InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 928 (dijous 09/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) J. Leonardo Giménez - Terminologia nadalenca
 
3) Núria Puyuelo - La baba i el bavi
 
4) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 117).
 

389. La llengua no és només un mitjà de comunicació. La llengua és la pàtria, hem nascut en ella i hem viscut en ella. I la llengua és també la frontera de cada home. Delimita la vida personal i perfila les nostres virtuts i els nostres vicis, els nostres valors, la nostra saviesa i el nostre poder. En la llengua que es parla es veu el rostre d'un poble, la llengua guarda i reflecteix els seus trets i és exactament igual que un mirall intern. Un mirall des de dins. Des de dins cap enfora. Ens delata, ens retrata, ens traeix, ens identifica, ens descriu.

 

Carme Renedo

Historiadora

 

 

2)

 

Article publicat en el Levante-EMV divendres 20 de desembre del 2013
 
Terminologia nadalenca
 
J. Leonardo Giménez
 
Arribades estes dates nadalenques, potser, és oportú apuntar paraules i expressions pròpies d'estos dies, que des de fa ja massa temps patixen la invasió i les interferències de la llengua veïna. En primer lloc, caldria dir que el Nadal és singular en valencià; llarg, del 25 de desembre al 6 de gener, però un. Això de Nadals, “ara pels Nadals”, és un calc innecessari, perquè en la nostra llengua sempre s'havia dit, “al/per/en Nadal”. I en el dia i nit d'abans tenim la Nit de Nadal. S'ha colat, ja molt de temps, en la parla quotidiana, la “Nochebuena”, i no és qüestió de reprimir la parla espontània, però millor serà que també ho diguem i (sempre) escriguem “Nit de Nadal”. Però, abans d'arribar a eixe dia tenim el dia del premi de loteria, “Gordo”, en castellà, però “Grossa”, en valencià. I en moltes cases es para o munta el Betlem, i no el “Pessebre”, accepció importada innecessàriament del castellà. És curiós que el nostre “pesebre” (amb una “s” sonora, com molt bé documenta Eugeni S. Reig en VPE, valencià, de tota la vida, és a dir, ‘la menjadora dels animals de llaurança, de càrrega, i d'altres menesters', no l'haja acceptat l'essencialisme normatiu, procedent del nord, i en canvi accepte el flagrant castellanisme “pessebre”, en lloc del nostre Betlem. On menjava la burreta de mon pare, la mula de mon tio i els bous que encebava el meu amic Negrito sempre li havíem dit “pesebre” (o vulgarment “pissebre”), apitxant, no podíem d'una altra manera, aleshores. Els saberuts noucentistes, fugint del “pesebre” valencià dels animals, han sigut capaços d'amollar el “pessebre” castellà a la família divina. Que bèsties! Després d'este desfogament normatiu, reprenc el repertori lèxic i expressiu nadalenc. Tot seguit, teníem el segon dia de Nadal, comú amb catalans i illencs, i ara mig perdut, de manera que cal gastar dies de permís per a celebrar-lo (els lque afortunadament tenim faena). I arribem al Dia de Cap d'Any, i la nit d'immediatament abans, com a la Nit de Cap d'Any, que ha d'anar recuperant ús davant de la interferència “Nochevieja”. Després teníem el Jesuset, i no cal el “Niño”. I els Reis (col·loquialment, i vàlid en l'ús, “Reixos”). I, sobretot, que passen vostés un Bon Nadal, en singular, però llarg i feliç. 
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 20 de desembre del 2013
 
La baba i el bavi
 
Núria Puyuelo
 
Sempre vam tenir dues mares: la mare i la baba Teresa, que vivia a casa i sempre estava pendent de nosaltres: ens cuidava, ens protegia, ens mimava, s'interessava pel que ens interessava i ens seguia les passes, en directe o a distància, segons els casos”. D'aquesta manera, Rafel Nadal inicia el capítol dedicat a la seva àvia, la baba Teresa, a la novel·la Quan érem feliços. La forma baba prové d'una simplificació d'àvia, que s'usava a la zona de Girona i l'Empordà. Al costat d'aquesta forma trobem la masculina bavi –curiós el fet que s'escrigui amb v- o babo. Aquests dos mots conviuen amb altres formes infantívoles per designar els avis: iaia i jaia per àvia, i iaio (o iai) i jaio (o jai) per avi. També cal tenir presents els mots padrí i padrina per referir-se a l'avi i l'àvia en mallorquí i en zones del català occidental.
 

Més enllà dels avis, el llenguatge infantil, que es caracteritza per ser creatiu, expressiu i repetitiu, també utilitza diverses formes per designar els pares, els germans, els tiets… Quant als progenitors, a banda de pare i mare, les formes mama i papa són ben vives en català, però també tenim mamà i papà, que es consideren xaves o de casa bona. En llenguatge infantil, a la germana se l'anomena la teta, que també vol dir ‘mainadera', i al germà, el tete.

 

Finalment, tenim els oncles. Per a aquest concepte, el llatí posseïa dos noms: patruus ‘germà del pare' i avunculus ‘germà de la mare', tal com explica el Petit atles lingüístic del domini català. El català va prendre aquest últim mot, que és el que ha derivat a la forma oncle. La paraula tio és un manlleu del castellà, que deriva en el diminutiu afectiu tiet –la forma normativa sinònima d'oncle-. El diccionari de l'IEC, tot i que accepta la forma tia, no recull el masculí tio, ben viu en alguns dialectes. En català, també tenim l'oncle valencià i la tia valenciana, que són el cosí o la cosina del pare o la mare.

 

Sabíeu que…

 

El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll també recull la forma babà, per referir-se al pare en mallorquí.
 
 
4)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - pintura
 
2) Eugeni S. Reig - pinya
 
3) Antoni Llull Martí - L'impredictible gènere d'alguns mots
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra C.
 
5) Albert Pla Nualart - Líder sud-africà antiapartheid
 
6) José Gargallo Gregori - Paraules valencianes en desús
 
7) Terric Lausa - Los païses del talhamar
 
8) Josep Ruaix i Vinyet - Errors de lèxic (I)
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací