InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 893 (dilluns 11/11/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Eugeni s. Reig - Festes de moros i mores i cristians i cristianes
 
3) Declaració institucional del l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
 
4) Taula de Filologia Valenciana al costat de la televisió pública valenciana
 
5) Comunicat de l'Associació 1 ENTRE TANTS
 
6) II Jornada Valenciana de Medievalisme
 
7) 4t número del Butlletí electrònic de l'Institut de Llengües de la UdL (octubre 2013)
 
8) L'Institut Geogràfic Nacional incorporarà els topònims valencians, normalitzats per l'AVL, al Nomenclàtor Geogràfic Bàsic d'Espanya
 
9) L'Institut Ramon Muntaner convoca la IV Beca Joan Veny
 
10) L'AVL reunirà Català, Ciscar i Villalonga en el XXX Aniversari de la LUEV
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 107).
 

354. Mentre la llengua catalana sigui socialment i culturalment viva, la identitat fonamentada en la catalanitat bàsica continuarà generant espontàniament xarxes de complicitats, projectes compartits, entre els diferents països de llengua catalana, entre la seva gent i els organismes associatius que els representen.

 

Damià Pons

Poeta i assagista

 
 
2)

Festes de moros i mores i cristians i cristianes

Eugeni s. Reig

En la nostra llengua –i en moltes altres llengües també– el gènere gramatical que tradicionalment –i jo considere que indegudament– anomenem masculí és el gènere no marcat, és a dir, el que habitualment no du cap marca morfològica específica que el distinguisca. Aquest gènere no marcat s'usa per a denominar persones o animals, independentment que el seu sexe siga masculí o femení. Si dic “he menjat arròs amb conill”, l'arròs igual pot haver estat guisat amb un conill que amb una conilla. Si dic “a mi m'agraden més els gossos que els gats” vull dir que m'agraden més els animals de l'espècie Canis familiaris que els de l'espècie Felis catus, independentment que siguen mascles o femelles. En canvi, el gènere gramatical femení, quan s'aplica a persones o animals, sí que s'empra només per als individus de sexe femení. Si dic “a mi m'agraden més les gosses que les gates” queda claríssim que parle només d'animals de sexe femení. Diem que el gènere femení és el gènere marcat perquè en les paraules flexionals, com ara gat, gos, xiquet, porter, conill, etc., el femení du una marca morfològica específica –la terminació a– que l'identifica precisament com a femení, mentres que, pel contrari, el gènere masculí normalment no en du cap.

En la nostra llengua, per a referir-nos a un col·lectiu humà format per hòmens i dones sempre hem usat el masculí plural. Si diem els treballadors de tal fàbrica, ens referim al conjunt de persones que hi treballen, tant si són de sexe masculí com si són de sexe femení. Sempre s'ha dit, per exemple, els alcoians, i tothom ha entés perfectament que es parlava del conjunt de persones d'Alcoi, independentment de quin fóra el seu sexe. Actualment s'ha posat de moda dir coses com ara “treballadors i treballadores”, “ciutadans i ciutadanes”, “professors i professores”, “xiquets i xiquetes”, “tots i totes”, etc. Els que ho diuen d'eixa manera ho fan perquè pensen erròniament que “treballadors”, “ciutadans”, “professors”, “xiquets” i “tots” són paraules que es referixen únicament i exclusivament als mascles de l'espècie humana i que, per tant, les dones queden, o bé marginades, com si no existiren, o bé subordinades als hòmens. S'equivoquen completament perquè no saben o no tenen en compte que el mal anomenat gènere masculí no és en realitat masculí, sinó, simplement, no femení. Si un matrimoni jove va a viure al pis del costat de ma casa, quan l'hauré conegut puc dir, per exemple: “He conegut els nous veïns. Són molt simpàtics”. ¿És possible que hi haja algú que diga una cosa tan estrambòtica i inversemblant com: “He conegut el nou veí i la nova veïna. Ell és molt simpàtic i ella és molt simpàtica”? Evidentment, això no ho diu ningú perquè és una cosa absurda. Sempre s'ha preguntat: “¿Quants fills tens?” I la resposta pot haver sigut: “En tinc cinc: dos xics i tres xiques”. Ningú ha preguntat mai: “¿Quants fills i quantes filles tens?”.

Seria més adequat que anomenarem gènere específic al que ara anomenem gènere femení (perquè, quan s'aplica a persones o animals, aquest gènere és específic del sexe femení) i gènere inespecífic al que ara s'anomena gènere masculí (perquè, quan s'aplica a persones o animals, aquest gènere no és específic de cap sexe). De tota manera, els gramàtics haurien d'estudiar profundament aquesta flexió nominal que anomenem gènere, que és conseqüència de les antigues declinacions llatines i que no està relacionada amb el sexe, i haurien de pensar en una denominació alternativa. En aquest cas, el nom sí que fa la cosa. El professor Abelard Saragossà reflexiona sobre açò en la seua Gramàtica valenciana raonada i popular.

Ara és moda dir que això de “treballadors i treballadores” és “políticament correcte”, expressió que no sé què significa. Però sí que sé que dir-ho d'eixa manera és “lingüísticament inadequat” perquè va en contra de les estructures més bàsiques de la nostra llengua i la perjudica molt seriosament. La gent associa, equivocadament, “gènere gramatical masculí” amb “sexe masculí” i això és totalment fals. Una cosa són els gèneres gramaticals i una altra cosa ben diferent el sexe de les persones o dels animals. La gent confon els dos conceptes i per això parlen de “violència de gènere” quan haurien de parlar de “violència de sexe” per a expressar la idea que els hòmens actuen violentament contra les dones. Jo, quan sent això de “violència de gènere” sempre em ve al cap que el gènere epicé ataca de manera brutal el gènere ambigu o que el gènere comú es llança com una bèstia salvatge sobre el gènere neutre.

Si seguírem aquesta moda absurda, les festes de moros i cristians, tan populars a Alcoi i altres moltes poblacions valencianes, hauríem d'anomenar-les festes de moros i mores i cristians i cristianes ja que si una persona diu “alcoians i alcoianes” i, a continuació, diu “festes de moros i cristians”, això implica que eixa persona no es partidària de la participació de les dones en la festa perquè, si considera que “alcoians” es referix només als hòmens, “moros i cristians” també s'ha de referir necessàriament només als hòmens i, per consegüent, exclou la dona de participar en la festa. I si eixa persona sí que n'és partidària i, malgrat ser-ho, ho diu així, aleshores parla d'una manera totalment incongruent, sense gens de coherència lingüística. Confie i espere que tothom tinguem trellat i que el sentit comú i l'amor a la llengua faça que actuem dignament i que no caiguem en el parany de dir una cosa tan absurda, tan postissa, tan ridícula i tan cursi com festes de moros i mores i cristians i cristianes.

En fi, confie que puguem continuar dient tothom per a referir-nos a totes les persones, siguen mascles o femelles, i no aparega cap il·luminat que ens diga que cal dir tothom i totadon.

 

NOTA 1: Saragossà Alba, Abelard. Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. (2a edició revisada i augmentada, Tabarca Llibres, València, 2005, pàgs. 269-280)

 

NOTA 2: El professor Gabriel Bilbiloni va publicar en l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, els dissabtes 21 i 28 de març i 4, 11, 18 i 25 d'abril del 2009, sis articles titulats Llengua, gènere i sexe en els quals fa un estudi molt lúcid d'aquesta qüestió. Es pot llegir una compilació del sis articles en  http://bibiloni.cat/textos/genere.html

 

 

3)
Declaració institucional del l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
 

 

La llengua pròpia és un dels principals elements de cohesió d'una societat. En la civilització contemporània, la connexió fonamental entre totes les poblacions d'un territori s'establix a través dels mitjans de comunicació audiovisuals, és a dir, a través de la ràdio i la televisió.


En el territori de l'actual Comunitat Valenciana conviuen dos llengües oficials, el valencià i el castellà, amb un fràgil equilibri respecte a l'ús, ja que són bastants els àmbits públics en què la presència del valencià encara és dèbil. En conseqüència, a pesar dels esforços que s'han fet sobretot en el camp de l'ensenyança des de l'aprovació i aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià –de la qual estos dies celebrem justament el trenta aniversari–, encara es poden constatar moltes situacions de diglòssia.


La major part dels mitjans de comunicació de propietat privada emeten totalment en castellà, fins i tot quan les emissores valencianes d'estes empreses efectuen desconnexions de les respectives emissores centrals. Per això, el fet de comptar amb uns mitjans de comunicació audiovisuals en valencià de titularitat pública és una dotació fonamental perquè el molt precari equilibri entre les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana no es descompense encara més, ja que això podria provocar una acceleració irreversible que causaria danys greus a la recuperació i vigència del valencià com una llengua absolutament normal per a tota classe d'usos socials.


A més, no es pot privar la societat valenciana d'uns mitjans de comunicació socials i audiovisuals en valencià per ser un dret fonamental, un servici públic i un procediment de normalització i dignificació de la llengua pròpia, la qual, per manament legal, ha de ser fomentada, ja que necessita un grau de protecció major. La seua privació, a més de desvertebrar la societat, suposaria la desaparició del principal element de suport a la docència en valencià, així com la destrucció de molts llocs de treball relacionats amb la indústria cultural: el periodisme, el guionatge, la traducció, el doblatge, l'actuació, la producció, a més dels altres oficis tècnics propis del sector. En conseqüència, la percepció social del valencià entraria en un procés de recessió que fins i tot podria percebre's com una llengua residual, amb una rendibilitat feble i una projecció nul•la, sense horitzó ni futur.


L'Acadèmia Valenciana de la Llengua se sent en l'obligació de declarar que el panorama que es perfila arran de la decisió que ha adoptat el Consell de liquidar la nostra ràdio i televisió autonòmiques, NOU Ràdio i NOU, seria letal per a recuperar plenament l'ús social del valencià. I, a més, reitera les declaracions institucionals precedents en el sentit que els poders públics, tant el Consell com les Corts Valencianes, adopten les mesures adequades per a garantir que no desapareguen els principals mitjans de comunicació públics en valencià, perquè solament a través d'ells podrem continuar sentint els parlars vius de totes les nostres comarques, l'expressió genuïna de la vivacitat i el vigor del valencià.

 

 

4)

 

Taula de Filologia Valenciana

al costat de la televisió pública valenciana

 

Estem vivint una època convulsa, dins d'una crisi econòmica que colpeja i denigra els més pobres i fa retrocedir els drets a la igualtat i a la dignitat. En eixe marc, la situació valenciana és dramàtica. La desocupació està prop del 30 per cent. Hem perdut les entitats financeres valencianes. El sistema de finançament de la Generalitat és injust, fet que contribuïx a endeutar-la i a dificultar les funcions socials del Govern valencià. En la premsa, són contínues les notícies sobre corrupció i sobre excessos, les quals afecten institucions públiques. I, ara, arriba la voluntat de tancar la televisió pública valenciana.

 

Taula de Filologia Valenciana pensa que és hora de reaccionar com a poble, com a valencians. És hora que la televisió pública valenciana funcione com a servici a la societat valenciana: en llengua, en informació, en estructuració social, en fer costat a les iniciatives que donen benestar psicològic i material als valencians. Proposem que els partits polítics de les Corts valencianes aprofiten la situació actual per a elaborar una proposta que, eliminant els excessos (en sous, en persones entrades sense oposició, en favoritismes individuals), possibilite una televisió pública transparent i independent del Govern valencià, com hauria d'haver sigut des del principi. Una televisió en què tant els treballadors com els directius tinguen un sou digne però mesurat, de manera que busque treballar-hi qui senta satisfacció servint al poble valencià. Una televisió que ha d'estar centrada en el potenciament de la part positiva de la societat valenciana i en la solució de problemes socials. Una televisió en què la major part dels valencians ens pugam sentir identificats. Una televisió que no faça sentir vergonya de ser valencians, ans al contrari: orgull.

 

Els pobles vitals saben transformar els factors adversos en accions positives. Si els valencians volem, podem començar a eixir del pou en què estem afonant-nos des de fa anys. La televisió pública valenciana és fonamental per a presentar el valencià com a una llengua digna, una llengua que hauria de formar part de la personalitat de cada valencià. La televisió pública valenciana és fonamental per a elaborar i divulgar un model lingüístic identificador com a valencians, assimilable i divulgable en la comunicació oral pública. La televisió valenciana és fonamental per a que, des de Vinaròs a Oriola, ens sentim valencians, ens sentim un poble unit, i tingam la voluntat de dirigir el nostre futur. La televisió pública valenciana és fonamental per la raó que, per a milers de valencians castellanoparlants, les seues emissions són l'únic contacte que tenen amb la llengua valenciana i, per tant, l'única manera d'aprendre-la. La televisió pública valenciana és fonamental per a divulgar les accions locals positives, per a presentar i contribuir a solucionar problemes socials, per a fer costat a la justícia social. Realment, la televisió pública valenciana és fonamental en la recuperació i en la dignificació dels valencians, començant per aquells que viuen del seu esforç i del seu jornal.

 

Per totes les raons dites, Taula de Filologia Valenciana espera que es posen d'acord entre ells tots els membres implicats en el manteniment, la renovació i l'adequació de la televisió pública valenciana, tant els partits polítics de les Corts valencianes com els sindicats i les associacions que representen els treballadors de Canal 9. Està en joc la dignitat i el futur del poble valencià. És hora de soterrar els egoismes i les mirades miops. És hora d'abandonar els triomfalismes i de deixar de servir glòries a canvi d'humiliacions. És hora de començar a trencar el divorci creixent entre els carrers valencians i el món polític. És hora de mostrar, amb fets positius i constructius, la voluntat de vertebrar i millorar la societat valenciana.

 

Taula de Filologia Valenciana té una confiança oberta i profunda en els valencians: en la nostra capacitat de treball, de respecte, de solidaritat i d'entesa. Si els partits polítics de les Corts valencianes responen a la noblesa i l'honradesa dels vells llauradors valencians, sabran posar el bé comú del poble valencià per damunt de tot.

 

Abelard Saragossà (president de Taula de Filologia Valenciana)

 

 

5)

 

 

Comunicat de l'Associació 1 ENTRE TANTS
 
 

 

 

6)
II Jornada Valenciana de Medievalisme
 
 
 
El 22 de novembre de 2013, se celebrarà a la Universitat d'Alacant la segona edició de les "Jornades Valencianes de Medievalisme". L'objectiu d'aquesta trobada científica és contribuir a difondre algunes de les recerques sobre la literatura i cultura de l'antiga Corona d'Aragó que es desenvolupen a hores d'ara a les universitats valencianes, tant per investigadors o equips senior com per investigadors en formació, als quals se'ls ofereix un espai on posar en comú les seues tasques en progrés.
 
 
7)
 
4t número del Butlletí electrònic de l'Institut de Llengües de la UdL
 
Ha sortit el 4t número del Butlletí electrònic de l'Institut de Llengües de la UdL (octubre 2013).

El podeu trobar a: http://www.udl.cat/serveis/sl/butlleti/004.html.

El butlletí té diferents seccions: notícies, activitats, calaix de sastre, agenda, el racó de l'aprenentatge, recomanem, parlem amb...

Podem destacar, per exemple, la notícia de la creació de l'Institut de Llengües (antic Servei Lingüístic) o l'entrevista que fem a la vicerectora d'Estudiantat, Postgrau i Formació Contínua de la UdL, Neus Vila, que ens parla de la creació de l'Institut de Llengües, de l'aprovació del Pla Operatiu per al Multilingüisme de la UdL 2013-18, i de l'acreditació d'una tercera llengua en els estudis de grau.

Si voleu rebre el butlletí, us hi podeu subscriure a http://www.udl.cat/serveis/sl/butlleti.html. També hi trobareu el butlletí actual i l'arxiu de butlletins.

Font: Josep M. Boladeras Taché
http://www.udl.cat/serveis/sl.html
 
8)
 

L'Institut Geogràfic Nacional incorporarà els topònims valencians, normalitzats per l'AVL, al Nomenclàtor Geogràfic Bàsic d'Espanya

L'Institut Geogràfic Nacional incorporarà al seu Nomenclàtor Geogràfic Bàsic d'Espanya més de 110.000 topònims valencians, inventariats i normalitzats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La institució normativa va remetre el passat dia 11 d'octubre esta informació sobre noms geogràfics al Registre Central de Cartografia de Madrid, en resposta a la sol·licitud feta per este organisme el passat mes de setembre.

Per zones lingüístiques, l'AVL ha arreplegat fins ara més de 75.000 topònims en les comarques valencianoparlants i prop de 35.000 en la part de parla castellana. Estes dades representen una densitat mitjana global de quasi cinc topònims per quilòmetre quadrat.

Per tipus, la varietat més abundant és la dels elements puntuals, com ara cases, muntanyes o penyes, amb prop de 50.000 topònims, seguida de la d'elements poligonals, com grans àrees, partides, paratges o serres, amb 37.000 entrades. El grup més reduït, amb prop de 24.000 registres, és el dels elements lineals, format bàsicament per barrancs i camins.

 
9)
 

L'Institut Ramon Muntaner convoca la IV Beca Joan Veny

L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, convoca la IV Beca Joan Veny.

La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l'àmbit dels centres d'estudis, es concedeix a treballs de recerca que, d'una manera general, tinguin com a objectiu l'estudi sobre bases empíriques de qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català. En igualtat de condicions valorarà preferentment treballs que s'orientin vers la intersecció entre variació i estandardització arreu dels territoris de parla catalana.

L'import total de l'ajuda és de 6.000 euros i el termini de realització del treball és de dos anys.

Tothom que vulgui concórrer a la IV Beca Joan Veny té temps fins al 22 de novembre de 2013 per presentar la documentació.

Més informació:
http://www.irmu.org/news/1449

Font: Direcció General de Política Lingüística

 
10)

L'AVL reunirà Català, Ciscar i Villalonga en el XXX Aniversari de la LUEV

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, com ja va fer amb motiu del vint-i-cinc aniversari, commemorarà els pròxims dies 22 i 23 de novembre en la Universitat Politècnica de València els trenta anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, amb el Simposi “El valencià: present i futur”.

L'ens normatiu vol, amb este simposi, analitzar la repercussió que ha tingut per a la llengua l'aprovació de la LUEV l'any 1983, i examinar quina és la realitat social del valencià des de diferents angles, després de tres dècades des que la llei va començar a aplicar-se en l'ensenyament de la Comunitat Valenciana.

L'AVL comptarà en el simposi amb la participació dels exconsellers Ciprià Ciscar, titular d'Educació quan s'aprovà la LUEV, i Ferran Villalonga, impulsor de la llei en el primer govern autonòmic del Partit Popular. L'actual consellera d'Educació, Cultura i Esport, María José Català, també ha confirmat la seua assistència per a pronunciar la conferència de cloenda.

La resta del Simposi “El valencià: present i futur”, que tindrà lloc en l'Auditori Alfons Roig de la Universitat Politècnica, es completarà amb quatre taules redones centrades en la llengua i els poders públics; el valencià i l'ensenyament en un context plurilingüe; el valencià i el seu espai comunicatiu, i finalment, la llengua i la indústria cultural.

El president de la Secció de Foment, l'acadèmic Honorat Ros, que coordina el programa del simposi, ha assenyalat la importància de recordar una llei fonamental que va suposar “una fita històrica en virtut de la qual els representants del poble valencià van rubricar el pacte de convivència lingüística”.

Ros considera que “celebrar l'aniversari implica fer balanç amb la voluntat de continuar avançant”. Si la LUEV va ser un lloc d'encontres i l'inici d'un camí de normalització, ha assegurat l'acadèmic, commemorar el seus trenta anys ens compromet a anar a més. “Està en la mà de tots nosaltres aconseguir-ho pensant en les futures generacions de valencians”.

Els interessats a assistir al Simposi “El valencià: present i futur” trobaran més informació i el contingut del programa de les dos jornades en el web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (www.avl.gva.es), des d'on també poden formalitzar la inscripció omplint la fitxa que apareix en la pàgina d'inici.

 
11)
 
 
(dijous 7 de novembre del 2013)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací