InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 892 (dijous 07/11/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Montaigne
 
3) J. Leonardo Giménez - Baratar i barata
 
4) Màrius Serra - Sabastenc?
 
5) Comunicat de l'AVL
 
6) Vicent Partal - Un polític de l'idioma
 
7) Manuel Cuyàs - Ai, fillus
 
8) Cinema en valencià
 
9) Qui ha treballat més enguany pel la llengua catalana?
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 107).
 

353. El català és per a tu i per a mi. No l’amaguis.

 

Plataforma per la llengua

 

 

2)

 

 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 19 d'octubre del 2013
 

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 2 de gener del 2007)

Parlar de Montaigne fa molt de respecte. Més que res, perquè va deixar escrit: “Tornaria de bona gana de l’altre món per desmentir el qui em representés diferentment del que era, fins i tot si era per honorar-me”. L’autèntic honor –la veritat sigui dita– és llegir els Assaigs de Montaigne, cosa que a partir d’ara serà més fàcil, gràcies a la traducció completa al català que n’ha fet Vicent Alonso. Per no representar Montaigne diferentment del que era, em limitaré a reproduir alguns pensaments seus i a dir-hi la meva en cada cas.

“Si hagués de tornar a viure, tornaria a viure com he viscut” va escriure Montaigne. Jo dic el mateix, però amb un matís: em temo que si hagués de tornar a viure, tornaria a viure com he viscut.

“No haig de donar la culpa dels meus errors o dels meus infortunis a ningú sinó a mi mateix”: tota una lliçó de Montaigne per a un segle tan victimista com l’actual.

Ser injustament alabat representa passar un mal tràngol. Escoltem a Montaigne: “Si sou covard i us honoren com a home valerós, és de vosaltres que parlen? Us prenen per un altre”.

“Les passions són tan fàcils d’evitar com difícils de moderar”. Al segle de Montaigne i al segle XXI.

“Cal aprendre a sofrir allò que no es pot evitar”. Montaigne té tota la raó.

“Sóc tan àvid de llibertat que, si hom em prohibia l’accés a algun racó de les Índies, viuria d’alguna manera contrariat”. Així era Montaigne.

“M’estudio a mi mateix –deia Montaigne– més que cap altre tema”. Un mateix és sempre el millor tema, certament.

Aquest article del 2007 l’escriuria ara amb les mateixes paraules.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 18 d'octubre del 2013
 
Baratar i barata
 
J. Leonardo Giménez
 

El verb “baratar” era molt usat fa quaranta anys en arrere. Ara s’utilitza molt poc, tal volta perquè ja no baratem tant com baratàvem; i com que tampoc s’empra massa en els textos escrits, eixe pobre verb, tan nostrat, ha perdut vitalitat entre els jóvens. Per això, per estar en trànsit de desaparició, Eugeni S. Reig el va incloure en l’impagable recull lèxic Valencià en perill d’extinció. Té el significat de ‘permutar, intercanviar, donar una cosa i rebre’n una altra a canvi’. És sinònim de “bescanviar”. Quan jo era menut, recorde que hi havia els baratadors, que, entre altres productes, barataven, és a dir canviaven o bescanviaven, gots, plats i coberteria en general per pells de conill. També es baratava arròs per oli o blat. Una part de l’economia en la societat agrària o rural es realitzava baratant, intercanviant. En un sentit modern de baratar podríem dir que, de vegades, es baraten/permuten solars per vivendes fetes. O que ‘Han baratat la moto per un gos de raça”. L’acte de baratar és la “barata”, és a dir ‘bescanvi, intercanvi, permuta, sense mediació de diners’: “Va fer la barata de la bicicleta de muntanya per un equip de música”, “El xiquet ha fet la barata de cromos per tebeos”.

A més de substantiu, la paraula mencionada, “barata”, pot ser preposició o locució preposicional, “a barata”; tampoc té els favors del model llibresc, però és viva encara en el valencià col·loquial, almenys en poblacions mitjanes i menudes. També la inclou, en les dos categories gramaticals, Eugeni S. Reig en l’esmentat llibre. És sinònima de “a canvi de”, “en canvi de”: “Barata el favor que m’ha fet, li he regalat un mòbil ”. Ma mare deia que, quan encara era ben xiqueta, feia de passejadora (cuidadora) d’una criatura de bolquers “barata el berenar”. Cap als dotze anys, va pujar en l’”escalafó laboral” i igualment passejava una altra cria, però també agranava i escurava en la casa del bebé “barata esmorzar, dinar i sopar”. Berenar, no. Esperem que la “barata”, com a part de l’economia domèstica, no torne ací i que desaparega del tot del planeta, perquè en algunes parts del món encara està present. I que ningú treballe barata un sou de misèria, com voldrien les sangoneres i els voltors de les selves financeres, que ausades que n’hi ha.

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 25 d'octubre del 2013
 
Motacions
 
Sabastenc?
 
per Màrius Serra
 
Els estudis de l’historiador Albert Garcia Espuche, entre moltes altres coses, han permès establir un inventari de paraules que circulaven per la ciutat del Born i que s’han perdut. Algunes no figuren enlloc. Ni a Google. És el cas de sabastenc, el primer mot que he proposat per al projecte Reborn, una mena de joc del diccionari que cada mes llança una paraula abans de revelar-ne el significat del segle XVIII. El digital cultural Núvol ja ha recollit vint-i-cinc hipòtesis, com ara: “dit de la persona amb coneixements sobrenaturals per reparar sabates” (Dànae Orenes), “milicià del batalló de Sant Sebastià” (Marta Fonollosa), “qui es proveeix de provisions, aquell qui s’abasteix” (Víktor Bautista), “qui pateix de penellons a causa del fred, com els màrtirs de Sebaste, a l’antiga Armènia” (Lluís del Val), “venedor de cebes procedent del Baix Empordà o ses Illes que cridava cebes tenc!” (Antònia Carreras), “habitant d’uns coneguts aparcaments” (Pilar Cabrerizo), “gentilici del poblet desaparegut de Sabast” (Pasqual), “lluent com el valuós teixit anomenat savastre” (Mercè), “de caràcter feréstec” (Eva Algans), “encarregat de preparar la roba que havia de ser tenyida” (Maria Clara Camps), “qui fa un peritatge” (Antoni Jaquemot), “jueu de recta observança que complia amb el precepte del sàbat” (Josep Lluís de Peray), “persona que es dedicava a transportar objectes, derivat de bastar, suportar pes” (Carles Sadurní), “dit d’un àpat especialment difícil de mastegar” (Roger Firpo), “persona que s’abstenia de portar sabates” (Francesc Garcia). Una de les hipòtesis és correcta.
 
 
5)

COMUNICAT DE L’AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, davant de l’anunci de tancament de NOU i NOU Ràdio que, amb data 5 de novembre ha fet públic el Govern de la Generalitat, vol manifestar la seua solidaritat amb el personal de Radiotelevisió Valenciana per la situació plantejada i la pèrdua dels seus llocs de treball, alhora que lamenta la decisió presa pel Consell.

El tancament de la Radiotelevisió Valenciana significa la desaparició del nostre mitjà de comunicació de referència, eix vertebrador i integrador de tot el territori, des de Vinaròs a Oriola, i motor de difusió de la llengua pròpia dels valencians, un del principals motius de la seua creació i existència.

El valencià perd el mitjà de comunicació més potent que ha existit mai en la Comunitat Valenciana, amb el qual desapareix una eina fonamental i imprescindible per a la pervivència de la llengua. La nostra societat actual i futura no es pot entendre sense NOU i NOU Ràdio, com no es pot entendre el valencià sense una televisió i una ràdio pròpies.

Hui podem dir que els valencians estem de dol. No obstant això, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa una crida al Consell i a les Corts Valencianes perquè adopten de manera urgent les mesures oportunes per a garantir que els valencians tinguem un mitjà de comunicació públic en valencià.

 
6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/687790-un-politic-de-lidioma.html
 
 
Vicent Partal
 
Carles Salvador, el poeta i gramàtic valencià responsable de l'extensió de la normativa fabriana al País Valencià, es definia a ell mateix així: “Sóc un polític de l'idioma.” Una definició encertada, directa, sense artificis. Dissortadament, Carles Salvador és un gran desconegut al Principat malgrat el seu paper més que rellevant en el procés de normativització de la llengua catalana. Un gran desconegut que aquests dies, emperò, ho pots ser menys gràcies a una mostra bibliogràfica instal·lada a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona. L'excusa són els cent anys de la seua primera publicació en català, feta a la revista fallera Foc y flama. Amb y grega encara.

Molts valencians vam aprendre les primeres regles de la llengua pròpia gràcies precisament a la Gramàtica valenciana de Carles Salvador, un venerable llibret de tapes verdes que expliquen que és el més venut de la història de les publicacions valencianes. Dècades després de la seua primera edició, als anys setanta i vuitanta, aquella era encara la gramàtica popular de referència, el text bàsic d'iniciació.

Salvador hi va fer un exercici formidable d'adequació de la reforma fabriana a les característiques valencianes. Si sovint maldem per entendre què hauria passat si Fabra no hagués existit, la mateixa pregunta la podem fer de Carles Salvador. Sense el mestre Pompeu i el mestre, concret, d'escola, Salvador els valencians i la resta dels catalans molt probablement ens mouríem avui encara en les coordenades esmunyedisses que avui pateixen moltes de les llengües minoritzades d'Europa. O siga en l'exageració del folklore, l'entronització del dialectalisme, l'acceptació de la grolleria sistemàtica.

A Pompeu Fabra la nació sencera li reconeix el mèrit d'haver fet del català la llengua moderna que és. Però crec, i estic segur que no estic sol, que això també hauria de passar amb Carles Salvador, al capdavall l'home imprescindible del sud, el valencià que ens ensenyà a estimar i tenir cura de la llengua.

 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/688174-ai-fillus.html?cca=1
 
Ai, fillus
 
Manuel Cuyàs
 
L'altre dia, en un article, vaig deixar anar l'expressió “ai, fillus”, i alguns lectors hi han reaccionat dient-me que l'havien sentit de petits o que no l'havien sentit mai de la vida. Jo havia escrit “ai, fillus”, sense marques ni subratllats, i el corrector m'ho va deixar en “ai, fillus” perquè es veu que no hi ha cap diccionari que registri la paraula –ni l'Alcover, que les sap totes–, i d'alguna manera s'ha de fer evident la reserva dels filòlegs. Els diccionaris tenen coses rares. Accepten carrera per dir cursa, admeten registrar per voler dir escorcollar, inclou estanteria per dir prestatgeria (si prestatgeria ve de prestatge, on són els estantes de les estanteries?), i en canvi s'espanten amb aquest vocatiu que ja es veu que per la terminació en us ens emparenta amb el llatí més que cap altra paraula. El més cèlebre “ai, fillus” el va pronunciar Juli Cèsar després que Brutus li clavés l'última punyalada: Tu quoque fili mi? No va dir ben bé fillus ni filius, perquè el mandatari, que a més a més va ser l'autor dels textos que ens van servir per aprendre llatí al batxillerat, va respectar les declinacions fins a la mort.

Jo la vaig aprendre de la meva àvia Angelina, que la usava sovint. La deia, semblantment a Juli Cèsar, quan era objecte d'una molèstia –una mosca vironera empipadora, un nét que li feia la guitza–, però sobretot com a exteriorització d'un plaer o d'una cosa pràctica. A l'hivern: “Em posaré l'abric, i ai, fillus.” A l'estiu: “Obrirem aquesta porta i aquesta altra perquè passi l'aire, i ai, fillus.” A l'hora de berenar: “Una llesca de pa amb oli i sucre, i ai, fillus.” A la cuina, en els anys d'escassedat de carn: “Cuinaré unes patates vídues, i ai, fillus.” Com que jo no sabia res de l'escassedat i ella era vídua, em pensava que feia els estofats d'aquella manera en honor seu. També deia: “Em fas veure la padrina.” Com que ella era la meva padrina, jo repetia l'expressió i me la quedava mirant. “Ai, fillus, que ets pesat.”

Em sembla que si entréssim a fons en els textos de Ruyra, Apel·les Mestres o Rusiñol, algun ai, fillus trobaríem. No ho sé. Dimecres era a l'Institut d'Estudis Catalans, que té una seu on no hi ha cap porta que ajusti i tot són corrents d'aire, i pensava que a la institució que fa el nostre diccionari li entren i li surten les paraules d'una manera ben curiosa. La iaia no va dir mai estanteria.

8)

Cinema en valencià

 

Cada dijous, a les 18.45 h, del 7 al 28 de novembre de 2013

als Cines Babel de València

Programació

7 de novembre: Blancaneu (muda amb intertítols). Dir. Pablo Berger

14 de novembre: Barcelona, nit d’estiu. Dir. Dani de la Orden

21 de novembre: El bosc. Dir. Óscar Aibar

28 de novembre: Insensibles. Dir. Juan Carlos Medina

Entrades

Comunitat universitària: 3 euros amb el carnet universitari de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València. Aquest preu s’aplicarà al portador del carnet i a un acompanyant.

Públic en general: 4 euros

Cada dijous, a les 18.45 h, als Cines Babel (C/ Vicent Sancho Tello, 10). Per arribar-hi: Valenbisi: estacions 74, 78, 79; Bus: línies 10, 12, 18, 41, 79, 90; Metro: línia 5 (parada d’Aragó).

Més informació:

www.cinemaenvalencia.com

Servei de Promoció i Normalització Lingüística: www.upv.es/bondia

Promou: Universitat Politècnica de València

Amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·laboren: Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat d’Alacant, Universitat Miguel Hernández d’Elx

 
 
9)
Qui ha treballat més enguany pel la llengua catalana?
 
Enguany a la Plataforma per la Llengua estem d’aniversari. Ja són 20 anys estimant el català. És per aquest motiu tan especial que convoquem per primer cop el Premi Martí Gasull i Roig, que vol ser un record del nostre fundador i ànima de l’entitat, que ens va deixar ara fa un any, i amb el qual volem reconèixer anualment una persona o entitat d’arreu de l’àmbit lingüístic que s’hagi distingit per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.
 
Qualsevol persona, empresa o entitat* pot presentar una candidatura, així que t’animem a que ens proposis el teu candidat! Per fer-ho només has d’entrar al web estimoelcatala.cat i completar el formulari que trobaràs quan cliquis al bàner. No t’oblidis de compartir a les teves xarxes socials quin és el teu candidat amb el hashtag #premiMartíGasull.
 
Posteriorment, un jurat valorarà les propostes recollides i n’escollirà tres com a finalistes. El guanyador es decidirà durant el mes de desembre en una votació popular.
 
A més, estigues molt atent a les nostres comunicacions, ja que ens espera un any amb moltes activitats per celebrar plegats els 20 anys de l’entitat.
 
I recorda que si fins el 10 de novembre et fas soci de la Plataforma per la Llengua entraràs en el sorteig d’un abonament per al Teatre Nacional de Catalunya valorat en 90 euros.Tens encara fins diumenge! Tota la informació sobre aquesta promoció aquí!
 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - no tindre perdó de Déu
 
2) Eugeni S. Reig - només
 
3) Antoni Llull Martí - Famosos films amb el títol canviat
 
4) Pere Antoni Pons - Gaziel i Segarra, feu lloc a Joan Francesc Mira
 
5) Albert Pla Nualart - La comprensió lectora i les PAU
 
6) Josep Daniel Climent - El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (I)
 
 
8) Pere Ortís - Crusant o creixent?
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací