InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 912 (dijous 12/12/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Llengua sobrera
 
3) J. Leonardo Giménez - Dia assenyalat (o senyalat)
 
4) Núria Puyuelo - Jocs en català
 
 
6) Josep-Lluís Carod-Rovira - Amagar la llengua
 
7) Jaume Corbera - Mallorquinisme de panfonteta
 
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 113).
 

373. La identitat de Catalunya no té una base social ni geogràfica ni és el resultat d'una imposició política. Té una base de consciència històrica, de llengua, de cultura i de sensibilitat social.

 

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya (1980-2003)

 

 

2)

 

 
Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 30 de novembre del 2013
 

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 13 de març del 2007)

De llengua prohibida a llengua sobrera: vet aquí, en poques paraules, la crònica –recent– de la persecució del català. La mala idea d'esborrar el català del mapa de les llengües vives, durant el franquisme, es concretava en la prohibició pura i dura. Ara s'encarna en un bilingüisme trampós, que consisteix a dir que sempre i a tot arreu el català ha d'anar acompanyat del castellà; a la llarga, doncs, el català esdevindria una llengua innecessària, redundant, sobrera.

L'objectiu essencial del bilingüisme trampós és, per tant, no deixar mai i enlloc el català tot sol. Així, la gent dels Països Catalans hem de dominar les quatre habilitats lingüístiques en castellà (entendre, parlar, llegir, escriure) com la gent de Valladolid (si vivim en un lloc sospitós d'excés de catalanitat, com ara Olot, llavors cal encara més: cal que excel·lim en el coneixement del castellà). En canvi, el coneixement del català és una cosa entre secundària i optativa (segons la situació de la llengua en cada tros de la nostra àrea idiomàtica).

La trampa es completa amb les territorialitats superposades. Tant en les comunitats que tenen el castellà com a llengua pròpia com en allò que afecta el conjunt de l'Estat, tot en castellà. A casa nostra, en canvi, tot hauria de ser bilingüe. Aquí, a més, segons el bilingüisme trampós, no hi hauria d'haver cap àmbit ni cap funció social que siguin espais exclusius del català: les nostres administracions públiques haurien de ser bilingües i el català hauria de deixar de ser l'única llengua vehicular de l'escola. L'objectiu últim és que el català no tingui cap àmbit exclusiu. Cap ni un. Que sigui sempre una llengua acompanyada d'una altra de més important. Una llengua sobrera.

Tot el que dic en aquest article del 2007 ho tornaria a dir i amb les mateixes paraules.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 22 de novembre del 2013
 
Dia assenyalat (o senyalat)
 
J. Leonardo Giménez
 
Demà, 23 de novembre, és, o hauria de ser-ho, un dia assenyalat per a esta llengua, ja que és el 30 Aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), una norma imperativa, almenys legalment, que retornava la nostra llengua valenciana a l´ús oficial en tot allò que els poders públics en la Comunitat Valenciana tenien competència. Després de l'aprovació de l'Estatut, era la norma que reparava la gran injustícia que representava la proscripció del valencià en l'administració pública, en l'ensenyament i en tots els registres oficials i públics. Va ser, per això, una fita històrica, i el del seu aniversari, un dia assenyalat, o ho hauria de ser. Els dies assenyalats/senyalats són aquells que se celebren una festa, es commemora un fet, un esdeveniment de caràcter religiós, històric, polític, social etc. Per exemple, el 9 d'Octubre, Nadal, Cap d'Any, el Dia de la Constitució, l'1 de Maig. I molts dies de sants, com Sant Josep, Sant Pere, la Puríssima i altres, segons la situació política o el territori. És una expressió molt nostrada dir això de "dia senyalat", fins i tot apareix en cançons populars i molts recordarem aquella que cantaven els Pavesos, en versió valenciana, que deia "El dia de Sant Jaume és un dia assenyalat, estaven fent un tracte una xurra i un soldat". En versions té lletra diferent, però sempre citant Sant Jaume, el dia assenyalat i el soldat. Tornant a la LUEV, la seua importància era per això i més, però el seu compliment no ha estat a l'altura que mereix, i que faria falta a esta maltractada llengua, que diria (i va dir) Raimon en "Diguem no". El dia del seu natalici, en les Corts Valencianes, la LUEV no va tindre vots en contra, cosa que va ser molt positiva. Amb l'impuls de Ciprià Ciscar i el seu equip col·laborador i la complicitat dels líders dels tres partits representats en el Parlament valencià, votaren a favor el PSPV-PSOE i el Partit Comunista; este ho féu després d'algunes reticències. I Aliança Popular es va abstindre, que no va ser poc, atesa la situació tan conflictiva que hi havia aleshores, després de la dita Batalla de València. Però cal revitalitzar la LUEV tots. En això estan/estem molts. I que siga verdaderament un dia assenyalat i senyalat. Però sense tancar RTVV.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 22 de novembre del 2013
 
Jocs en català
 
Núria Puyuelo
 
Dimecres es va celebrar el Dia Internacional de la Infància. Per homenatjar els petits de casa avui dedicarem la columna a parlar de jocs i joguines. En primer lloc, ens hem de fixar bé com escrivim aquesta família de paraules, perquè tant podem trobar una o en l'arrel (joc, joguina, joguinejar, joguet...), com una u (jugar, jugador, jugada, juganer...).
 
I pensant en joguines, si ens fixem en els més menuts, veurem com juguen amb un saltamartí, i no parlo de la llagosta, sinó d'aquell joguet que els castellans en diuen tentenpié i que es tracta d'un ninot que porta un pes a la base i una molla i que els nens juguen a donar-li cops perquè es bellugui. Als més petits, també els agraden molt els sonalls (res de sonajeros), que és aquell joguet amb boletes o granets a dins que fan que en sacsejar-lo es produeixin sons. Com a sinònim de sonall, existeix la paraula zing-zing, que escrivim amb guionet, com un altre joc, per a més grans, el io-io. L'ús del guionet en aquests dos casos es deu a l'origen onomatopeic de zing-zing i io-io. 
 
De nines, n'hi ha de molts tipus. Quan es tracta d'una nina luxosa se la pot anomenar bebè; si és de drap, se'n pot dir pepa, i també n'hi ha de porcellana o de fusta que imiten una pagesa russa, anomenades matrioixques, una paraula que ha estat manllevada al català. Un altre manlleu és puzle (amb una sola z), provinent de l'anglès (to puzzle, 'embarassar, deixar perplex'), que ha arraconat el mot trencaclosques. Segons el diccionari, totes dues paraules són sinònimes, però puzle s'utilitza més per designar el joc de peces planes o amb volum amb les vores retallades que s'encaixen i la paraula trencaclosques, per referir-nos al joc de cubs que s'apilen o que es col·loquen l'un al costat de l'altre per compondre una imatge.
 
Finalment deixeu-me fer un últim apunt, ara que s'acosten les festes de Nadal, només un 6% de les joguines que hi ha al mercat són en català, segons dades de Plataforma per la Llengua.
 
 
Sabíeu que...
 
La paraula titella (tereseta, a Mallorca) és masculina en català, per tant direm que «L'espectacle dels titelles és a punt de començar», i no «de les titelles».
 
5)
 
Publicat en NÚVOL dissabte 30 de novembre del 2013

Joan-Carles Martí i Casanova, el cicerone

Brauli Montoya
 
6)

 

Article publucat en El Punt Avui diumenge 24 de novembre del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/695697-amagar-la-llengua.html?cca=1

 

Amagar la llengua

 

Josep-Lluís Carod-Rovira

 

 

Novament s'han lliurat els premis Ondas, en què han estat guardonats catalans del món audiovisual, merescudament. I un any més, si hem de fer cas del que hem vist i sentit, la llengua pròpia del país, a la capital del qual tenia lloc l'acte, ha brillat per la seva absència, ja que la llengua vehicular ha estat una altra, com sempre. Llevat d'algunes paraules o frases en català, convenientment traduïdes al castellà, no fos cas, l'acte s'hauria pogut fer, exactament igual, a Jerez de la Frontera, Quintanilla de Onésimo o Santillana del Mar. No entenc els motius pels quals l'organització de l'esdeveniment munta l'acte amb aquesta manca de respecte cap a la llengua del país que n'acull la celebració i pot trobar que aquest ús lingüístic sigui la cosa més normal del món. Ni tampoc que els premiats els segueixin el joc per no aparèixer com a desagraïts o provincians que empren l'idioma autonómico, en un acte que és per a toda España.

 

Doncs, bé, potser ja és hora que toda España sàpiga que mentre, aquí, tots coneixem quina és la seva llengua pròpia i, a més, la sabem parlar, ja toca que s'adonin que nosaltres en tenim una altra, distinta de la seva. Però com han de saber-ho si no la senten i els que podrien utilitzar-la l'amaguen i fan sentir la d'ells, per una barreja de timidesa, sentit mal entès de l'educació i pressió organitzadora? Justament, la mala educació consisteix a aterrar en un país concret, que té un idioma nacional característic, i no fer-lo servir. No és admissible que en un acte que té lloc a Catalunya, per més que sigui retransmès també per a tot l'Estat, el català no hi ocupi, si més no, la meitat del temps. No és imaginable una altra solució lingüística en qualsevol país europeu, per petit que sigui el país i escassos el nombre de parlants, que no és el cas. D'això se'n diu llengua d'estat i és clar que, ara i tant, el català no n'és ja que, altrament, ningú no es veuria amb cor de fer-hi tot el que ha de suportar. També per a això ens cal estat.

 

Però, abans, s'havia produït un altre episodi encara més greu, ja que l'escenari no era un lloc privat, sinó la seu mateixa del Parlament, representació màxima de la democràcia i la sobirania del nostre poble. Pel que he vist i sentit, en la compareixença de Rodrigo Rato, l'idioma usat no hi va ser el català, sinó el castellà. Per què? Si el polític banquer no sap català, posant-li un traductor al seu costat el tema ja quedava resolt i ningú no se n'hauria estranyat, ja que és així com funcionen, normalment, la majoria de polítics espanyols. Però, des de quan la ignorància lingüística d'un sol individu ha de fer canviar els usos lingüístics de tota una cambra parlamentària, fins al punt de renunciar a la llengua pròpia del país i del mateix Parlament?

 

A la nostra cambra s'hi han fet compareixences, amb traducció simultània, sense cap problema, pràctica habitual en tots els Parlaments del món, quan hi acut algú que desconeix la llengua del país. Recordo ara la visita del Dalai Lama i, abans, alguna sessió de treball del Parlament Europeu, molt més complexa pel nombre de llengües que calia traduir. Però, per un home sol ha de morir la llengua de tot un poble? On és el sentit d'estat dels nostres parlamentaris? No donava crèdit al que estava veient! S'imaginen la plasticitat expressiva d'una imatge, al Parlament català, en la qual compareix un exministre espanyol i que ha d'escoltar les intervencions dels grups, integrats suposadament per ciutadans espanyols com ell, amb auriculars de traducció automàtica perquè no els entén quan parlen, mentre als diputats no els cal, quan ell parla, perquè són competents en la llengua del visitant? Ho sento, però això no té res a veure amb un país normal. En aquella sessió, doncs, sí que hi va haver violència, però era violència lingüística.

 

 
 
7)
 
Article publicat en el Diari de Balears divendres 29 de novembre del 2013
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/mallorquinisme-panfonteta.html
 
Mallorquinisme de panfonteta
 
Jaume Corbera
 
 
8)
 
http://www.bullent.net/xpaiweb/modulos/boletines_1.1/boletines_vista_previa.asp?bo_id=131&web=1
 
Acte de lliurement del 33é Premi Enric Valor
 
 
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - pegar en la mania de
 
2) Eugeni S. Reig - pegar tres colpets
 
3) Antoni Llull Martí - La notable unitat de la llengua catalana (2)
 
4) Pere Ortís - Paraules mortes
 
5) Albert Pla Nualart - Márquez treu un minut a Lorenzo
 
6) Gabriel Bibiloni - El veí i el veïnat
 
7) Francesc Viadel - Joan Navarro a Santa Rosa de Viterbo
 
8) David Paloma - Àlbum de fotos
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací