InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 908 (dijous 05/12/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Les situacions del català
 
3) J. Leonardo Giménez - Estirar el braç
 
4) Màrius Serra - Endimari?
 
 
6) Àlvar Monferrer guanya el 15é premi Bernat Capó
 
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 112).
 

369. És cabdal el treball en comú i la internacionalització de la nostra llengua. A la Xarxa de Municipis Valencians Ramon Llull, de fet, ajudem les empreses editorials valencianes i els creadors valencians a exportar la nostra cultura fora de l’estat espanyol. Si volem que el valencià tinga futur, hem d’actuar coordinats amb tot l’àmbit lingüístic, és ben elemental! Fer passes enrere en aquest camp perjudica encara més la llengua. Cap passa enrere més!

 

Joaquim Puig

Portaveu adjunt a les Corts Valencianes

 

 

2)

 

 
Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 23 de novembre del 2013
 
 
Joan Tudela
 
(Publicat al diari Avui el 27 de febrer del 2007)
 
Hauríem de deixar de parlar de la situació del català i començar a parlar de les situacions del català. Que són set. Dites per ordre alfabètic: l’Alguer, Andorra, Catalunya, la Catalunya del Nord, la Franja, les Illes i el País Valencià. Aquesta és una idea ben productiva que Miquel Pueyo ens proposa a les pàgines de l’assaig de combat El fantasma de la mort del català, obra que presenta aquest vespre a Barcelona, a la Casa del Llibre.

Optar per parlar –sempre en plural– de les situacions de la nostra llengua té dos avantatges clars. L’un és que ens obliga a no perdre de vista el conjunt de la nostra fragmentada àrea lingüística. L’altre és que ens obliga, també, a tenir present que tant la vitalitat com l’estatut jurídic del català són diferents en cada tros de la nostra àrea idiomàtica.

La conclusió de tot plegat hauria de ser la plena cooperació entre els set trossos de la nostra fragmentada àrea lingüística en matèria de llengua, cultura i comunicació. Certament, no és fàcil una entesa en aquest sentit entre els quatre Estats (Andorra, Espanya, França i Itàlia) i les quatre comunitats autònomes (l’Aragó, Catalunya, les Illes i el País Valencià) en què es troba dividida la llengua catalana. És a dir, no és fàcil assolir una entesa equivalent al tractat d’unió de la llengua neerlandesa, signat entre els governs de Bèlgica i dels Països Baixos. Però el català necessita com l’aire que respira la vertebració de tota l’àrea idiomàtica. Celebrem que l’escriptor Miquel Pueyo defensi amb claredat aquesta necessària vertebració en el terreny de les idees. Celebrarem encara més que el secretari de Política Lingüística Miquel Pueyo impulsi amb èxit aquesta necessària vertebració en el terreny de la realitat.

Quan vaig publicar aquest article que ara reedito alguns amables lectors em van rectificar. Amb raó. I és que no són set, sinó vuit els trossos de la nostra fragmentada àrea idiomàtica. El vuitè tros és la regió del Carxe, dins la comunitat autònoma de Múrcia, habitada per descendents de valencians que mantenen viva la nostra llengua. Que consti en acta.

 
3)
 
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 15 de novembre del 2013
 
 
Estirar el braç
 
 
J. Leonardo Giménez
 
“Han estirat el braç més que la mànega”, em diu un cosí meu, referint-se a la desfeta de RTVV. Segurament més que això, perquè l’estirada deu haver sigut tanta, que tot el braç ha quedat a la intempèrie en forma d’una pèrdua de llocs de treball de vora 5.000, comptant els directes i els indirectes. I un enorme deute a pagar entre tots. I ningú podrà invocar la crisi com a culpable per a justificar o explicar el desastre, perquè la culpa és d’això: haver estirat el braç més que la mànega, que vol dir ‘gastar més del que es té o es disposa’, és a dir ‘balafiar, malgastar’. Perquè això mateix és, a banda d’altres balafiaments, unflar una empresa amb vora 1.900 treballadors, quan amb 400 n’hi havia prou.
Però, en este incomprensible tancament de Canal 9 i Ràdio 9 hi ha un altre dany, impersonal, però que afecta la nostra personalitat com a valencians i valencianes, ja que la presència i la programació de la nostra llengua en la televisió i la ràdio és vital, a hores d’ara, per a la seua pervivència. L’absència d’uns mitjans audiovisuals propis, per a un idioma, és com anar a peu, mentre altres ho fan amb automòbils de luxe i de gran velocitat. Com han pogut tallar eixe braç necessari de la llengua? Si el tenia malalt el devien haver curat, però no tallat, perquè la televisió i la ràdio són per a una llengua tan necessaris com els braços o les cames per a caminar. Han provocat indignació entre molts valencians, i no sols entre la gent de lletra o professionals de la cultura. Esmorzant sent com un jove alzireny, Àngel Carrutxa, aturat actualment i músic, manifesta la seua indignació i ràbia, entre altres coses, pel tancament  de RTVV. I com ell molta gent.
Moltes mares i pares trobaran a faltar els dibuixets en valencià per a les seues criatures, la pilota es queda sense la seua tele, i tots sense l’oratge. I els valencians castellanoparlarlants es queden sense el valencià a casa. I desapareix el boníssim model lingüístic dels informatius i dels programes propis, que tan encertadament va enllestir Toni Mollà i posteriorment Fabregat. No era la televisió que molts volen/volem, però era la nostra. I hem de tornar a tindre-la. Prompte i millor.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 22 de novembre del 2013
 
 
Motacions
 
Endimari?
 
per Màrius Serra
 
A Sant Pere de Ribes trobo viu el terme endimari. No m’és estrany, perquè mon àvia vilanovina (geltrunenca, de fet) m’ho deia sovint. També per Sitges és encara habitual que una persona gran, en referir-se a un vailet que enreda tant com pot, l’anomeni endimari. A l’Alcover-Moll ho trobem definit com “Persona o cosa inútil o que fa nosa” i localitzat a Barcelona, el Penedès i el Camp de Tarragona. L’exemple adjunt permet deduir que potser també ho podríem aplicar a un animal domèstic: “Fuig d’aquí, endimari!”. De fet, endimari seria una bona alternativa per anomenar tots aquests gossets que llueixen el nom de trasto, que és la vulgarització de l’antic trast (banc de remer). Tanta fortuna han fet els trastos que del “tirar-se els trastos pel cap” amb què definíem les baralles hem passat al seductor “tirar els trastos a algú”. D’altres equivalents sonors dels trastos, entesos com a objectes inútils o mobles vells, són les andròmines, els anderris o els etzigoris. De l’andròmina, potser l’alternativa més viva al trasto, s’especula que pot ser una deformació de la protagonista d’una història mitològica grega (Andròmeda) que quedés associada als embolics. Els anderris, vius al Ripollès, designaven els clemàstecs de les llars de foc abans d’ampliar el seu sentit a tots els trastos inútils. L’Alcover-Moll també en recull la grafia enderris. Afortunadament, quan l’Òscar Dalmau ens el va dictar al cinquè nivell de l’edició especial del Gran Gran Dictat en la qual vaig participar, vaig triar la grafia que figura al DIEC. Finalment l’etzibori (o etzigori) és una variant de trasto que encara és viva a la Garrotxa.
 
 
5)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/689689-catala-anuncis-i-etiquetatge.html
 
 
Miquel Riera

Aquests dies fan a la tele un anunci que és el paradigma de la bipolaritat lingüística que pateixen molts catalans, fruit evident dels molts anys de repressió de la nostra llengua i de com han influït en tot plegat les diferents grans onades migratòries que, amb més que no pas menys dificultats, hem anat integrant els últims vuitanta anys. L'anunci en qüestió –m'en guardaré prou de dir-ne la marca, només faltaria– té la peculiaritat que té uns fragments en català –els del principi i al final en què es presenta el producte i es convida a consumir-lo– i un altre en castellà, una cançoneta enganyosa que acompanya uns dibuixos i en què se'n lloen les característiques. Tot plegat no tindria gaire més transcendència, si no fos que sembla ben evident que al darrere de la decisió de mantenir la cançoneta en castellà –i no haver-la traduït al català, com seria el més lògic, tractant-se de TV3– hi ha algú que va pensar que aquesta “perdria la gràcia” que tenia en l'“original”. Que el català, ja se sap, no serveix per a aquestes coses, que és una llengua massa seriosa. Allò mateix que continuen pensant alguns famosos presentadors de televisió que han passat per TV3 en el sentit que, per fer riure l'audiència, els bons gags han d'incloure alguna castellanada. Aquest plantejament no difereix gaire de les històriques afirmacions fetes, en plena transició, pel president del govern espanyol Adolfo Suárez, en el sentit que el català era una llengua molt respectable, però que no servia per a la ciència. El temps i els catalans li hem demostrat a bastament que no tenia raó, però ja es veu que encara queden uns quants acomplexats que creuen que el català “no té nivell” per a determinades coses. Acomplexats en el món de la publicitat i en el món empresarial en què, malauradament, encara hi continua havent molts empresaris que en dubten o, simplement, es neguen a etiquetar els seus productes en català i s'amaguen rere una llei massa permissiva per no fer-ho. Per sort de tots plegats –i mentre no arribi una llei molt necessària en aquest camp–, cada cop n'hi ha més que fan el pas endavant. I més que n'hi hauran.

6)

Guanyador del 15é Premi Bernat Capó, de difusió de la Cultura popular

 

 

Àlvar Monferrer guanya el 15é premi Bernat Capó

 

Amb l’obra Bruixes, dimonis i misteris. Sobre aspectes marginals de la vida i cultura popular valenciana.

 

El 2003 ja el va guanyar amb El romancer valencià.

 

El darrer divendres de novembre, dia 29, es celebra a Dénia el lliurament del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Enguany compleix 15 edicions.

 

La dotació del premi són 6000 euros i una escultura de Ginestar, així com la publicació de l’obra per part d’Edicions del Bullent. S’han presentat 9 obres.

 

Durant l’acte hi ha hagut parlaments d'Antoni-Joan Bertomeu Vallés (President de la MACMA i alcalde de Moraira-Teulada), Joan Seguí, (Director del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València), Núria Sendra (Editora d'Edicions del Bullent), Pepa Font (Regidora de Cultura de Dénia) i Bernat Capó. Han amenitzat la vetllada Merxe Pineda Poquet i Francesc Pineda Poquet amb instruments de corda.

 

Les entitats col·laboradores i organitzadores del premi i l’acte d’entrega són Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, que aporta el grup de música que amenitza la vetllada, la Jove Orquestra de la Marina Alta, així com l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que aporten un membre del jurat.

 

Bruixes, dimonis i misteris. Sobre aspectes marginals de la vida i cultura popular valenciana: Molts valencians saben, posem per cas, què és això de la Santa Companya gallega, o que els morts de les tribus índies van a parar al cel del gran Manitú. D’aquestes històries en tenim tantes com els gallecs, els pobles foscos de l’Europa del nord i del centre, o els indis americans. Algunes estan recollides a Bruixes, dimonis i misteris ja siga per que l’autor les ha viscut en carn pròpia (fetilleres de les Useres) o d’altres informants, les ha recollit de fonts literàries o de documents de segles passats. Conta, per exemple d’una cadira d’abat que encara es conserva a la biblioteca del castell de Todolella i que ha fet les més diverses malvestats degut a un pacte fallit amb dimonis.

 

 

Àlvar Monferrer Nascut a les Useres (l’Alcalatén) l’any 1940, ha cursat estudis en les universitats de València, Barcelona i Madrid i és Doctor en Filosofia i Lletres en la Universitat de Barcelona. Ha estat professor a la Universitat de Barcelona, al Centre de la UNED, de Castelló - Vila-real, i Centre d’Estudis Teològics Mater Dei, de Castelló de la Plana i també ha fet diversos cursos de Pedagogia Terapèutica, Educadors d’Audició i Llenguatge, i Deficients de la vista, tant en Barcelona com en Castelló de la Plana.

 

A banda de publicacions sobre serveis socials, educació i psicologia educativa, ha centrat el seu treball en el camp de l’Etnologia, sobretot, de la religiositat popular i temes derivats amb nombrosos llibres publicats i una quinzena d’articles en diverses revistes. D’entre els llibres publicats destaquem Las cofradías en Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del Antiguo Régimen. (2008: Castelló, Universitat Jaume I) Les festes dels Xiquets (2009, València, CVC), Els endimoniats de la Balma (1997, València, CVC), Els Pelegrins de les Useres (1991, València, CVC), o El Romancer valencià (Antologia). (2004, Picanya, Edicions del Bullent) amb el qual també va guanyar el Premi Bernat Capó l’any 2003.

 

També ha col·laborat en diversos periòdics i revistes, com ara en Levante de Castellón, Mediterráneo, Castellón Diario, Castellón al Día - El Mundo, Heraldo de Aragón, Las Provincias, la revista Magazine de La Vanguardia, Caramella, Mètode, etc.

 

També ha intervingut en emissores de radio y televisió: Radio Nacional, SER de Barcelona y Castelló de la Plana, COPE de Castellón de la Plana, Radio 9, Canal 9 i Punt dos, de València, Antena 3 y la Cuatro, de Madrid, etc…

 

Entre altres premis, té l’Exágono, l’Europa Universitas, l’Alambor, i el Bernat Capó, de difusió de la Cultura Popular.

 

És membre de l’Institut Municipal d’Etnologia i Cultura Popular, del Consell Assessor de la Universitat CEU - Cardenal Herrera, de València i del Patronat de la Fundació Caixa Castelló.

 

Valoració de l’obra per part del jurat: El jurat ha estat format per José V. Aguilar (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia), Honorat Ros Pardo (Acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), Julio Blasco (Director del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí), Antoni Prats (Representant de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta) i Núria Sendra (Editora d’Edicions del Bullent). El jurat ha destacat també les obres Enyor de primavera i Fem safareig. De Bruixes, dimonis i misteris ha valorat la temàtica engrescadora, alhora que rigorosament tractada.

 

7)

 

http://bromeradelletres.blogspot.com.es/2013/12/paraula-de-la-setmana.html

 

La paraula de la setmana

 

 

8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - passar la nit en blanc
 
2) Eugeni S. Reig - pedra
 
3) Antoni Llull Martí - La notable unitat de la llengua catalana (1)
 
4) Mònica Montserrat - Anant al gra (Una carta inèdita de Pompeu Fabra)
 
5) Mònica Montserrat - Fabra i Patxot
 
6) David Paloma - Les cartes de Fabra
 
7) David Paloma - Un col·loqui internacional
 
8) Albert Pla Nualart - La ideologia subliminar de les paraules
 
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací