InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 932 (dijous 16/01/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
3) J. Leonardo Giménez - Eixem i
eixam
4) Màrius Serra - Falipèndula?
5) David Paloma - Els patges
reials
8) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
118).
393. Com fer compatible la
diversificada sostenibilitat lingüística enmig d'una globalització galopant? Com
prestigiar el català? (Els cracs del gran Barça no podrien parlar la llengua
d'aquest país?) La imaginació al poder.
Carles Riera
Lingüista i
farmacèutic
2)
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 4 de gener del
2014
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 24 d'abril del 2007)
No
ens enganyem: la lucidesa és –sempre– un bon negoci. La diada de Sant Jordi no
és la diada del llibre en català. Tampoc no és la diada del llibre literari. És
el dia del llibre –i de la rosa– a Catalunya. Punt. L'endemà de Sant Jordi,
però, és un bon moment per parlar del llibre en català.
Naturalment,
des del catalanisme lingüístic volem que, durant la diada del sant patró de
Catalunya, la proporció de llibres en català dins del total de llibres venuts
sigui com més alta millor. Per assolir aquest objectiu, però, cal treballar com
cal al llarg de tot l'any en diversos fronts. I n'hi ha un, d'aquests fronts,
que és molt notable i que, inexplicablement, trontolla. És la Setmana del Llibre
en Català, que hem celebrat fa poc.
Enguany,
la Setmana ha fet 25 anys i ha fet el cim. Ha trobat la fórmula ideal. La plaça
de Catalunya de Barcelona és la millor ubicació possible. El fet d'oferir
llibres vius, però no pas novetats editorials a la plaça de Catalunya i, alhora,
vendre les novetats a les 150 llibreries associades a la Setmana és un gran
encert. Els anys en què la Setmana tenia lloc a Sants o a l'estació de França o
a les Drassanes i, amb la venda de novetats, perjudicava les llibreries,
feliçment, ja han passat a la història. I per què trontolla la Setmana? Doncs
perquè resulta que l'Ajuntament de Barcelona podria prohibir que la Setmana
tingui lloc a la plaça de Catalunya. Això seria, ras i curt, atemptar contra la
vitalitat del llibre en català. Ben aviat, el 27 de maig, tenim eleccions
municipals. Penso que seria una vergonya que el debat electoral ignorés
olímpicament el futur de la Setmana del Llibre en Català.
L'endemà
de Sant Jordi és certament un bon dia per parlar del llibre en català, tal com
fa aquest article meu del 2007 que ara reedito.
3)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 27 de desembre del
2013
Eixem i
eixam
J. Leonardo Giménez
En la llista Migjorn, de debat i discussió lingüístics, un
amic collistaire apunta que en el seu Twitter algú, amb ànim de “puresa
magistral” (les cometes són meues), aclarix algunes accepcions i altres
complements gramaticals, amb bona dosi d'empatxada de “normativa selecta”. Diu,
l'”indigest normatiu”, que en valencià no és correcte “alçar-se del llit”, sinó
“llevar-se del llit”, ni “en el taller”, sinó “al taller', ni “cotxe” sinó
“auto” i altres. Hi ha algunes respostes menyspreadores d'eixe procedir, i
d'altres de condescendents. El cas és que, coincidint amb l'esmentat guardià
empatxat, un professor de prop del meu poble, no fa molts dies, també tatxà a un
alumne de secundària la mateixa expressió, la de ”alçar-se”. Això sí, no la comptà com a falta, però obligà
l'alumne a posar “llevar-se del llit”, i també tres o quatre preposicions i
algun “rabo”, que, segons el mestre, sobrava. Però, com sol passar, els
inquisidorets també pequen. El docent és un bon escrividor, i probablement es
convertirà en un bon escriptor. Però, com tots, en este univers del valencià
escrit, fa/fem algunes errades. Imputables, la majoria de les vegades, a esta
normativa de peritatge lingüístic que tenim. No obstant, algunes són producte
d'anar mirant el bosc, i quasi mai els arbres que el formen, i molt menys les
mates i els arbusts del sotabosc.
El cas és que en una novel·la que presentà, l'esmentat
mestre, a un premi literari, vaig tindre ocasió de llegir-li: “Agafats de la mà
i embadalits, contemplant el crepuscle, encara vérem passar un eixem d'abelles a
la cerca d'un altre rusc”. Dic jo, també n'hi havia poques, perquè en un “eixem”
deuen cabre, en filera, 15 o 16 abelles, i si porten l'abellot, un animalet més.
Perquè un “eixem” (en castellà, “jeme”), és una mida longitudinal
d'aproximadament 15 centímetres. És la ‘distància entre l'extrem dels dits polze
i índex posats tan separats com siga possible', un poc més de mig pam. El
professor volia dir “eixam” (en castellà, “enjambre”). Ahí sí que en van,
d'abelles, d'avespes i d'altres insectes; poden ser-ne centenars o milers. Terme
versàtil, perquè quan hi ha moltes persones juntes, de vegades, semblen eixams.
Ara, en manifestacions reivindicatives, en veiem, encara que, si les coses es
feren bé, no caldria. Però calen, ara, molts eixams organitzats; i milers
d'eixems de llargues manifestacions.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 10 de gener del
2014
Motacions
per Màrius
Serra
El
projecte Reborn recupera cada mes una de les paraules documentades per
l'historiador Albert Garcia Espuche a la ciutat del Born i incita a especular
sobre quin sentit podria tenir en la Catalunya actual. És un joc que coqueteja
amb la falsa etimologia, sense perdre de vista l'ús documental. La paraula de
desembre era falipèndula, una planta
de les rosàcies que fa unes flors molt boniques i que figura als diccionaris
actuals en la variant filipèndula. El seu dring pendolar, però, ha suggerit els
visitants del Born definicions molt imaginatives: “moble destinat en els
bordells a desar ginys per a la satisfacció sexual” (Miquel Bruc), “mariners
que, a la posta de sol, iniciaven un oscil·lant pelegrinatge de taverna en
taverna” (Feliu Torrents), “mot provinent de felicitat i pèndol que designava
una dona a qui li agradava anar de flor en flor, sense parella estable”
(Elisenda Casadellà), “dona que perseguia Felip V amb ganes de gresca,
originàriament felipèndula” (Esther), “baliga-balaga, en relació al mot
falinfaina que recull Fabra” (Antoni Jaquemot Ballarin), “maneta de forma
fàl·lica i moviment pendular lateral molt usada al pom de les portes a les cases
de les meretrius” (Rosa Magraner Grau), “gentilici derivat del portuguès que
designa els individus de l'illa Pendula (Banch Li Du en vietnamita) situada al
golf de Tonkin (Cotxinxina), a meitat de camí entre el Vietnam actual i l'illa
de Hainan (Xina), descoberts l'any 1562 per l'expedició de Francisco Serrâo i
descrits amb cert detall per en Giovanni Peruccio, naturalista i botànic genovès
de finals del segle XVII”. El mot de gener és blateria.
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 3 de gener del
2014
Els patges reials
David Paloma
Fa dies que volten pel país. Tenen
la missió d'anunciar l'arribada dels Reis i de recollir les cartes dels nens (i
de les nenes). M'imagino que també deuen vigilar si els més petits (i les més
petites) es porten bé. Són els patges reials, que acostumen a ser homes: Raimon
a Vilafranca del Penedès, Viu-Viu a Masquefa, Txelín als Hostalets de Pierola,
Hassuan a Sant Vicenç de Castellet, Hassan a Cercs. També Jafsin, Fahem, Faruk,
Gregori, Xiu-Xiu, Maginet, Mèu, Musi, Xum, Sesillu (a Banyoles, aquest és el
patge més vellet), entre milers i milers de servents (i de serventes) reials. I
les dones, doncs? Hi ha patgesses? Hi ha alguna Sesilla que reculli cartes?
M'imagino que sí, tal com hi ha batllesses, jutgesses, metgesses i poetesses.
Sigui com sigui, pertot sentim que volten els patges reials.
Ja fa uns quants anys que el
llenguatge administratiu i els discursos d'alguns polítics han trobat fórmules
per evitar l'ús del masculí amb valor genèric. És l'anomenat llenguatge no sexista, que porta a
utilitzar, sovint amb un punt d'excés, els catalans i les catalanes, els ciutadans i les ciutadanes, els treballadors i les treballadores, etc. Tanmateix,
aquest recurs no va gaire més enllà: qui diu catalans i catalanes no diu els poderosos i les poderoses, els empresaris i les empresàries, els ramaders i les ramaderes, els sospitosos de terrorisme i les sospitoses de terrorisme
(cito
exemples de la intervenció de Neus Nogué a la Jornada Balanç de l'Acord sobre l'ús no sexista de la
llengua). Tampoc no dirà, l'individu (o la indivídua), els patges i les patges perquè, amb dones o sense, en
català i en la resta de llengües romàniques el gènere masculí funciona com a
terme no marcat. Si els patges fossin només dones, la feinada d'aquests dies
aniria a càrrec, amb permís de Ses Majestats, de les pobres patges (o patgesses).
L'apunt
El masculí és el gènere no marcat.
S'utilitza per referir-se a qualsevol col·lectiu d'homes i dones. També serveix
per referir-se a persones el sexe de les quals no es pot especificar.
6)
Publicat en el diari ARA
dimecres 8 de gener del
2014
Iu Forn
(Avís: deu haver notat que al títol d'aquest humil article hi ha unes
quantes x. Substitueixen una paraula lletja que ha aparegut escrita. En
un diari molt important, sí, però que continua sent lletja.)
El Wall Street Journal ha publicat una peça
sobre "el separatisme" de TV3. La signa qui diuen que és "el corresponsal a
Espanya" d'aquest diari, un tal David Román. La frase més destacada pels mitjans
que esperaven amb candeletes un reportatge com aquest ha estat: "Si ets
prostituta o delinqüent en algun dels programes de TV3, el més probable és que
parlis castellà". (Ui, ara se m'ha escapat la paraula lletja. Disculpi.) Com
que, lamentablement, no posa exemples, és impossible saber a qui es refereix.
Això sí, descarto que es tracti de persones que sovint apareixen als
informatius. Bàsicament per la trajectòria personal i les amistats no
nacionalistes que freqüenta el "corresponsal".
Ara bé, el que més m'ha interessat de la feina d'en
Román és la valenta denúncia de la discriminació existent per raó de llengua.
Mentre que a TV3 només hi parlen espanyol dones de vida dissipada i homes que
vulneren el Codi Penal, a les televisions espanyoles (públiques o privades) no
hi succeeix el fenomen contrari. Bé, que mai hi apareix parlant català cap
simpàtica col·laboradora de la senyora Rius ni cap condemnat per cap trama
corrupta al País Valencià. De fet el català existent a les televisions
espanyoles se circumscriu a esporàdiques declaracions de polítics i pari de
comptar i és inexistent en sèries, reportatges o musicals. Sort que la denúncia
d'en Román solucionarà la cosa.
Publicat a Núvol dimecres 8 de gener del
2014
Pau
Vidal
Les vaques grasses ens han fet tornar superbs. Quan la litúrgia
nadalenca ens obliga a augurar coses bones al proïsme ja no ens conformem amb la
prosperitat, ara reclamem ni més ni menys que la felicitat. ‘Bon Nadal i pròsper
any nou' sembla haver passat a la història.
Aquests dies han proliferat escrits, articles i piulades sobre
els perills dels excessos festius (els nadals, les nitbones,
els Reis Mags, aquestes coses). Enguany el tema estrella ha estat
aquesta felicitat d'importació que ens ha caigut a sobre en forma de “Feliç
any” o “Feliç any nou”, calcs recents que des de fa poc
competeixen amb els tradicionals bon any i bon any
nou (reforçats, si convé, per molt).
És un cas interessant perquè demostra, com la Lady Epilette,
l'eficàcia de la doble acció. La penetració prové majoritàriament del castellà,
a través de feliz año (nuevo) i felices fiestas (recordeu la
desafortunada campanya d'una coneguda marca de congelats, ‘Feliços preus',
encara en vigor); però també ens entra a través de les males traduccions del
happy anglès, massa sovint girat en feliç quan hauria de ser
content/a. Es pot comprovar molt fàcilment a les declaracions
dels futbolistes, quan diuen “estic molt feliç de tornar a jugar amb l'equip”.
Quan tu veus un nano amb els ulls brillants de joia per la joguina nova, li
preguntes: “Que estàs content?” i no pas “Que estàs feliç?”.
No cal dir que els diccionaris no recullen aquesta accepció de
feliç, i en canvi sí que n'apleguen una altra que ens podria
il·luminar sobre el veritable sentit de la invasió. Concretament l'última, la
que descriu l'adjectiu com a sinònim de ‘beneitó, ximplet, curt
d'enteniment'.
Un truc molt fàcil per recordar com s'ha de dir és pensar en
l'aniversari. Quina ha estat la versió més reeixida per anostrar l'hegemònic
Cumpleaños feliz (que al seu torn és adaptació de Happy
birthday)?. Doncs el Per molts anys del Club
Súper3. La felicitat d'anglès i castellà, idiomes amb reconeguda tirada a la
grandiloqüència, no té un equivalent simètric en català. (Gràcies a Joan
Castellano he conegut la de l'extint programa de Canal Nou Babalà
Club, titulada Feliç aniversari).
Un altre truc també molt eficaç és la recitació actoral
(tranquils, es pot fer a casa i a soles). Es tracta de dir en veu alta, primer,
la fórmula extensa que usem oralment, al carrer: “Que tinguis/tingueu un bon
any”. Si pot ser, imaginant-vos l'escena: entrant en una botiga, acomiadant-vos
d'un conegut
Tot seguit, el calc: “Que tinguis/tingueu un feliç any” (també es
pot fer amb la variant reduïda: “Bon any” versus “Feliç any”). Si no teniu les
orelles del tot anestesiades, la dissonància de la segona cantarella us causarà
un xerric insuportable. Després ja només es tracta de dur-ho a la pràctica. Bon
catorze.
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - piorla
2) Eugeni S. Reig - pita
3) Antoni Llull Martí - Els verbs
auxiliars
4) Pere Ortís - Empobriment de la
llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els
mots. Lletra D.
5) Albert Pla Nualart -
Dues preguntes: la u i la
dos
6) Josep Daniel Climent - Lluís Fullana i Mira i les Normes de
l'Institut d'Estudis Catalans
7) Rafael Castellanos i Llorenç -
Text de la presentació de la novel·la "Els països del tallamar" a
Barcelona
8) Josep Ruaix - Errors de lèxic
(II)
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net
en el qual heu de fer constar el vostre
nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2014 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací