InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 923 (dimecres 01/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2014 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
 
 
5) Joan Castellano - Bon Nadal i bona llengua
 
 
7) Els països del tallamar de Joan-Carles Martí i Casanova
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 116).
 

384. Vosaltres tindreu com un orgull el parlar el vostre idioma i conrear-lo: no imitareu pas aquells que, en nom d'altres llengües que molt sovint tampoc entenen, desqualifiquen i rebutgen la pròpia. I si calia defensar-la, la llengua nostra, que tants treballs ens ha costat renovar-la, fent-ne, com  qualsevulga altra, un instrument d'avenç, vosaltres la defensareu com se defensa a una mare.

 

Carles Rahola

Escriptor, historiador i polític

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
 

Amb aquest número la revista compleix una trajectòria de 30 anys ininterromputs, marcada per la voluntat de ser referents en els àmbits d'estudi de què tracta la revista: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic i la política i la planificació lingüístiques. Coincidint amb aquesta efemèride posem en marxa el blog, que ens permetrà ser presents i estrènyer més el vincle existent entre la revista i els lectors. Us convidem a subscriure-us-hi!

Com a novetats, en la línia iniciada amb l'enriquiment progressiu de l'edició digital, cal destacar la incorporació del format epub que s'adapta als nous dispositius de lectura. D'altra banda, s'ha treballat intensament per incorporar al nou web tots els números anteriors de la revista, la qual cosa permet disposar de tot el seu fons històric dins la nova plataforma.

També hem de destacar l'esforç que estem duent a terme per tenir la Revista de Llengua i Dret ben posicionada i present en el màxim nombre possible de bases de dades de prestigi internacional. En aquest sentit, la Revista es distribuirà també per mitjà de la base de dades EBSCO als EUA.

 
4)
 
 
 
 
5)
 
Publicat en NÚVOL dimarts 24 de desembre del 2013

Bon Nadal i bona llengua

Joan Castellano
 
 
6)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 25 de desembre del 2013

Fa deu anys que es promulgà el Decàleg Pons sense cap avanç en els seus objectius

L'oposició i les entitats cíviques compromeses amb la llengua veuen confirmats els seus dubtes inicials sobre la valencianitat de Fabra

Ara ha fet deu anys que els sotssecretaris de les deu conselleries del govern valencià d'aleshores es van reunir amb el que fos conseller de Cultura, Esteban González Pons, a Ares del Maestrat —un lloc ple de simbolisme ja que va ser el lloc des d'on Jaume I va iniciar la conquesta de les terres valencianes— per tal d'aprovar un decàleg de mesures que pretenien impulsar l'ús del valencià en l'Administració autonòmica i aconseguir que aquesta es convertira en exemple i referència per ala societat, però tot va quedar en fum a les poques setmanes.

Bàsicament, aquell Decàleg Pons establia, que tots els alts càrrecs havien d'utilitzar el valencià en les seues intervencions públiques. També indicava que els funcionaris que atenen els ciutadans havien de començar la conversa en valencià, que les comunicacions que remeteren les institucions, havien de ser en la llengua dels valencians i que la imatge pública i corporativa de la Generalitat, incloent-hi els fullets informatius, les pàgines webs i els anuncis, s'havien de fer també principalment en aquesta llengua.

Res queda del decàleg

Passats deu anys de l'exposició i presentació del Decàleg, l'anàlisi de la seua aplicació per part dels partits de l'oposició, associacions i entitats defensores de la llengua, conclouen que la iniciativa es va quedar en papers mullats ales poques setmanes.

Si al començament valoraren positivament el gest, ara ja no queda cap dubte que es tractava —com sempre— d'una mera qüestió d'imatge d'aquell polític i d'una cortina de fum del PP valencià per a emmascarar l'autèntic objectiu d'aquesta formació política: carregar-se el valencià i potenciar l'anglés a l'ensenyament.

Els responsables polítics valencians perden credibilitat a passos gegantins. No utilitzen pràcticament mai el valencià i per si faltara poc, ara no es disposa de cap mitjà de comunicació públic que s'expresse en valencià.

Alguns consellers i conselleres inicien alguna vegada les intervencions en valencià, però als instants —fins i tot el president fabra— canvien al castellà o, el que és pitjor encara, quan ho fan, s'expressen de manera nefanda com és el cas del conseller Serafín Castellano o el president de les Corts, Juan Cotino, o els diputats i diputades Maluenda, Barberà, Barceló, Bellver, Castedo, Clemente, Costa, Díaz Alperi, Font de Mora i altres molts.

Papers mullats

Des d'Escola Valenciana es denuncia que les notificacions administratives continuen efectuant-se en un alt percentatge en castellà i als centres no es reben materials en valencià quasi mai.

Al Decàleg Pons s'havien d'haver realitzat convenis de col·laboració lingüística amb certes empreses i les ofertes lúdiques adreçades a les escoles havien de ser preferentment en valencià, però el Decret de trilingüisme de la consellera Català, no sols ha opacat la voluntat d'aquell conseller d'ara fa deu anys, sinó que ha soterrat definitivament la recuperació lingüística.

La nul·la implantació d'aquell decàleg i la deriva que el govern valencià li ha donat a lallengua, demostra la falsedat de les intencions del govern de Fabra, igual que la seua actitud davant notícies com la diferenciació entre català i valencià en les titulacions de les Escoles d'idiomes i en el Butlletí Oficial.

Els darrers festjos de la consellera Maria José Català amb l'Acadèmia Secessionista, posen de manifest que el PP valencià ha tornat a llevar-se la careta d ela intransigència lingüística i aprofita aquest extrem per a treure rèdit polític.

 
7)

Els països del tallamar

Amb els personatges de la novel·la viatjareu per l'espai i el temps a la recerca de la perfecció.
 
Autor: Joan-Carles Martí i Casanova
Editorial: Documenta Balear
PVP: 21 euros
ISBN: 978-84-15432-52-4
Pàgines: 328
 
Sinopsi
 
En la tradició aborigen australiana, els avantpassats sagrats van crear el món en el Temps del Somni. En el món encantat dels somnis d'Els països del tallamar, un emigrant valencià, a la Provença i a la Nova Gal·les del Sud, posseeix un òpal negre matriu que li permet moure's a lleure per l'espai i el temps. Tant ell com la seua família són vigilats per un falcó pelegrí enigmàtic al llarg del viatge planetari d'Europa a les terres de la Creu del Sud i de tornada.
Els personatges de la novel·la porten noms d'ocells -esperits que no canvien, però que, més aïna, són transformats. Se'n van i tornen fins a arribar a la perfecció. Tan sols ho aconseguirà, amb la seua mort prematura, na Coloma Alba, la tercera germana del protagonista, en Gabre. En les seues encarnacions anteriors, en Gabre fou un escriba a l'antic Egipte, un monjo il·luminador a l'edat mitjana i un escrivà siamès de na Coloma Alba a Nigèria. A la primeria del segle XXI escriu sobre les vides passades dels sis fills d'en Baldrigot i na Canària, rastrejant llurs vides anteriors a Occitània, l'Imperi Romà, Escandinàvia, Islàndia, Terra Nova, Nigèria, Rússia o la terra dels tais.
En una historia paral·lela, en Gabre torna a comptar cinc generacions de la seua família: des dels seus besavis que arriben a Elx el 1890 fins al camí que mena a l'emigració de son fill a Anglaterra el 2012. No obstant això, se centrarà en les emigracions d'Elx a Marsella el febrer de 1956 i a Sydney l'abril de 1968, fins que s'estableixen de nou a Elx la setmana abans de Nadal de 1972. En Gabre serà el primer Martí nascut fora de la península Ibèrica en uns quants segles.
Na Coloma Alba, la seua ànima bessona, li farà prometre escriure més de cent mil mots, que permetran que son germà prenga el camí del seny. Darrere tot això, sentirem batre el cor de n'Ànnera Baiera, l'esposa que li donarà un fill i una filla.
Amb un lirisme primegini, que ens recorda la criança políglota de l'autor, el lector aprèn els detalls íntims d'una família valenciana dispersa, enduta per la necessitat i destrossada per la tragèdia, no unida del tot per l'amor.
Un tallamar és un companyó o fusta que s'empra al sistema de regatge elxà per desviar l'aigua cap a sèquies diverses. En Gabre elegirà la terra familiar mentre canta la seua estima per les terres que li regalaren la seua pròpia història.

Joan-Carles Martí i Casanova
 
(Marsella, Occitània, 1958) és fill d'elxà i oriolana. Va viure a Marsella i a Sydney fins la tornada familiar a Elx el 20 de desembre de 1972. És llicenciat en traducció i interpretació (especialitats anglès i francès amb català i castellà). Té estudis d'occità, italià, portuguès i alemany. És diplomat universitari en turisme. Fou cap d'exportació en la indústria del calçat a Elx. Tècnic de turisme i cap de promoció turística de l'Ajuntament d'Elx (1986-2007). Cap del Servei de turisme de l'Ajuntament de Guardamar (del 2007 ençà). Professor nocturn de català per a adults (1977-1983). Activista per la llengua catalana des de 1975. Fou el president fundacional de l'associació per la llengua i director de la revista de normalització lingüística El Tempir (1993-2008). Membre del consell assessor de la revista Llengua Nacional de Barcelona. Ha publicat en premsa i en revistes especialitzades: socio­lin­güís­tica, dialectologia, traducció, turisme, poesia, literatura, crítica literària i nacionalisme. President fundacional de la Federació d'Organitzacions de Llengua Catalana (FOLC) 2005-2007. Ha publicat els llibres següents: La transmissió de la llengua catalana al País Valencià: anàlisi dels censos lingüístics de 1986 a 2001 (El Tempir, Elx, 2003); L'ús interpersonal del català entre el professorat d'Elx-Vinalopó i de l'Alacantí el curs 2008-2009 (Rambla del Vinalopó, I, El Tempir, 2010). Des del Rovellet de l'ou d'Elx, (Editorial Voliana, Argentona, 2011). Els països del tallamar (2013) és la seua primera novel·la.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací