InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 898 (dimarts 19/11/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) Comparteix les xifres del
català!
3) Dolors Solà, creadora de les parelles lingüístiques, rep el
Premi d’Actuació Cívica
8) L’AVL aprova la Gramàtica valenciana
bàsica
10) Els
docents de secundària hauran de saber
valencià
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
109).
359. Fer que la gent parli
català és una manera de facilitar-los també oportunitats en el món
laboral.
Jordi Porta
Filòsof i president d’Òmnium
Cultural (2002-2010)
2)
Comparteix les xifres del
català!
Saps que el català és la 9a llengua d'Europa? Saps que és la
15a llengua en articles de la Viquipèdia? Saps que l'any passat es van crear més
de 10.000 parelles del programa Voluntariat per la llengua?
Si vols conèixer aquestes i altres xifres de la llengua
catalana, ho pots fer des de la pàgina "El català en xifres", que trobaràs a
l'adreça següent:
El català, llengua de
prestigi!
Dolors Solà,
creadora de les parelles lingüístiques, rep el Premi d’Actuació
Cívica
La Fundació Lluís Carulla ha atorgat
un Premi d’Actuació Cívica, dotat amb 5.000 euros, a la filòloga Dolors Solà.
Directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, ha estat impulsora
d’iniciatives com les parelles lingüístiques i la campanya mediàtica Parla’m en
català, les quals han reeixit a promoure el coneixement i l’ús social del
català.
També han rebut un Premi d’Actuació
Cívica l’impulsor de la Viquipèdia en català Daniel José Queraltó, el "cantaor"
valencià Pep Gimeno "Botifarra", l’activista cultural alguerès Guido Sari,
l’arqueòloga menorquina Margalida Orfila i la pedagoga de la UAB Pilar
Benejam.
L’acte de lliurament es durà a
terme el 21 de novembre, a les 19 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de
Barcelona. Esteu convidats a assistir-hi. Confirmeu-ho a protocolajuntament@bcn.cat o al telèfon 934027354.
L’actriu Nausica Bonnín farà una
lectura de textos literaris sobre castellers amb motiu de la publicació de la
Nadala 2013 Castells.
Informació Premis d’Actuació Cívica
Fundació Lluís Carulla:
Font: Fundació Lluís
Carulla
4)
Publicat en EL PUNT AVUI
I a ells qui els demana moderació?
Vicent
Partal
El
Partit Popular ha tancat Ràdio Televisió Valenciana. Després de forçar fa dos
anys el tancament de TV3, ara han acabat també, ells mateixos, amb Canal 9. El
resultat és que en aquests moments cap televisió emet ja en català al País
Valencià, cap ni una. Tot és d'una perfecta espanyolitat, sense matisos,
uniforme, prietas las filas...
El
tancament de Canal 9 exemplifica així amb una claredat cristal·lina quina és
l'Espanya que promet el Partit Popular. La que promet al País Valencià i a les
Illes, ep!, però també al Principat. La seua és una Espanya rocallosa i
intransigent, ideològicament intolerant, amb una sensibilitat nul·la pel
pluralisme i per la diferència social, cultural o política.
Però
curiosament als abanderats de la moderació no he vist en cap moment que li
demanen al president Fabra que es modere ara ell. O al president Bauzá. Malgrat
la crueltat del fet, la seua gravetat històrica. No li ho han demanat ni ara ni
abans ni mai no li ho demanaran, això ja ho sabem. La moderació, aquesta
moderació que ens proposa amb grans titulars un grupet tan selecte com reduït i
aïllat de ciutadans de Barcelona, només té una direcció, que és la de la nostra
submissió. Submissió en definitiva al model que representen Fabra i Bauzá. I
Rajoy. Per això a ells no els demanen explicacions.
No
han tancat, però, només una televisió, un servei públic. Han tancat també una
època. Durant anys el Partit Popular va atiar la divisió entre els valencians
per a fer fort el seu projecte. Avui, però, qualsevol forma de valencianitat ja
és vista com a perillosa pels populars i per això, però també, no ho oblidem,
perquè no emet ja TV3 al País Valencià, han tancat la televisió valenciana. Tota
una lliçó i tot un símbol de com serà l'Espanya del
futur.
5)
Publicat en EL PUNT AVUI
Editorial
Amb l'excusa de la crisi, el president
del govern valencià, Alberto Fabra, acaba de demostrar fins a quins extrems
arriba l'agressió del PP contra la llengua i els drets lingüístics dels
ciutadans dels Països Catalans. L'atac contra l'escola en català a les Illes de
José Ramón Bauzá ha estat només un exemple de les barbaritats d'un partit que no
té cap vergonya de comptabilitzar, només al País Valencià, més de cent polítics
imputats en casos de corrupció, mentre que Fabra es permet donar lliçons de
demagògia indignant, en afirmar que tanca Canal 9 per no haver de tancar un
hospital o una escola. L'Estatut del País Valencià marca les obligacions del
govern pel que fa a la llengua i les està incomplint reiteradament.
La
programació de Canal 9
ha estat sovint vergonyosa; aquesta realitat, com la mala
gestió econòmica, és atribuïble als seus directius, que des de fa molts anys han
estat nomenats pel PP, i que han convertit una televisió i una ràdio públiques
en un instrument manipulador. Se n'han servit d'una manera corrupta i descarada,
com ho proven els testimonis que estan donant els treballadors. Després de la
garrotada judicial que ha representat la sentència del Tribunal Superior de
Justícia valencià en anul·lar l'ERO, el més lògic hauria estat obrir un procés
de negociació i estudiar nous plans de viabilitat per reconduir RTVV cap als
nous temps. Però Fabra ha optat per la mesura més radical i incomprensible, que
és tancar l'únic mitjà de comunicació públic al País Valencià. Canal 9 i Ràdio 9
potser no han acomplert la funció per a la qual van ser creats, però són eines
normalitzadores imprescindibles per garantir els drets socials i lingüístics
d'un poble i defensar-ne la pluralitat democràtica.
6)
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 30
d'octubre del 2013
7)
Publicat en NÚVOL
diumenge 3 de novembre del 2013
L’AVL aprova la Gramàtica
valenciana bàsica
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua
ha aprovat la Gramàtica valenciana bàsica amb un consens ampli per part
dels acadèmics, el que posa de manifest la voluntat de la institució normativa
de facilitar l'accés de a seua doctrina gramatical a amplis sectors de la
població valenciana perquè puga ser utilitzar dignament el
valencià.
El propòsit de la GVB és fer possible
que la llengua pròpia passe a integrar-se amb normalitat en les tasques
habituals de cada dia, donant prioritat a les formes més correctes que ens ha
llegat la tradició i corregint les interferències d'altres llengües,
especialment del castellà, que s'han produït com a conseqüència d'una situació
de minorització lingüística.
La Gramàtica valenciana
bàsica s’ha redactat amb una estructura d’apartats breus, a fi de permetre
a l’usuari localitzar ràpidament la qüestió concreta que li suscita dubtes i
trobar-hi una resposta succinta i precisa. Així mateix, s’ha fet un esforç per
reduir al mínim l’ús d’una terminologia lingüística que poguera resultar poc
transparent, i dificultar per tant la comprensió de la norma gramatical.
La GVB intenta harmonitzar, d’una
banda, la recuperació i la priorització de les solucions valencianes genuïnes,
vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l’etimologia i per la
tradició literària i gramatical, i de l’altra, la convergència amb les solucions
adoptades en els altres territoris de la llengua compartida.
La GVB aspira a ser un recurs útil
per a tots aquells que tenen la voluntat de fer un ús habitual i correcte del
valencià en les seues relacions públiques i privades. Els criteris de la GVB són
els mateixos que inspiraren la Gramàtica normativa valenciana, aprovada
el 2006, que s’assenyalen, amb caràcter general, en la Llei de Creació de
l’AVL.
Els docents de secundària hauran de saber valencià
El govern de Fabra dóna un termini de quatre anys als professors
perquè acreditin el nou requisit lingüístic
Escola Valenciana es felicita perquè l'ordre d'Educació atén “una
reivindicació històrica”
La conselleria d'Educació, Cultura i Esport valenciana ha regulat, a
través d'una ordre, la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià del
cent per cent dels llocs de treball corresponents a funcionaris docents del cos
de mestres, professors tècnics d'FP, professors d'ensenyament secundari i
catedràtics d'ensenyament secundari en centres docents públics. Amb aquesta
ordre, que es publicarà al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) en
els pròxims dies, també queden catalogats en valencià els llocs en serveis o
unitats de suport escolar i educatiu públics, i els del professorat de religió
de primària, secundària i batxillerat en centres públics, segons va informar
ahir la Generalitat en un comunicat.
La norma dóna un termini de quatre anys perquè aquells docents que no
reuneixin el requisit lingüístic de valencià puguin acreditar-lo. Un cop acabat
aquest període transitori, el personal docent que no hagi acreditat el requisit
lingüístic “veurà circumscrit el seu dret a la mobilitat a llocs de centres en
localitats de predomini lingüístic castellà”, segons va especificar la
Generalitat, que va xifrar en un 17% els docents que no tenen la capacitació en
valencià. En el cas dels integrants de borses de treball que no reuneixin el
requisit, seran exclosos de la corresponent borsa.
El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, es va felicitar per
l'ordre del govern: “Atén una reivindicació històrica de la comunitat educativa,
que hem lluitat durant anys per aconseguir-ho.” “Felicitem els docents i les
famílies que sempre han tingut clar que calia la catalogació lingüística en tots
els nivells educatius per assegurar l'ensenyament en valencià i de qualitat de
l'alumnat, al qual se li permet estudiar en valencià des d'infantil fins a
batxillerat”, va manifestar Moreno.
En el seu web, Escola Valenciana va recordar que “molts alumnes que han
estudiat a l'escola en valencià han vist fins ara el seu dret entrebancat quan
passen a l'institut per manca d'oferta” en aquesta llengua. L'entitat denuncia
que en moltes línies en valencià no hi ha prou professorat amb capacitació
lingüística i que l'oferta d'ensenyament en català als instituts és de prop del
20%, mentre que a les escoles és d'un 35%.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací