InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 908 (dijous 05/12/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
2) Joan Tudela - Les situacions del
català
3) J. Leonardo Giménez - Estirar el
braç
4) Màrius Serra - Endimari?
6) Àlvar Monferrer guanya el 15é premi Bernat Capó
8) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
112).
369. És cabdal el treball
en comú i la internacionalització de la nostra llengua. A la Xarxa de Municipis Valencians
Ramon Llull, de fet, ajudem les empreses editorials valencianes i els creadors
valencians a exportar la nostra cultura fora de l'estat espanyol. Si volem que
el valencià tinga futur, hem d'actuar coordinats amb tot l'àmbit lingüístic, és
ben elemental! Fer passes enrere en aquest camp perjudica encara més la llengua.
Cap passa enrere més!
Joaquim Puig
Portaveu adjunt a les Corts
Valencianes
2)
Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 23 de novembre del
2013
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 27 de febrer del 2007)
Hauríem
de deixar de parlar de la situació del català i començar a parlar de les
situacions del català. Que són set. Dites per ordre alfabètic: l'Alguer,
Andorra, Catalunya, la Catalunya del Nord, la Franja, les Illes i el País
Valencià. Aquesta és una idea ben productiva que Miquel Pueyo ens proposa a les
pàgines de l'assaig de combat El fantasma de la mort del
català, obra que presenta aquest vespre a Barcelona, a la Casa del
Llibre.
Optar
per parlar –sempre en plural– de les situacions de la nostra llengua té dos
avantatges clars. L'un és que ens obliga a no perdre de vista el conjunt de la
nostra fragmentada àrea lingüística. L'altre és que ens obliga, també, a tenir
present que tant la vitalitat com l'estatut jurídic del català són diferents en
cada tros de la nostra àrea idiomàtica.
La
conclusió de tot plegat hauria de ser la plena cooperació entre els set trossos
de la nostra fragmentada àrea lingüística en matèria de llengua, cultura i
comunicació. Certament, no és fàcil una entesa en aquest sentit entre els quatre
Estats (Andorra, Espanya, França i Itàlia) i les quatre comunitats autònomes
(l'Aragó, Catalunya, les Illes i el País Valencià) en què es troba dividida la
llengua catalana. És a dir, no és fàcil assolir una entesa equivalent al tractat
d'unió de la llengua neerlandesa, signat entre els governs de Bèlgica i dels
Països Baixos. Però el català necessita com l'aire que respira la vertebració de
tota l'àrea idiomàtica. Celebrem que l'escriptor Miquel Pueyo defensi amb
claredat aquesta necessària vertebració en el terreny de les idees. Celebrarem
encara més que el secretari de Política Lingüística Miquel Pueyo impulsi amb
èxit aquesta necessària vertebració en el terreny de la realitat.
Quan
vaig publicar aquest article que ara reedito alguns amables lectors em van
rectificar. Amb raó. I és que no són set, sinó vuit els trossos de la nostra
fragmentada àrea idiomàtica. El vuitè tros és la regió del Carxe, dins la
comunitat autònoma de Múrcia, habitada per descendents de valencians que
mantenen viva la nostra llengua. Que consti en
acta.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 15 de
novembre del
2013
Estirar el
braç
J. Leonardo Giménez
“Han estirat el braç més que la mànega”, em
diu un cosí meu, referint-se a la desfeta de RTVV. Segurament més que això,
perquè l'estirada deu haver sigut tanta, que tot el braç ha quedat a la
intempèrie en forma d'una pèrdua de llocs de treball de vora 5.000, comptant els
directes i els indirectes. I un enorme deute a pagar entre tots. I ningú podrà
invocar la crisi com a culpable per a justificar o explicar el desastre, perquè
la culpa és d'això: haver estirat el braç més que la mànega, que vol dir ‘gastar
més del que es té o es disposa', és a dir ‘balafiar, malgastar'. Perquè això
mateix és, a banda d'altres balafiaments, unflar una empresa amb vora 1.900
treballadors, quan amb 400 n'hi havia prou.
Però, en este incomprensible tancament de
Canal 9 i Ràdio 9 hi ha un altre dany, impersonal, però que afecta la nostra
personalitat com a valencians i valencianes, ja que la presència i la
programació de la nostra llengua en la televisió i la ràdio és vital, a hores
d'ara, per a la seua pervivència. L'absència d'uns mitjans audiovisuals propis,
per a un idioma, és com anar a peu, mentre altres ho fan amb automòbils de luxe
i de gran velocitat. Com han pogut tallar eixe braç necessari de la llengua? Si
el tenia malalt el devien haver curat, però no tallat, perquè la televisió i la
ràdio són per a una llengua tan necessaris com els braços o les cames per a
caminar. Han provocat indignació entre molts valencians, i no sols entre la gent
de lletra o professionals de la cultura. Esmorzant sent
com un jove alzireny, Àngel Carrutxa,
aturat actualment i músic, manifesta la seua indignació i ràbia, entre altres
coses, pel tancament de RTVV. I com
ell molta gent.
Moltes mares i pares trobaran a faltar els
dibuixets en valencià per a les seues criatures, la pilota es queda sense la
seua tele, i tots sense l'oratge. I els valencians castellanoparlarlants es
queden sense el valencià a casa. I desapareix el boníssim model lingüístic dels
informatius i dels programes propis, que tan encertadament va enllestir Toni
Mollà i posteriorment Fabregat. No era la televisió que molts volen/volem, però
era la nostra.
I hem de tornar a tindre-la. Prompte i
millor.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 22 de novembre del
2013
Motacions
per Màrius
Serra
A Sant Pere
de Ribes trobo viu el terme endimari. No m'és estrany, perquè mon àvia
vilanovina (geltrunenca, de fet) m'ho deia sovint. També per Sitges és encara
habitual que una persona gran, en referir-se a un vailet que enreda tant com
pot, l'anomeni endimari. A l'Alcover-Moll ho trobem definit com “Persona o cosa
inútil o que fa nosa” i localitzat a Barcelona, el Penedès i el Camp de
Tarragona. L'exemple adjunt permet deduir que potser també ho podríem aplicar a
un animal domèstic: “Fuig d'aquí, endimari!”. De fet, endimari seria una bona
alternativa per anomenar tots aquests gossets que llueixen el nom de trasto, que
és la vulgarització de l'antic trast (banc de remer). Tanta fortuna han fet els
trastos que del “tirar-se els trastos pel cap” amb què definíem les baralles hem
passat al seductor “tirar els trastos a algú”. D'altres equivalents sonors dels
trastos, entesos com a objectes inútils o mobles vells, són les andròmines, els
anderris o els etzigoris. De l'andròmina, potser l'alternativa més viva al
trasto, s'especula que pot ser una deformació de la protagonista d'una història
mitològica grega (Andròmeda) que quedés associada als embolics. Els anderris,
vius al Ripollès, designaven els clemàstecs de les llars de foc abans d'ampliar
el seu sentit a tots els trastos inútils. L'Alcover-Moll també en recull la
grafia enderris. Afortunadament, quan l'Òscar Dalmau ens el va
dictar al cinquè nivell de l'edició especial del Gran Gran
Dictat en la qual vaig participar, vaig triar la grafia
que figura al DIEC. Finalment
l'etzibori (o etzigori) és una variant de trasto que encara és viva a la
Garrotxa.
5)
Publicat a
Miquel
Riera
Aquests dies fan a la tele un anunci que és el paradigma de la
bipolaritat lingüística que pateixen molts catalans, fruit evident dels molts
anys de repressió de la nostra llengua i de com han influït en tot plegat les
diferents grans onades migratòries que, amb més que no pas menys dificultats,
hem anat integrant els últims vuitanta anys. L'anunci en qüestió –m'en guardaré
prou de dir-ne la marca, només faltaria– té la peculiaritat que té uns fragments
en català –els del principi i al final en què es presenta el producte i es
convida a consumir-lo– i un altre en castellà, una cançoneta enganyosa que
acompanya uns dibuixos i en què se'n lloen les característiques. Tot plegat no
tindria gaire més transcendència, si no fos que sembla ben evident que al
darrere de la decisió de mantenir la cançoneta en castellà –i no haver-la
traduït al català, com seria el més lògic, tractant-se de TV3– hi ha algú que va
pensar que aquesta “perdria la gràcia” que tenia en l'“original”. Que el català,
ja se sap, no serveix per a aquestes coses, que és una llengua massa seriosa.
Allò mateix que continuen pensant alguns famosos presentadors de televisió que
han passat per TV3 en el sentit que, per fer riure l'audiència, els bons gags
han d'incloure alguna castellanada. Aquest plantejament no difereix gaire de les
històriques afirmacions fetes, en plena transició, pel president del govern
espanyol Adolfo Suárez, en el sentit que el català era una llengua molt
respectable, però que no servia per a la ciència. El temps i els catalans li hem
demostrat a bastament que no tenia raó, però ja es veu que encara queden uns
quants acomplexats que creuen que el català “no té nivell” per a determinades
coses. Acomplexats en el món de la publicitat i en el món empresarial en què,
malauradament, encara hi continua havent molts empresaris que en dubten o,
simplement, es neguen a etiquetar els seus productes en català i s'amaguen rere
una llei massa permissiva per no fer-ho. Per sort de tots plegats –i mentre no
arribi una llei molt necessària en aquest camp–, cada cop n'hi ha més que fan el
pas endavant. I més que n'hi hauran.
6)
Guanyador del 15é Premi Bernat Capó, de difusió de la
Cultura
popular
Àlvar Monferrer
guanya el 15é premi Bernat Capó
Amb l'obra Bruixes, dimonis i misteris. Sobre aspectes marginals de
la vida i cultura
popular valenciana.
El 2003 ja el va guanyar amb El romancer
valencià.
El darrer divendres de novembre, dia 29, es celebra a Dénia el
lliurament del Premi Bernat
Capó de difusió de la cultura popular. Enguany compleix 15
edicions.
La dotació del premi són 6000 euros i una escultura de Ginestar, així
com la publicació de l'obra per part d'Edicions del Bullent. S'han presentat 9
obres.
Durant l'acte hi ha hagut parlaments d'Antoni-Joan Bertomeu Vallés (President de la
MACMA i alcalde de Moraira-Teulada), Joan Seguí, (Director del Museu Valencià
d'Etnologia de la Diputació de
València), Núria
Sendra (Editora d'Edicions del Bullent), Pepa Font (Regidora de Cultura de Dénia) i Bernat Capó. Han amenitzat la vetllada Merxe Pineda Poquet i Francesc Pineda Poquet amb
instruments de corda.
Les entitats col·laboradores i organitzadores del premi i l'acte
d'entrega són Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, que aporta
el grup de música que amenitza la vetllada, la Jove Orquestra de
la Marina
Alta, així com l'Institut d'Estudis Comarcals de
la Marina
Alta i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que aporten un
membre del jurat.
Bruixes, dimonis i misteris. Sobre aspectes marginals de la vida i
cultura
popular valenciana: Molts valencians saben, posem per cas, què és això de la Santa Companya
gallega, o que els morts de les tribus índies van a parar al cel del gran
Manitú. D'aquestes històries en tenim tantes com els gallecs, els pobles foscos
de l'Europa del nord i del centre, o els indis americans. Algunes estan
recollides a Bruixes, dimonis i misteris ja siga per que
l'autor les ha viscut en carn pròpia (fetilleres de les Useres) o d'altres
informants, les ha recollit de fonts literàries o de documents de segles
passats. Conta, per exemple d'una cadira d'abat que encara es conserva a la
biblioteca del castell de Todolella i que ha fet les més diverses malvestats
degut a un pacte fallit amb dimonis.
Àlvar Monferrer Nascut a les Useres (l'Alcalatén) l'any 1940, ha cursat estudis en les
universitats de València, Barcelona i Madrid i és Doctor en Filosofia i Lletres
en la Universitat de Barcelona. Ha estat professor a la Universitat de
Barcelona, al Centre de la UNED, de Castelló - Vila-real, i Centre d'Estudis
Teològics Mater Dei, de Castelló de la Plana i també ha fet diversos cursos de
Pedagogia Terapèutica, Educadors d'Audició i Llenguatge, i Deficients de la
vista, tant en Barcelona com en Castelló de la Plana.
A banda de publicacions sobre serveis socials, educació i psicologia
educativa, ha centrat el seu treball en el camp de l'Etnologia, sobretot, de la
religiositat popular i temes derivats amb nombrosos llibres publicats i una
quinzena d'articles en diverses revistes. D'entre els llibres publicats
destaquem Las cofradías en Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta
finales del Antiguo Régimen. (2008: Castelló,
Universitat
Jaume I) Les festes dels Xiquets
(2009, València, CVC), Els endimoniats de la Balma (1997, València, CVC),
Els Pelegrins de les Useres (1991, València, CVC), o El Romancer valencià (Antologia). (2004, Picanya, Edicions del Bullent) amb el qual també va guanyar el
Premi Bernat
Capó l'any 2003.
També ha col·laborat en diversos periòdics i revistes, com ara en
Levante de Castellón, Mediterráneo, Castellón Diario, Castellón al Día - El
Mundo, Heraldo de Aragón, Las
Provincias, la
revista Magazine de La Vanguardia, Caramella, Mètode,
etc.
També ha intervingut en emissores de radio y televisió: Radio Nacional, SER de Barcelona y
Castelló de la Plana, COPE de Castellón de la Plana, Radio 9, Canal 9 i Punt
dos, de València, Antena 3 y la Cuatro, de Madrid,
etc
Entre altres premis, té l'Exágono, l'Europa Universitas, l'Alambor, i el 5è Bernat Capó, de difusió de
la Cultura
Popular.
És membre de l'Institut Municipal d'Etnologia i Cultura Popular, del Consell
Assessor de la
Universitat CEU - Cardenal Herrera, de València i del Patronat
de la Fundació
Caixa Castelló.
Valoració de l'obra per part del jurat: El jurat ha estat format per José V. Aguilar (Conservador del Museu
Valencià d'Etnologia), Honorat Ros
Pardo (Acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua), Julio Blasco (Director del
Museu Valencià de la Festa d'Algemesí), Antoni Prats (Representant de
l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta) i Núria Sendra (Editora
d'Edicions del Bullent). El jurat ha destacat també les obres Enyor
de primavera i Fem safareig. De Bruixes, dimonis i misteris ha valorat la temàtica
engrescadora, alhora que rigorosament tractada.
7)
http://bromeradelletres.blogspot.com.es/2013/12/paraula-de-la-setmana.html
La paraula de la
setmana
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - passar la nit en
blanc
2) Eugeni S. Reig -
pedra
3) Antoni Llull Martí - La notable unitat de la llengua catalana
(1)
4) Mònica Montserrat - Anant al gra
(Una carta inèdita de Pompeu Fabra)
5) Mònica Montserrat -
Fabra i Patxot
6) David Paloma - Les cartes de
Fabra
7) David Paloma - Un col·loqui
internacional
8) Albert Pla Nualart - La ideologia subliminar
de les paraules
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací