InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 927 (dimecres 08/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
Si durant l'any 2014 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
3) Jaume Corbera - Interrogació i admiració (i III)
 
4) Víctor Alexandre - El català, llengua molt entesa i poc parlada
 
5) Concurs "Regala el català en 6 segons". S'allarga el termini de presentació de microvídeos fins al 24 de gener.
 
6) Màrius Serra - Sue Ellen, ets una falipèndula
 
7) Setze unitats d'ensenyament en català perillen a Alacant, Castelló i València
 
8) Blateria
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 117).
 

388. Entre totes les llengües, la que amb més perfecció deuen saber los minyons és la llengua de sa pròpia pàtria.

 

Baldiri Reixac

Pedagog i capellà

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
http://dodeparaula.blogspot.com/2011/10/interrogacio-i-admiracio-i-iii.html
 
Interrogació i admiració (i III)
 
Jaume Corbera
 

En la tradició gramatical catalana la qüestió dels punts d'interrogació i d'admiració pareix una qüestió absolutament secundària, de la qual parlen ben pocs tractats. Així i tot, al llarg del segle XX es va anar mig imposant una praxi molt peculiar, ja esmentada a l'article anterior, espècie d'arranjament entre la proposta definitiva castellana (¿...?, ¡...!) i la més general (...? ...!): posar els dos punts quan la frase és llarga i només posar-ne un quan la frase és curta, especialment en les frases interrogatives. Així ho explicava el 1962 Badia i Margarit, a la Gramática Catalana de l'editorial Gredos (II, p. 133), i així ho recollien la majoria de gramàtiques i tractats de llengua d'aquells anys i dels posteriors. Els anys 70, però, hi hagué com a mínim dos estudiosos que es plantejaren la qüestió amb la intenció de posar-hi orde: Joan Solà (malauradament desaparegut el 2010) i Josep Ruaix. Tots dos n'analitzaren l'ús històric, hi reflexionaren i en proposaren una norma, diferent en cada cas, però coincident en una cosa: la utililitat (almanco en alguns contexts determinats) del punt d'interrogació inicial. És impossible en aquestes línies resumir els arguments de cada un, per això em cenyiré a donar-ne la recomanació final. De Solà: “Si no volem caure en l'anarquia de la casuística i hi volem guanyar indiscutiblement en claredat, el millor que podem fer és usar els signes d'interrogació i admiració al començament i al final de qualsevol fragment interrogatiu o admiratiu. I que no es cregui ningú que això és un castellanisme. Respon, senzillament, a les característiques internes del català...” De Ruaix: “posar l'interrogant inicial només quan la frase interrogativa és d'entonació complexa i no comença amb cap partícula interrogativa... recomanar per al català l'ús exclusiu del signe d'admiració o exclamació al final de la frase o expressió que volem marcar com a admirativa o exclamativa.” Com veim, tant un com l'altre accepten el punt interrogant inicial, però el segon només de manera restringida a unes estructures molt concretes. L'argumentació de Josep Ruaix per a aquest ús és molt coherent, però topa amb un realitat: la impossibilitat per a la gran majoria d'usuaris, no experts en gramàtica, de discernir quan han de posar els dos signes o quan només n'han de posar un. Allò que Ruaix veu tan clar, l'escrivent normal difícilment ho percep. En canvi, la norma de Solà és claríssima: sempre s'han de posar els dos signes, i no cal fer anàlisis gramaticals. En el punt d'admiració, però, les dues propostes són diferents. Finalment, el 1995 la Secció Filològica de l'IEC es decidí a dir-hi la seva i va aconsellar [sic] “amb finalitat simplificadora” només posar els punts finals, tant d'interrogació com d'admiració, consell que ja anava precedit per la recomanació de Badia, a la seva nova gramàtica de 1994, “d'abstenir-se d'usar aquest signe” [¿]. ¿Què hem de fer, doncs, amb els punts d'interrogació i d'admiració? Per a començar, fixem-nos que la Secció Filològica només “aconsella”, no “imposa” normativament, l'ús exclusiu dels punts finals; per tant, usar el punt inicial no va contra cap norma de l'IEC; just no fa cas d'un consell. Jo crec que podem diferenciar el cas de les frases interrogatives de les admiratives. Aquestes darreres solen ser introduïdes per qualque mot que n'indica l'entonació exclamativa i, a més, solen ser relativament curtes. Per tant, en aquestes frases l'ús del punt final és suficient, i ometent-lo a l'inici feim la lectura menys carregada de signes. En el cas de les interrogatives, però, crec que, per les raons ja indicades, la proposta de Ruaix és complicada i, per això, inconvenient. En canvi, la proposta de Solà em pareix la millor, la més clara i més fàcil, i per això la més convenient: posar sempre els dos signes, independentment de la llargària, sempre subjectiva. En qualsevol cas, podem tenir present que una obra tan important com la Gramàtica del català contemporani (2002), fa servir sempre els signes d'interrogació i d'admiració al començament i al final de la frase, per curta que sigui. És clar que la va dirigir el malaguanyat mestre Joan Solà.

 

 
4)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dimarts 31 de desembre del 2013
 
 
 
"La realitat, per tant, és força més prosaica que la que mostren les estadístiques. No els hem de negar bona fe i professionalitat. Però només cal parar l'orella"
 
Víctor Alexandre
 
Les dades facilitades recentment per diferents institucions, cadascuna amb el seu informe, sobre el coneixement de la llengua catalana han servit un titular força optimista a tot el país. Es parla de “rècord històric”, amb xifres que, segons la font, oscil·len entre un 95,2% i un 97% de la població que l'entén, entre un 73,2% i un 84,3% que la sap parlar i entre un 55,8% i un 70,1% que la sap escriure. Se'ns diu, a més, que en els darrers deu anys el català ha guanyat 1.120.000 persones que l'entenen. Aquestes dades, però, tot i ser certes, ofereixen una visió molt esbiaixada de la realitat. D'entrada, l'augment de persones que entenen el català és proporcional a l'augment de població que ha experimentat Catalunya en el mateix període. Deu anys enrere, el Principat tenia sis milions i mig d'habitants i ara en té set i mig. Per tant, allò que se'ns diu és que la gent que viu aquí entén la llengua catalana. Per altra banda, és prou sabut que una cosa és allò que la gent declara, que sempre és a l'alça per una simple qüestió d'amor propi, i una altra la praxi quotidiana.

I és que el coneixement d'una llengua i l'ús que se'n fa sovint no tenen res a veure. Fixem-nos que les dades dels informes parlen només d'elements teòrics: ‘entenen la llengua', ‘la saben parlar', ‘la saben llegir', ‘la saben escriure'. Tanmateix, de l'ús real no se'ns diu res. Es parla d'ús, sí. Però fonamentat en les respostes que donen els enquestats, no pas en el capteniment, cosa que és lògica, atès que caldria desplegar un munt d'observadors a tot arreu: bars, restaurants, botigues, fàbriques, empreses, supermercats, grans magatzems... Si això es fes, però, les dades serien infinitament més baixes, ja que allò que manté viva una llengua no és que la gent l'entengui o la sàpiga parlar, sinó que la parli. Si no la parla és com si no la sabés. De què li serveix al concessionari de la cantonada que jo sàpiga conduir, si no penso comprar-me cap cotxe? Quants cotxes es vendrien, si els que saben conduir no conduïssin?

La realitat, per tant, és força més prosaica que la que mostren les estadístiques. No els hem de negar bona fe i professionalitat. Però només cal parar l'orella. El català és la llengua que desapareix sempre per desistiment dels mateixos catalanoparlants, fins i tot en les situacions en què no té cap factor en contra. El comportament d'alguns periodistes amb Neymar és paradigmàtic en aquest sentit. Neymar va arribar a Catalunya sense saber català ni espanyol, i, tot i així, els periodistes li fan les preguntes en espanyol pensant que els entendrà millor que en català (!). Talment com si el català i el portuguès no fossin llengües germanes i la primera resultés inintel·ligible per al jugador. I el més divertit és que ell respon en portuguès.

Pel que fa a les tertúlies i debats en emissores d'expressió catalana, els únics bilingües són els catalanoparlants. Els hispanoparlants entenen la llengua, però no la parlen. De fet, la sola presència d'un tertulià hispanoparlant fa que la resta de membres de la taula, davant la més absoluta indiferència del moderador, acabi parlant en espanyol. No en tenen cap necessitat, perquè, com dic, l'hispanoparlant els entén, però la conducta de subordinació apresa els fa canviar de llengua sense la més mínima reflexió. I si els demanem que ens en diguin la raó, en trobarem uns quants que ens diran que ho fan “per educació”. Educació com eufemisme de subordinació. El tertulià hispanoparlant, en canvi, no canvia mai de llengua. I és comprensible que sigui així perquè el programa o l'emissora de parla catalana que el contracta no li exigeix que parli català. Els programes i emissores de parla espanyola sí que obliguen els tertulians catalanoparlants a parlar en espanyol, però a l'inrevés mai. I ara! Això seria terrible!

Quant al català oral, en general, millor no parlar-ne, ja que les emissores –llevat d'alguns dels seus professionals– no tenen cap exigència lingüística i el nivell que hi predomina és pur catanyol. És a dir, un patuès de l'espanyol amb milers i milers de frases com ara “un partit d'insomni” (un partido de ensueño), “fer la vista grossa” (hacer la vista gorda), “de pressa i corrents” (de prisa y corriendo), “si us doneu compte” (si os dais cuenta) o “no està en Neymar”. En altres paraules, si els qui tenen el deure de dominar la llengua amb la qual es guanyen la vida no saben dir “un partit de somni”, “fer els ulls grossos”, “a corre-cuita”, “si us adoneu” o “en Neymar no hi és”, què es pot demanar a la resta de la societat? Doncs no, no demanem res perquè estem enfeinadíssims fent enquestes sobre una llengua que ni tan sols és imprescindible per viure en el país que la té com a pròpia. Això, però, no es pot dir, perquè, com diu Woody Allen, en aquesta vida no pots ser feliç si no és enganyant-te tu mateix.
 
5)
Concurs "Regala el català en 6 segons"
S'allarga el termini de presentació de microvídeos fins al 24 de gener
 

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha posat en funcionament el concurs “Regala el català en 6 segons”, una nova iniciativa destinada especialment als joves per promoure l'ús del català a les xarxes socials, a la feina, en les relacions socials...El concurs es va iniciar el passat 16 de desembre i s'hi poden presentar propostes fins al 24 de gener.

Les persones que hi vulguin participar han de ser majors de 16 anys i seguidores del perfil Twitter @llenguacatalana. Han d'enregistrar un microvídeo que duri entre 6 i 15 segons en què es mostri com algú o alguna cosa “regala” el català. Es pot gravar amb el telèfon mòbil, amb una tauleta digital, una càmera fotogràfica, etc.

El vídeo ha de tenir un component lingüístic correcte, tant és que sigui oral o escrit. A continuació, s'ha de publicar a Vine, Instagram, Youtube, Vimeo o qualsevol altra plataforma que permeti la publicació de vídeos de la durada estipulada. Finalment, per participar en el concurs cal enllaçar-lo a Twitter fent servir la crida @llenguacatalana i l'etiqueta #elcatalàen6segons.

Els microvídeos poden estar fets amb qualsevol tècnica i poden tenir qualsevol format compatible amb les plataformes usades per publicar-lo. Totes les propostes han de ser originals i inèdites. El jurat del concurs valorarà l'originalitat, la creativitat, la qualitat lingüística i audiovisual i la capacitat de síntesi.
El tres millors vídeos tindran premi. El primer classificat rebrà una càmera GoPro; el segon, un lector de llibres digitals, i el tercer, una estada per a dues persones en un alberg de joventut de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT). A més, tots els premiats seran obsequiats amb un carnet TR3SC per a un any i entrades gratuïtes per a activitats i equipaments culturals.

La Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família col·labora en la iniciativa.

El català, llengua jove.

"Regala el català en 6 segons"

Font: Direcció General de Política Lingüística

 
6)
 
Publicat a NÚVOL divendres 3 de gener del 2014
http://www.nuvol.com/opinio/sue-ellen-ets-una-falipendula/
 
Sue Ellen, ets una falipèndula
 
Màrius Serra
 
 
7)
 
Publicat a VilaWeb divendres 3 de gener del 2014
 
 
 
8)
 
Publicat a NÚVOL divendres 3 de gener del 2014
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací