institución que, además, prevé celebrar mañana martes un acto de presentación.
Al Consell y al PP valenciano no le ha gustado nada y desde el pasado viernes los pronunciamientos airados contra la Acadèmia han ido in crescendo, avivando los rescoldos del demoledor conflicto lingüístico y vetando la presentación del Diccionari prevista para hoy en su versión digital (problemas técnicos, ha excusado la nota oficial de la Acadèmia). La Generalitat pedirá hoy un informe al Consell Jurídic Consultiu sobre la compatibilidad de la definición del Diccionari con el Estatut d'Autonomia y la Ley de Creación de la Acadèmia. Además, la consejería de Cultura, que dirige María José Català, reclamará formalmente el diccionario a la AVL. El presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, que siempre habla en castellano, invocó ayer el Estatut d'Autonomia en contra del Diccionari.
¿Y qué dice el Estatut al respecto?: “La lengua propia de la Comunidad Valenciana es el valenciano”. Y añade que “la Acadèmia Valenciana de la Llengua es la institución normativa del idioma valenciano”.
El Consell estudiará la compatibilidad de la definición de la AVL y la del Estatut
La Acadèmia fue constituida con el objeto de apartar el conflicto lingüístico del debate político. Su ley fue aprobada en 1998 en las Cortes con los votos del PP y del PSPV y se redactó a partir del dictamen del Consell Valencià de Cultura, que pactó esta definición: “El valenciano, idioma histórico y propio de la Comunidad Valenciana, forma parte del sistema lingüístico que los correspondientes Estatutos de Autonomía de los territorios hispánicos de la antigua Corona de Aragón reconocen como lengua propia”.
La Acadèmia arrancó sus trabajos en 2001 con una composición que mezclaba la representación universitaria y política, salvaguardando el criterio filológico en su mayoría. Mientras avanzaba en sus trabajos ingentes, como el Diccionari con más de 93.000 entradas, iba sacando textos normativos. En 2005, aprobó su propio dictamen del valenciano: “(...) La lengua propia e histórica de los valencianos, desde el punto de vista de la filología, es también la que comparten las comunidades autónomas de Cataluña y de las Islas Baleares y el Principado de Andorra (...)”. Y añadía que “el valenciano tiene la misma jerarquía y dignidad que cualquier otra modalidad territorial del sistema lingüístico”.
Lógicamente, el Diccionari recoge los papeles de la Acadèmia y los postulados de la comunidad científica. En este sentido, la Real Acadèmia Española de la Lengua se ha vuelto a negar a modificar una de las acepciones de valenciano de su diccionario (“Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”), a instancias del Consell, según fuentes próximas a la institución. Al César lo que es del César.
La reacción airada del PP y de la Generalitat, que ha encargado a la consejera de Cultura, María José Català, solucionar el problema, no se esperaba en el seno de la Acadèmia. Pero el único en hablar públicamente de la cuestión fue su vicepresidente, Josep Palomero (designado a propuesta del PSPV). Es “incomprensible que un gobierno actúe con estas declaraciones en contra de una institución de la propia Generalitat”, y que, además “ha hecho un enorme esfuerzo al incorporar muchísimos vocablos valencianos que hasta ahora no aparecían en los diccionarios”, según recoge Europa Press.
La RAE se vuelve a negar a cambiar su definición de valenciano
Todos los partidos de la oposición y representantes sindicales y universitarios criticaron las presiones. El secretario general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, reprochó a Fabra que “no puede utilizar cada vez más la lengua para dividir a los valencianos”.
El portavoz de Compromís, Enric Morera, acusó al Consell de haber condenado al valenciano a la "invisibilidad cerrando todos los medios de comunicación en nuestra lengua y postergándola a su extinción". El diputado de EUPV en las Corts Lluís Torró aseguró que “el aplazamiento sine die de la publicación del diccionario” de la Acadèmia “parece un auténtico secuestro propio del franquismo”.
Vicent Maurí, portavoz de la Intersindical, que es el sindicato mayoritario en la enseñanza pública, pide que "se deje de tensar a la sociedad valenciana" y de "utilizar la lengua de manera partidista". "Sorpresa" por la reacción del PP “sobre la actuación de una institución que es estatutaria y como tal merece el respeto a su independencia”, manifestó Vicent Climent, portavoz de la conferencia de rectores de la Comunidad Valenciana y vicepresidente de la Xarxa Lluís Vives, del ámbito lingüístico catalán. Escola Valenciana considera que “quien pone en duda a la Acadèmia ataca al Estatut d'Autonomia” y enumera siete puntos del artículo 6 del Estatut que incumple el Consell.
L'altre dia Puyal deia que el tall d'emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià feria “gravíssimament l'ànima de tot un poble”. Deia que “els mateixos que van eliminar Canal 9 i la ràdio autonòmica han organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident”. Tot això ho deia abans de la retransmissió del partit d'anada de la copa del rei, que els valencians ja no van poder sentir per la ràdio. Puyal advertia que no ens ho podem “mirar i callar”. Uns dies després m'assabento que el diari Levante ha fet fora l'escriptor Manel Rodríguez-Castelló, que hi tenia una columna en català de feia 16 anys (lapedraielmarge.blogspot.com ) i que ara ha publicat el poemari Estranyament (premi de poesia Ausiàs March de Gandia). Primer li van censurar un article en què denunciava els dèficits d'una companyia de telefonia. El següent ja li van rebutjar i el van fer fora. Era un article en què parlava de “l'enèsim atac a la llibertat d'informació i d'expressió” al País Valencià, que, a més, coincidia amb la mort de l'actriu, cantant i poeta Montse Anfruns. Menys veus i menys diverses. I una quantitat de violència contra la llengua i la cultura –al País Valencià, a les Illes, a la llei Wert, al desembarcament del PP a la Diagonal de Barcelona, com sempre–, que no és casual. El País Valencià queda sense cap mitjà de comunicació en valencià, la presència pública de la llengua s'esmicola, i escletxes com ara els articles de Rodríguez-Castelló són tapades amb el mateix morter amb què van aixecar deliris de nou-ric analfabet. Som més a prop del dictat que va fer un delegat franquista a la Lleida acabada d'ocupar: “Respecto al uso del dialecto del catalán, los momentos actuales exigen pruebas de un ferviente españolismo que es necesario evidenciar no hablándolo en público (por lo menos)”.
“El fill del forner, sí, trens de mots / cap a l'estació futura / on un dia arribarà la dignitat d'un poble / que encara trepitja el silenci / d'aquesta amarga terra”, diu un poema de Rodríguez-Castelló dedicat a Estellés. No caiguem en el silenci que ells fa dècades que ordeixen, per molts entrebancs i trens del revés que posin a la relació natural amb el País Valencià. No mirem el País Valencià com uns estranys, perquè l'atac a la llengua és un atac també contra nosaltres.
Publicat a
Aquesta setmana els periodistes valencians han fet recompte dels mitjans de comunicació que –d'una manera o d'una altra, però totes agressives i corrosives– el govern d'Alberto Fabra ha clausurat. Canal Nou, Sí Ràdio, Ràdionou, Canal Nou Dos, Catalunya Ràdio, TV3, Canal 33... La llista esborrona. La Generalitat Valenciana ha liquidat els mitjans de comunicació públics i propis i ha sabotejat la recepció dels de la Corporació Catalana que arribaven a les comarques valencianes gràcies a l'esforç d'Acció Cultural del País Valencià. El resultat és un camp devastat. I l'extirpació total del català com a idioma televisiu i radiofònic. No hi ha alternativa, perquè el mateix govern valencià s'ha encarregat al llarg del temps de concedir totes les freqüències o canals disponibles a empreses privades que emeten en castellà, que pensen en castellà i que majoritàriament es poden considerar afins al Partit Popular dit “nacional”. Des d'El Mundo fins a Intereconomía. A Catalunya han arribat les protestes dels treballadors de Radiotelevisió Valenciana, però ha passat molt més desapercebut el malestar de milers de valencians que demanen mitjans de comunicació propis o, almenys, que emetin en la llengua pròpia del país.
El govern d'Alberto Fabra ha justificat cadascuna d'aquestes mesures apel·lant al compliment estricte de la llei o a l'austeritat pressupostària. Però, gens curiosament, les lleis i l'austeritat només serveixen per confirmar l'hegemonia del castellà o –en aquest, sí– del “pensament únic” que el PP de Catalunya tant retreu al sobiranisme. El pensament únic al País Valencià té noms ben coneguts: el de les empreses madrilenyes d'abast estatal que tenen un projecte nacionalitzador abrasiu. Afirmen fonts de la Generalitat Valenciana que estan estudiant la “fórmula” que permeti que “el valencià” no desaparegui de les ones. Una recepta consistent a signar acords amb empreses privades que se'n foten o amb Televisió Espanyola. El retrocés és absolut i la broma és descarnada. Mentrestant, la consellera d'Educació, María José Catalá, ha anunciat una reducció dràstica de les línies en valencià per al curs que ve. Que serà el curs en què el govern valencià aplicarà amb entusiasme i a toc de cornetí la llei del ministre Wert.
Com bé han reconegut els dirigents polítics de l'oposició i els responsables de les entitats culturals i educatives de debò, hi ha poques sortides, poques alternatives eficaces, quan no es controlen els ressorts de poder. Tots ells han convingut que l'única manera que el País Valencià recuperi un cert espai vital per a la seva llengua és provocar un canvi en el govern. Les eleccions al Parlament valencià coincidiran l'any 2015 amb les municipals. Encara que Fabra amb el nou Estatut té la potestat de fixar una data diferent, el president de la Generalitat Valenciana exhaurirà tot el que pugui el seu mandat, amb la mirada estràbica fixada en una hipotètica recuperació econòmica que hauria de fer oblidar als electors la crisi, la corrupció i la devastació que el seu partit ha sembrat al País Valencià. Els més desconfiats, però, encara dubten que el gir electoral s'acabi produint. Les enquestes, encara sort, obstinadament, assenyalen que el PP perdrà la majoria absoluta.
No cal dir que no hi haurà solucions màgiques, però que la recuperació del País Valencià per a la civilització comporta necessàriament un canvi de govern en totes les instàncies possibles. Cal, per tant, que els partits que ara pateixen en l'oposició –el PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida– siguin prou sensats i hàbils per evitar cometre errors fatals almenys abans dels resultats electorals. Mentrestant, però, cal tenir clara una idea fixa. L'anomenada societat civil valenciana més compromesa amb la supervivència del seu país ha de treballar totes les vies per contrarestar la bacanal del PP. I a Catalunya la gent més sensible ha de recuperar la idea i l'ambició que el català és “cosa de tots”. Cosa de tots els catalanoparlants mínimament conscients de ser-ho.
“Garantir i promoure l'ús del català en tots els àmbits i registres perquè hi sigui present com a llengua de ple dret”, és un altre dels grans reptes que s'ha marcat l'entitat, una fita que ja parla per si mateixa de l'anormalitat en què viu la nostra llengua, víctima d'una forta repressió durant segles i ara mateix, malgrat l'actual règim democràtic, menystinguda per l'Estat. Un objectiu, aquest, el d'assolir la plena normalitat, que altres llengües veïnes amb un nombre similar de parlants, però amb un estat al darrere, fa temps que han aconseguit. És per això que, indubtablement, només l'assoliment d'un estat propi permetria aquesta plena normalització. Llavors es podrà aconseguir un altre dels objectius fixats per la Plataforma per la Llengua: l'autodissolució, perquè s'haurà acabat la feina.