InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 916 (dijous 19/12/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) J. Leonardo Giménez - Els xanglots i més diacrítics
 
3) Màrius Serra - Escorniflar?
 
4) Josep Gifreu - La fortalesa del català
 
 
6) Pau Vidal - Plebiscit
 
7) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 114).
 

377. Si un objectiu prioritari ha de tenir un govern català és la defensa, l’enfortiment i la projecció d’allò que fa que, a través dels segles, Catalunya hagi estat Catalunya: la seva llengua, la seva cultura, la vivència de la seva història, el sentiment i la consciència de col·lectivitat, la defensa dels seus drets polítics, la voluntat de ser…

 

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya (1980-2003)

 

 

 

2)

 

Article publicat en el Levante-EMV divendres 29 de novembre del 2013
 
 
Els xanglots i més diacrítics
 
J. Leonardo Giménez

Una interferència absolutament innecessària, que està incrustant-se en la parla de molts jóvens, és “hipo”, paraula tan castellana com la catedral de Burgos, que va invadint el camp dels nostres “xanglot” o “sanglot”, que com tots sabem és el ‘sospir, convulsió, contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sobatuda del tòrax i de l’abdomen, que va acompanyada d’un soroll característic’. Fa uns quants dies vaig sentir una mare joveneta dient al marit “Pega-li unes quantes palmadetes al xic en l’esquena, a vore si se li’n va el xanglot”. Vaig pensar que encara no està del tot perduda tan nostrada manera d’anomenar eixe sospir i convulsió toràcica. Amb formes paregudes, arreplegades en diccionaris i, també, com molt bé il·lustra Eugeni S. Reig, en Valencià en perill d’extinció, en tenim altres com “xinglot o “singlot”, totes ben nostres. I no cal que ens omplim d’“hipos”, amb els nostres xanglots i semblants ja anem bé.
 
Però “xanglot” té també un altre sentit que no té res a vore amb l’anterior, com és quan ens referim a un “xanglot de raïm”, que apareix ben poc en els llibres, però que és usada en moltes zones valencianes. Com sabem, en esta accepcció, és ‘una porció o pomellet d’un penjoll de raïm”. Sembla que procedix de “singló”, i també hi ha les variants “xingló” i “xinglot”, tot molt coincident amb les formes de l’altre significat, esmentat més amunt, de convulsió toràcica. Per cert, que a “xanglot” no li fa falta cap accent diacrític per a diferenciar els dos sentits tan dispars que té. I encara com no ha hi hagut la intervenció “il·luminada” de posar-li el fatídic palet “diferenciador” per a, suposadament, destriar el sentit de cada “xanglot”. Perquè ninguna falta que fa, com tampoc a “cap”, “port, “moll” “alçar” i dotzenes i dotzenes més. Com no li cal a la gran majoria de les vora 60 paraules que en porten. Per exemple, ja em diran el paper que fa el diacrític en una frase com “La meua néta va vindre ahir i em va deixar la casa ben neta” o “Frederic i Rosalia venen la casa perquè ja no vénen pel poble”. Complicar innecessàriament. De segur que ningú es confon de “xanglot” en “Vols raïm?”, “Dóna-me’n un xanglot”, ni en “Deixa-la, quan li passe el xanglot ja parlarà”.
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 6 de desembre del 2013
 
Motacions
 
Escorniflar?
 
per Màrius Serra
 
Podríem declarar el Ripollès reserva natural lexicogràfica. Al programa de l’última Festa Major de Sant Joan de les Abadesses llegeixo un paràgraf confegit amb expressions santjoanines que em sembla un criptograma deliciós: "Divenres, en tornant de comprar, la meu mare, amb aquei xixí que li ve, ens anava atracaiant: —Goiteu, canaia: mengeu-se el brenar, que quedareu prims com un cabei, si no mengeu gota! Nosatres pudé en rivíem, prò rè, al final ho som prou fet". Més enllà del ieisme (aquei, atracaiant, canaia o cabei), la concordança de gènere (la meu mare) i els canvis morfològics d’índole diversa (divenres, goiteu, mengeu-se, brenar, pudé, rivíem, ho som prou fet), hi destaca una expressió com "xixí", que no trobo a cap diccionari. Els santjoanins deuen ser els únics catalans que, quan es posen nerviosos, diuen que tenen "un xixí de por", volent dir un neguit, un desassossec. A Amposta vaig sentir a parlar del xitxi (plana i amb la segona ics apitxada) per referir-se a la carn tallada que donen als nens, en el que em semblà una variant clara de les xixines (carn picolada). L’Alcover-Moll recull una mosca de l’oliva anomenada xitxi i Coromines n’esmena l’accentuació. Diu que és xitxí (o tatxí) i especifica que és un cuc rosegador d’oliveres, dipositat als arbres per una mosca. No sé pas si xixí, però un cert neguit sí que em provoca. De tots els verbs que he après al Ripollès el que més m’agrada és escorniflar, un sinònim (cornut) de ficar el nas, fer el tafaner, el xafarder, de sonoritat cinematogràfica (hi ensumo crispetes, què voleu). L’Alcover en diu "adquirir notícies allà on no cal". Pur periodisme.
 
4)
 
 
 
Josep Gifreu

Si els informants i les enquestes no enganyen, resulta que els coneixements de llengua catalana a Catalunya són realment espectaculars. Algunes dades: el 97 per cent de la població diu entendre el català, un 84 per cent el sap parlar, un 80 per cent el sap llegir i un 70 per cent el sap escriure. Primera conclusió: els catalanoparlants podem parlar en català en qualsevol situació segurs que els interlocutors ens entendran.

Són algunes dades fetes públiques aquesta setmana per l'Informe de Política Lingüística 2012 de la Generalitat de Catalunya, coincidint amb la cloenda del centenari d'una efemèride important, l'aprovació el 1913 de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans (l'“ortografia nacional”, tal com la qualificà Prat de la Riba). Podem parlar, cent anys després, ja no d'ortografia, sinó de “llengua nacional” plena?

L'informe del Departament de Cultura venia precedit per dos informes més sobre el català publicats recentment: el Cens Lingüístic 2011 de l'Idescat, limitat a Catalunya, i l'Informe sobre la Situació de la Llengua Catalana (2012) de la Xarxa Cruscat, relatiu a tot l'espai del català. Mentre esperem els resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la població del 2013, en procés de confecció –i que permetrà comparar-los amb els anteriors de 2003 i 2008–, ja podem fer-nos una idea aproximada de l'evolució complexa i ambivalent del català al seu territori.

És cert que el català a Catalunya avança algunes posicions, com he destacat al principi. Sembla també que el català té una clara capacitat d'atracció ja que, si bé només el té com a llengua materna el 37 per cent de la població, un 43 per cent el declara com a llengua d'identificació. Ara bé, a part de l'evolució més problemàtica de la llengua al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord, a Catalunya mateix allò que és indiscutible, segons fa patent el mateix informe, és la presència hegemònica i el coneixement universal de l'espanyol.

La qüestió és en quin punt del procés de normalització del català estem. En un escenari de confrontació total contra el català dissenyat i aplicat pel PP des del govern central i des de totes les altres instàncies de poder polític (Tribunal Constitucional, governs de València, de Saragossa, de les Balears, etc.) o de poder mediàtic i econòmic, el futur de la normalitat del català al seu territori històric és més que incert.

Pel que fa a Catalunya, sembla evident que caldrà molta fortalesa per part dels catalanoparlants i molta comprensió per part dels castellanoparlants per aconseguir per al català, primer, un pla d'igualtat en tots els àmbits i funcions. I, després, una certa hegemonia en el territori. Perquè, sense una preeminència d'usos i funcions en el seu territori, el català no té futur. Cosa que els castellanoparlants de Catalunya no sols poden entendre (com han demostrat amb l'acceptació general de la immersió a l'escola), sinó que poden afavorir amb actituds i accions col·lectives.

Per això, la fortalesa del català no està en unes xifres que podem considerar més o menys positives, sinó en la voluntat de la gran majoria de ciutadans de Catalunya, i especialment dels procedents d'altres indrets del món, que acceptin d'assumir i potenciar la llengua pròpia del territori d'acollida.

Però no podem ser ingenus. Passi el que passi a l'interior, no podrem ni aturar les polítiques lingüicides dels governs de Madrid o París ni domesticar les agressives incursions dels mercats del multilingüisme. En aquest escenari, el grau zero de la fortalesa d'una llengua nacional és disposar d'estat. Sense estat propi, el català avançarà per la via de la perdició. Potser la independència no serà la panacea de la normalitat. Però només amb un estat protector el català podrà normalitzar les condicions de la seva presència en les instàncies de poder i de control, a l'exterior i a l'interior.

 
5)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dilluns 2 de desembre del 2013
 
 
Josep Maria Terricabras
 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dilluns 2 de desembre del 2013
 
 
Pau Vidal
 
 
7)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - pelat
 
2) Eugeni S. Reig - pensar en la mona de Pasqua
 
3) Antoni Llull Martí - Els sons, elements constitutius dels mots
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Pròleg.
 
5) Albert Pla Nualart - Les faltes del jove Espriu
 
6) Albert Jané - Sobre la sicalipsi
 
7) David Paloma - El diccionari de Pere Labèrnia
 
8) Magí Camps - Feta la llei, alegria
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací