InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 939 (dimecres 29/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
Si durant l'any 2014 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Demà dijous 30 de gener és el darrer dia que podreu votar el vostre candidat al premi Martí Gasull i Roig 2014
 
3) Acte de cloenda de l'exposició "Català, llengua d'Europa"
 
4) L'ús del català a Internet creix un 1,14% durant el 2013, segons les dades del Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC
 
5) Cataluña, País Vasco y Baleares doblan a Valencia en enseñanza en lengua propia
 
6) Cursos de català de l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida
 
7) Sebastià Alzamora - La revenja contra el País Valencià i les Balears
 
8) Marc Adell i Cueva - El tramvia groc... de Mira
 
9) Motorola exclou el català del Moto G
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 120).
 

400. Avui cal felicitar els empresaris i els sindicats per aquest compromís en favor del català a l'atenció al públic. Avui calen més adhesions que mai. I el món de la nova immigració ha vist clar que és millor apuntar-se al català. No els decebem. En català, tots hi guanyem.

 

Jordi Roigé i Solé

Director General de Política Lingüística (2003)

 
2)
 
Demà dijous 30 de gener és el darrer dia que podreu votar el vostre candidat al premi Martí Gasull i Roig 2014.
 
Podeu votar ací
 
3)
 
Acte de cloenda de l'exposició "Català, llengua d'Europa"
 
 
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la taula rodona Català, espai digital, que es durà a terme com a cloenda de l'exposició "Català, llengua d'Europa", el dijous 30 de gener a les 18h, a l'Edifici de la Generalitat a Girona (Espai Santa Caterina, carrer de Joan Maragall, 2). A l'acte hi intervindran experts en el tema, amb la finalitat de fer conèixer al públic la importància de la llengua catalana en el món digital: Apps, xarxes socials, programes de gestió, navegadors, telefonia mòbil, sistemes operatius, xarxes socials...

Les persones interessades cal que confirmin assistència a l'adreça electrònica stgirona.cultura@gencat.cat o al telèfon 972 94 23 97. L'aforament és limitat.

Més informació: www.gencat.cat/llengua/exposicio

 
4)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dilluns 13 de gener del 2014
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.df5fba67cac781e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=fe8c949b22741110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fe8c949b22741110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=7d920fd3c7b83410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
L'increment anual de l'ús del català a Internet al llarg de 2013 ha estat de l'1,14% respecte a l'any 2012, segons les dades del Baròmetre de l'ús del català a Internet de l'agrupació de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC). Així, continua la tendència a l'alça registrada en els últims anys, ja que l'augment el 2012 va ser d'un 1,75% respecte a l'any anterior; el 2011, l'augment va ser del 0,54% i el 2.010, del 0,80%. El WICCAC va fer públiques aquestes dades el passat 31 de desembre.

Pel que fa al resum de situació del mes de desembre, el percentatge global d'ús del català és del 62,90% (mitjà), un 0,05 percentual superior al del mes anterior (62,85%).

L'estudi analitza la presència del català a Internet en 35 sectors, dels quals n'hi ha 10 que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. N'hi ha 6 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 4 inferior al 30% (molt baix).
http://www.wiccac.cat/

 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 10 de gener del 2014
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/01/10/cataluna-pais-vasco-baleares-doblan/1067203.html
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
 
Cataluña, País Vasco y Baleares doblan a Valencia en enseñanza en lengua propia
 
Sólo el 30 % de los escolares de la Comunitat estudian en valenciano - De las cinco autonomías con dos lenguas oficiales únicamente Navarra presenta menor escolarización en el idioma vernáculo
 
 
La escolarización en líneas en valenciano no llega a un tercio del alumnado, pues apenas el 30,4 % de los estudiantes de enseñanzas de régimen general de la C. Valenciana estudia en programas donde la lengua vehicular es el idioma propio. Así consta en el anuario «Las cifras de la educación en España. Curso 2011/2012» que acaba de publicar el Ministerio de Educación, que constata que de las cinco autonomías con dos lenguas oficiales, la C. Valenciana es la penúltima en implantación de la enseñanza en el idioma vernáculo.
Únicamente Navarra, con un 23,9 % de su alumnado escolarizado en euskera, está por debajo. Sin embargo, Cataluña, donde por ley el 100% de la enseñanza es en catalán, Illes Balears, con el 64,9 %, y el País Vasco, con un 58,1 %, doblan a la C. Valenciana en difusión de la enseñanza en lengua propia.

Los modelos lingüísticos „gráfico„ se dividen en cuatro programas: enseñanza sólo en castellano (I), el castellano como lengua vehicular y el idioma vernáculo como asignatura (II), la enseñanza bilingüe (III) y las líneas en lengua propia (IV). En Galicia, por ley toda la educación es bilingüe.

En el sistema educativo valenciano el modelo I no existe. El 16,2 % del alumnado, concentrado en las comarcas castellano-hablantes, estudia en español y aprende valenciano como asignatura (II).

El 53,4 % de escolares está escolarizado en los Programas de Incorporación Progresiva (PIP), ahora Programa Plurilingüe de Enseñanza en Castellano (PPEC). En este modelo, en principio bilingüe (III), la idea era que el valenciano se impartiera como asignatura y que se incorporara progresivamente como lengua vehicular en otras materias. Sin embargo, tras 30 años de Lleí d´Ús, eso no ha sucedido y se ha quedado en simples líneas de castellano.

La implantación de la enseñanza en valenciano (IV), el Programa de Ensenyament en Valenciano (PEV) y el Programa de Inmersió Lingüística (PIL), ahora unificadas en el Programa Plurilingüe de Ensenyament en Valencià (PPEV), se reduce conforme se pasa de etapa y es testimonial (un 6,5 % del alumnado) en los centros de titularidad privada, sean concertados o no.

En la red pública valenciana la enseñanza en lengua propia decae del 52 % del alumnado en Infantil, al 48 % en Primaria, 44 % en ESO, y hasta un 24 % en Bachillerato, 19 % en Programas de Cualificación Profesional Inicial (PCPI) y sólo el 7 % en FP. La C. Valenciana presenta los peores resultados de España en escolarización en idioma vernáculo en Bachillerato y FP.

6)
 
Cursos de català de l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida
 
Obrim un nou període d'inscripció per als cursos de CATALÀ de l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida:
  • Format intensiu, de febrer a maig
  • 130 hores lectives
  • Accés a titulació oficial (nivells B, C i D)
  • Biblioteca, llibreria i aula multimèdia al centre

Font: EOI de Lleida www.eoilleida.cat
 
 
7)
 
Publicat en el diari ARA dijous 23 de gener del 2014
http://www.ara.cat/premium/opinio/revenja-contra-Pais-Valencia-Balears_0_1071492863.html
 
La revenja contra el País Valencià i les Balears
 
Sebastià Alzamora
 
Era previsible, però no per això resulta menys dur ni desagradable. A mesura que el procés sobiranista català va fent passes endavant (verbigràcia, l'acord sobre la data i la doble pregunta de la consulta, o la votació de la setmana passada al Parlament per demanar la competència de la pregunta), més ataca el PP els flancs que ells identifiquen com a més dèbils en el cos de la catalanitat idiomàtica i cultural: és a dir, el País Valencià i les Illes Balears. Com més puja l'aposta sobiranista a Catalunya, més s'intensifica l'ofec sobre els territoris catalanoparlants en què el PP és força de govern. Previsible, ja ho dic, però, per dir-ho amb un adjectiu molt usat dins el repertori pepero, miserable.

El tancament exprés de Catalunya Ràdio al País Valencià (com abans el de RTVV, o el de TV3) respon exactament a aquesta conjuntura, com també ho fa la delirant llei de símbols que s'ha empescat el govern de José Ramón Bauzá, i que no és altra cosa que un artifici jurídic que emet un munt de tinta de calamar per aconseguir un únic i obsessiu objectiu: l'eliminació de qualsevol senyera o drap quadribarrat (que de tota la vida s'havia exhibit en terres illenques sense cap mena de problema). No són fets episòdics ni aïllats: formen part d'una estratègia perfectament pensada que persegueix desarticular i afeblir la base d'una realitat nacional (la realitat catalana) que al PP li resulta insuportable. Que en algun moment hagi aparegut el president Rajoy a declarar que li sap molt de greu que s'acusi el seu partit d'atacar la llengua i la cultura catalanes només és un altre dels múltiples i al·lucinants exercicis de cinisme als quals ens tenen avesats els actuals governants de les Espanyes.

L'argument per al tancament de mitjans de comunicació perfectament homologables als seus equivalents ideològics de tants altres països occidentals és sempre el mateix: que no tenien la llicència d'emissió en regla, per una qüestió o per una altra. Segur que això és cert. Però perquè ells ho van voler així. Si TV3 o Catalunya Ràdio no tenien els papers prou arreglats al País Valencià, és perquè en les dues últimes dècades i mitja s'han succeït governs (tant valencians com espanyols, d'un color i de l'altre) que no tan sols no han normalitzat la situació d'aquests canals sinó que els han condemnat, ben a posta, a una anormalitat que ara passa una factura devastadora. Només calia tenir uns governants una mica més obtusos que els seus predecessors: sembla mentida, però fins i tot això era possible.

Si Rajoy tingués un mínim de consciència, de decència i d'autoritat, hauria de fer valdre el seu paper de presumpte líder per aturar aquesta mena de barbaritats contra la sempre suposada pluralitat cultural i lingüística d'Espanya. No farà res, per descomptat. El PP s'ha convertit en una màquina d'arrasar identitats, idees i diàlegs, amb l'excusa paupèrrima de conjurar la crisi i d'enaltir una cosa que en diuen la marca Espanya. Que facin el que vulguin, però no se'n sortiran. Quan ells ja només siguin un pèssim record, nosaltres continuarem aquí.

8)
 
Publicat a EL PUNT AVUI diumenge 19 de gener del 2014
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/709849-el-tramvia-groc-de-mira.html

El tramvia groc... de Mira

Marc Adell i Cueva

S'ha esdevingut la presentació d'un llibre del Quico Mira, “El tramvia groc”, a casa de l'Eliseu Climent i no m'ho vaig voler perdre. Als prolegòmens em vaig trobar a gent coneguda: Ferran Zurriaga —del col·lectiu de Freinet—, Gaspar Izquierdo —company jubilat de l'APRJUV—, Emèrit Bono —antic conseller quan m' “imposaren” la creu de la Policia... per allò del programa “Policia i Escola”—, Moliner —antic mestre de Campdevànol i que m'he tornat a trobar, sovint, per ací— i un altre mestre de l'escola de Baltasar Vives —“L'Horta” de Paiporta— que ha estat ell qui m'ha reconegut —crec que amb satisfacció— i que feia més de vint anys —i trenta també!— que no veia. M'explicava que ha anat a parar a Londres (!), que no és mala destinació i a la fundació “Cañada-Blanch” i que treballa amb Paul Preston —poques bromes, doncs—. De seguida l'he localitzat en el temps... i a l'aula de l'escola, les parets de la qual tenia plenes de cartells antimilitaristes... “Saps que vaig estar temptat d'obrir-te expedient disciplinari, míster?” Vaig etzibar-li, sense convicció perquè no vaig ni pensar-ho, tot i què el moment no era massa permissiu: fou amb ocasió de fer-me càrrec de la zona atribuïda, només arribat a València, a l'inici del curs 1980-81, quan el company Cecilio —“Don Cecilio”, encara— Teruel m'acompanyà a visitar les escoles de Paiporta i em presentava als directors i professorat —i a l'ajuntament, a l'alcalde Bertomeu Bas—. Al poc de temps vaig tornar a l'escola de Baltasar i em vaig trobar amb l'interfecte i els seus cartells per tot... Segurament li diria alguna cosa i li ho comentaria també a Baltasar i la cosa no passà d'ahí. Desprès l'incident l'oblidàrem i, fins i tot, a Baltasar el nomenaren director general... i ell a mi cap de servei... Però tot això forma part d'un altre “paquet” de records, que es recullen en un altre lloc de les presents memòries...

I, clar, anàrem a la cua de la llibreria a pel llibre del Mira i a demanar-li al Quico que ens el signara, on es “colà” l'Emèrit en demanar-li la dedicatòria, tot i que comprà el llibre prou darrere de mi. Jo vaig aprofitar per recordar-li que encara tinc l' encomienda —amb distintiu blanc, perquè el roig s'atorgava als qui havien col·laborat amb la policia, en alguna intervenció amb risc de la pròpia vida, que no era el cas del programa “Policia i Escola”—, que ell i el delegat del govern d'aleshores em varen enganxar a la solapa... Tot seguit em tocà a mi i vaig intentar recordar-li a Mira —sense massa èxit, crec— el treball que compartírem, en aquella “subcomissió tècnica” —per delegació de la “comissió” pròpiament, que es trobava col·lapsada per la burrera dels de la UCD del moment, els anys vuitanta—, en la introducció del valencià al nostre sistema educatiu. Ell —Quico Mira— portava la representació de l'Ice de la Universitat i s'exasperava front a les postures de la representant de la part secessionista —una tal Laura, una xicona amable, que coixejava lleugerament i que argüia que era llicenciada en filologia— i alguns altres que volien passar com a “neutrals”, com el cas del company Roca de la Inspecció Educativa i un catedràtic de l'IES de Manises. La resta, però, estàvem per la catalanitat del valencià i la necessitat d'acceptar una normativa comuna: els tres mestres de primària —Alacant, Castelló i València— i els altres dos professors d'institut —de Castelló i d'Alacant—. Jo vaig “maniobrar” —crec que intel·ligentment— aportant el programa de llengua castellana del MEC, per a l'EGB —publicat a “Vida Escolar” i introduint-hi personatges literaris com Eiximenis, que “sonava” a valencià, perquè té un carrer a València i en fou conseller municipal, encara que català de Girona o afegint propostes culturals que incloïen les “nostres” celebracions: les falles a València, la Magdalena a Castelló o les fogueres a Alacant... I intentant calmar al Quico Mira, que volia abandonar la comissió.

Així quedà un programa presentable i es lligava al ministeri —suposadament amb criteris científics al respecte— el tema de la normativa. I prou “catalanista” quedà la proposta, quan el Mira no se n'anà i als de l' Acadèmia (¿) els faltà temps per queixar-se al delegat d'aleshores José Antonio Pèrez —company meu d'oposicions a Inspecció—, del programa que s'havia aprovat en la subcomissió, a iniciativa d'en Marc Adell, com li “denunciaven” al bo de Pérez-Franco, per telèfon i a sa casa, de manera que quan jo li portava la proposta ja n'estava assabentat 1. Total, Quico Mira em dedicà el llibre i passàrem tot seguit a la sala de baix on es feia la presentació. Val a dir que el “presentador” era de luxe —l'antic rector de la Universitat, professor Ramon Lapiedra— i ho féu tant bé que m'atreviria a afirmar que superà al propi Mira, que parlà a continuació: pausat, documentat, suggerent i, fins i tot, literàriament impecable en les cites, els comentaris i les reflexions afegides. Vaig felicitar-lo, desprès, i vaig aprofitar per fer-li memòria de la signatura del conveni amb la Societat Valenciana de Psicologia, quan ell era rector i que ens ha permès, tots aquests anys, gaudir del suport del servei de Publicacions de la UVEG. Quico parlà més que no del seu llibre, de l'època, del moment històric —la postguerra— que quedava retratada en les vivències d'aquell infant i adolescent, que vivia a l'antic camí reial de Madrid —o a la més antiga Via Augusta— i la foto del qual, empinat a un pal i amb la pata coixa apareix a la coberta del llibre. Justament, al col·loqui, vaig preguntar-li perquè ni Lapiedra ni ell havien parlat del “protagonista” del títol del llibre : “el tramvia...” Mira volgué esmenar-ho referint-se a què aquell vehicle era el punt o element d'enllaç de la ciutat i el seu barri... Jo no em vaig quedar convençut, però no era qüestió de polemitzar i haver-li dit que, atesa la foto de la portada i la presentació que es feia, el títol adient hauria sigut “Temps d'infantesa”, encara que això suposaria manllevar-me el d'un capítol de les meues memòries...

Com tampoc vaig voler afegir que jo també tenia algun record de tramvies “grocs”... El primer sent jo de pocs anys, quan de la ma de mon pare —i alguna vegada també de ma mare— venia de Castelló —en el tren clar— a València: no ho fèiem sovint, però sí de tant en tant, bé per visitar als oncles de Godella —la tia Antonia era germana de la meua àvia Josepa— o per motius de metges, atesa la meua delicada salut, a la consulta d'un pediatra famós que em visitava —el Dr. Micó—. El cas és que calia moure's per València en tramvia i, mira per a on, el vehicle que ens venia bé i esperàvem...era groc. I si fora només groc...és que era del tot desballestat i sorollós i a mi no m'agradava gens pujar-hi, així que em resistia i reclamava agafar-ne un altre més nou, de colors blavosos... que anava en direcció contrària, amb gran disgust dels meus pares que m'intentaven fer entrar en raó: “Marquitos, el nostre és este, que l'altre no ens porta a on anem...” Vull suposar que, finalment, pujaríem a aquell tramvia groc, lleig i atrotinat, amb gran pesar meu...

Uns quants anys més tard vaig “entrar en raó” i vaig pujar —per pròpia voluntat— a un altre tramvia groc —no molt més modern que el de meua infantesa—, en direcció al Port de València, amb altres companys d'estudis de Pedagogia, quan anàrem a visitar un institut a les afores —el “Sorolla”—, en les pràctiques del programa d'aquell curs que es deia “Escuela de Formación del Profesorado de Grado Medio” —antecedent del CAP o màster de secundària actual— i del què era director Dn. Ricardo Marín, de bon record i al que se li ha retut un homenatge, recentment. Del centre de la ciutat ens desplaçàvem cap al Port i enmig d'un descampat enorme —ara justament el meu barri— es trobava l'institut en qüestió, aleshores una construcció moderna que cridava l'atenció i era motiu de polèmica. Assistírem a algunes classes i, fins i tot, ens acompanyà un sr. inspector de batxillerat, la presència del qual semblava imposar al director i als professors, doncs entrava a les classes i es quedava amb nosaltres, els recentment llicenciats en Pedagogia, que fèiem les nostres pràctiques.

Tampoc vaig esmentar res d'això, clar, al col·loqui, però vaig “congeniar” amb algú de la primera filera i vaig haver d'escoltar les seues “aventures”, que no parava d'explicar, paral·leles a les de Quico Mira i que resultà ser el seu germà major. Vaig convidar-lo a escriure-les... i presentar-les en una propera ocasió, en forma de llibre com el Quico i em confessà que té tantes coses a dir que necessitaria una secretària —i espavilada—, per anar-les escrivint a la velocitat que ell les contava. Acabat l'acte vam anar desfilant i encara vaig acompanyar-los –als Mira- pel carrer San Ferran cap a la plaça de l'Ajuntament, on ens acomiadàrem. Tot un regal l'encontre literari i amigable, què aixoplugà el Centre Nou d'Octubre de l'Eliseu Climent. Sort en tenim, ni que siga de la iniciativa privada d'alguns, enmig del desert cultural institucional que patim a València.

 

9)
 
Publicat en Canal Digital dijous 16 de gener del 2016
http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/15809/motorola/exclou/catala/moto
 
Motorola exclou el català del Moto G
 
La personalització que la companyia instal·la amb el sistema operatiu Android limita el número d'idiomes per escollir
 
Un dels nous terminals de Motorola, el Moto G , no inclou el català com a opció quan volem configurar l'idioma de sistema del mòbil. Tot i que Android incorpora les traduccions, les companyies hi instal·len certes personalitzacions que, sovint, s'estalvien de traduïr a totes les llengües disponibles a Android a base de modificar les opcions que podem triar.

De totes maneres, a la configuració de teclat sí que hi podem trobar el català, per a la correcció automàtica i proposta de termes mentre escrivim.

Així ho expressa la companyia des del seu departament de suport a l'Estat espanyol, confirmant que el català no està disponible pel sistema, però si pel teclat, i que no es té cap informació sobre si es farà alguna actualització per incorporar aquest idioma. Així, en resposta a una sol·licitud de Nació Digital, la resposta de la companyia ha estat aquesta:

«Lamentamos informarles que desafortunadamente en el Moto G, como usted ya ha podido comprobar, no tiene la opción de el idioma Catalán como sistema operativo. Lo que si tiene es la posibilidad de impostar el T9 en Catalán. De momento no sabemos si se va a actualizar el sistema operativo de las terminales con este Idioma. Nos disculpamos por las molestias.»

El català tampoc es trobava en terminals d'altres companyies com Samsung o HTC , que ja han inclòs el català entre les opcions d'idioma, com ho fan els Sony o Huawei.

La decisió d'incloure una varietat prou reduïda d'idiomes per part de Motorola sorprèn sobretot pel fet que l'empresa formi part, precisament, de Google, qui a més de tenir molta informació al respecte (i un sistema de traducció prou madur), sol incloure el català en els serveis que tradueix.

Mètodes per tenir un terminal Android en català
 
El català és present a Android des de la versió 2.3.4 (Gingerbread) i 4, i tal com es pot veure al web de Softcatalà , hi ha diversos mètodes per tal de forçar un terminal per tal que funcioni en la nostra llengua si hi podem fer funcionar amb normalitat com a mínim la versió 2.3.4 del sistema operatiu mòbil de Google.
Si la versió d'Android de la que disposa el terminal és inferior a 4.2, es poden utilitzar aplicacions com MoreLocale2 o Configuració d'idioma per forçar-lo a funcionar en català, tot i que part de la interfície de personalització podria seguir en castellà o anglès.
En cas que aquestes aplicacions no funcionin, es podria reinstal·lar de nou tot el sistema operatiu Android utilitzant alguna versió o personalització diferent. Aquest procés, però, pot anul·lar la garantia del terminal així que cal fer-lo amb cura i informant-se abans dels perills d'aquesta opció. Per fer-ho, es poden instal·lar les anomenades "ROM personalitzades" ( custom roms en anglès), que són versions d'Android modificades, basades directament en Android o en alguna altra personalització, preparades per instal·lar-se en un dispositiu determinat, aportant-hi canvis o millores.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací