En part, això es pot explicar recordant que tres de cada quatre usuaris accedeixen a Twitter amb el mòbil, i que les aplis mòbils pròpies del servei no estan traduïdes. Així, l'univers potencial de catalanització explícita quedaria reduït als 300.000 usuaris via web. Menys de la meitat hem fet el pas. La resta ja es deuen trobar còmodes vivint digitalment en espanyol igual que ho fan en altres àmbits de la vida. Potser són els mateixos que no es molesten a triar la versió catalana de les webs que visiten ni donen prioritat a les emissores de ràdio o els canals de TV en el nostre idioma. La diferència amb altres mitjans de comunicació és que a internet, com ens han recordat Snowden i Greenwald, el nostre comportament és observat de prop. Si Twitter no ens ofereix el català als mòbils és perquè no ha vist prou interès en la web. No n'hi ha prou amb l'esforç de comunitats com la Viquipèdia, Softcatalà, la Plataforma per la Llengua o la Fundació puntCat. El català només serà visible a la xarxa si donem preferència a les possibilitats que tenim a l'abast en el nostre idioma.