InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 925 (dilluns 06/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
Si durant l'any 2014 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 20
 
3) El TSJ valencià anul·la l'ordre que permetia als alumnes escollir si feien els exàmens en català o en castellà
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 116).
 

386. El català resistirà si el parlen els immigrants.

 

Philip Rasico

Professor de llengua i cultura catalanes de la Universitat de Vanderbilt, Tennessee (EUA)

 
2)

Disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 20

 

Ja hi ha disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 20, un sistema operatiu complet de propòsit general, basat exclusivament en programari lliure.

El projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, visiteu el lloc web del projecte Fedora.

Novetats de la versió 20

El GNOME és l'escriptori per defecte a Fedora, però també ofereix les opcions KDE, XFCE, LXDE and MATE. La versió 20 de Fedora inclou el GNOME 3.10, on s'han inclòs noves aplicacions com gnome-music com a reproductor multimèdia, gnome-maps com a aplicació de mapes i millores generals amb les altres aplicacions.

Teniu més informació sobre com baixar la versió a la web de Softcatalà: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Fedora així com a la web de Fedora (en català): http://fedoraproject.org/ca/

La comunitat Fedora celebra aquestes dies el seu desè aniversari, 10 anys treballant per una alternativa innovadora en l'àmbit dels sistemes operatius lliures.

Voluntariat per a la traducció de Fedora al català

Des del projecte de traducció de la Fedora coordinem la traducció de la instal·lació de Fedora, així com també les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels diferents projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o LibreOffice, correspon als respectius equips de traducció. A l'equip de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i del català, uns coneixements mínims d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web, http://www.softcatala.org/wiki/Fedora.

Quant a Softcatalà

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

 
 
3)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 28 de desembre del 2013

El TSJ valencià anul·la l'ordre que permetia als alumnes escollir si feien els exàmens en català o en castellà

La norma permetia realitzar les proves d'avaluació en una llengua diferent a la utilitzada per impartir la matèria

Fonts de la conselleria d'Educació han explicat que aquesta possibilitat d'elecció ja no s'aplicava en la pràctica

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha anul·lat la possibilitat que els alumnes -o els seus pares o tutors, si són menors- puguin triar la llengua en què contesten els exàmens. El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) publica aquest divendres la part dispositiva de la resolució de la secció cinquena de la sala contenciós administrativa del TSJ valencià, que ja és ferma, per la qual s'estima parcialment el recurs interposat per Fundació Escola Valenciana contra l'ordre de la conselleria d'Educació 19/2011 per la qual es va establir la Xarxa de centres docents plurilingües.

En concret, el tribunal anul·la i deixa sense efecte l'article 3.5 de l'ordre que establia que “als centres pertanyents a la xarxa plurilingüe amb independència de l'idioma en què s'imparteixi cadascuna de les àrees, matèries o mòduls no lingüístics en els diferents ensenyaments, l'alumnat tindrà dret a realitzar les proves d'avaluació de caràcter parcial o final, si les hi hagués, en castellà o valencià, decisió que adoptarà exclusivament el propi alumne o alumna, o el seu pare, mare o tutors si és menor d'edat”.

Aquesta ordre va sorgir després de la polèmica provocada pel cas d'una alumna d'un col·legi de València que va suspendre un examen de l'assignatura Coneixement del Medi per contestar en castellà un examen d'aquesta matèria que s'imparteix en català. El seu pare va protestar per aquest fet i finalment va aconseguir que es revisés la nota de l'estudiant. Posteiorment, la Generalitat Valenciana va publicar l'ordre que incloïa l'article ara anul·lat que possibilitava als estudiants o a les seves famílies decidir quina llengua utilitzaven per respondre els exàmens.

Per la seva banda, fonts de la conselleria d'Educació han explicat que aquesta possibilitat d'elecció ja no s'aplicava en la pràctica perquè el nou decret de plurilingüisme aprovat l'agost de 2012, que és de rang superior a l'ordre recorreguda, “deixa en mans dels centres docents, en el marc de la seva autonomia pedagògica i del projecte lingüístic, determinar la llengua en què els alumnes reben i s'examinen de les assignatures”.

 
4)
 
Jaume Corbera
 
La interferència d'una llengua damunt una altra no sempre es manifesta diguem "en positiu", sinó que també ho fa "en negatiu". És a dir, no sempre la interferència consisteix a afegir a la llengua interferida qualque element propi de la llengua interferent, o a remodelar l'estructura interferida d'acord amb l'estructura interferent, o a calcar qualque ús o significat de la llengua interferent en la llengua interferida; moltes de vegades la interferència es manifesta en el fet de ser rebutjat qualque element ben genuí de la llengua interferida només perquè tal element existeix també en la llengua interferidora. Per exemple, hi ha qui rebutja tirar amb el sentit de "desfer-se d'una cosa inservible" ("si està espanyat, el pots tirar") només perquè també existeix en castellà, i prefereix "llençar". Qui així actua ho fa, naturalment, sota la interferència del castellà, perquè si no hi estigués sotmès no rebutjaria aquest ús ben genuí d'aquest verb tan antic com la llengua mateixa. La llengua catalana ha de ser considerada independentment de les seves coincidències i dissidències amb totes les altres llengües veïnes, i una forma, una construcció o una grafia ha de ser analitzada com a bona o dolenta, convenient o inconvenient, per al català, en referència al seu sistema propi i als seus elements genuïns ja existents, però no necessàriament excloents. Són rebutjables tots aquells elements forans que no tan sols no aporten cap sentit o matís nou al sistema català, sinó que, ben al contrari fan que aquest sigui més pobre (com quan reduïm la diferenciació entre tastar / assajar / provar a aquest darrer) o en canvien el caràcter tradicional, en transformen la personalitat original, sense aportar-hi cap classe d'enriquiment (com quan substituïm padrí per abuelo o cambra per cuarto). No són però rebutjables (excepte per a aquells que rebutgen tot allò que és d'origen extern pel sol fet de ser-ho, els xenòfobs) aquells elements que ens poden aportar qualque matís, significat o ús nou i útil. Per exemple, en mallorquí distingim clarament xupar (un caramel·lo, per exemple) de xuclar (una orxata amb una canyeta, per exemple), són per a nosaltres dues accions ben diferents, i per això em sembla molt bé que el primer verb, independentment del seu origen possible castellà (possible, però no segur), sigui acceptat dins el nostre patrimoni lèxic, la qual cosa fins ara no ha fet la normativa catalana.
 
Anem més concretament al tema que avui vull exposar: la qüestió dels punts d'interrogació i d'exclamació, aquests signes que s'usen en l'escriptura per a indicar al lector que la frase que llegeix és una interrogació o una exclamació o admiració. El senyal d'interrogació (?) no existeix en llatí clàssic, en el qual la interrogació és marcada per partícules a posta situades a l'inici de la frase, o per pronoms interrogatius; va aparèixer en el llatí escrit a finals del segle VIII a l'imperi de Carlemany, com un punt amb una ziga-zaga superior, segurament insinuant el moviment ascendent de la veu. Feia part d'un sistema de signes (positurae) que marcaven les inflexions melòdiques i les pauses oratòries de la veu als texts destinats a ser llegits a la litúrgia o la declamació, i, segons pareix, va inspirar alguns neumes (signes primerencs de notació musical). El punt d'admiració (!) és encara més modern que el d'interrogació: devers el 1360 apareix en un Ars punctuandi ('Art de la puntuació') de l'italià Iacopo Alpoleio da Urbisaglia, i inicialment eren dos punts inclinats cap a la dreta amb una barra igualment inclinada a damunt. Tant el senyal d'interrogació com el d'admiració tengueren una gran difusió immediata, primer per tot el món romànic, però després també per altres àmbits culturals, i arribaren a sistemes d'escriptura molt diferents, com el xinès, l'àrab i l'hindi.
 
Un i altre, el punt d'interrogació i el d'admiració, són originalment només situats al final de la frase, i és així que encara ara són utilitzats en quasi totes les llengües, però el 1754 la Real Academia Española de la Lengua va recomanar que el punt d'interrogació girat (¿) s'usàs també en castellà a l'inici de la frase. En parlarem, d'aquest nou senyal, en el pròxim article.
 
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 30 de desembre del 2013

Es publica la poesia completa de l'alguerès Rafael Caria

Fins ara, només s'havia publicat a Sardenya i en edició bilingüe · S'hi adjunta un disc amb poemes cantats per la soprano Eulàlia Ara

Fou el primer membre alguerès de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor de l'estudi 'El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc' (pdf), va rebre la Creu de Sant Jordi. Però la seva poesia només havia estat publicada fins ara a Sardenya i en edició bilingüe (català i italià), cosa que la feia quasi impossible de trobar fora de l'Alguer. Rafael Caria és, juntament amb Antoni Canu, un dels poetes algueresos que més va escriure en la nostra llengua. I aquesta tardor, finalment, se n'ha publicat la Poesia completa (Adesiara). 'És una manera de fer justícia', diu l'escriptor August Bover, encarregat d'aplegar l'obra de Caria i d'elaborar una extensa introducció que repassa la vida del poeta, també com a estudiós.

'Volia demostrar que es podia fer ciència en català i des de l'Alguer', diu Bover, que destaca el paper fonamental que va tenir Caria a l'hora de mantenir viva la cultura catalana a Sardenya. I explica que Caria va començar a llegir apassionadament literatura catalana als anys setanta, cosa que va influir decididament tota la seva obra: 'Les lectures que va fer d'Espriu i de Pere Quart, per exemple, es perceben també en els seus poemes.' Bover assegura convençut que 'llegir Caria serà una sorpresa molt agradable per als lectors catalans'.

Vint-i-tres poemes cantats per una soprano

El llibre va acompanyat també d'un disc en què la soprano Eulàlia Ara i la pianista Tània Parra canten vint-i-tres poemes de Caria, amb música de Matilde Salvador i Manuel Garcia Morante. No és la primera vegada que Ara, gran coneixedora de la cultura algueresa, canta texts d'autors d'aquesta ciutat sarda. Ja interpretà també poemes de Canu, però explica que la publicació d'aquest disc, juntament amb el llibre, significa per ella una mena de culminació d'una tasca de molts anys.

Acomiadat per haver anunciat els vols en català

Caria és conegut també perquè a final dels anys setanta, quan treballava a l'aeroport de l'Alguer, contractat per Alitalia, fou acomiadat per haver anunciat els vols en català --i en italià i en anglès-- durant unes quantes setmanes. Caria va arribar a encadenar-se, amb la boca tapada amb un drap, davant les sortides de l'aeroport de l'Alguer. Al cap de pocs anys esdevingué regidor municipal, primer pel Partit Comunista Italià (PCI) i després amb Sardenya i Llibertat, partit independentista d'esquerres. Mort l'any 2008, fou un dels algueresos més il·lustres de les últimes dècades.

 
6)
 
Publicat a VilaWeb dimecres 1 de gener del 2014

Tres-centes dites sobre el procés d'independència

El lingüista Víctor Pàmies emprèn una iniciativa per resseguir el procés d'autodeterminació a través de les dites del refranyer

Uns polítics fan servir metàfores marineres; uns altres usen l'eufemisme per no dir les coses pel seu nom... Qui pensava que el refranyer no hi podia dir la seva en el procés d'autodeterminació? Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg, mirarà d'esmolar l'enginy per disseccionar i comentar l'actualitat política d'aquest 2014 mitjançant les dites del refranyer català.

Pàmies ho explica així: 'Som en un moment crucial de la nostra història com a poble i, per no caure en els mateixos errors de sempre, el refranyer i les dites catalanes ens poden donar pautes i orientar sobre aquest procés iniciat amb valentia i contra vent i marea.'

'Tres-centes dites que faran història' vol aportar el seu granet al procés de transició nacional amb l'anàlisi de l'actualitat política i social a través del comentari diari d'una dita catalana, des del 13 de gener fins al 9 de novembre de 2014, dia que serem convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser.

Cada dia, al blog 300.dites.cat, apareixerà una dita i la seva glossa, que podreu trobar reproduïda posteriorment al Twitter i a la pàgina del Facebook.

Avui comencem l'any amb la primera dita: 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'. Vegeu-ne el contingut, per fer-vos una idea de com serà aquesta iniciativa:

«El procés d'alliberament nacional ha comptat amb un capità agradós de les dites marineres. Així hem sentit a parlar de singladures, de redreçar rumbs, de vents i tempestes en contra, de capitans i mariners. En podem ampliar a bastament l'inventari i l'imaginari.

En unes declaracions que ja tenen una mica de temps i que van inspirar alguns passatges del Polònia deia aquest capità:

'Jo faig front a aquesta situació d'un país farcit de problemes amb aquell lema que figura en una roda de timó de vaixell que em va regalar un modelista naval de Premià de Mar un temps enrere, i que en la seva inscripció diu: "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra". Faig front a aquesta singladura amb aquesta actitud.'

El refranyer, al respecte té una dita, referida a la salut i el cos humà que crec que n'és la inspiradora: 'Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net'. Diu que són els millors ingredients per no haver de visitar el metge. Però hi hem de saber llegir, al darrera, el sentit metafòric de cadascun d'aquests consells.»

El lingüista Víctor Pàmies i Riudor, de Vallromanes, és autor d'altres iniciatives sobre refranys a la xarxa com ara el mapa de les dites dels pobles dels Països Catalans i altres iniciatives que podreu trobar recollides al seu portal de paremiologia catalana.

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací