InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 904 (dijous 28/11/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Ineficiència catalanista
 
3) J. Leonardo Giménez - Abrasir, abrasar i abraçar
 
4) Núria Puyuelo - Darrere o darrera?
 
5) David Paloma - 54 mm de diàmetre
 
 
7) Conferència: El plurilingüisme familiar als territoris de llengua catalana. Un estat de la qüestió
 
8)  Divendres 29N es lliura el 15é Premi Bernat Capó
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 111).
 

365. La situació ideal seria aquella en què a Girona es pogués viure en català exactament igual com es pot viure en castellà a Badajoz, i en francès a Rouen, i en italià a Verona. No demano cap cosa estrambòtica, d’imposició, sinó ser un país normal.

 

Modest Prats

Capellà i filòleg

 

 

2)

 

Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 16 de novembre del 2013
http://blogspersonals.ara.cat/anysdaprenentatge/2013/11/16/ineficiencia-catalanista/
 
 
Joan Tudela
 
(Publicat al diari Avui el 13 de febrer del 2007)
 

El nostre horitzó és el mateix que era a l’època de la Renaixença: la plenitud nacional i, sobretot, la plenitud lingüística i cultural. Però ja no som al segle XIX. Som al segle XXI i, per tant, ens hem de situar en les coordenades de la nostra època. Tot el catalanisme –també el catalanisme lingüístic– ha d’assumir valors tan imprescindibles avui dia com l’eficàcia i l’eficiència. El catalanisme és una causa justa, però amb això no n’hi ha prou per avançar.

Eficàcia vol dir assolir l’objectiu. Eficiència vol dir assolir-lo amb la inversió –de temps, de recursos– més baixa possible. Doncs resulta que, cada dos per tres, ens trobem amb iniciatives catalanistes que, en una escala de 0 a 10, mereixerien un 0 en eficàcia i un altre 0 en eficiència. Pel que fa a l’eficàcia, no és que no s’assoleixi l’objectiu plantejat, és que ni tan sols s’arriba a formular-ne cap, d’objectiu, en el ben entès que un objectiu ha de ser una cosa clara i concreta, avaluable. Pel que fa a l’eficiència, es malbaraten tot d’energies que haurien d’invertir-se en accions productives. El festival d’exclamacions estèrils –això sí– aconsegueix crear una atmosfera èpica. Fem memòria: Plantem cara! S’ha acabat el bròquil! Tenim dret a decidir! Diguem prou! N’estem tips, de la classe política! Necessitem un segon Macià! On cal apuntar-se? Per on hem de començar? Que algú escrigui el full de ruta! Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya! Som-hi!

Quan Maurici Serrahima, que al cel sigui, travessava la frontera camí de l’exili, l’any 1939, va dir: La causa republicana era la bona; però ha estat espantosament mal servida. Ara podríem dir una cosa similar: la causa catalanista és la bona, però està espantosament mal servida.

Aquesta reflexió meva sobre el catalanisme és del 2007. Ara que vivim una situació econòmica i política diferent de la de llavors, continua sent vàlida? Jo diria que sí.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 8 de novembre del 2013
 
Abrasir, abrasar i abraçar
J. Leonardo Giménez
 
 
Un amic em suggerix que parle en esta columneta del verb "abrasir". Supose que el suggeriment me’l fa a propòsit de la que vaig fer fa dos setmanes, que tractava sobre alguns verbs de la tercera conjugació com "abaratir", "aclarir", "acovardir", "engordir" i altres acabats tradicionalment i normativament en "–ir", que es veuen vampiritzats, entre els jóvens i els valencianoparlants novells, per les formes acabades en "–ar", per la influència del castellà i per la mateixa força de la nostra primera conjugació. "Abrasir" és ‘cremar fins a reduir a brases’, ‘transmetre una calfor molt intensa (a alguna cosa)’, ‘sentir una calfor excessiva, sufocant’: "Estic abrasint-me de calor", o també ‘consumir (algú), una passió, un desig, etc.’: "L'amor l'abrasix", o ‘produir ardor, coentor o cremor alguna substància en la pell, en la gola o en l’estómec’. També es pot estar abrasit de set o de fam. En alguns indrets del valencià central un "abrasit" és un ‘acaparador, persona que perseguix riqueses, béns, poder, títols, etc’: "Molts corruptes són uns abrasits, però no tots els abrasits són corruptes", "El Barça i el Madrid són dos equips d’abrasits, els que som d’equips valencians ni ens ho plantegem". Esta forma és la que sembla la majoritària valenciana, encara que en algunes zones valencianes i a Catalunya usen també la forma "abrasar" coincident amb el castellà en la terminació, de manera que també "abrasir" es veu engolit per la forma de la primera conjugació. Convé no confondre’s, ni de verb ni de pronúncia, amb "abraçar", de significat molt diferent, ja que este últim fa referència a ‘cenyir (algú o alguna cosa) amb els braços’: "La columna era tan grossa que no podia abraçar-la", també ‘cenyir (algú) amb els braços en senyal de salutació o d'afecte’: "Abraçà sa mare tendrament", "Pare i filla es van abraçar"; ‘rodejar, cenyir’: "El riu abraça la ciutat"; ‘entregar-se o adherir-se (a una idea, una causa, una creença, etc.)’: "Abraçà la causa de la justícia social"; ‘comprendre, incloure (alguna cosa) completament’: "La novel·la abraça un període molt important de la nostra història". Però per no s’ha de confondre’ns amb la pronúncia, principalment els que parlem el valencià apitxat, que podem seguir usant "abrasir", això sí, procurant que cap abraç ens abrasisca, perquè n’hi ha, d’abraços, que ens poden abrasir, és a dir, cremar.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 8 de novembre del 2013
 
Darrere o darrera?
 
Núria Puyuelo
 
«Darrera la cortina has pogut contemplar-la / sense que ella ho sabés. / Tenia el cos molt bell i una mirada / suau, melangiosa. / Per uns instants el seu món ha envaït el teu món, / l’ha mestrejat sense cap violència.» Per commemorar el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, he escollit aquests versos del poema «L’adolescent» del recull Per preservar la veu (1985), que ens serviran com a pretext per parlar avui de la forma rere i de tots els seus derivats: darrere, enrere i endarrere. Molts cops aquest mot i els que se’n deriven generen confusió perquè no sabem si s’han d’escriure amb a (com apareix en el primer vers que citàvem: «Darrera la cortina has pogut contemplar-la») o e final. El dubte no és superflu perquè durant molt anys ―per exemple, quan es va escriure aquest poema― rere, darrere, enrere i endarrere s’escrivien amb a final, per això no és d’estranyar que ho haguem vist escrit múltiples vegades. Va ser Pompeu Fabra qui va fixar que els mots rera, darrera, enrera i endarrera s’escrivien acabats amb a, però ja fa uns anys que l’IEC va decidir canviar la normativa per raons etimològiques i perquè els dialectes occidentals pronuncien rere amb el so e final. En el cas dels mots compostos formats amb rere, s’aplica el mateix criteri: rerecor, rereduna, rerefons, rereguarda, rerepaís. 
 
Ara bé, cal diferenciar la forma darrera, que sí que és correcta en català com a sinònim d’‘última’, del mot darrere, que tant pot fer d’adverbi («Vés darrere, que aquí no hi ha lloc»), com de nom («Agafa la bossa de darrere») o de preposició («El jardí és darrere la casa»). Un exemple de l’adjectiu darrera el trobem en els versos d’un dels primers poemes de Miquel Martí i Pol «Ara reposo plàcidament»: «Ara reposo plàcidament / i em retallen el paisatge dos farbalans blancs. / I veig: un cel emboirat, immòbil, / i les cases, / cadascuna amb el seu secret, / i molta gent que camina / indiferent a la seva mirada, / i una peripècia, la darrera, / de la darrera oreneta.»
 
Sabíeu que...
Darrera només és correcte quan es tracta del sinònim de l’adjectiu femení última. L’adverbi, el nom i la preposició darrere l’escrivim amb e final.
 
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 15 de novembre del 2013
 
 

54 mm de diàmetre

 

David Paloma

 

L’11 de novembre del 2009, el cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep M. Mestres, va liderar el iv Seminari de Terminologia. Durant dues hores va anar desgranant els detalls de l’escriptura dels símbols matemàtics, físics i químics: els tipus de lletra, les magnituds, els símbols, les fórmules, les equacions, etc.
 
Sabem molt bé que els mitjans de comunicació sovint es valen de determinats símbols. Per exemple: les retallades en universitats han arribat en dos anys al 20 per cent (%); la temperatura de Tortosa va arribar, la setmana passada a les vuit del matí, a 22 graus centígrads (˚C); dimiteix el cap de Trànsit de Girona per anar a 160 quilòmetres per hora (km/h); les pilotes de goma dels Mossos fan 54 mil·límetres (mm) de diàmetre… A vegades també cal reflectir els temps dels guanyadors d’alguna prova atlètica, farcida de segons (s) i d’unitats molt més petites, o cal explicar les novetats tecnològiques quant a l’emmagatzematge digital (fins ara gigues (G), ¿a partir d’ara teres (T)?). En els suplements de ciència es difonen de tant en tant els secrets de l’energia potencial de l’aigua embassada, expressats en megawatts (MW), hectòmetres cúbics (hm3)… És per això que s’imposa la necessitat de controlar no tan sols la terminologia sinó també l’ortotipografia del llenguatge científic.
 
Carles Riera ha escrit que tota llengua de cultura ha d’estar preparada “per a una correcta i eficaç divulgació de la ciència”. Correcta pel fet de saber com s’escriuen determinats símbols (o saber si hi ha d’haver espai entre la quantitat i el símbol de la unitat) i eficaç perquè no és pas impossible, com demostren cada dia els mitjans, posar unes temes d’especialitat a l’abast d’una àmplia audiència sense trair-ne els continguts.
 
L’apunt
 
La divulgació de la ciència interessa tant l’expert com el periodista especialitzat, que és qui acosta la ciència al gran públic. En el cas de les obres especialitzades, s’apliquen els criteris de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada.
 
6)
 
Publicat en tribuna.cat dilluns 18 de novembre del 2013
http://www.tribuna.cat/entrevista//ib3-radio-es-un-cavall-de-troia-nosaltres-pretenem-tot-el-contrari-18-11-2013.html
 
"IB3 Ràdio és un cavall de Troia. Nosaltres pretenem tot el contrari"
 
Tomeu Martí
 
 
7)
 
El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) i el projecte GLOBALINMED us conviden a la conferència

 

El plurilingüisme familiar als territoris de llengua catalana.
Un estat de la qüestió

a càrrec del Dr. Emili Boix-Fuster (Universitat de Barcelona)

Divendres, 29 de novembre a les 10.30h

a la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia (UB)

Gran Via de les Corts Catalanes 585, Barcelona

El Dr. Emili Boix-Fuster és catedràtic de la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana i director del Projecte GLOBALINMED “Globalització i plurilingüisme social i familiar en comunitats lingüístiques mitjanes” (FFI2012-35502). Aquest projecte investiga la transmissió lingüística intergeneracional en famílies lingüístiques mixtes del domini lingüístic o bé de diferents zones europees. Mitjançant entrevistes, el projecte intenta entendre la interacció de la globalització amb les tries lingüístiques (llengua entre els membres de la parella, llengua amb els fills). Es preveu que la comparació de situacions sociolingüístiques tan diferents tindrà un poder heurístic: ajudar-nos a entendre les dinàmiques de canvi o manteniment de llengua en un àmbit tan decisiu com és la llar.

 

8)

 

Divendres 29N es lliura el 15é Premi Bernat Capó
 
 
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - patacat
 
2) Eugeni S. Reig - pasqüer
 
3) Antoni Llull Martí - Falsos amics (2)
 
4) Pere Ortís - Xops del sentit castellà de l’expressió
 
5) Albert Pla Nualart - D'això no (n')hi ha dubte
 
6) Josep Daniel Climent - El Diccionari Valencià-Castellà de Manuel Joaquim Sanelo, editat per Joseph Gulsoy
 
7) David Pagès i Cassú - Pau Faner: escriptor, pintor, mestre menorquí
 
8) Josep Ruaix i Vinyet - Relatiu sintètic i relatiu amb prolepsi
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací