InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 922 (dimarts 31/12/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2014 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Eugeni S. Reig - El ieisme
 
3) Nou llibre: Un rèquiem pel catanyol de Jordi Sedó
 
4) Joan Roís de Corella Poliglota
 
5) Joan Roís de Corella. Noves aportacions

6) Edicions Bromera
 
7) Edicions del Bullent
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 115).
 

383. El català? Jo l'entenc. Em fa vergonya no parlar-lo amb fluïdesa, encara. He de convèncer els meus amics perquè m'ajudin més en aquest sentit. Per a gairebé tots els meus amics del dia a dia, els que anomeno la meva família, el català és llengua materna! Tot i amb això, em parlen en castellà, fet que s'està convertint en un problema perquè no em faciliten aprendre i practicar el català.

 

Kristel Raesaar

Immigrant estoniana. Llicenciada en Econòmiques

 

 
2)
El ieisme
 
Eugeni S. Reig
 
 

 

Anomenem ieisme el defecte lingüístic consistent a pronunciar el so lateral palatal sonor que gràficament representem pel dígraf ll com a aproximant palatal que és el so que correspon a una i que actua com a consonant.

El so lateral palatal sonor és el que correspon a les paraules valencianes conill, lluna i palla, a les italianes figlio, famiglia i pagliaccio, a les portugueses coelho, filha i mulher, a les occitanes uelh, julho i balhar i a les castellanes llamar, calle i llanto. Qui no sàpia pronunciar aquest so només ha de pronunciar una l i, mentres o fa, acostar la llengua al paladar fins a tocar-lo. El so de la ll eixirà tot sol. El so s'anomena lateral perquè l'aire ix pels costats, palatal perquè la llengua toca el paladar i sonor perquè vibren les cordes vocals.

El so aproximant palatal és el que correspon a les paraules valencianes mai, iaia i desmai i també a jo, ja i jas. Cal aclarir que els valencians pronunciem i hem pronunciat sempre la j de les paraules jo, ja i jas com una i consonant, mai com una j prepalatal fricativa sonora. El so aproximant palatal és també el so que correspon a les paraules angleses year i you, a les castellanes yantar, rey i hielo, a les italianes muoio i maiale, a les portugueses correio i comboio i a les occitanes ieu i aièr. En aquest cas la llengua toca el paladar només pels costats i l'aire ix pel mig de la llengua.

Els valencians hem pronunciat sempre perfectament el so lateral palatal sonor. Sempre. El fenomen del ieisme era, fins fa molt pocs anys, completament estrany als valencianoparlants. A hores d'ara està generalitzant-se a una velocitat vertiginosa. Al pas que anem, d'ací a uns pocs decennis tan sols els vells conservaran el so lateral palatal sonor i, lògicament, d'ací a uns quants decennis més, el citat so haurà desaparegut per complet del valencià. La pèrdua del so lateral palatal sonor és una mutilació molt important que està sofrint la nostra llengua, que la empobrix i la despersonalitza. Però ¿per quins motius està arrelant tan ràpidament aquest defecte fonètic en els parlars valencians? El motiu principal és que el castellà és cada volta més ieista. I és precisament la imitació servil que els valencians fem del castellà el que fa que cada volta hi hagen més valencianoparlants ieistes. És, per tant, un problema de submissió idiomàtica. El castellà, antigament, no era ieista, però a partir del segle xviii va començar a produir-se aquest empobriment fònic en alguns parlars castellans i d'aleshores ençà no ha deixat d'augmentar la innovació. Actualment encara hi han parlars castellans no ieistes, especialment al nord d'Espanya –sobretot en les zones rurals– i en alguns punts d'Amèrica com ara Bolívia i Paraguai, però el problema avança i l'escola i els mitjans de comunicació no fan res per eradicar-lo. L'escola –i la societat en general– té un interés molt gran que els xiquets castellanoparlants pronuncien correctament l'apicoalveolar bategant sonora, també anomenada vibrant simple, és a dir, la r senzilla de paraules com cara o mira, així com l'apicoalveolar vibrant sonora, també anomenada de vibració múltiple, és a dir, la r múltiple de barra o rasca, i es fan tots els esforços que calen a fi que tothom les pronuncie correctament. I si un xiquet té problemes per a pronunciar-les bé, el porten al logopeda. I cal deixar ben clar que aquestes consonats, especialment la r múltiple, són més difícils de pronunciar que la ll. I també és posa una èmfasi molt especial en la pronunciació de la palatal nasal sonora que en castellà es representa amb la lletra ñ, lletra –i so– que s'ha convertit en un símbol nacional espanyol. Però, per desgràcia, no totes les palatals han tingut la mateixa sort en castellà: mentres la nasal s'ha convertit en un símbol d'eixa llengua, la lateral ha estat marginada, arraconada i condemnada a l'oblit. I com que els valencians ens mirem en l'espill de castellà i l'imitem en tot, se'ns encomanen les seues virtuts i els seus defectes. Per això, quan parlem en valencià, pronunciem perfectament les dues erres –la senzilla i la múltiple– i també la palatal nasal sonora, però cada volta més perdem el so de la lateral palatal sonora. Fem exactament el mateix que fa el castellà, l'imitem de manera submisa. És doncs, fonamentalment, un problema de subordinació lingüística. Però també hi ha un problema de falta d'interés per part de les famílies i de l'escola –i de la societat en general– a corregir les paraules que els xiquets pronuncien malament. Antigament, si un xiquet pronunciava, per exemple, 'paia' en lloc de palla o 'iet' en lloc de llet, el corregien i li deien «això no es diu així, és diu aixà». I no era només la família o el mestre qui el corregia: si el xiquet pronunciava malament, la gent se li burlava. Les persones del seu entorn, els mateixos amics, el ridiculitzaven. Això ara ja no passa. Ara no es corregixen els defectes de pronúncia dels xiquets, i els infantilismes fònics es perpetuen i es consoliden. I cada volta es generalitzen més. Als xiquets, per falta d'interés, d'atenció i d'autoritat dels adults, no els ensenyen a parlar correctament. I quan eixos xiquets arriben a adults, per un problema de peresa mental i de menfotisme lingüístic, no fan cap esforç per a autocorregir-se. I per això augmenta el ieisme. Cal especificar que el ieisme no crea cap problema important de comprensió entre els parlants. Hi han molt poques paraules que es puguen confondre a causa d'una pronunciació ieista. Em vénen al cap les parelles cervell / servei i llaç / jas, i no crec que n'hi hagen moltes més, la veritat. El problema no és, doncs, d'intercomprensió, és de dignitat, de tractar la llengua com un bé valuós que hem heretat dels nostres avantpassats i no com una cosa inútil. A més, com explica molt bé el fonetista Josep Saborit en el seu llibre Millorem la pronúncia editat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el problema més greu del ieisme és que la iod resultant de la confusió ieista, sobretot en la parla emfàtica, té tendència a africar-se. Si la paraula lloc la pronunciem 'ioc', acabarem pronunciant-la exactament igual que la paraula joc, és a dir, amb una prepalatal africada sonora inicial. I açò sí que és important perquè poden produir-se confusions i malentesos. De fet, jo ja he sentit diverses voltes en la nostra televisió autonòmica pronunciar lloc com si fóra joc i ho trobe molt lamentable. Pareix mentida que als professionals de la comunicació audiovisual no els exigisquen que tinguen una pronunciació exempta de ieisme, betacisme i apitxament. Pareix mentida però és veritat.

Els que tingueu interés en conéixer i superar aquest defecte de pronunciació, em permet recomanar-vos el treball de Josp Saborit La palatal lateral i el ieisme.

Permeteu-me que us relate una anècdota. Fa algun temps, mirava jo un programa en Canal 9 i vaig sentir que la presentadora pronunciava 'elsuís'. A mi em va fer l'efecte que es referia a un suís, és a dir, a un habitant de Suïssa, fins que em vaig adonar que el que volia dir era «els ulls». El ieisme, sumat a l'apitxament i a una pronúncia de la i, no com a consonant, sinó quasi com a vocal, va fer completament inintel·ligible el que volia dir. I si un professional de la comunicació no és capaç de comunicar..., bona nit cresol que la llum s'apaga.

 

3)
 
Nou llibre
Un rèquiem pel catanyol
 
 
Jordi Sedó ha publicat, a l'editorial Malhivern, el llibre Un rèquiem pel catanyol.
 
Un rèquiem pel catanyol és un pràctic recull d'articles que van ser publicats, al llarg de deu anys, a la revista Escola Catalana d'Òmnium Cultural ininterrompudament i en números successius, entre 2002 i 2012, sota el títol genèric "Sense pèls a la llengua", que els lectors de la revista, sens dubte, deuen recordar.
 
El llibre conté tot un seguit de consells i recomanacions que cal tenir en compte a l'hora d'expressar-se en català i vol ser una contribució a la millora de la qualitat del model de llengua que es fa servir actualment.
 
Un rèquiem pel catanyol s'adreça, doncs, a qualsevol persona que desitgi millorar el seu nivell de català i és especialment recomanat als professionals que necessiten fer servir la llengua com a eina per a realitzar la seva feina (docents, periodistes, locutors, polítics, animadors culturals o de lleure, guies turístics, agents comercials, etc.).
 
Si voleu més informació sobre el llibre, seguiu aquests tres enllaços:
 
http://mestres.ara.cat/paraules/2013/10/10/un-requiem-pel-catanyol-2/
 
http://www.malhivern.com/php/index.php?tipus=5&id=460&menu=85
 
http://www.lagarrigadigital.cat/entrevista/2626-cal-dotar-nos-d-un-model-de-llengua-que-sigui-genui-i-agil-al-mateix-temps
 
Si voleu obtenir informació sobre l'autor, entreu a la web següent:
 
http://www.escriptors.cat/autors/jordisedo/index.php
 
 
4)
Joan Roís de Corella Poliglota
 
Acaba de ser publicat als Estats Units un llibre que ateny directament un clàssic valencià indiscutible:
Cortijo Ocaña, Antonio & Vicent Martines (Eds.) (2013): Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon || Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d'un clàssic de la Corona d'Aragó del segle XV. Santa Barbara: University of California at Santa Barbara (Publications of eHumanista). 242 páginas. ISBN 978-607-9557-9-6.

A més de la col·laboració de la prestigiosa University of California at Santa Barbara (Publications of eHumanista) [universitat núm 2 en el rànking de Leiden quant a les 500 universitats més importants del món], tenim l'honor de comptar al l'ajut l'IMAB de Gandia --Ciutat Literària--, i queda al si dels projectes d'investigació d'excel·lència Prometeo-2009-042 i ISIC-IVITRA (ISIC-2012-022).

Hi ha estudis, cronologies, contextos culturals, i... la jòia que és la Tragègia de Caldesa traduïda a 19 --19!-- llengües: anglés, espanyol, portugués, gallec, asturià, occità, francés, italià, alemany, hongarés, neerlandés, croata, grec, polonés, rus, japonés, àrab, persa, tagalog/filipí. [al llibre van ordenat alfabèticament...]
Ja ningú no podrà dir que no entén els nostres clàssics.
I també està la versió original, és clar [cortesia de l'editorial Tres i Quatre].

N'hi ha disponible una "Sample Web View" [fragments...]:

http://www.ivitra.ua.es/Multilingual_Joan_Rois_de_Corella-SelectedSamplesToWeb.pdf
Aquesta mostra del llibre es troba a la Biblioteca Digital Multilingüe de la Mediterrània [projecte d'investigació FFI2010-09064-E, al si ISIC-IVITRA [ISIC/2012/022)], en la qual és accessible el portal específic de Joan Roís de Corella, i altres d'especialitzats en altres "Autors Clàssics" de la Corona d'Aragó i de la Mediterrània (Ausiàs March, Joanot Martorell i el seu Tirant lo Blanch, Curial e Güelfa, Ramon Llull, Jacob Xalabín, etc.) amb continguts multimèdia i poliglotes.
Els clàssics nostres, poliglotes! que vagen pel món, en i amb traduccions excel·lents, publicats per editorials prestigioses i d'impacte quant a la constitució del canon cultural. Que siguen coneguts arreu els clàssics nostres, poliglotes, perquè que ens representen a tots, són els nostres millors advocats! que els coneguen i, amb ells, ens coneguen com a cultura que tantes coses bones ha fet.

 

 
5)
Joan Roís de Corella. Noves aportacions

 
Acaba d'aparéixer una altra novetat bibliogràfica sobre Joan Roís de Corella:

http://editorialafers.blogspot.com.es/2013/12/la-revista-afers-se-suma-lany-joan-rois.html


Afers, XXVIII:76 (2013)

Joan Roís de Corella. Noves aportacions
Antoni Ferrando Francés (Ed.)

Índex

Antoni Ferrando Francés
Joan Roís de Corella: context, obra i transmissió.
Noves aportacions
Agustín Rubio Vela
El context històric de Joan Roís de Corella
Tríptic documental sobre el seu entorn
Abel Soler
Joan Roís de Corella
enfront d'alguns problemes socials i polítics del seu temps
Antoni Ferrando Francés
Les relacions literàries de Joan Roís de Corella
Vicent Martines
Els elements plàstics en l'obra de Joan Roís de Corella.
Pintar amb paraules els amors de Leànder i Heros
Joan Maria Furió
Allò que Corella ha «corregit, smenat y ben examinat»
en el Cartoixà. Contribució a l'estudi de la traducció a partir del Terç
Josep Martines Peres
El verb estimar i l'amor hereós i Joan Roís de Corella.
Un acostament segons la pragmàtica diacrònica
Rafael Roca Ricart
L'inici de la recuperació de Joan Roís de Corella
Vicent Josep Escartí
La posteritat de l'obra de Corella:
de l'èxit a l'oblit i del rebuig a l'admiració

Miscel·lània
August Rafanell
Del matuet al francès.
Mirades sobre un trencament cultural
Pablo Giori
Catalanisme cultural.
Reptes i possibilitats de construir una nació en democràcia

Recensions
Vicent Flor, Giovanni C. Cattini, Jesús Navarro, Javier Esteve Martí,
Julián Sanz Hoya, Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Ferrando Francés

Resums

Publicacions rebudes
 
 
 
6)
 
Edicions Bromera
 
http://www.bromera.com/
 
 
7)
 
Edicions del Bullent
 
http://www.bullent.net/
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací