InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 900 (dijous 21/11/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
3) J. Leonardo Giménez - Caure i no
"caure's"
4) Màrius Serra - Refotre?
5) Dolors Solà - Aclariments a la
informació sobre el Premi d'Acció Cívica
10) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
110).
361. Per mi cantar en
català és tan natural com menjar. El fet de ser cantaor no em limita, entre
d'altres coses perquè no sóc un cantaor de Jerez o Utrera, sinó català, i ha
estat una de les experiències més boniques de la meva
carrera.
Miguel Poveda
Cantaor
2)
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 9 de novembre del
2013
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 30 de gener del
2007)
L'últim director de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume
Subirana, i el nou, Oriol Izquierdo, comparteixen el fet de mantenir viu un bloc
potent. Flux s'anomena l'un i Oi? l'altre. El dietari és un
gènere que ara viu un temps de plenitud gràcies als blocs d'internet. Les noves
tecnologies fan miracles a l'hora de revifar gèneres arraconats. Gràcies al
correu electrònic, el mateix Oriol Izquierdo ha donat ales al tradicional poema
de Nadal. L'últim que ha fet arribar a amics i coneguts, inspirat en
l'Eclesiastès, l'he arxivat com aquell que desa un petit tresor. Fa
així:
torna a cantar la veu antiga / els versos que tant confortaven / tot té
un moment / tot té el seu temps / i el desconsol sembla allunyar-se / i
l'escalfor torna a abrigar-nos / hi ha temps de perdre / i de buscar / hi ha
temps de riure / i de plorar / torna a cantar la veu amiga / i el temps passa
com una treva / de benaurances entre temps
però una esberla del fred d'ara / es clava enmig de les paraules / amb el
dolor de la sospita / que potser el temps és només únic / plantar i collir /
callar i parlar / l'amor i l'odi / viure i matar / néixer i morir / són cara i
creu d'un sol moment / potser / cosir sense estripar / és un pobre desig /
potser
Hi ha un temps per a cada cosa en aquest món? Temps de llum i temps de
foscor? Tant de bo la literatura catalana visqui un temps de llum, encara que
només sigui per contrarestar el temps de foscor que viu la política catalana.
Si l'Eclesiastès té raó i hi ha un temps per a cada cosa en aquest món,
bé hi deu haver un temps per escriure i publicar articles i un temps per
reeditar-ne. Em fa molt content de reeditar ara aquest article meu del
2007.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 1 de
novembre del
2013
Caure i no
"caure's"
J. Leonardo Giménez
En una d'estes columnetes em vaig ocupar del
rei Joan Carles referint-me a l'eixida de “melonar” que tingué quan digué al
finat president de Veneçuela allò de “¿Por qué no te callas?”, fent pronominal
el verb “callar”, que en la llengua d'estos dos “interlocutors” és correcte.
Deia que si eixe exabrupte l'haguera pronunciat correctament en la llengua del
seu rebesavi biològic haguera dit “Per què no calles?". Com diuen les cròniques
“intrahistòriques”, sovint més autèntiques que les oficials, el pare biològic
del besavi del rei era el capità d'Enginyers i de la Guàrdia Reial, Enric Puig
Moltó, valencià d'Ontinyent i fill del comte de Torrefiel. Per a més informació
sobre l'origen “sanguini valencià” dels últims Borbons, posen vostés en el
Google el nom de l'esmentat “conquistador reial” o el malnom d'Alfons XII,
“Puigmoltejo”, i cliquen. “Callar” no és pronominal, en valencià, com tampoc ho
és “caure”, que és on volia anar a parar, i perdonen esta inusitada incursió
“intrahistòrica”. Jo a vegades “he caigut algun bac”, com totes i tots vostés.
No “ens caiem”, en valencià, sinó que caiem directament sense que calga
l'acompanyament de cap pronom: “La xiqueta s'ha esvarat i ha caigut, però no
s'ha fet res”, i no “s'ha caigut”. Sí que ens pot caure alguna cosa damunt:
“L'altre dia em caigué damunt un cimal que estava serrant”, “Ens ha caigut
damunt la maleïda crisi”. Tots els manuals aclarixen les formes d'este verb,
però la interferència del castellà és ben visible. Enric Valor ja va dedicar una
lliçó molt aclaridora sobre el caràcter no pronominal de “callar” i de “caure”
en Millorem el llenguatge. I el
lexicògraf Eugeni S. Reig més
recentment se n'ha ocupat també. Molt il·lustratiu va ser el seu article “Caure
i caure's”, com encertada fou la seua crítica a alguns programes de la TVV per
als quals tots “se cauen” com en castellà i mai cauen, com sempre hem caigut,
sense acompanyaments pronominals de la mateixa persona que el subjecte. Una
altra interferència en este verb és la conjugació de l'imperfet d'indicatiu. La
influència de la llengua veïna fa que molts diguen “caïa, caïes, caïa” quan
sempre hem dit, i hem de seguir dient i escrivint, “queia, queies, queia” i els
plurals “quéiem, quéieu, queien”: “Vam vore com queia i s'alçava contínuament”,
“Ens ho explicava, però no quéiem”.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 8 de novembre del
2013
Motacions
Refotre?
per Màrius
Serra
Sobta que un text (poc conegut) de Miquel Martí i
Pol acabi amb la frase “que es facin ben refotre!”, però encara més sorprenent
resulta el motiu: la ira del poeta esclata contra una lletra. Una consonant que
proscriu de la seva aportació narrativa a un llibre de bibliòfil que es va
editar a Olot l'any 1990: En defensa de
la lletra. L'impulsor del projecte va ser l'editor Miquel Plana, que en va
esdevenir també l'il·lustrador. Plana es va proposar que vint-i-sis autors
defensessin cadascuna de les lletres de l'alfabet. Modest Prats en va escriure
la introducció, una petita obra mestra barroca que al capdavall ha resultat ser
la seva única obra de ficció: el conte “Rigorosament literal” descriu entre
acròstics el pànic d'un corrector a perdre el sentit de la llengua. Martí i Pol
va escriure un lipograma dedicat a la seva lletra, tal com explica en el
paràgraf final: “En aquest conte –ho remarco amb tota la intenció– no hi surt ni
una sola vegada la lletra que estic segur que l'enemic hi sotjava. Que es faci
fotre! Diuen que de vegades la millor defensa és un bon atac. No ho dubto gens.
D'altres vegades, tanmateix, el millor atac és una bona defensa. Almenys en
aquesta ocasió no sabrà com fer-s'ho si em vol mirar amb aquell aire, entre
ingenu i sorneguer, que tan fart em tenia. Ho torno a dir amb tots els cinc
sentits: que es facin ben refotre!”. Qui?, es preguntaran. Doncs la lletra proscrita, que era la P. No
hi ha cap P en tot el text. I per què no es conforma amb que es facin fotre i
reduplica la invectiva i els engega a fer-se ben refotre? Potser per referir-se
a més d'una P. Posem-n'hi dues.
5)
Aclariments a la informació sobre el Premi d'Acció
Cívica
Dolors
Solà
M'agradaria fer un comentari de la informació
del butlletí InfoMigjorn, núm. 898 de dimarts 19/11/13 sobre el titular “Dolors Solà, creadora de les parelles lingüístiques rep el Premi
d'Acció Cívica”.
Primer de tot voldria precisar que des del Centre de Normalització Lingüística d'Osona,
del qual sóc la directora, hem impulsat
el programa de les parelles lingüístiques, a Osona, des del començament. A Vic,
es va signar, el març del 2003, el primer
conveni del Consorci per a la Normalització i Òmnium Cultural per tal que
aquestes dues institucions es coordinessin i impulsessin aquest projecte. Al març
de 2004, el filòleg i editor, Josep Tió per celebrar el 10è aniversari
d'Edicions l'Àlber va encomanar als periodistes Mariona Casas i Agustí Danés, que expliquessin l'experiència d'alguns
protagonistes del projecte. Fruit d'aquest encàrrec es va editar el llibre Tots els colors de la llengua i els
autors van fer-ne la presentació a més d'una seixantena de municipis de
tot Catalunya. La presentació oficial la
va fer l'exconseller d'Educació, Josep Bargalló, al Palau de la Generalitat i a
Vic, el va presentar l'exdirector de TV3, Francesc Escribano.
Ara bé, voldria explicitar que el programa es
va iniciar a Cornellà. Per tant, no seria
just que aquesta iniciativa tan exitosa s'atribueixi a un altre centre de
normalització lingüística i encara menys a la meva persona. No voldria que el
titular creés confusió i els voldria demanar que publiquessin aquest text a fi
de no crear cap malentès, justament el dia 21 de novembre se celebra a Barcelona
el 10è aniversari d'aquest projecte.
Finalment, voldria remarcar que el
reconeixement de la Fundació Carulla és per un seguit de projectes en què hem
participat i impulsat les persones que treballem a Centre de Normalització
Lingüística d'Osona, les que hi van treballar i moltes persones a títol individual, entitats,
associacions, institucions el reconeixent del qual és extensiu a tots
ells.
Publicat en NÚVOL dilluns 28 d'octubre del
2013
Publicat en el diari ARA
dimecres 6 de novembre del 2013
David Miró
Quan va començar Canal 9 jo ja no era un xiquet,
era un adolescent de 16 anys que començava a tenir curiositat pel que passava al
món i a descobrir el valor de la llengua dels meus pares. És en aquell context
que vaig descobrir un rostre i una veu que, en el meu imaginari particular,
sempre seran la veu i el rostre de Canal 9: els de Xelo Miralles. Era (i és) una
presentadora rossa, de mirada penetrant i amb la dicció melosa pròpia de la
Safor. Una conductora d'informatius de tècnica impecable que d'un dia per
l'altre va obrar un miracle: convertir una llengua estigmatitzada i arraconada
en una llengua televisiva normal.
És difícil d'explicar per què molts valencians,
m'atreviria a dir que la majoria, no pensaven que es pogués explicar
l'actualitat en valencià (una llengua aspra i de llauradors, no apta per a
segons quins usos) amb la naturalitat que ho feia Xelo Miralles. A poc a poc ens
vam anar acostumant a sentir les notícies en aquell valencià que, de forma
sorprenent, era normatiu i alhora genuí, correcte però no estrany (català, per
entendre'ns), de manera que senties molta gent gran dir: això ho deien els meus
pares!
Aquest article vol ser un homenatge a tots
aquells que van participar en aquella aventura que ha ajudat a construir el País
Valencià actual, on ja mai ningú podrà dubtar que el valencià és apte per a
qualsevol ús. Podran carregar-se una tele o una ràdio, però hi ha coses que ja
no tenen marxa enrere. I això el PP encara no ho ha descobert. Gràcies, Xelo.
Publicat en NÚVOL dimarts 5 de novembre
del 2013
Hi ha molts sud-africans i molts catalans que no entenen que un
perpinyanès com jo pugui estudiar una llengua tan poc parlada com l'afrikaans,
aquesta filla del neerlandès que s'ha desenvolupat a l'Àfrica del Sud. Una
llengua és un pont cap a una altra cultura.
L'anglès i també el francès ens permeten viatjar arreu del món.
D'altres llengües com l'alemany, el rus, l'italià, el castellà, el portuguès són
molt parlades i trobes sense esforç els clàssics de les seues literatures
traduïts. Quantes traduccions del Quixot o de Dant!
El domini de les parles que no han tingut tanta sort, com
l'afrikaans, el català, el romanès, el basc, el danès, l'hongarès, l'occità, el
polonès etc. ens obre un món desconegut i meravellós. Uns poetes genials com
Mihai Eminescu, Frederic Mistral, Joan Mirande ; uns bons novel·listes com Camil
Petrescu, Miklós Bánffy són presoners dels límits de llur llengua. Mereixerien
que els coneguessin a l'estranger.
Crec que val la pena estudiar afrikaans només per llegir Eugène
Marais en versió original. El seu llibre Die Siel van die Mier (l'ànima
de la formiga) ha estat afusellat per Maurice Maeterlinck a La vie
des Termites. Maeterlinck era flamenc i llegia l'afrikaans amb la facilitat
que tenen per nosaltres l'occità o l'italià. Marais va denunciar-lo però, faltat
de diners, es va aturar a mig camí. La història literària tragina tantes
injustícies com un riu que s'enduu troncs corcats.
9)
La decisió d'Alberto Fabra de tancar la Televisió Valenciana
(que ja veurem si és tan fàcil) no té només a veure amb la situació econòmica de
l'emissora (que d'això en podríem parlar), sinó que obeeix, gairebé
exclusivament, a l'objectiu del PP d'arraconar (o aniquilar, millor dit) tot
allò que faci tuf de valencià. Li ha anat de primera, a Fabra, la situació
econòmica de l'emissora, per prendre una decisió que el PP voldria en el fons
que ara tingués un efecte simpatia en això que ells anomenen “altres comunitats
autònomes”. No és cap casualitat que ahir diferents mitjans ja analitzessin
quina és la situació econòmica de TV3 i que un d'aquests (El Mundo, de
provada influència sobre el PP, o a la inversa) tractés Fabra de valent (“una
decisión valiente”, deien en l'editorial) en ser el primer líder autonòmic a
prendre una decisió que, se sobreentén, ara haurien de prendre els altres. Doncs
mirin, jo entenc que Fabra, el que és, és un covard. I un demagog quan diu que
“no tancarà cap hospital per poder mantenir la televisió pública”, que el primer
és el benestar dels ciutadans. Estat del benestar també deu ser estar informat
en la teva llengua, no? Aquí el tema és un altre, per molt que dolgui
reconèixer-ho: hi havia d'haver tantes televisions públiques com comunitats
autònomes? Calia un cafè per a tothom televisiu? No. I, deixant clar que
si en alguns llocs tenia tot el sentit era en aquells on hi ha una comunitat
lingüística pròpia i un sentiment de país, com és el cas de TV3, en aquests
casos s'ha estirat més el braç que la màniga? I per què? I afavorint a qui?
Aquesta és la qüestió. I d'això ni Fabra ni ningú no en parla.
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
pam
2) Eugeni S. Reig -
parada
3) Antoni Llull Martí - Falsos amics
(1)
4) Albert Pla Nualart - Fa tres anys i plantem
cara
5) Albert Pla Nualart -
La cultura i els mitjans
públics
6) Pere Ortís - Correccions
lingüístiques
7) David Miró - L'home que va salvar els mots a
Benassal
8) Sico Fons - Genocidis
culturals
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací