InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 899 (dimecres 20/11/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Celebració del XXX aniversari de la LUEV
 
 
4) XVI Fòrum d'Estudis Ibèrics: "Diversitat cultural i lingüística a la península Ibèrica"
 
5) El valencià continua viu en el Carxe
 
 
 
8) El Voluntariat per la llengua tanca la commemoració dels 10 anys amb un acte a la Fàbrica Moritz
 
 
10) El Govern reuneix experts en dret i sociolingüística per parlar del futur del model lingüístic de Catalunya en el marc del procés de transició nacional
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 109).
 

360. Un poble sense exclusions és també aquell que fa que la llengua vehicular sigui la llengua comuna de tots. De manera que per viure a Catalunya es faci necessari, com a mínim, conèixer el català. Si el terreny de joc comú estableix que aquesta és la llengua, tothom qui visqui a Catalunya n’ha de tenir un coneixement i l’haurà d’utilitzar com a llengua d’intercanvi i de comunicació. Que el català sigui el territori de trobada, de confiança, entenent que el català no és un obstacle sinó una oportunitat i una manera de no sentir-te exclòs. Qualsevol territori té una llengua comuna per funcionar. I a Catalunya, hauria de ser el català. Entenent que l’hem de poder oferir i que l’hem d’ensenyar, sense por, evitant així discriminacions i injustícies. Aconseguint els drets perquè sigui la llengua necessària, amb una plenitud nacional i lliure. Perquè sigui, en definitiva, la llengua oficial i nacional per a la convivència a Catalunya i als Països Catalans.

 

Jordi Porta

Filòsof i president d’Òmnium Cultural (2002-2010)

 
2)
Celebració del XXX aniversari de la LUEV 
 
 
En novembre del 2013 farà trenta anys que les Corts valencianes van aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) com a normativa bàsica de la política lingüística valenciana, en la qual es concretava el marc estatutari dels valencians pel que fa a la llengua pròpia. La promulgació d’esta llei va suposar una fita històrica en virtut de la qual els representants del poble valencià van rubricar el pacte de convivència lingüística mitjançant el qual el valencià deixava de ser legalment proscrit. La Generalitat garantia, així, un procés de promoció i foment de la llengua amb l’objectiu d’assolir «l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat». Es pactava l’estatus bàsic de la nostra convivència lingüística.
 
Amb la LUEV s’inicia el camí cap al retrobament de la nostra història i la recuperació de l’estatus de la llengua del poble. Fou el resultat d’un moviment intel•lectual i cultural arrelat a la dècada dels seixanta, que popularment s’expressava amb un triplet reivindicatiu: «estatut d’autonomia», «parlem valencià» i «valencià a l’escola». Les Corts Valencianes assumiren l’objectiu de la recuperació de la plena identitat del poble valencià incloent en este procés, com a principal senya d’identitat, «retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba». Fou l’inici del procés de major transcendència i complexitat que la societat valenciana ha viscut al llarg de la seua història: la rehabilitació efectiva del valencià com a «llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat». Al llarg de trenta anys, la LUEV ha estat inici i fita de futur: l’equilingüisme com a objectiu i l’inconformisme d’anar a més, amb actuacions públiques innovadores propiciadores de l’ensenyament i l’ús del valencià, amb etapes i ritmes d’aplicació diferents, esta llei és el principal referent normatiu del valencià.
 
L’AVL té la funció de «vetlar per l’ús del valencià» i «elevar al Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes [...] observacions i consells pertinents per a l’ús normal del valencià en qualsevol de les seues manifestacions» (Llei de Creació de l’AVL, art. 7é). Per això, el Ple ha deixat constància, en els aniversaris de la LUEV, que la celebració dels anys de vigència d’esta llei fonamental no pot reduir-se a enaltir aquelles Corts valencianes, per més que gràcies al seu esforç s’establí un marc unitari per a aplicar la política lingüística, ni a elogiar les persones que s’han mantingut fidels a l’idioma. Celebrar l’aniversari implica fer balanç amb la voluntat de continuar avançant...
 
En contextos pròxims a les celebracions de XXé i del XXVé aniversaris de la LUEV, l’AVL va promoure anàlisis globals sobre l’estat del valencià, en els quals participaren un total de 89 tècnics en sociologia i política lingüística, tant en l’edició del Llibre blanc de l’ús del valencià-I. Enquesta sobre la situació social del valencià i del Llibre blanc de l’ús del valencià-II. Iniciatives per al foment del valencià, com en l’organització del I Simposi Internacional sobre la Situació i Perspectives del Plurilingüisme a Europa, que foren la base de posteriors declaracions institucionals de l’AVL.
 
En el XXXé aniversari de la LUEV, l’AVL convoca el Simposi «El valencià: present i futur» Simposi «El valencià: present i futur», que se celebrarà els dies 22 i 23 de novembre, un lloc d’encontre, de debat i d’anàlisi de noves iniciatives. I com a eina per a fer balanç, l‘AVL ha reunit en la publicació La LUEV: Camí de futur. 30 anys fent camí documents que mostren algunes fites del procés, que incidixen en valoracions i exigències de futur. Es recopilen els documents bàsics de l’estatus lingüístic valencià dins del context de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, i es remarquen els avanços estatutaris, el desplegament de la LUEV i les novetats legislatives. També es recullen documents institucionals de diferents moments del procés que formulaven urgència i alternatives, posant un accent especial en els documents aprovats pel Ple de l’AVL. Són, en conjunt, fites del camí de redreçament! Són documents amb valor de record, amb vigència de present i que, a més, remarquen i demanden innovacions urgents per a un futur millor del valencià.
 
Tot des de la convicció que esta celebració pot ser motiu per a l’aplec de voluntats afavoridores del foment del valencià que ens farà donar nous passos de progrés en el procés de normalització lingüística.
 
3)
 
 
Publicat en le reviata digital NÚVOL dimecres 30 d'octubre del 2013
 
 
 
4)
 
CONVOCATÒRIA DE COMUNICACIONS
 
XVI Fòrum d'Estudis Ibèrics:
 
Diversitat cultural i lingüística a la península Ibèrica
 
 
20 i 21 de març de 2014, Universitat d’Oxford
 
Descripció
 
A la diversitat lingüística i cultural existent històricament a la península Ibèrica, s’hi ha sumat, al llarg de les darreres dècades, la diversitat de llengües, cultures i representacions de la realitat que han portat les persones arribades als territoris ibèrics procedents de tot el món. Aquesta diversificació ha donat lloc a un calidoscopi de llengües i cultures que ha transformat la realitat social dels territoris ibèrics, amb conseqüències en àmbits tan diversos com el familiar, l’educatiu, l’empresarial i l’institucional, entre d’altres.
 
Alhora, les llengües i cultures ibèriques han passat a formar part del món global i interconnectat i, d’aquesta manera, han contribuït a enriquir la diversitat cultural i lingüística mundial en l’era de les transnacionalitats.
 
La península Ibèrica és cada vegada més diversa, més multilingüe, més multicultural i també més complexa. Aquest fet té notables conseqüències en l’àmbit de les llengües, la literatura, les arts i tot tipus de manifestacions culturals i, al mateix temps, ha comportat un canvi de paradigma en l’estudi de les societats i les seves manifestacions culturals.
 
Els efectes col·laterals de l’actual context de recessió econòmica en els territoris que formen la península Ibèrica representen un repte per a tot el que comprèn la gestió d’aquesta diversitat. En aquesta dimensió, la reflexió crítica sobre aquestes societats s’imposa amb nova urgència.
 
Al XVI Fòrum d’Estudis Ibèrics s’abordaran aquests eixos de plena vigència des de diverses perspectives, sempre amb el denominador comú de l’estudi de la diversitat:
 
Multilingüisme i diversitat lingüística
Llengües en contacte i variació lingüística
Ideologies i actituds lingüístiques
Política i planificació lingüística
Adquisició de segones i terceres llengües
Ensenyament i aprenentatge de llengües
Traducció, interpretació i mediació
Sociopragmàtica comparativa
Cultures en transformació
Pertinències transculturals, pertinències múltiples i complexes, construcció d’identitats
Literatura i multiculturalitat
Escriptura i migracions
 
Les propostes, entre 200 i 250 paraules i escrites en anglès (preferentment) o en qualsevol llengua peninsular, s’han d’enviar abans del 10 de gener de 2014 a fis@mod-langs.ox.ac.uk. Cal que incloguin el nom i cognoms de l’autor o autora, l’afiliació acadèmica i el títol de la ponència. Si teniu qualsevol consulta, escriviu, si us plau, a aquesta mateixa adreça.
 
Faculty of Medieval and Modern Languages
Taylor Institution
Tel: +44(0)1865 270750 Fax: +44(0)1865 270757
41 Wellington Square, Oxford OX1 2JF
 
 
5)
El valencià continua viu en el Carxe
 
 
L’experiència pilot que va començar el 2005 d’una manera aïllada s’ha convertit amb el pas del temps en una realitat consolidada. Al llarg dels últims huit anys, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha organitzat cursos de valencià ininterrompudament en la comarca murciana del Carxe, terra fronterera amb la Comunitat Valenciana, on encara hui el valencià continua viu.
 
Aquell any l’Ajuntament de Iecla (Yecla) va demanar ajuda a l’AVL per a impartir un curs de valencià, petició que la institució normativa va veure amb simpatia, i des d’aleshores el valencià es pot estudiar regularment en la seu de la Universitat Popular, en la veïna regió de Múrcia.
 
L’any 2010 dos localitats més de la comarca del Carxe, com ara Jumella (Jumilla) i Favanella (Abanilla) es van sumar al projecte, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amplià a dos el nombre de cursos i és possible que a partir del curs acadèmic 2013-2014 augmenten a tres, ja que els resultats aconseguits són dignes de consideració i la demanda per a aprendre valencià ha crescut.
 
D’altra banda, l’AVL té previst fer l’any que ve una edició especial sobre la toponímia valenciana de la comarca del Carxe. El treball que ha realitzat la investigadora Esther Limorti, de la Universitat d’Alacant, arreplega 374 topònims (204 de Jumella, 99 de Iecla i 71 de Favanella), i és que encara hui perviu el valencià més enllà de les terres d’Oriola.
 
 
6)
 
Publicat en Nació Digital.cat dimecres 6 de novembre del 2013

La Catalunya Nord denuncia a la UNESCO la mala salut del català

Diverses associacions de defensa de les llengües minoritàries a França volen pressionar així el govern d'Hollande

El Col·lectiu 31 de Març, que agrupa diverses associacions que defensen les llengües minoritàries a França, denunciaran que el català està en “perill d'extinció” davant la UNESCO. Ho faran aprofitant la Conferència General que aquesta organització celebra a París fins el proper 20 de novembre i amb l'objectiu de pressionar el govern francès perquè compleixi els compromisos als que van arribar.

Una d'aquestes promeses no complertes és la ratificació de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que segons un dels membres del Col·lectiu 31 de març, Miquel Mayol, deixa el català en un “règim de tolerància” que no les acosta a la cooficialitat que reclamen.

En aquesta línia, Mayol deixa clar que fins que no hi hagi una llei que obligui França a protegir les seves llengües minoritàries i tractar-les en igualtat respecte el francès dependran dels governs de torn.

Per això, el Col·lectiu presentarà un informe a la UNESCO que mostra amb xifres el descens de parlants de català a la Catalunya Nord. Una de les dades que en destaca és que el percentatge de persones que el parlen ha baixat vint punts, fins el 25%, a la regió en 15 anys. Les xifres són també alarmants en quant al percentatge d'alumnes que estudien en català a la Catalunya Nord. Només set de cada cent alumnes ho fa, i el 80% d'aquests es troben a escoles que no gestiona l'estat francès.
 
7)
 
 
 
8)
 
El Voluntariat per la llengua tanca la commemoració dels 10 anys amb un acte a la Fàbrica Moritz
 
La commemoració dels 10 anys del programa Voluntariat per la llengua, al voltant de la qual s’han organitzat activitats arreu del país, es tancarà el dia 21 de novembre en un gran acte de celebració que tindrà lloc a la Fàbrica Moritz de Barcelona i que comptarà amb la participació del periodista Jordi Puntí, la companyia de teatre The Mortimers i la banda Always Drinking Marching Band.
 
En deu anys d’existència del programa, s’han creat més de 78.000 parelles lingüístiques que han facilitat la conversa en català a persones que volien agafar fluïdesa, perdre la vergonya i parlar-lo de manera natural. Així mateix, els participants en el programa han pogut gaudir de nombroses activitats culturals i d’una xarxa d’entitats i establiments col·laboradors que els han acollit i donat suport.
 
 
 
9)
 
 
 
 
 
 
10)

El Govern reuneix experts en dret i sociolingüística per parlar del futur del model lingüístic de Catalunya en el marc del procés de transició nacional

El Departament de Cultura ha portat a terme dues sessions de treball amb experts en dret i sociolingüística per valorar conjuntament l’estatus que podrien tenir les llengües a Catalunya en el marc del procés de transició nacional iniciat pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
 
A la primera reunió, que va tenir lloc el dia 29 d’abril, i que va presidir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, els experts van exposar i argumentar els seus plantejaments de partida. A la segona, que va tenir lloc el dia 14 d’octubre i que va presidir la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es van avaluar els factors que caldria tenir en compte a l’hora de definir la situació de les llengües en el nou escenari, l’estatus que hi hauria de tenir el castellà i les propostes per avançar en el moment actual.
 
La Direcció General de Política Lingüística està elaborant l’informe amb les conclusions de les dues reunions, que es complementarà amb un estudi de dret lingüístic comparat.
 
Grup d’experts en dret lingüístic i sociolingüística
 
Notícies i opinions publicades a la premsa sobre el model lingüístic de Catalunya
 
 
Font: Direcció General de Política Lingüística

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací