InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 878 (dimarts 15/10/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
6) Doraemon i Novita Holmes s’estrenen en català
 
7) Versos de l’Àndalus
 
8) August Bernat Constantí - Policia catalana?
 
9) Curs Tècnica vocal i millora de la fonètica i dicció en català. Nivell avançat (mòdul 1 i mòdul 2)
 
10) Víctor Alexandre - Només per a catalanoparlants
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 104).
 

339. La llengua d’un poble és una obra d’art.

 

Ermengol Passola,

Empresari i activista cultural

 
2)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumenge 8 de setembre del 2013
 
 
 
3)
 
Publicat a
 
 
Isidor Marí
 

Les idees que avança aquest article hauran estat debatudes el 2 d'octubre, i per tant readaptades, en el primer dels seminaris Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur, que han promogut l'Institut d'Estudis Catalans i Òmnium Cultural. Tanmateix, en espera de la síntesi definitiva d'aquest primer debat sobre les qüestions lingüístiques, els lectors ja comparteixen les consideracions que en redactar aquest text podem preveure que s'hi tractaran, perquè de fet sorgeixen de les inquietuds que ja són objecte de comentari, i a vegades de polèmica, en el debat públic sobre el futur de Catalunya.

Les qüestions lingüístiques, indestriables del conjunt de qüestions socials.

Som conscients que els debats sobre el futur ordenament lingüístic d'una Catalunya plenament sobirana estan estretament lligats als temes culturals, educatius, socioeconòmics, jurídics i polítics que es tracten en el conjunt dels seminaris del cicle Qüestions d'estat. Només al final d'aquests debats podrem integrar transversalment les qüestions lingüístiques amb totes les altres expectatives de futur. El futur model lingüístic és indestriable del model de societat que volem construir, i que ja hem començat a construir.

En el camí cap a la plena sobirania, la societat catalana ha de consolidar un ampli consens social sobre la gestió equitativa de la diversitat en general, dins de la qual s'inscriuen el pluralisme cultural i el plurilingüisme en concret. Amb una població tan diversa com l'actual, aquest és un element decisiu, si es vol promoure una identificació clarament majoritària amb un projecte col·lectiu que avanci en la construcció d'una sobirania inclusiva i atractiva per al màxim nombre de ciutadans.

En aquest sentit, el plurilingüisme equitatiu reclama un doble compromís públic: d'una banda, amb la correcció de les desigualtats, i de l'altra, amb l'acomodació de les diferències, dos objectius inseparables. En un context de crisi, si les desigualtats se sobreposen a les diferències culturals o lingüístiques creix el risc de fractura i conflicte social.

És important tenir això en compte d'entrada, perquè la gestió equitativa del plurilingüisme no es pot desvincular d'aquestes qüestions socials, ni tampoc del concepte de ciutadania política que es configuri en una Catalunya sobirana: la nova ciutadania catalana haurà de ser pluralista i compatible amb altres ciutadanies, sense exigir de tothom la identificació nacional amb la catalanitat, ni l'adopció del català com a llengua personal en substitució de les altres llengües d'origen. Cal respectar la llibertat i la gradualitat d'aquests processos d'identificació i la compatibilitat de sentits de pertinença diversos.

Principis universalistes

Partint d'aquests criteris, podem considerar quin és el lloc que correspondria al català i a cadascuna de les llengües presents en la nostra societat –i també el paper de les llengües que semblin més adequades per a les relacions amb el nostre entorn–. I convé fer-ho partint de principis universalistes, com els que exposava la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (Barcelona, 1996): no com la defensa d'un particularisme, sinó com a aplicació en la nostra societat d'un ordenament equitatiu vàlid per a totes les llengües del món.

Ara bé, el fet que a Catalunya s'hi parlin avui prop de tres-centes llengües no implica que totes hagin de tenir la mateixa consideració, com es desprendria de l'absurda afirmació que fan alguns del caràcter individual dels drets lingüístics: com deia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, cada llengua es configura en el marc d'una comunitat i és com a producció social col·lectiva que es fa disponible per a l'ús individual. Per tant, cal combinar dos principis –col·lectiu i personal– que són bàsics en tot ordenament lingüístic equitatiu:

a) En cada societat, les llengües constitutives, anomenades territorials o nacionals (patrimonials, històriques, fundacionals, hereditàries...) –que a Catalunya són el català i l'occità aranès en el seu àmbit, i en un sentit semblant, també la llengua de signes catalana (LSC) per als seus usuaris–, tenen dret a un compromís màxim i inequívoc de les institucions i de tota la societat amb la consecució d'un futur de plenitud –perquè s'han desenvolupat en aquest entorn natural i social i en cap altre lloc del món no poden aspirar al mateix reconeixement–. D'altra banda, Catalunya no pot oblidar tampoc que comparteix el català i l'occità amb altres territoris.

b) Complementàriament, totes les llengües (i totes les capacitats culturals) presents en la societat han de ser assumides i valorades com un capital humà i un recurs social potent, tant per a la convivència interna com per a les relacions interculturals o econòmiques a escala internacional. Les polítiques australianes de diversitat cultural (productive diversity) en aquest sentit són un bon referent. Naturalment, una llengua de tan àmplia i llarga implantació social com és el castellà mereix una consideració específica. I en altres funcions, també cal potenciar algunes llengües de relació internacional –l'anglès, com a llengua franca més estesa, i el francès, com a llengua dels principals mercats exteriors actuals de Catalunya.

El futur ordenament

Així, doncs, un futur ordenament constitucional segurament haurà d'establir explícitament que el català i l'occità aranès (ara anomenades llengües pròpies) són les llengües nacionals –territorials, constitutives– i assignar un rol específic similar a la LSC. Com dèiem, el compromís de les institucions públiques amb la plena projecció i ús social d'aquestes llengües ha de ser inequívoc. El seu ús en les relacions amb els òrgans generals del nou estat (legislatius, executius o judicials) ha d'estar plenament garantit. I el català ha de ser compartit per tothom com a llengua comuna en tots els usos públics –com també l'aranès a l'Aran.

A part d'aquesta consideració de les llengües nacionals o territorials, és lògic que entre les altres llengües el castellà tingui un reconeixement de primer nivell, però de naturalesa personal: cal garantir als ciutadans que el parlen una plena disponibilitat lingüística en les relacions amb els organismes, els serveis públics i l'atenció als clients en tota mena d'establiments. En aquest punt, Catalunya ha de ser més inclusiva amb el castellà que l'Estat espanyol amb el català en els territoris on es parla –sense deixar de reclamar un tracte de reciprocitat en els territoris catalanoparlants d'Espanya, és clar.

S'ha produït darrerament un debat intens –potser massa polaritzat– entorn de l'oficialitat de les llengües, centrat en la disjuntiva de si era necessària o no l'oficialitat o la cooficialitat del castellà. Sigui quina sigui la decisió que finalment s'adopti, cal tenir en compte les implicacions que comporta cadascuna de les opcions: si un reconeixement insatisfactori del castellà pot dificultar la identificació d'una part de la societat amb el procés sobiranista, l'absència de primacia i de suport suficient a les llengües nacionals pot consumar-ne el retrocés social.

Com alguns han apuntat, hi ha ordenaments constitucionals que no adopten el concepte d'oficialitat lingüística, i una Catalunya sobirana en podria prescindir. No es pot oblidar, però, que partim d'una situació de doble oficialitat, que desenvolupa l'actual llei de política lingüística del 1998. La transició del règim actual a un ordenament futur –sobretot si prescindeix de la noció de llengües oficials– mereix una atenció específica i una explicació que clarifiqui aquesta reformulació.

I si es considerés adequat adoptar el concepte de llengües oficials o cooficials, caldria mantenir una clara distinció entre l'oficialitat de les llengües nacionals de base territorial i l'oficialitat o cooficialitat de base personal.

A més, hi ha precedents històrics de les conseqüències sociolingüístiques que ha tingut l'accés a la sobirania: en algunes ocasions, la consecució de la independència ha fet creure als dirigents de la societat que havien esdevingut innecessàries les mesures de suport i promoció de la llengua nacional enfront de les llengües prèviament dominants (com és el cas de la llengua de la metròpoli en els processos de descolonització). Això ha comportat paradoxalment un retrocés social de la llengua nacional del nou estat independent, precisament quan el seu estatus jurídic era aparentment més sòlid.

Aquest és un risc que cal tenir ben present, no tan sols si s'assignés un estatus especial d'oficialitat o cooficialitat a la llengua castellana, sinó en qualsevol de les configuracions del règim lingüístic de la Catalunya sobirana: la influència del castellà en l'àmbit comunicatiu i cultural, en les relacions socioeconòmiques i en les interaccions socials continuaria essent molt intensa. Caldrà vetllar, per tant, per l'enfortiment del català –i de l'occità aranès en el seu àmbit– a fi de contrarestar l'hegemonia social del castellà.

Un règim general i sectorial

La formulació constitucional d'aquest ordenament haurà de ser necessàriament breu, remetent a alguna llei de rang especial el desenvolupament del règim lingüístic en els diferents àmbits d'ús, oficial i públic –també en les comunicacions públiques de les empreses i els professionals.

En la regulació legal més detallada dels usos públics de les llengües, altres idiomes internacionals –entre els de la UE, sobretot l'anglès– o de forta implantació local a causa de migracions recents també poden ser objecte de mesures específiques d'acomodació lingüística, que en facilitin l'ús en determinades funcions públiques.

El tractament de les llengües en el sistema educatiu mereix una consideració més específica i extensa, però sempre sobre la base del model de conjunció i del principi universal que la llengua vehicular habitual ha de ser la pròpia del territori, a fi que el seu coneixement sigui complet al final de l'etapa obligatòria. I l'ús de totes les llengües vehiculars s'ha de basar en els principis de l'aprenentatge integrat de continguts i llengua (Aicle), vetllant perquè la seva presència relativa en el projecte educatiu de cada centre es guiï per criteris de reequilibri respecte a la presència deficitària de la llengua territorial (català o occità) en l'entorn familiar i socioinstitucional respectiu.

Altres àmbits mereixeran atencions específiques: promoure que el plurilingüisme de les empreses sigui inseparable de la disponibilitat lingüística general del català –i l'occità a l'Aran–; impulsar el desplegament de l'enginyeria lingüística perquè el català es consolidi en el món digital; reforçar l'acolliment lingüístic en el marc d'una política intercultural de gran abast; garantir l'ús normal del català en l'oferta cultural i comunicativa (com preveu l'article 6 de la Convenció de la Unesco per a la promoció i la preservació de la diversitat de les expressions culturals)... Sense oblidar, com ja hem dit, la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana i occitana, la construcció d'un espai comunicatiu sense obstacles antidemocràtics, o la consecució d'un estatus igualitari en els organismes internacionals –sobretot la Unió Europea i el sistema de les Nacions Unides.

Referents de plurilingüisme

Catalunya pot ser –i ha de ser– un estat europeu que es distingeixi per l'alta capacitat de gestionar de manera especialment equitativa la diversitat lingüística, al mateix temps que assegura un futur de plenitud a les seves llengües històriques nacionals: el català i l'occità aranès.

ISIDOR MARÍ
President de la secció filològica de l'IEC
Professor i sociolingüista amb un llarg currículum professional i personal al servei de l'ensenyament del català i de la planificació lingüística. Marí (Eivissa, 1949) és membre de la secció filològica de l'IEC des del 1989. Des de l'any 2010, n'ocupa la presidència.
 
 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 7 d'octubre del 2013

D'Elx a Nova Gal·les del Sud passant per la Provença

“Els països del tallamar” és la primera novel·la de Joan Carles Martí Casanova, en què conta la història de la seua família a través del temps

Un llibre sorprenent, realista i alhora fantàstic que en la primera setmana de vendes s'ha col·locat tercer en les llistes dels més venuts a les Illes Balears

 
 
5)

La novel·la de Joan Carles Martí es presentà al poble d'Elx

El professor Vicent Josep Pérez i Navarro va fer a Elx el 3 d'octubre una presentació ben sentida

 
6)
 
Doraemon i Novita Holmes s’estrenen en català
 
Si en feu difusió, podeu aconseguir un MiniDoraemon
 
El dia 31 d’octubre arriba a les pantalles catalanes Doraemon i Nobita Holmes al misteriós Museu del Futur en català! Una gran pel·lícula en què Nobita i els seus amics intentaran recuperar el cascavell que el malvat Deluxe ha robat a Doraemon. Podeu aconseguir un MiniDoraemon si en feu difusió compartint a les xarxes socials els elements que trobareu a la pàgina següent:
 
http://www.gencat.cat/llengua/2013_doraemon/
 
 
Doraemon i Nobita Holmes al misteriós Museu del Futur ha estat doblada al català amb el suport del Departament de Cultura.
 
 
 
7)
Versos de l’Àndalus
 
L’Aula de Poesia del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, el Col·legi Major Rector Peset i Adesiara editorial us conviden a l’acte "Versos de l’Àndalus", presentat per Begonya Pozo, a càrrec de Carme Barceló i Margarida Castells, durant el qual es llegirà una selecció de poemes del llibre Perles de la nit. Poetes andalusines. La veu, en àrab i en català, la posaran Souad El Hadri i Encarna Sant-Celoni, i la música, Pablo Ramos.
 
El divendres 18 d’octubre, a les 19.00 h, ens farà molt de goig comptar amb la vostra presència a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset, plaça del Forn de Sant Nicolau, 4, de València.
 
8)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/682415-policia-catalana.html
 
Policia catalana?
 
August Bernat Constantí
 
Per a molts catalans la llengua espanyola ha estat, des de fa 300 anys, una llengua d'imposició i, per tant, d'agressió. És aquesta la llengua emprada per les forces de seguretat de l'Estat i encara ara, en la pseudodemocràcia espanyola que suportem, tenim problemes si ens hi adrecem en català. No és aquest l'únic àmbit en el qual podem tenir problemes si no parlem en espanyol. Aquesta imposició secular genera rebuig vers una llengua que en principi ens hauria de ser germana. La imposició ha fet que molts catalans, quan sentim parlar en espanyol, ja ens posem en guàrdia, no ens hi sentim còmodes.

Fa pocs dies, sortint d'una reunió, vaig passar per davant del Palau de la Generalitat: hi havia un desplegament de furgonetes i mossos d'esquadra que, amb una activitat quasi febril, disposaven tanques al davant de l'edifici, talment com si d'un moment a l'altre esperessin la irrupció de l'exèrcit de Pancho Villa. Com que en aquell espai les manifestacions hi sovintegen, no em van estranyar gaire els preparatius, el que sí que em va sorprendre i molt negativament va ser constatar que els mossos, els que suposem que són la nostra policia nacional, entre ells parlessin en espanyol. Vaig sentir-me decebut, desprotegit i estafat. El sol fet que l'esbombada “policia autonòmica” parli en espanyol, exactament igual que han anat fent les forces de repressió espanyoles, ja és una agressió i una burla a la ciutadania catalana, genera desconfiança i és inevitable establir comparacions.

Penso que els seus comandaments estan evitant entrar en aquest tema, tot i que no els deu ser desconegut, però ho haurien de fer, i aviat, perquè això malmet la imatge del cos.

 
9)
 
Curs Tècnica vocal i millora de la fonètica i dicció en català. Nivell avançat (mòdul 1 i mòdul 2)


La Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, a través del Servei de Normalització Lingüística, en col·laboració amb el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) i l’Associació d’Actors i d’Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB), organitza el curs de formació específica 'Tècnica vocal i millora de la fonètica i dicció en català. Nivell avançat (mòdul 1 i mòdul 2)'.

Aquest curs semipresencial i gratuït s’adreça, bàsicament, a professionals dels mitjans de comunicació i a actors i actrius professionals (tant els que estan en actiu com els que no hi estan). Té una durada de 50 hores, distribuïdes en dos mòduls de 25 hores, de les quals només 38 són presencials (19 per mòdul). La resta es distribuiran en activitats que els alumnes hauran de fer a casa i dues proves d’avaluació finals (una per mòdul).

El primer mòdul s’impartirà del 4 al 15 de novembre i el segon, del 18 al 29 del mateix mes. El termini de matrícula és del 14 al 22 d’octubre (ambdós inclosos).

Aquesta oferta formativa pretén ampliar i treballar els coneixements d’ús de la veu i perfeccionar l’execució dels fonemes de la llengua catalana per poder fer una emissió eficient i eficaç, professional i diferenciada de qualsevol altre parlant no especialitzat en la transmissió oral d’informació.

Més informació

Secció de Dinamització
Servei de Normalització Lingüística
Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 593/595/597
http://www.conselldemallorca.cat
 
 
 
10)
 
Publicat en Racó català dijous 3 d'octubre del 2013
http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1932&Itemid=63
 
Només per a catalanoparlants
 
Víctor Alexandre
 
 
De llibres per a l'aprenentatge de l'anglès n'hi ha molts, moltíssims. Però un manual d'anglès complet pensat exclusivament per a catalanoparlants com el que ha publicat Lou Hevly és tot un regal, perquè les preguntes que es fa un català, en estudiar aquella llengua, sovint no tenen res a veure amb les que es puguin fer un espanyol, un alemany, un danès o un japonès. Cada llengua té la seva lògica i és natural que les persones d'altres orígens que la volen aprendre els costi d'entendre determinades discordances. El llibre de què parlo es diu "Anglès fàcil. Anglès essencial per a catalanoparlants" (Manual d'autoaprenentatge, nivell bàsic) i suposa una innovació metodològica absoluta, tant pel que acabem de dir com pel fet que aprofita les múltiples connexions entre la llengua catalana i l'anglesa a fi de simplificar el coneixement de la segona.

Potser l'únic retret a fer-li és que no adverteixi que ha optat per l'anglès nord-americà, en lloc de l'anglès britànic. No dic pas que això sigui negatiu -que no ho és-, però hauria estat bé d'advertir-ho. Ho veiem en aquest parell d'exemples:

"Es deuen haver perdut" (They must have gotten lost)
"Em puc emprovar aquests pantalons? (Can I try on these pants?)
En anglès britànic seria: "They must have got lost" i "Can I try on these trousers?"

Aquestes són les reflexions que l'autor, Lou Hevly, es fa en les pàgines del llibre: "S'ensenya l'anglès sense establir comparacions amb la llengua materna perquè és el mètode més eficaç, o potser més aviat perquè és el mètode que proporciona més avantatges als qui publiquen els llibres, formen els professors i gestionen les acadèmies privades?"

Fem-ne un petit tast:

"Quan en català parlem en família i ens referim a un altre membre d'aquesta, fem servir l'article davant del nom: 'el pare', 'la mare', etc.; exemples: 'Has parlat amb el pare?' o 'Acabo de veure la mare'. En anglès, en aquests casos l'article no es tradueix i, a més, s'escriu el nom amb majúscula inicial: 'Have you spoken with Father?, 'I've just seen Mother.'"

"El català fa servir el plural de la forma masculina per a referir-se a parelles o a grups parentals; així el pare i la mare s'anomenen 'pares', el germà i la germana s'anomenen 'germans', etc. En canvi, en anglès, 'els pares' s'anomenen 'parents' (no pas 'fathers', que només es refereix a un grup d'homes), els avis s'anomenen 'grandparents', els germans s'anomenen 'brothers and sisters' (o, en anglès més formal, siblings), etc."

"L'adverbi 'eventually' és un fals amic, ja que no vol dir mai 'eventualment'. 'Eventually' = al final (després de molt de temps). Exemple. 'Al final va admetre que jo tenia raó' (He eventually admitted I was right)."

"A diferència del català, l'anglès no pot fer servir noms personals com a complement de la locució 'there be'; exemple: 'Qui hi ha a la cuina?' - 'Hi ha la teva mare'. 'Who is in the kitchen?' - 'Your mother is there'. No hem de dir: 'There is your mother.'"

En definitiva, som davant d'un llibre molt útil per a professors d'anglès catalanoparlants de l'escola pública o d'escoles d'idiomes i estudiants de diferents graus i també per a persones que, mancades de temps o de recursos econòmics, s'estimen més aprendre l'anglès pel seu compte i al seu ritme. Per això el llibre inclou exercicis al final de cada secció i el seu corresponent solucionari. El millor, tanmateix, com dic, és que el lector té la sensació que s'adrecen exactament a ell, com a catalanoparlant, i que li resolen tots els dubtes que li genera l'adaptació a una altra manera de veure i d'explicar el món.
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací