InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 914 (dimarts 17/12/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
5) S'ha publicat eHumanista/IVITRA 4 (2013)
 
6) Conferència de Robert Vinas sobre La batalla de Muret
 
7) Víctor Alexandre - Llengua superior, llengua inferior
 
8) Ferrer reclama un major ús social de la llengua en la presentació de la campanya del Voluntariat pel Valencià
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 113).
 

375. Per a Catalunya, la llengua, la llengua catalana, és un element bàsic de la nostra identitat, del nostre ésser com a poble. He dit algun cop, emprant la fórmula d’un filòleg basc, que el català és el nervi de la nostra nació. I també crec que, ateses les característiques i la història de Catalunya, la forma com es condueixi aquest tema és capital per a la convivència i el progrés del nostre país i per a tots els ciutadans.

 

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya (1980-2003)

 
2)
 
 
Una plataforma creada per una vintena d'entitats de la societat civil del País Valencià ha denunciat les vulneracions dels drets lingüístics al govern espanyol aquesta setmana, amb motiu del Dia dels Drets lingüístics.
 
Les agressions a la promoció i ús de la llengua pròpia al País Valencià han estat les protagonistes aquesta setmana.

Una plataforma integrada per una vintena d'entitats, sindicats i partits polítics del País Valencià ha presentat aquest dimecres el 'Dia dels Drets lingüístics', una jornada per defensar l'ús de la llengua i fer visibles les vulneracions d'aquests drets que pateixen els valencians.

En un acte davant la delegació del govern espanyol a València, la plataforma ha llegit un manifest i ha lliurat un document explicitant les vulneracions dels drets dels valencianoparlants. Els convocants també han presentat el document 'Què cal fer davant d'una agressió lingüística?', un protocol d'actuació davant les vulneracions dels drets lingüístic a l'àmbit privat i públic.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, una de les entitats integrants d'aquesta plataforma, ha explicat que en la vida quotidiana al País Valencià "es viuen situacions difícils" en l'ús de la llengua pròpia però que la situació s'agreuja "davant les autoritats que duen uniforme, cossos de seguretat, que t'infringeixen un respecte". Moreno ha dit que en aquestes situacions "la gent es canvia de llengua per no tenir problemes", i ha assenyalat que de vegades els que es mantenen parlant en valencià pateixen la vulneració dels seus drets.
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 7 de desembre del 2013

El govern valencià silencia la llengua i imposa el nom del país

Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al "País Valencià" quan es parli del territori, o al "català" en el cas de la llengua

El País Valencià ha retrocedit en el temps 24 anys. Almenys, en el terreny audiovisual. L'apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) executada divendres passat a les 12.19 hores ha deixat els ciutadans sense una ràdio i una televisió públiques i sense mitjans -amb implantació a tot el territori- que donin informació i emetin els continguts en català. La decisió unilateral del govern ha traslladat els valencians al mateix escenari que hi havia abans del 9 d'octubre del 1989, moment en què van començar les emissions de Canal 9 i Ràdio 9.

L'esforç i l'empenta de la societat valenciana des que el 1984 es va aprovar la llei de creació de RTVV van aconseguir posar en funcionament la radiotelevisió pública dels valencians, de la mateixa manera que anys abans ho havien fet territoris com el País Basc i Catalunya. Des d'aquell moment, els valencians han tingut la llibertat d'escoltar informació en català, una informació que, encara que moltes vegades hagi estat manipulada, ha sigut l'única retransmesa en la seva llengua.

La crisi, però, ha posat fi a aquesta llibertat de rebre informació pública en català. Així ho demostra el tancament de RTVV, motivat únicament i exclusivament per raons econòmiques, segons el govern valencià. La impossibilitat de la Generalitat Valenciana d'assumir la readmissió dels mil treballadors acomiadats en un expedient de regulació d'ocupació declarat nul per la justícia ha estat la raó per la qual el president Alberto Fabra va decidir silenciar mediàticament la llengua arreu del País Valencià. La llibertat d'expressió no s'ha vist coartada només pel tancament de RTVV que donava veu als valencians. També han vist disminuïda la seva llibertat els diputats de l'oposició de les Corts Valencianes, que estan a la mercè de la majoria absoluta del PP.

Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al "País Valencià" quan es parli del territori, o al "català" en el cas de la llengua, després que el PP aprovés en solitari una proposició no de llei que permetia vetar aquestes iniciatives. Segons els populars, aquests mots no "respecten les senyes d'identitat que recull l'Estatut d'Autonomia". Esquerra Unida i Compromís segueixen utilitzant aquests termes en les intervencions parlamentàries, ja que la prohibició es limita als escrits. Tot el que soni català o enllaci Catalunya i el País Valencià desperta animadversió al PP. L'última mostra de voler aixecar una frontera va ser l'intent del govern Fabra, a través del ministeri d'Interior, de prohibir que la Via Catalana arribés a Vinaròs. Una maniobra fallida per al govern valencià, gràcies al fet que els tribunals van fer prevaler el dret de manifestació als interessos particulars del PP.

 
 
4)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya divendres 29 de novembre del 2013
 
 
El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ha donat suport a 66 projectes d’entitats i 14 projectes d’empreses que promouen l’ús de la llengua catalana a Catalunya. Els projectes d’entitats que han rebut el suport del Departament tenen com a objectiu incidir en aquells sectors de la població on es produeix un dèficit significatiu en l’ús de la llengua catalana i s’emmarquen en àmbits diversos com la cultura, la integració social, les organitzacions empresarials i sindicals, el foment de la llengua catalana, la joventut, l’esport i el lleure.
 
El Departament de Cultura també dóna suport a 14 projectes empresarials per a iniciatives que promouen l’ús de la llengua catalana a Catalunya amb l’objectiu d’incidir en aquells àmbits on encara hi ha un dèficit significatiu en l’ús del català. Les iniciatives se centren en els àmbits dels jocs i la premsa (Apps per a mòbils i tauletes), el programari de gestió empresarial, la difusió (televisió, ràdio, internet) o l’atenció oral i inclou també una subvenció a una proposta de videojoc.
 

 
5)
 
S'ha publicat eHumanista/IVITRA 4 (2013)
 
 
Ens complau molt fer-vos avinent que acaba d'aparéixer:

eHumanista/IVITRA. Literature, Language and Culture of the Crown of Aragon/ Literatura, Llengua i Cultura de la Corona d'Aragó, 4 (2013) [ISSN 1540 5877, University of California at Santa Barbara, USA].

Hi podeu accedir directament en aquesta adreça:


O bé:
http://www.ehumanista.ucsb.edu I després, en el banner de la principal, cliqueu sobre eHumanista/IVITRA

O bé:

http://www.ivitra.ua.es I en la pàgina inicial veureu el logo d'eHumanista. És un link actiu. Cliqueu a sobre i accedireu directament a eHumanista/IVITRA.

Profs Drs. Antonio Cortijo (UCSB), Júlia Butinyà (UNED) & Vicent Martines (UA)

 
 
6)
 

Ens plau invitar-vos

el divendres 20 de desembre a 18h30 al Casal Català

23 avinguda del Liceu a Perpinyà, a la

Conferència de Robert VINAS sobre

La batalla de Muret

La conferència, que commemorarà els 800 anys d'aquest fet històric, serà precedida per la

Presentació dels premis de la Nit de Sant Jordi, de les seves bases i les condicions de participació.

Acabarem amb un aperitiu amb coques i vi dolç.

Serà doncs també l'ocasió de retrobar-nos per celebrar les Festes de Nadal i de Cap d'Any.

catalunyanord@omnium.cat web: www.omnium-catnord.cat

 
 
7)
 
Publicat en Nació Digital.cat dissabte 7 de desembre del 2013
http://www.naciodigital.cat/opinio/7230/llengua/superior/llengua/inferior
 
 
Víctor Alexandre
 
«Tot plegat converteix el català en sinònim de conflicte i l’espanyol en sinònim d’harmonia. I, és clar, qui vol viure en conflicte permanent?»
 
Davant l’ofensiva del govern espanyol contra la llengua catalana, és oportú recuperar les paraules del professor alemany Til Stegmann sobre els privilegis de la llengua espanyola a Catalunya, en el sentit que no caldria impartir-ne classes. El més normal seria que al país s’hi pogués viure íntegrament en català. Segons Stegmann –que coincideix amb el catedràtic anglès Max Wheeler i amb el catedràtic espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera-, la llengua espanyola no ha de ser prioritària encara que la Constitució espanyola ho digui. Si aquesta Constitució fos respectuosa amb les altres llengües, totes tindrien el mateix dret.

Amb el desacomplexament d’algú que observa la realitat catalana des de fora, Stegmann posa el dit a la nafra quan hi veu dos estatus lingüístics: un de rang superior –el de la llengua espanyola- i un altre de rang inferior –el de la llengua catalana-. Això fa que sigui impossible no aprendre espanyol a Catalunya, i que, per contra, s’hi pugui viure sense saber un borrall de català. De fet, encara que algú vulgui parlar en català, ho té difícil, ja que són els mateixos catalans els qui, parlant-li en espanyol, li ho impedeixen.

Es comprèn, per tant, que la situació que viu la nostra llengua –diguin el que diguin els cofois altaveus oficials- sigui dramàtica, atès que en el seu procés de desaparició hi conflueixen factors d’ordre jurídic, polític, mediàtic, psicològic i pràctic. Jurídic, perquè totes les lleis protegeixen l’espanyol; polític, perquè la nostra apatia legislativa en aquesta qüestió, a diferència del Quebec o Flandes, és total; mediàtic, perquè la presència de l’espanyol en els mitjans de comunicació, fins i tot en els de parla catalana –com TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i 8TV-, és abassegadora i sense reciprocitat en els mitjans de parla espanyola; psicològic, perquè, a força d’anys de colonització, els catalans hem interioritzat que saber català és un acte voluntari i condescendent mentre que saber espanyol és una obligació inqüestionable; i pràctic, perquè l’ús desinhibit del català, a diferència de l’espanyol, està connotat políticament. Tot plegat converteix el català en sinònim de conflicte i l’espanyol en sinònim d’harmonia. I, és clar, qui vol viure en conflicte permanent?
 
8)
 

NOTA DE PREMSA

Ferrer reclama un major ús social de la llengua en la presentació de la campanya del Voluntariat pel Valencià

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, ha declarat hui que «cal viure en valencià i fer un major ús social de la llengua» en la presentació de la nova campanya del Voluntariat pel Valencià, organitzada per Escola Valenciana i que ha tingut lloc en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució normativa.

La nova campanya, amb el títol «Les festes parlen en valencià», pretén implicar les principals festes de la Comunitat Valenciana, com ara les falles, les fogueres, els moros i cristians i la Magdalena, en el foment del coneixement de la llengua a través de la formació de parelles lingüístiques, que promou Escola Valenciana des de l’any 2005.

Precisament, Ramon Ferrer ha rebut un diploma acreditatiu per la seua participació en l’última campanya del Voluntariat pel Valencià de mans del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i també de la seua parella lingüística, Analía Berga, que al llarg de deu setmanes ha compartit amb el president de l’AVL l’experiència d’ensenyar i aprendre la llengua pròpia.

 
9)
 
https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/2437
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací