InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 920 (dijous 26/12/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Autodeterminacions
 
3) J. Leonardo Giménez - Ficaci, desficaci i trellat
 
4) Núria Puyuelo - A fer la mà
 
5) David Paloma - Parents i animals
 
6) David Miró - Trujillo ensenya el camí
 
7) Xevi Xirgo - La llei Wert, al cinema
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 115).
 

381. El català a Catalunya manté la capacitat d’atracció de nous parlants, bé sigui per la via de la transmissió intergeneracional, bé perquè els parlants al·lòfons adquireixen el català i l’empren.

 

Ernest Querol i Puig

Sociolingüista

 

 

2)

 

Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 14 de desembre del 2013
http://blogspersonals.ara.cat/anysdaprenentatge/2013/12/14/autodeterminacions/
 

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 27 de març del 2007)

El catalanisme lingüístic i el catalanisme polític són coses diferents. L’horitzó de les persones que militem en el catalanisme lingüístic és la plenitud idiomàtica de la llengua catalana. Ras i curt: la nostra pàtria és la llengua catalana. El catalanisme polític és una altra cosa.

Davant de qualsevol iniciativa del catalanisme polític, nosaltres, els catalanistes lingüístics, ens preguntem: i això va bé o no per a la vitalitat del català? L’autodeterminació, per exemple. Parlem-ne, ara que és notícia. De primer, una obvietat: la més important de les autodeterminacions és l’autodeterminació personal. Per exercir-la –cent vegades cada dia– cal lucidesa, sensibilitat, coratge.

Existeix, també, l’autodeterminació nacional. Aquí cal dir que el problema de la gent dels Països Catalans no és que no tinguem Estat propi: és que tenim l’Estat en contra. La nostra plenitud social i nacional és viable amb un Estat propi i, també, amb un Estat compartit. Però és impossible amb un Estat en contra. I la veritat és que l’Estat espanyol, cada cop més, és l’Estat castellà (i anticatalà).

A hores d’ara, l’Estat espanyol, és a dir, l’Estat castellà és l’enemic públic número 2 de la llengua catalana. El número 1 és el milió de catalanoparlants de tota la vida que es passen cada dos per tres sense necessitat al castellà, perquè, quan exerceixen –cent vegades al dia– l’autodeterminació lingüística, decideixen mantenir el català com a llengua submergida. Per falta de lucidesa, per falta de sensibilitat, per falta de coratge. D’aquestes coses, el catalanisme polític no se n’ocupa, oi?

Finalment, hem de tenir clar que la nostra plenitud idiomàtica i la nostra independència política són coses diferents. Per tant, podem assolir una cosa, l’altra, totes dues o cap de les dues.

Aquesta reflexió meva del 2007, ara que som a punt de començar l’any 2014, és ben actual.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 6 de desembre del 2013
 
Ficaci, desficaci i trellat
 
J. Leonardo Giménez
 
La paraula “desficaci” s’usa normalment en la parla espontània i natural de molts i moltes valencianoparlants, però molt poc en els registres literaris i acadèmics, encara que alguns escriptors sí que la gasten en l’estil directe, en els diàlegs. És un terme arreplegat pels diccionaris de referència, tant valencians com catalans, però la paraula d’on deriva, “ficaci”, està tenint un retrocés accelerat, ja que no se sent pràcticament en la parla de gent jove, particularment de pobles i ciutats grans. I és una llàstima i, sobretot, un empobriment del nostre repertori lèxic. “Ficaci” és ‘sentit, juí que es posa en una cosa o assumpte’: “No hem tret ficaci de res de lo que ha dit”. És a dir, que la persona de qui parlen ‘no s’ha explicat bé’, o ‘no hem entés què ha volgut dir’. També significa ‘atenció’, ‘interés de saber o comprendre alguna cosa que algú diu’: “M’ho ha explicat, però no he posat ficaci”. Jordi Colomina, en El valencià de la Marina Alta, exemplaritza el terme amb la frase “D’eixe no pots pendre ficaci/ficàcia”, és a dir, “No pots fer-li cas” i altres semblants. “Desficaci” és ‘acció o dita completament fora de propòsit, contrària a la raó, disbarat, despropòsit, destarifo, destrellat, animalada, etc.’. Per exemple, el que s’ha fet en RTVV , tirant per baix, és tot això i més. Esperem que prompte els representants i els governants posen ficaci en les demandes del poble i tornem a tindre ràdio i televisió valencianes i en valencià, perquè un poble, amb llengua i identitat pròpies, sense mitjans de comunicació audiovisuals també propis, en el segle xxi, és un poble sense personalitat ni substància i la seua llengua serà/seria com un foc esmorteït amb poca flama i una xumenera sense tir. De “desficaci” procedix “desficaciat”, sinònima de “disbaratat”, “destarifat” o “destrellatat”. De la mateixa família semàntica que “ficaci” tenim la molt usada, en el llenguatge popular, “trellat”, un poc més extensa semànticament que aquella. Eugeni S. Reig, en Valencià en perill d’extinció, la definix amb dos valors aproximats. Per una banda, ‘raó, enteniment, discerniment, fonament lògic, ponderació mental’ i, per l’altra, ‘profit, utilitat’. En l’engrossament de gastos i de personal de RTVV hi va haver, a banda d’altres expressions més precises i contundents, molt poc de trellat. En el tancament, ni trellat ni forrellat.
 
4)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 6 de desembre del 2013
 
A fer la mà
 
Núria Puyuelo
 
Fa tot just una setmana, Canal 9 se’n va anar a fer la mà. Expressions com aquesta ―que en aquest cas significa ‘anar-se’n en orris’, per dir-ho finament― ja no se sentiran a través d’un mitjà de comunicació públic al País Valencià. Ni tampoc els demostratius este, eixe, el pronom açò ni l’adverbi ací o prompte. Tampoc les formes del possessiu tan característiques meua, teua, seua (en lloc del meva, teva, seva, del català central); les desinències verbals amb –e (jo cante, parle...); o els numerals huit (‘vuit’), dèsset (‘disset’), diuit (‘divuit’), dèneu (‘dinou’) o huitanta (‘vuitanta’).
 
Tampoc es tornaran a emetre programes amb els adjectius roí (‘dolent’) o sem (‘marcit’), o que usin el verb eixir (‘sortir’) ―molt característic d’aquest dialecte―, però també altres verbs com ara agarrar (‘agafar’), torcar (‘netejar, eixugar’), parèixer (‘semblar’) o llavar (‘rentar’). Substantius com per exemple colp (‘cop’) xic (‘noi’), vesprada (‘tarda’), parot (espiadimonis) llima (‘llimona’), pardal (‘ocell’), fardatxo (‘llangardaix’), poal (‘galleda’), primavera de l’hivern (‘tardor’), obrer (‘paleta’). O d’altres paraules que el valencià comparteix amb el nord-occidental, com ara corder (‘be’), tomata (‘tomàquet’), bes (‘petó’), arena (‘sorra’), granera (‘escombra’) i gossera (‘mandra’), espill (‘mirall’) o roig (‘vermell’).
 
Una altra característica del valencià és que es tracta d’una variant que per motius geogràfics i històrics ha pres molts castellanismes ―tenedor, entonces, cepillo-. Tal com explica el dialectòleg Joan Veny a Els parlars catalans, a vegades la introducció del castellanisme ha creat especialitzacions semàntiques com per exemple en el cas de cuernos, que s’aplica sobretot a les banyes dels bous, mentre que banyes es continua fent servir per denominar les dels cargols, o el cas del castellanisme rabo, que es fa servir per parlar d’una extremitat peluda, per exemple la del gat, mentre que cua s’ha mantingut per referir-se a les que són carnoses, com ara la del peix.
 
En resum, el tancament de RTVV suposarà un gran prejudici per al País Valencià, però també, lamentablement, per a la llengua.
 
Sabíeu que...
 
Paraules com ara milotxa (‘estel’), creïlla (‘patata’), bresquilla (‘préssec’), apegar (‘encomanar’) també són pròpies del valencià.
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 13 de desembre del 2013

 

Parents i animals

 

David Paloma

 

 

Joan Solà va encetar el bon costum de ressenyar les diferents intervencions en els col·loquis de llengua a què assistia. 36 anys d’escriure un article setmanal a la premsa li van permetre deixar constància de congressos variats, així com d’aspectes lingüístics ben concrets i de noms d’especialistes: els seus lectors agraíem aquesta pràctica mediàtica.

 

A la presentació del IV Col·loqui Internacional ‘La lingüística de Pompeu Fabra’, que va tenir lloc a Tarragona ara fa un mes, Jordi Ginebra es va referir a l’enyorat Joan Solà amb la imatge que el mestre de Bell-lloc d’Urgell hauria seguit els discursos amb atenció, savi com era. En record del seu fer, m’atreveixo modestament a destacar un dels textos que més em va agradar del col·loqui esmentat: El femení de familiars i altres animals. Anàlisi de la representació en els diccionaris normatius, de Joan Rebagliato Nadal.

 

L’autor va excel·lir en la forma: claredat impecable amb notes d’humor dites amb seriositat. El fons, extraordinari. El resumeixo: el tractament del diccionari normatiu per als noms de parentiu (pare-mare) i els noms d’animals (boc-cabra) respon a l’aplicació de criteris lingüístics i metodològics. En els noms de parentiu, els primers miren si el radical és compartit per integrar masculí i femení en un sol article; els segons exigeixen, a més, un mateix descriptor (avi-àvia se separen, perquè els descriptors són pare i mare). En els animals, el masculí i el femení es presenten sempre en articles diferents (gall-gallina). Arribats aquí, però, Rebagliato va posar en dubte que els diccionaris compleixin el principi bàsic que han de complir els criteris lexicogràfics: facilitar la informació al màxim. Si no saps català, va dir, no pots saber que oncle i tia són parella, com el marrà i l’ovella. I com tants d’altres, parents i animals, que els diccionaris haurien de poder acollir plegats.

 

Destacat

 
Els diccionaris no ajuden a completar les parelles conceptuals amb les dues formes de gènere. Per això Joan Rebagliato, amb l’aval del Termcat, defensa una proposta brillant de representació dels noms de parentiu i dels noms d’animals.
 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 18 de desembre del 2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/Trujillo-Ensenya-cami_0_1049895014.html
 
Trujillo ensenya el camí
 
David Miró
 
En el seu llibre De la identitat a la independència, Xavier Rubert de Ventós explica una anècdota deliciosa. Una senyora en una cua del súper a Madrid comença a protestar perquè veu que un producte està etiquetat també en català. La caixera agafa l'envàs, el mira, i li diu: " Esto es portugués ", a la qual cosa la senyora respon: " Ah, vale ".

Per què una persona veu normal un producte amb l'etiqueta en portuguès i no en una llengua d'un pes demogràfic similar (si obviem el Brasil) i molt més propera perquè és del propi estat com el català? Doncs perquè la majoria d'espanyols han estat educats per veure el món a través d'unes ulleres que es diuen estats i que els dificulten entendre que el suís o el belga no són cap idioma. Es tracta del mateix mecanisme que fa dir a l'exministra socialista María Antonia Trujillo que el català no serveix per a coses "importants" i que, sobretot, no és el mateix el català a Espanya que el danès a Dinamarca. Per tant, el sil·logisme és evident: per a la senyora Trujillo el català només té una manera de ser "necessari" i apte per a les coses "importants", que és convertir-se en un estat. I no en un estat d'una confederació qualsevol, sinó un estat independent, amb tots els ets i uts, amb un color diferent en el mapamundi i seient a l'ONU.

I així, en un futur no molt llunyà, Trujillo podrà escandalitzar-se a la cua del súper perquè un producte està etiquetat en valencià, i la caixera, amb rostre amable, li aclarirà: " Tranquila, que esto es catalán".

 
7)
 
Publicat en El Punt Avui dissabte 7 de desembre del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/699160-la-llei-wert-al-cinema.html?cca=1
 
La llei Wert, al cinema
 
Xevi Xirgo
 
Aquesta setmana, ni una. Ni una estrena en català a les cartelleres de cinema en un cap de setmana llarg i a les portes de Nadal. Ens queixem de la llei Wert, de l'espanyolització dels escolars catalans que vol fer el ministre i, quan acabem de protestar, després ens n'anem al cinema i ens ho empassem tot en castellà. Ves quin remei, diran vostès. I és evident. La llei Wert que ens volen aplicar a l'escola i que tant ens molesta, fa temps que ens l'apliquen a les sales de cinema. I per més lleis que aprovem, per més que anem dient que un dia o altre això es normalitzarà, per més que cada dos per tres surti el conseller de torn a anunciar-nos una nova llei que ho corregirà, la veritat és que l'oferta de cinema en català no arriba al cinc per cent de mitjana. El cinc per cent! I moltes setmanes a la immensa majoria de les sales el percentatge de pel·lícules en català és del zero per cent, rodó. D'acord que ara hi ha més cinema en català, que hi ha més productores d'èxit i que estem assolint molts bons nivells, però això és una altra cosa. Si Wert no sabés quina és ara la situació del país i fos ell qui hagués de decidir quin percentatge de català hi ha d'haver a les sales de cinema de Catalunya, segur que apostaria per una cosa similar a la que ja tenim. Poc català, i poques versions catalanes que, a més, s'exhibeixen en sales poc cèntriques i sovint durant un període més breu que les castellanes. I nosaltres contents, que no ens toquin les escoles. Que si volem una pel·lícula en català el que fem és pagar-nos el doblatge i després els consellers del ram de torn vinga a vendre-ho com un gran èxit. Jo no sé el que passa a llocs com Finlàndia, Bèlgica o el Quebec, per citar-los algunes comunitats lingüístiques en situacions similars, però ho intueixo perfectament. I sé que vostès també.
 
 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - pensar entre pell i cuiro
 
2) Eugeni S. Reig - perquè Déu és bo
 
3) Antoni Llull Martí - Una s i una d fonedisses
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra A.
 
5) Albert Pla Nualart - En risc d'esfondrar-se
 
6) Sal·lus Herrero - La recent visita a València de Joseph Gulsoy
 
7) Joan Garí - Evocació de l'Horta de València
 
8) Jesús Bernat Agut - Nou i Vell a la toponímia (I)
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@migjorn.cat en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací