InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 917 (dilluns 23/12/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
4) Robert Martínez - Cultura del poble valencià?
 
5) El Departament de Cultura recull tota la programació de cinema en català en un nou web
 
 
7) Cinta Arasa guanya el 33é Premi Enric Valor amb una novel·la sobre la injustícia social a principis del s. XX.
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 114).
 

378. O ens arremanguem o perdrem la llengua.

 

Joaquim Maria Puyal

Periodista

 
2)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimarts 10 de desembre del 2013
 
 

Més de 177 establiments comercials ja s’han adherit a la campanya "I tu, jugues en català?", impulsada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tot i que el nombre definitiu de comerços participants no es coneixerà fins Nadal. L’objectiu de la campanya és donar a conèixer i facilitar l’oferta de jocs i joguines en català i fomentar-ne l’ús entre els ciutadans.

Actualment es comercialitzen prop de 1.300 joguines en català, xifra que representa al voltant d’un 8% del total de joguines que hi ha ara mateix al mercat."I tu, jugues en català?" vol fer créixer el nombre de jocs i joguines en català presents als comerços i fer-los ben visibles per donar-los a conèixer. Aquesta iniciativa està adreçada als fabricants de jocs i joguines, als establiments comercials que en venen, als venedors, als compradors i als usuaris en general: infants, famílies, escoles, biblioteques, ludoteques, esplais, i diferents tipus d’entitats, entre d’altres.

Aquesta campanya és una oportunitat per dinamitzar l’activitat econòmica del sector, atès que oferir als clients més jocs i joguines en català de manera visible i clara a les botigues, i facilitar la informació de quins són els establiments que les ofereixen, respon a una necessitat de molts consumidors que fins ara no havia trobat resposta.

Una capsa vermella, la imatge de la campanya

Els comerços adherits es poden identificar fàcilment perquè a l'aparador hi tenen exposada una capsa vermella envoltada de jocs i joguines en català. A més, els jocs i joguines tenen un adhesiu específic de la campanya que els fa visibles.

Enguany, i després de l’èxit aconseguit a la primera edició de "I tu, jugues en català?", que es va iniciar al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, la campanya s’estén als 22 centres de normalització lingüística (CNL) que hi ha arreu de Catalunya. A la pàgina Jocs en català del web del Consorci per a la Normalització Lingüística es pot consultar l’oferta de jocs i joguines en català, així com la llista d’establiments que formen part de la campanya. D’altra banda, aquest any el CPNL ha estrenat un cercador de jocs en català que permet fer cerques filtrant per nom del joc, fabricant, edat o categoria.

Sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és una institució pública dedicada a la formació i dinamització lingüística i que impulsa la cohesió social a través del foment de la llengua catalana.

El CPNL, integrat per la Generalitat de Catalunya i per diversos ens locals, té actualment 22 centres de normalització lingüística i més de 140 punts de servei a tot el territori català.

 

3)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dimecres 11 de desembre del 2013
 
 
La consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, ha defensat aquest dimarts, durant la presentació del llibre, ‘Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears’, que “ampliar les nostres modalitats és una manera d'enriquir la nostra llengua”.

Aquesta nova publicació de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) vol ser una recopilació de les principals formes lingüístiques normatives que s’empren en el conjunt de les Illes Balears o en una part de l’arxipèlag. Segons Camps, “aquest llibre era una demanda de tota la població de les nostres Illes”. La consellera ha defensat que “aquest llibre ens ajudarà a apreciar i a estimar les nostres modalitats lingüístiques. Pot servir de guia per aplicar les nostres modalitats”.

Per la seva banda, el director de l'IEB, Antoni Vera, ha exposat la part més tècnica del llibre i ha explicat que la idea sorgí el 2012, com a continuïtat d'altres manuals. La publicació l'han feta els tècnics de l'IEB que hi han recopilat tota la normativa pròpia de les Illes en aquest manual i han elaborat, entre d'altres, un lèxic de mots comuns a totes les Illes.

Un miler d'exemplars
L'IEB ha editat un miler d'exemplars que es distribuiran als consells insulars, als ajuntaments, a totes les conselleries del Govern, als centres educatius, a les editorials, a les biblioteques, als mitjans de comunicació i, en general, a les diferents institucions de les illes.

Així mateix, es posarà a la venda al Centre de Publicacions de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. I una distribuïdora s’encarregarà de repartir els exemplars a llibreries de les illes i també de fora de les Balears.
 
 
4)
 
Publicat en el diarti Levante-EMV divendres 13 de desembre del 2013
 
 
Robert Martínez
 
 
La nova assignatura que ha anunciat la Consellera d'Educació, María José Català, està formada per incògnites cobertes per més incògnites. Cultura del poble valencià... és a dir, la cultura popular.

Què és per a la consellera la cultura popular? La mateixa consellera que va demanar perdó per parlar en valencià (ja deuria d'haver dimitit per aquesta cita) ha dit que la assignatura estarà formada per «l'ADN de la cultura valenciana». Una persona que creu que s'ha de demanar perdó per parlar en la llengua pròpia dels valencians, la senya d'identitat més important que tenim, és la persona més indicada per a dir quin és l'ADN de la cultura valenciana?

Ens explicarà aquesta nova assignatura el significat de la muixeranga, la reivindicació de la pilota valenciana o de les colles de dolçaina i tabal, els correfocs, els nostres poetes i escriptors, la nova cançó o l'auge de grups que canten en la nostra llengua en l'actualitat com Obrint Pas o Aspencat?

No em pareix mal la creació d'aquesta assignatura, però em fa por qui la crea. La conselleria deuria comptar amb la opinió de la comunitat educativa i de les associacions més importants de la cultura valenciana com Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià.

Tinc por de que aquesta assignatura siga l'excusa per a apartar encara més als ciutadans de la vertadera cultura valenciana. Tinc por de que siga una excusa per a adoctrinar als alumnes per a que no torne a passar el cas dels xiquets de l'escola de Xàtiva que demanaven la dimissió de Fabra. Tinc por de que siga una cortina de fum per a intentar suplir el buit que deixa el tancament de Canal 9. Perquè senyora consellera, el buit que ha deixat Canal 9, l'impacte que una televisió en valencià té sobre la societat, no el van a suplir amb una assignatura que parle sobre la nostra cultura.

Si vol promocionar la nostra cultura, per exemple, amplie vostè les línies en valencià a les escoles.
 
 
5)
 
El Departament de Cultura recull tota la programació de cinema en català en un nou web
 
 
El Departament de Cultura ha obert un nou portal de cinema en català que permet consultar tota l’oferta disponible, tant pel que fa a producció pròpia en llengua catalana com a pel·lícules doblades i subtitulades. A més de destacar les darreres pel·lícules estrenades, permet accedir a la programació tant per pel·lícules com per cinemes, localitats o comarques. Cada film conté una fitxa descriptiva amb informació i materials gràfics de la pel·lícula.
 
El portal també incorpora l’oferta dels principals festivals de cinema catalans amb pel·lícules doblades o subtitulades en català i un apartat d’informació complementària que aplega webs com el de l’Acadèmia del Cinema en Català o la Filmoteca de Catalunya. Tota aquesta informació es recull amb una estructura molt clara i visual que permet fer consultes de totes les pel·lícules.
 
6)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 15 de desembre del 2013
 
 
El grau de coneixement s'eleva fins al 95% però només un 36% la consideren la seva llengua habitual
 
L'anàlisi de les dades sobre el català i la valoració que en fan els experts ens donen com a resultat una situació lingüística complexa i plena de matisos. El català és una de les "llengües mitjanes d'Europa" però no té cap marc jurídic. Això el relega en molts aspectes a la segona divisió. Analitzem les característiques de la situació sociolingüística del català.
 
Molt entès, poc utilitzat

Un territori divers amb 13 milions d'habitants

Actualment als territoris de parla catalana -on viuen 13 milions de persones- gairebé 10 milions parlen català, segons les últimes dades del Baròmetre de la Comunicació. Es tracta d'una de les xifres més altes de la història, i el seu grau de coneixement és de gairebé el 95%, segons l'última Enquesta d'Usos Lingüístics, feta el 2008.

Tot i això, només un 36% la consideren la seva llengua habitual. Una contradicció que reflecteix molt bé el moment sociolingüístic de Catalunya, en el qual hi ha més gent que mai que entén la llengua, però cada cop menys gent la utilitza com a vehicle de comunicació habitual. "L'ús de la llengua és molt baix", resumeix el catedràtic de filologia catalana de la UB Emili Boix, que explica que el català ha resistit molt bé el segle XX però que ara té al davant uns reptes que són "derivats del fet que Catalunya forma part d'un estat que no és propici al català i que no pren mesures a favor seu: això fa que estigui en una posició de segona en un mercat globalitzat".

Una llengua mitjana

El català és una llengua mitjana comparable al grec o al txec

El català és, des del punt de vista demogràfic, la novena llengua d'Europa, segons dades de la direcció general de Política Lingüística. Això vol dir que està al nivell d'idiomes com el grec, el portuguès i el txec. "El català és el que anomenen una llengua mitjana a Europa", explica Daniel Mundet, el director de la Plataforma per la Llengua, que tot i això alerta que "pateix una anomalia", ja que "no té ni el reconeixement ni el marc jurídic de les llengües del seu mateix nivell a la UE, tot i ser una llengua molt dinàmica i present en els mitjans de comunicació i les noves tecnologies".

La immersió

Un model d'èxit que permet el coneixement de català i castellà

Segons explica Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, en l'informe Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya, la immersió lingüística ha estat un model d'èxit al Principat que ha permès que els estudiants catalans tinguin un nivell superior a la mitjana de l'Estat -també en el coneixement de castellà- sense segregar per llengua i garantint la cohesió social. Segons diu aquest catedràtic, "els atacs que ha rebut aquest model no responen a criteris ni pedagògics ni socials, sinó merament polítics". En aquest punt coincideixen tots els experts: el model d'immersió lingüística ha funcionat i funciona i és el que ha permès que el grau de coneixement del català sigui del 95%.

L'administració

El dret dels ciutadans a ser atesos en qualsevol de les dues llengües

Els requisits lingüístics per entrar a l'administració -en què es demana un cert coneixement del català- són, pels experts, una eina necessària per garantir-ne la supervivència a la funció pública. "El català és la llengua pròpia de les administracions catalanes i per tant és lògic que els que hi treballin el sàpiguen", diu Strubell. "Tots els ciutadans tenen dret a ser atesos en català per les administracions. No saber-lo impediria l'exercici d'aquest dret", diu. Boix explica: "Sense aquests requisits passaria el que ha passat amb els jutges -per als quals el coneixement del català no és obligatori-, cosa que ha provocat que gairebé tot el sistema judicial funcioni per inèrcia en castellà".

 

7)

Cinta Arasa guanya el 33é Premi Enric Valor amb una novel·la sobre la injustícia social a principis del s. XX

 

Vaig fer la maleta un dia de juny novel·la el context de la Setmana tràgica de Barcelona

 

Edicions del Bullent ha anunciat que publicarà el doble de llibres juvenils degut a la gran quantitat d’originals de gran qualitat.

 

 

Dissabte 14 de desembre de 2013 s’ha lliurat el 33é Premi Enric Valor de narrativa juvenil. El premi, que convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, està dotat amb 6.000 euros, la publicació de l’obra i un gravat del reconegut artista valencià Rafael Armengol.

L’acte ha començat a les 20'30 hores, al Centre Cultural de Picanya (Pl. País Valencià, 9).

 

L'any passat va guanyar l'obra Vida, obra i secrets d'Helena Mascort, de Dolors Garcia Cornellà, una obra que reflexiona al voltant de la creació literària, però parla també de sentiments universals i del poder de l'esforç i la constància.

 

S’han presentat 32 obres, una quantitat major que altres anys. Però membres del jurat indiquen que l’augment de la qualitat encara ha estat major. Per aquesta raó Edicions del Bullent ha anunciat que duplicarà la publicació de títols juvenils el 2014. Entre les obres que es publicaran hi ha Cor d’elefant, El baró de foc, d’Isabel Canet i Llum i Estel, de Carme Miquel.

 

L’obra guanyadora, Vaig fer la maleta un dia de juny és una novel·la ambientada l’any 1909. Eulàlia és filla d’un ric industrial tèxtil i viu aïllada al seu món, però té curiositat per saber i aprèn anglés quasi d’amagat. Això la convertirà en la solució per al seu pare que necessita un intèrpret en un viatge de negocis a Anglaterra. L’Eulàlia i el seu pare emprenen un viatge que per a l’Eulàlia és iniciàtic. No només és un desplaçament físic, sinó que li suposa la presa de consciència de la complexitat del món, molt diferent de la realitat que ella veia des de la seva casa de la part alta de Barcelona.

 

A Anglaterra l’Eulàlia descobreix la base de la riquesa burgesa de principis de segle: les condicions de vida i de treball de la classe obrera. L’Oliver, un treballador anglès de la seva edat, s’encarrega d’obrir-li les portes de l’altra cara del mateix món on viuen tots dos, de maneres tan diferents.

 

L’autora, Cinta Arasa, ha explicat com va nàixer la novel·la: “Fa uns quatre anys vaig fer un viatge a Manchester  i vaig recordar les meves classes d’història contemporània, quan ens explicaven que els empresaris del tèxtil del nostre país hi feien molts de negocis, amb els empresaris del nord d’Anglaterra a finals del segle XIX i principis del XX. Durant aquella època, per raons familiars, jo vaig haver de fer de traductora i intèrpret amateur de l’anglès al català i del català a l’anglès, d’una manera força intensa. Va ser d’aquella combinació d’experiències que em va aparèixer la protagonista de la novel·la, l’Eulàlia Pallarès, una noia catalana que ha d’acompanyar el seu pare –un gran empresari tèxtil- en un viatge a la zona de Lancashire per fer-li d’intèrpret ja que ell no parla anglès i hi té interessos. L’Eulàlia va ser qui em va donar el fil de la novel·la”. Després hi ha tornat per documentar-se i aquest premi, que tanta il·lusió li ha fet a ella, també tindrà qui el celebre en anglés.

 

Cinta Arasa i Carot, va néixer a Tortosa el 1978. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i de l'Administració. Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho, i espera escriure fins a l’últim dia, perquè ho necessita tant com respirar.

 

Ha publicat, en diversos mitjans de comunicació, articles relacionats amb literatura, amb política i història política, entre d’altres a Serra d’Or, l’Avui, Sàpiens, El diari de Tarragona i Novacat.

 

És autora de la novel·la Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) i dels llibres per a infants On és el Sol, Cucafera? (Aeditors, 2007), Emergència al País de la Màgia (Onada Edicions, 2010), El món dalt d’una sabata (Barcanova, 2012), Missió Trobairitz! (Animallibres, 2013), Ja som a l’hivern (Barcanova, 2013), La lluna és dolça, Ahmed (Cadí, 2013) i Zeineb, la primera enxaneta (Cadí, 2013).

 

Té poemes i narracions en reculls d’obra d’autors diversos. En poesia, a Joves Poetes Catalans (Brosquil, 2004) el poemari Setembre a Barcelona, i en narrativa La biografia de l’Ebre a Estius a l’Ebre (Aeditors, 2007), Cinc sentits per a l’últim estiu a Onze pometes té el pomer (Cossetània, 2008) i El trabuc de Panxampla a Galeria Ebrenca (Aeditors, 2009) i I unes mitges amb costura o el primer dia a Antologia de joves escriptors dels Països Catalans (Moll, 2013) entre d’altres.

 

L’acte, que ha començat a les 20:30 al Centre cultural de Picanya, és obert i gratuït per a tot el qui vullga anar. El periodista i professor Ezequiel Castellano, ha conduït l’acte, on hi ha hagut un homenatge als 30 anys la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià amb la intervenció de Ciprià Císcar, fill de Picanya, diputat en les Corts Generals, i aleshores conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, i també a Vicent Andrés Estellés amb participació del públic i la col·laboració especial de la companyia de teatre Crit.

 

A l’acte de lliurament del premi, l’Alcalde de Picanya Josep Almenar i Navarro posa en relleu  la importància de valorar l’educació, la cultura, la literatura com a base d’una societat democràtica, oberta i amb mirada universal. Davant la llei de reforma de les administracions locals promoguda pel Govern Central i l’amenaça que  aquesta llei significa,  afirma que Picanya porta molts anys caminant per un camí de cultura, d’educació, de formació, d’atenció a les persones. Un camí de progrés pel que seguir avançant.

 

Després, a la Sala d’Exposicions tots els assistents han gaudit d’un cocktail d’entrega del premi en el marc de l’exposició de Rafael Armengol “Bodegons”, on també s’ha exposat el gravat fet a propòsit per al premi que Armengol ha creat enguany i s’entregarà a partir d’ara.

 
8)
 
 
(dijous 19 de desembre del 2013)
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací