InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 891 (dimecres 06/11/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
 
4) Roís de Corella, Escriptor de l'Any 2013, centre del congrés celebrat en la Universitat de València
 
 
 
 
 
 
10) Jornades de recerca XC
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 107).
 

352. En català, trenquem murs i obrim finestres.

 

Plataforma per la Llengua

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
Publicat a

Escola Valenciana recorre al mecenatge

L'entitat cívica de normalització i defensa del català més nombrosa i activa del País Valencià necessita 60.000 euros per mantindre els seus projectes

Perillen les seues activitats més singulars

La crisi ha situat l'entitat cívica de normalització i defensa del català Escola Valenciana al límit de la supervivència econòmica. La dràstica reducció d'ingressos –principalment de la venda de productes, campanyes de solidaritat i les minses subvencions autonòmiques i estatals– ha fet esmolar l'enginy a l'organització, que ahir presentava el projecte de Verkami anomenat Fes Escola Valenciana!, una proposta de micromecenatge perquè la gent contribuïsca econòmicament a fer viable el funcionament de les activitats que duu a terme l'entitat. L'objectiu és aconseguir 60.000 euros en els 40 dies que dura aquesta iniciativa amb 12 paquets de recompenses diferents perquè la gent trie en un ventall de possibilitats que van des de l'aportació de 10 euros fins a la de 3.000. La campanya clourà el pròxim 30 de novembre, tot coincidint amb el 30è aniversari de l'aprovació de la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV).

El president de l'Escola, Vicent Moreno, acompanyat de tots els que l'han precedit en el càrrec per escenificar la gravetat de la conjuntura, va assegurar que “la situació és molt crítica”. De fet, va advertir que, si la campanya no aconsegueix el seu objectiu, seria molt possible que es desactivaren molts dels seus projectes més característics, com ara els concerts de música en valencià, el voluntariat lingüístic, els premis escolars de literatura, l'oficina de drets lingüístics –que ha aconseguit l'obertura de més línies escolars en català–, o fins i tot les multitudinàries “trobades” que cada any reuneixen milers de persones en defensa de la llengua.“Durant molts anys hem estirat del carro quan s'aturava a la costera. Ara necessitem que la societat ens done el seu suport. És tan senzill com entrar a l'espai www.escolavalenciana.org/verkami i fer una de les dotze aportacions que s'hi ofereixen”, va convidar Moreno, que en cap moment va dir res de plegar.

4)
 
Roís de Corella, Escriptor de l'Any 2013, centre del congrés celebrat en la Universitat de València
 
El Congrés Internacional dedicat a Joan Roís de Corella, organitzat de forma conjunta per la Institució Alfons el Magnànim, la Universitat Catòlica i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha posat de manifest la seua categoria intel·lectual, la influència que va exercir sobre els escriptors del seu temps i les aportacions a la llengua.
 
Durant el congrés també es va ficar de relleu nous aspectes de la vessant humana i familiar de Roís de Corella, com ara el fet desconegut de l'existència d'una filla fruit d'una relació de joventut, quan fins ara només es tenia constància de dos descendents, segons l'historiador Abel Soler.
 
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb este congrés, ha avançat el que serà l'Any Roís de Corella a partir del pròxim mes de novembre, on l'edició de Lo Cartoixà constituirà la millor contribució per a enaltir la figura del cavaller, teòleg i escriptor del nostre segle d'or.
 
Finalment, Ramon Ferrer, president de l'AVL, va destacat la contribució que, des de les institucions públiques i culturals valencianes, es produïren al llarg de les jornades del congrés per a situar en el lloc que correspon una de les figures cabdals de la nostra literatura.
 
5)
 
Publicat a VilaWeb dimecres 30 d'octubre del 2013
 
 
Vicent Partal
 
Escola Valenciana ha fet una crida a tots els catalanoparlants perquè ajudem a mantenir aquesta entitat, responsable no únicament de les trobades que han tingut tant èxit, sinó de múltiples iniciatives de suport al català. Tothom és conscient de l'enorme importància d'Escola Valenciana. Per això des de Pep Guardiola a Joel Joan, tot de personalitats també del Principat s'han volgut afegir a aquesta crida perquè els ciutadans de tot el país, i no únicament els valencians, participen en el projecte de microfinançament que Escola Valenciana ha de fer realitat.

La campanya es justifica tota sola. El govern valencià no fa allò que hauria de fer per l'ensenyament en la nostra llengua i a més fa sabotatge a la feina de les entitats que de fet el supleixen, la més important Escola Valenciana. Escola Valenciana és una veritable conselleria d'Ensenyament --i gairebé de cultura i tot!-- a l'ombra. La tasca que fa hauria de ser finançada amb fons públic, però malauradament això no passa. De manera que no queda cap més remei sinó fer servir la trama popular i cívica per a impedir-ne la desaparició.

És cert que darrerament abunden les iniciatives de suport col·lectiu a tot de projectes. Us demanem que doneu suport a VilaWeb o us hem demanat el suport a la vaga de docents de les Illes, per posar-ne dos exemples. Tanmateix, ara la crida d'Escola Valenciana és realment substancial. No tan sols per a la comunitat educativa, sinó per a tota la societat. I no tan sols per al País Valencià, sinó per a tot el territori lingüístic. Perquè la defensa de la llengua no es pot dividir segons les fronteres administratives. És, a Crevillent o al Masnou, a Esporles o a Elna, la llengua de tots. I a tots ens correspon de defensar-la i sostenir els qui la defensen.

(Per cert, com expliquem a la portada, avui fa mig any que el govern català i el govern valencià van anunciar un acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. Però, ja ho saben: 'continuem sense senyal'.)
 
6)
 
 
 
Àlex Gutiérrez
 
 
Dues dones discuteixen per la llengua. Una treballa en un hospital, l'altra és una embarassada de vuit setmanes. La llevadora li parla en català; l'altra no l'entén i li demana que canviï al castellà. S'hi nega: sap que l'embarassada és nascuda a les Illes i creu que l'hi demana més per política que no pas perquè no l'entengui. L'embarassada, deu dies després, perd el nen per un avortament involuntari.
 
El Diario de Mallorca dedicava ahir una pàgina sencera a aquesta història, que escalfa el debat sobre el conflicte lingüístic. En cap moment l'article explicita una relació de causa i efecte entre la discussió al centre de salut i l'avortament posterior, però la juxtaposició dels dos fets ho suggereix inevitablement. També la llarga extensió de la peça (que, sense l'element de l'embaràs frustrat, no hauria passat de carta al director). I, a més, la peça inclou una cita de la dona -que ja havia patit anteriorment una hemorràgia- segons la qual, després d'uns dies sense pèrdues, just aquell dia va començar a tenir-ne altre cop. Per dolorós que sigui el tema, l'acusació subjacent que fa el diari és prou greu perquè sigui una frivolitat presentar-la sense cap aval mèdic.
 
7)
 
Publicat en NÚVOL dijous 24 d'octubre del 2013
 
El 8 de novembre es lliuraran els XXV premis literaris Ciutat d'Alzira (Ribera Alta), uns dels més rellevants del nostre panorama lingüístic. L'Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d'Andorra, n'ha parlat amb un dels coordinadors, Leo Giménez, tècnic del Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià. Però la planificació cultural que els envolta, amb una vintena d'actes, ja ha començat. Giménez exemplifica la talla dels guardons recordant un grapat de noms il·lustres que han distingit o que han format part del jurat i com de llarga i discutida acaba sent la deliberació.
 

“El nombre d'obres que s'hi presenten ja ho diu”. Amb aquest orgull i aquesta seguretat Leo Giménez, tècnic del Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià (SERVAL), demostra que el premis literaris Ciutat d'Alzira són els més importants de les lletres catalanes. I hi afegeix més dades, com la de les 199 obres presentades entre les set categories: infantil, juvenil, poesia, teatre, assaig, divulgació científica i novel·la. I especifica que s'han rebut 38 originals de novel·la i 33 de juvenil. Però a més, no li falten noms per citar entre els guanyadors de les edicions anteriors, que encara fan brillar més els Ciutat d'Alzira: Jordi Sierra i Fabra, Isabel-Clara Simó, Miquel Ferrà, Josep Lozano, Josep Franco, Esperança Camps… Ja ho diu Giménez mateix: “Alguns dels guanyadors són primeres figures en la nostra literatura”. Val a dir que tots els premis junts sumen 65.000 euros, aportats per l'ajuntament, la Mancomunitat de la Ribera Alta, l'editorial Bromera, la fundació Bancaixa, la Universitat de València i la Universitat Espanyola a Distància.

També han inclòs personalitats destacades al jurat. Al primer hi va ser Joan Fuster i en una altra ocasió també era Vázquez-Montalbán. I parlant del jurat, deixa molt clara una cosa: “Ací, la veritat és que no està escrit qui guanyarà. Per a mi, és un premi prou transparent”. No és que Leo Giménez consideri que els altres no ho siguin, però assegura que “hi ha molta discussió, en el jurat” i que acaba “ben tard”, de vegades. A més, que més d'un cop, algun escriptor “s'ha enfadat molt” amb el veredicte.

A més d'això, hi ha un altre factor que els converteix en un referent dels Països Catalans; que “la nòmina de guanyadors està bastant repartida. Pràcticament la meitat, en cas de novel·la, són del nord”, fent referència a Catalunya. Això sí, Giménez fa èmfasi en el fet que mai cap escriptor andorrà s'ha emportat cap distinció alzirenya i els emplaça a participar-hi. En fi, la distribució territorial dels premis d'enguany així com el més intrigant, els noms dels guanyadors, se sabran el 8 de novembre, amb el sopar de gala de lliurament. El tècnic del SERVAL comenta que “gairebé sempre” hi assisteixen unes 800 persones, incloent-hi autoritats i escriptors rellevants tant valencians com catalans o illencs. Això sí, apunta que “ara la crisi ha fet que siguen uns pocs menys, però és un dia important per tota la nostra llengua”. Val a dir, però, que el lliurament dels premis infantil i juvenil és el 31 d'octubre.

PROGRAMACIÓ CULTURAL PARAL·LELA

Mentre no arriben els veredictes, els XXV premis literaris Ciutat d'Alzira es fan esperar amb una programació cultural completa i ben travada fins al 15 de novembre, amb uns vint actes, des de conferències a teatre, passant per viatges culturals. Enguany, gira al voltant de dues temàtiques. D'una banda la literatura clàssica, sota el lema “Els clàssics, una herència de futur”, una temàtica que es va tocar la setmana passada, amb una conferència de Laura Borràs, professora de la Universitat de Barcelona i directora de la Institució de les Lletres Catalanes. L'altre eix de la programació és el 30è aniversari de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, que s'havia de posar sobre la taula amb una conferència amb el primer conseller de cultura de la Generalitat Valenciana i impulsor del text, Ciprià Císcar, i el primer de l'etapa del Partit Popular, Ferran de Villalonga. Aquesta taula rodona, però, s'ha suspès sine die per problemes d'agenda del segon tertulià. Això sí, el tema s'afronta amb una visió crítica sobre el que ha donat de sí. “Ninguna llei de normalització possiblement haja arribat a allò que alguns voldríem…”, opina Giménez. “Caldria aprofitar-la més”, rebla, i puntualitza que “la llei és bona, és ben similar a totes les lleis de normalització que es van fer als vuitanta” però que “la seva aplicació, segurament, hauria d'haver anat més lluny”.

Altres temes que es tocaran en taules rodones de la programació dels premis són Roís de Corella, que enguany l'Acadèmia Valenciana de la Llengua nomenarà escriptor de l'any, o un recital “Estellés versus Espriu”, que aquest coordinador dels guardons aclareix que no és “contra” Espriu.

EL SERVAL

La coordinació dels premis literaris Ciutat d'Alzira recauen, sobretot, a l'editorial Bromera i al Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià, una de les més potents del país. Leo Giménez explica que “Alzira és un poble gran, en un penetració de l'altra llengua molt gran i això fa que ens tinguen que fer servir a fons per a que la nostra reviscole”. Això sí, destaca que la llengua vehicular a l'ajuntament és el valencià, tot i que el castellà també hi és present. Explica que fan campanyes per a petits i grans, que contribueixen en el voluntariat pel valencià i treballen amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua dins la xarxa de 60 oficines locals de promoció del valencià. Tot, sempre amb la complicitat de l'ajuntament d'Alzira.

Podeu escoltar el programa radiofònic d'Estira la llengua, aquí.

8)
 
Publicat a VilaWeb dijous 24 d'octubre del 2013
 
 
9)
 
Publicat a
 
 
 
10)
Jornades de recerca XC
 
 
Estem tancant el programa de les II Jornades “La recerca sociolingüística en l'àmbit de la llengua catalana”. Les primeres Jornades es van celebrar l'any 2011 amb un resultat molt satisfactori <http://blogs.iec.cat/cruscat/jornada/iijornadesxc/jornades-2011/>. Les segones es faran els dies 11 i 12 de desembre d'enguany, a la seu de l'IEC, i aviat hi haurà el programa accessible a la pàgina web <http://blogs.iec.cat/cruscat/jornada/iijornadesxc/>.

Les Jornades són obertes a la presentació de tots els projectes en sociolingüística que s'estan duent a terme, o que han estat tancats molt recentment, a més de les tesis doctorals defensades en els últims dos anys. Si esteu interessats en presentar la vostra recerca poseu-vos en contacte d'immediat amb nosaltres mitjançant l'adreça de correu electrònic: cruscat(arrova)demolinguistica(punt)cat.

Us recordem que, tal com vam fer en la jornada precedent, la persona/es intervinent/s disposaran de 15 minuts estrictes per plantejar els eixos fonamentals de la recerca. No és una presentació de resultats, si no una mostra de les recerques que s'estan duent a terme.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací