384. Vosaltres tindreu com un
orgull el parlar el vostre idioma i conrear-lo: no imitareu pas aquells que, en
nom d'altres llengües que molt sovint tampoc entenen, desqualifiquen i rebutgen
la pròpia. I si calia defensar-la, la llengua nostra, que tants treballs ens ha
costat renovar-la, fent-ne, com
qualsevulga altra, un instrument d'avenç, vosaltres la defensareu com se
defensa a una mare.
Carles Rahola
Escriptor, historiador i
polític
Amb aquest número la revista compleix una trajectòria de 30 anys ininterromputs, marcada per la voluntat de ser referents en els àmbits d'estudi de què tracta la revista: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic i la política i la planificació lingüístiques. Coincidint amb aquesta efemèride posem en marxa el blog, que ens permetrà ser presents i estrènyer més el vincle existent entre la revista i els lectors. Us convidem a subscriure-us-hi!
Com a novetats, en la línia iniciada amb l'enriquiment progressiu de l'edició digital, cal destacar la incorporació del format epub que s'adapta als nous dispositius de lectura. D'altra banda, s'ha treballat intensament per incorporar al nou web tots els números anteriors de la revista, la qual cosa permet disposar de tot el seu fons històric dins la nova plataforma.
També hem de destacar l'esforç que estem duent a terme per tenir la Revista de Llengua i Dret ben posicionada i present en el màxim nombre possible de bases de dades de prestigi internacional. En aquest sentit, la Revista es distribuirà també per mitjà de la base de dades EBSCO als EUA.
Ara ha fet deu anys que els sotssecretaris de les deu conselleries del govern valencià d'aleshores es van reunir amb el que fos conseller de Cultura, Esteban González Pons, a Ares del Maestrat un lloc ple de simbolisme ja que va ser el lloc des d'on Jaume I va iniciar la conquesta de les terres valencianes per tal d'aprovar un decàleg de mesures que pretenien impulsar l'ús del valencià en l'Administració autonòmica i aconseguir que aquesta es convertira en exemple i referència per ala societat, però tot va quedar en fum a les poques setmanes.
Bàsicament, aquell Decàleg Pons establia, que tots els alts càrrecs havien d'utilitzar el valencià en les seues intervencions públiques. També indicava que els funcionaris que atenen els ciutadans havien de començar la conversa en valencià, que les comunicacions que remeteren les institucions, havien de ser en la llengua dels valencians i que la imatge pública i corporativa de la Generalitat, incloent-hi els fullets informatius, les pàgines webs i els anuncis, s'havien de fer també principalment en aquesta llengua.
Res queda del decàleg
Passats deu anys de l'exposició i presentació del Decàleg, l'anàlisi de la seua aplicació per part dels partits de l'oposició, associacions i entitats defensores de la llengua, conclouen que la iniciativa es va quedar en papers mullats ales poques setmanes.
Si al començament valoraren positivament el gest, ara ja no queda cap dubte que es tractava com sempre d'una mera qüestió d'imatge d'aquell polític i d'una cortina de fum del PP valencià per a emmascarar l'autèntic objectiu d'aquesta formació política: carregar-se el valencià i potenciar l'anglés a l'ensenyament.
Els responsables polítics valencians perden credibilitat a passos gegantins. No utilitzen pràcticament mai el valencià i per si faltara poc, ara no es disposa de cap mitjà de comunicació públic que s'expresse en valencià.
Alguns consellers i conselleres inicien alguna vegada les intervencions en valencià, però als instants fins i tot el president fabra canvien al castellà o, el que és pitjor encara, quan ho fan, s'expressen de manera nefanda com és el cas del conseller Serafín Castellano o el president de les Corts, Juan Cotino, o els diputats i diputades Maluenda, Barberà, Barceló, Bellver, Castedo, Clemente, Costa, Díaz Alperi, Font de Mora i altres molts.
Papers mullats
Des d'Escola Valenciana es denuncia que les notificacions administratives continuen efectuant-se en un alt percentatge en castellà i als centres no es reben materials en valencià quasi mai.
Al Decàleg Pons s'havien d'haver realitzat convenis de col·laboració lingüística amb certes empreses i les ofertes lúdiques adreçades a les escoles havien de ser preferentment en valencià, però el Decret de trilingüisme de la consellera Català, no sols ha opacat la voluntat d'aquell conseller d'ara fa deu anys, sinó que ha soterrat definitivament la recuperació lingüística.
La nul·la implantació d'aquell decàleg i la deriva que el govern valencià li ha donat a lallengua, demostra la falsedat de les intencions del govern de Fabra, igual que la seua actitud davant notícies com la diferenciació entre català i valencià en les titulacions de les Escoles d'idiomes i en el Butlletí Oficial.
Els darrers festjos de la consellera Maria José Català amb l'Acadèmia Secessionista, posen de manifest que el PP valencià ha tornat a llevar-se la careta d ela intransigència lingüística i aprofita aquest extrem per a treure rèdit polític.