InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 876 (dijous 10/10/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Esmolem les eines
 
3) J. Leonardo Giménez - Seguirem aüssant el que calga
 
4) Màrius Serra - Tenir piulots?
 
5) Quim Torra - La batalla per la llengua
 
6) Manuel Cuyàs - Català balear
 
7) Josep Miquel Bausset - De l'ICE a l'english helper
 
8) Jaume Corbera - El verd és esperança
 
9) Xevi Xirgo Teixidor - Avui, les Illes; demà, nosaltres
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 103).
 

337. Les dones que sortim en aquesta fotografia no hem nascut aquí i algunes tenim fills que van a l'escola. Estudiem català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per nosaltres mateixes… Cadascuna té les seves raons, però el motiu més important per aprendre català són els nostres fills, perquè ells tenen tota a una vida per endavant i segur que això els ajudarà.

 

Parwinder, Sukhjinder i Panjeet

Campanya “Si us plau, parla'm en català!”

 

2)
 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 21 de setembre del 2013
http://blogspersonals.ara.cat/anysdaprenentatge/2013/09/21/esmolem-les-eines/
 
 
Joan Tudela
 
(Publicat al diari Avui el 7 de novembre del 2006)
 

Al nou Parlament hi haurà tres diputats que militen de forma clara i cridanera contra el català. Entre 135 escons, pot semblar poc. Però, ben mirat, és molt. Perquè passarà una mica com passa amb l'extrema dreta en alguns parlaments europeus: que no té cap poder, però sí una notable influència a l'hora de determinar l'agenda política i el discurs públic.

Algunes veus, des del catalanisme lingüístic, amb més bona voluntat que encert, fa anys que diuen: el nostre mal no vol soroll. N'hi ha que han arribat a l'extrem de propugnar que la qüestió lingüística quedi fora de l'agenda política i cultural. Jo mai no hi he estat d'acord. Jo penso justament el contrari. Penso que com més important és un tema, més hi ha de ser, a l'agenda pública.

Ara el panorama ha canviat. El soroll el tenim garantit. Des del catalanisme lingüístic, hem d'esforçar-nos a marcar la nostra pròpia agenda pública. Està comprovat científicament que l'agenda o la marques tu o te la marquen els teus enemics. Espero que, a partir d'ara, ningú, des del catalanisme lingüístic, ja no dirà que el que cal és actuar a favor del català, però sense cap altaveu. És clar que l'acció idiomàtica continua sent el més important, però el discurs públic que fonamenta la necessitat de lluitar a favor de la plenitud del català és igualment imprescindible. Ara més que mai. Ens cal un rearmament ideològic del catalanisme lingüístic i una ampliació dels nostres altaveus. En definitiva (i perquè no diguin que som monolingües) “no hay mal que por bien no venga”. O sigui, ara és hora, segadors, ara és hora d'estar alerta: esmolem ben bé les eines (dialèctiques).

En el fons, la normalització lingüística és una qüestió política. I una política sense discurs deixa de ser política. Per tant, si volem avançar cap a la plenitud del català, el discurs lingüístic és imprescindible. Sempre.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 31 de maig del 2013
 
Seguirem aüssant el que calga
 
J. Leonardo Giménez
 
Un estudiant, nebot d'un amic meu, em pregunta si el verb “aüssar” és correcte o no. Resulta que una professora li'l va tatxar, a mitjan curs passat, en una redacció, però amb una ratlla tan llarga que el xicot no tenia clar on hi havia la falta, perquè el “tatxó” comprenia la frase “Li aüssà la falda i li féu un pessic en una galta”. El xaval, burleta i sorneguer com és, preguntà a la mestra a on tenia la falta, i si era de tipus moral per l'alçada de la falda o per no especificar quina galta, si de la cara o del cul. La mestra s'ho prengué amb l'humor que corresponia, i li respongué que no calia concretar això de les galtes, que ja s'entenia, encara que en un registre formal haguera sigut millor posar “natja”, però li va aclarir que l'errada era per la utilització del verb “aüssar”, que, segons ella, devota del model “selecte”, era un dialectalisme impropi d'un model culte, com calia que fóra el de la redacció manada. Li dic, al xicon, que si del que es tracta és d'aprovar un examen, segons qui siga l'examinador o examinadora, que no pose “aüssar”, però si el que es vol és escriure en valencià, sense connotacions “selectes” ni autorepressores, naturalment que el pot gastar. Ens hem passat la vida aüssant-nos els pantalons, els calcetins i les calces, els xiquets per damunt del muscle, els mocs quan érem menuts, etc. i etc., i no deixarem de fer-ho ni d'escriure-ho, encara que als sabuts i a les sabudes els parega cosa de poca finor “acadèmica”. Per això, Francesc Ferrer Pastor, sempre poant en el valencià viu, incorporà eixe verb en els seus diccionaris, com ho fa Eugeni S. Reig en l'excel·lent Valencià en perill d'extinció, amb exemples molt naturals i il·lustratius com “Aüssa la persiana que entre la gràcia del Nostre Senyor”, “En lloc d'aüssar-te els pantalons, aüssat els calcetins”, “És que si no l'aüsses, el pobret no vorà res”. Com també ho fa el diccionari de la RACV. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la seua funció de posar en valor el valencià viu i real, arreplega el ver “aüssar” en el DOPV i esperem que també l'incorpore a l'esperat DNV. Per tant, seguim aüssant allò que calga, però sense molestar a ningú.
 
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 27 de setembre del 2013
 
 
Motacions
 
Tenir piulots?
 
per Màrius Serra
 
A Maçanet de la Selva (“poble de rics, de rocs i de rucs”, em diuen els locals amb ironia) descobreixo una expressió que no havia sentit mai: tenir piulots. La gent gran em diu que tens piulots quan a l'hivern fa un fred tan intens que et glaça les extremitats. Sembla una expressió d'una època menys comfortable que l'actual, sense calefaccions ni finestres de doble vidre. Els maçanetencs l'associen a un gest ben precís que em crida l'atenció. Ajunten els dits amb els capcirons enlaire i agiten les mans com si fossin italians empipats. En sentir-los queixar-se del fred recordo l'àvia Paula que em parlava de penellons, els mateixos que Serrat va contraposar als panallets en una celebrada cançó. La tumefacció dels penellons podia sortir a les mans, als peus o a les orelles. Penelló prové del llatí pernio (congelació del peu) i surt als diccionaris generals, tot i que no pas en totes les variants: perelló, pelleró, pirilló, prilló, prinyó, prunyó... L'Alcover-Moll, que situa els piulots al Vallespir, la Cerdanya, l'Empordà i les Guilleries, reprodueix una cita de Ruyra en la qual el narrador escriu sobre “el temps dels piulots”. Coromines, a banda de remetre a Ruyra, n'estén l'ús a la vegueria de Lleida i aventura que l'origen etimològic és el verb piular. Ho considera “una metàfora acústica i tàctil per l'agudesa lancinant dels piulots, sigui perquè fan piular de dolor (o una mica de totes dues coses)”. A mi em fa pensar en les fiblades de les piules quan, alguna revetlla de sant Joan, m'havien esclatat als dits. És clar que per sant Joan més aviat teníem fogots.
 
5)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dijous 26 de setembre del 2009
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/09/la_batalla_per_la_llengua_96152.php
 
 
Quim Torra
 
"Saben molt bé que és a través de la llengua que els catalans som, i que només a través de la llengua els catalans vam arribar a ser un poble normal i civilitzat"
 
La batalla per la llengua té lloc als baluards de València i les Illes, però tots som a les muralles. No és endebades . La nostra pàtria és la nostra llengua i allà on la llengua és ferida, tots en som les víctimes. Per això questa batalla ens concerneix a tots, cal que hi siguem tots, perquè o la guanyem tots o la perdem tots.
Sabem molt bé les terribles conseqüències de mutilar l'ànima de la nació: la reducció al folklore, a la farsa grotesca del dialectisme bord, a la pèrdua de la identitat que ens fa poble. El provincialisme té la diana posada al bell mig de l'ensenyament del català i l'atac és amb tota la capacitat destructiva d'un Estat mobilitzat en tots els fronts per a assetjar tot allò que li és diferent i aliè a la seva tradició jacobita i ‘messetària'.

Saben molt bé que és a través de la llengua que els catalans som, i que només a través de la llengua els catalans vam arribar a ser un poble normal i civilitzat, tant modern com qualsevol altre, en aquella república de les lletres -deixat enrere l'esclat enlluernador del modernisme i l'ordre ponderat del noucentisme-, de Josep Pla, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra o Just Cabot. O és que alguna altra vegada havíem arribat tan lluny? Gràcies a què? A la llengua.

Havia costat Déu i ajuda arribar fins allà. Després de la desfeta de 1714, res no va quedar dempeus, tampoc la llengua. Va caldre “re-néixer”, adonar-se que parlàvem una llengua apta per a l'estudi i la literatura!. I encara va caldre imaginar-se un idioma nou, dibuixar-lo, sentir-lo, tornar a fer-nos-el nostre, fer-ne milers d'esborranys a llapis, esborrar-los, discutir-los, cedir —sovint—, per acabar dibuixant amb carbonet cada mot, cada frase, lligats per sempre més a una geografia, a una terra i a una llum. Gràcies a Pompeu Fabra s'obria la porta a la modernitat per la via de la normalitat. Estrenàvem una llengua i la seves possibilitats van fer el miracle. Verdaguer n'havia salvat l'ànima; Fabra en salvava el cos. Ja no miraríem mai més a Madrid sinó a París, Londres o Berlín. El món sencer era nostre, perquè nosaltres ja podíem escriure sobre el món sencer. I la porta que vam saber obrir ens va permetre abocar-nos al cosmopolitisme autèntic, el que sap d'on ve,i tocar el futur amb la punta dels dits.

La setmana passada els parlava dels cosmopolites fòssils, hòrrids provincialistes que representen exactament el contrari d'aquella generació. Jo no vull renunciar al cosmopolitisme, ni a la paraula “ciutadà”, però només podrem recuperar-les si la llengua catalana venç la batalla.

A les Illes i a València ens ho juguem tot. Poques vegades com aquests dies els pobles de la nació catalana no ens sentim tan propers, tan íntimament lligats pel mateix objectiu. “La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble” va dir Àngel Guimerà. Prou espolis. Prou!
 
6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/680290-catala-balear.html
 
Català balear
 
Manuel Cuyàs
 

Hem de fer costat als mestres, pares i alumnes de les Balears que s'oposen a la llei d'ensenyament pensada per fer del català una llengua de tercera, per darrere del castellà i de l'anglès, i en definitiva aniquilar-la. Si pogués m'uniria a les manifestacions uniformades de verd i diumenge assistiria amb la samarreta preceptiva a la concentració que es prepara a Palma i altres ciutats. Hi aniran la meva germana i el meu cunyat, que són d'allí i que quan es tracta de defensar el català valen per quatre i van a totes.

El president balear Bauzà és una mala persona i també un ésser que viu als núvols. Ha fet aquesta llei, que rep el nom de TIL, calculant que ningú entre els ciutadans s'hi podria oposar: com hi podria algú estar en contra si reforça l'anglès, llengua de present i de futur, la moneda corrent avui al món en el camp de les comunicacions, el sistema sonor de molts dels turistes que recalen a l'arxipèlag? El TIL hauria pogut optar per l'alemany, majoritari entre els estiuejants de Mallorca, però llavors hauria semblat massa utilitarista i s'ha de dissimular.

El que passa és que el mandatari no tracta amb taral·lirots sinó amb gent formada, com per definició són els mestres, i d'una hora lluny se li ha vist el llautó: reforça l'anglès perquè el català quedi atrapat. És una estratègia: primer València, després Aragó amb la Lapao i ara Balears amb el TIL. Que el català se'l confitin a Catalunya, si tant els agrada, i ja hi actuarem en contra així que en tinguem l'ocasió. I volen que ens quedem.

Bauzà veia venir que la seva TIL seria contestada per alguns docents, i en això demostra estar al cas, però es pensava que seria cosa de quatre dies i quatre caps calents, i en això es veu que no entén res. Classes buides, carrers plens i amb “el TIL per la culata”, com deia algú en el diari Balears.

La llei ha estat finalment aprovada perquè Bauzà i els seus tenen de les majories absolutes una idea pintoresca, per no dir totalitària. Es pensen que amb la majoria a la mà ja no cal dialogar ni pactar ni fer cas de ningú: ni dels mestres. Va dir Bauzà, i aquí ens va acabar els quartos i ens va oferir l'exacta mesura de la seva talla: “Quan els mestres vegin reduïda la nòmina, cediran.” No la raó, no la pedagogia: el pacte de la fam. Diumenge, a la manifestació, si no en cos, en ànima.

 
7)
 
Publicat en el diari digital LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dilluns 30 de setembre del 2013
http://blogs.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/1653/de-lice-a-lenglish-helper
 
De l'ICE a l'english helper
 
Josep Miquel Bausset
 
Tots sabem que no es pot començar la casa pel terrat: Abans, com és lògic, s'han de fer uns bons fonaments, que puguen aguantar l'edifici!

Aquesta dita em recorda l'invent de la Conselleria d'Educació, que a principi del curs passat buscava 329 mestres d'anglès (que en realitat van ser assistents mileuristes!) per posar en marxa el decret de plurilingüisme. D'aquesta manera, la Conselleria va crear la figura de l'english helper o assistents d'anglès, davant l'absència de docents en educació infantil. De fet, la Conselleria es va vore obligada a crear aquesta nova figura, degut a que el 85% dels mestres desconeixen l'anglès.

Ara hem sabut que la Inspecció de Treball ha considerat irregular la contractació dels english helper com a becaris, ja que aquesta és una figura inexistent en l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic.

El decret de plurilingüisme, rebutjat per l'Escola Valenciana pel fet d'acabar amb les línies en valencià, vol introduir l'anglès com a llengua vehicular. Però ¿com és que volen introduir eixe decret, sense tindre preparats els mestres d'anglès?

Tot aquest embolic que es va produir a l'inici del curs passat, m'ha fet recordar la meritòria tasca dels professors Manuel Sanchis Guarner i Josep Iborra, que des de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València, van posar en marxa els Cursos de Lingüística Valenciana i la seua didàctica. Aquest ambiciós programa, que començà el 1974, va fer possible formar milers de mestres i de professors de les Escoles de Magisteri, per tal de poder fer classes de valencià. Gràcies a la tenacitat, a l'enginy i al treball dels professors Sanchis Guarner i Iborra, els nostres mestres van estar ben preparats, per poder introduir la nostra llengua a les escoles. Com m'ha dit l'amic Jesús Huguet, que va ser coordinador dels cursos a la Ribera, la Costera i la Canal de Navarrés, més de 3000 valencians trobaren faena a Catalunya i Balears, ja que en aquests territoris no havia professorat preparat.

No va ser la improvisació, com ha fet la Conselleria amb els english helper, sinó la previsió, allò que va moure els professors Sanchis Guarner i Iborra, a preparar els mestres per fer classes en valencià.

L'ICE va fer una bona casa, però començant per posar uns bons fonaments. La Conselleria, pel contrari, vol construir una casa començant pel terrat! ¿No seria més lògic formar els mestres i després introduir l'anglès a les escoles i no aplicar un decret, quan de fet no tenen mestres preparats?
I mentrestant, el valencià a les escoles (amb bons mestres!!) va quedant marginat per un decret que no afavoreix la nostra llengua!

Algú s'imagina a París, la introducció de l'anglès en detriment del francès? O a Madrid, la introducció de l'anglès, per marginar el castellà? Per què al nostre País, sempre ix perdent el valencià? A l'escola, a l'Església a l'Administració...?

A la Generalitat, des del Molt Honorable President als consellers, ens diuen que amb la introducció del decret de plurilingüisme, “a valencianos no nos gana nadie”. Però la realitat és una altra: oficines de promoció del valencià a l'estranger en perill, supressió dels cursos presencials de valencià organitzats per l'AVL a l'Argentina i l'Uruguai, debilitació o supressió d'algunes oficines municipals de protecció del valencià, l'Ajuntament de València atorgant més puntuació a idiomes comunitaris que al valencià....Fins i tot el president de l'AVL va demanar als ajuntaments un “esforç”, per garantir la continuïtat de les oficines de promoció lingüística, ja que cada tancament és “un atac al valencià”!

I per si faltava poc, la Generalitat ja se li han “escapat” 100000 euros, després de perdre 33 judicis, per no reconèixer Filologia Catalana! En temps de crisi, eixos diners qui els pagarà? El Conseller d'Educació que, tossudament, sense acatar les sentències dels tribunals posava els recursos?
Quina diferència tan gran entre la intel·ligència i el treball dels professors Sanchis Guarner i Iborra a favor de la nostra llengua i una conselleria d'Educació que margina el valencià, tot i que diguen que “a valencianos no nos gana nadie”!!
 
8)
 
Publicat en indirecte.cat dissabte 5 d'octubre del 2013
http://in.directe.cat/jaume-corbera/blog/10836/el-verd-es-esperanca
 
El verd és esperança
 
Jaume Corbera
 
Mirar pacientment qualsevol d'aquests vídeos de les manifestacions que s'han fet a les Balears, les de diumenge passat (29 de setembre de 2013), a favor d'un ensenyament de qualitat i en català, és emocionant i il·lusionant. Emocionant, perquè t'altera els sentiments veure la quantitat grandiosa de gent que ha tengut la voluntat de moure's, de sortir al carrer, per a expressar la seva solidaritat amb els ensenyants que han estat capaços de renunciar a la seva comoditat rutinària i al seu sou de tants de dies (fins ara són 3 setmanes de vaga), com a mitjà de reclamació de la retirada del TIL aberrant, aberrant per al país com a tal, aberrant per als mestres i aberrant per als alumnes. I il·lusionant perquè si us hi fixau veureu que la majoria dels manifestants que desfilen, rient, cridant i cantant, vestits de verd i, qualcuns, amb pancartes, són joves; són pares joves, acompanyats dels seus infants, o simplement són gent jove; són joves que es neguen a consentir que el seu futur i el futur dels seus fills depengui de decisions irracionals dels fanàtics i psicòpates, obsessionats només en l'exterminació del català, que per desgràcia ens comanden actualment; aquests que es presentaren a les eleccions prometent que farien que tot anàs millor i de moment només han aconseguit que tot vagi pitjor, fins i tot allò que anava bé, com l'ensenyament. La llarguíssima processó verda de Palma de l'altre dia, i les més modestes (per la relació de població) de Maó, d'Eivissa i de Formentera, varen ser una demostració de dignitat de la població de les Illes Balears, que no consentirà a contemplar passivament com els hereus de Franco, els que homenatgen la División Azul i munten fires d'eines de guerra i símbols nazis i feixistes, acabin l'obra de destrucció del nostre patrimoni lingüístico-cultural que no va poder complir directament el dictador beato. Però a més a més de tot això, aquestes manifestacions varen ser un extraordinari homenatge a la feina i la postura dels nostres docents, gràcies als quals tanta i tanta de gent arribada de fora, parlant llengües molt diverses, s'ha integrat a la nostra comunitat i s'ha convertit en uns illencs més, ha adoptat la nostra cultura com a pròpia i s'expressa en la nostra llengua. Els mestres (en sentit ample) són els vertaders herois de la nostra història més recent, i amb el sacrifici actual ho demostren de sobres; en lloc de moure's per interessos mesquins de profit personal, es mouen pels interessos generals de la població i del país a què serveixen, amb molt poques exepcions (això sí, qualcuna de sonada, com el factòtum de la conselleria d'educació (?), Herr Estarellas). Tot aquest moviment pot ser que en un primer moment ens dugui decepció, si de tot d'una no s'aconsegueix l'objectiu principal, aturar el TIL, però a la llarga en veurem el fruit, perquè l'empenta que la societat balear ha agafat ja no l'atura ni el feixisme més cruel representat pels qui ara embruten les institucions. El verd és el color de l'esperança i aquesta revolució té com a símbol el verd. I l'esperança d'un canvi pròxim que esborri del nostre paisatge tota aquesta xusma ens omple ara d'il·lusió i ens encoratja a continuar la lluita. Gràcies, mestres, docents, professors, perquè ens heu mostrat què és ser dignes i quin ha de ser el camí que hem de seguir per a espolsar-nos tota la immundícia que ens ha ofegat tants d'anys. CONTINUAU LA LLUITA, QUE NO ESTAU TOTS SOLS!
 
9)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/682492-avui-les-illes-dema-nosaltres.html
 
Avui, les Illes; demà, nosaltres
 
Xevi Xirgo Teixidor

Podríem cometre l'error de pensar que això que Bauzá està fent a les Illes amb el català ens agafa una mica lluny i que per tant no cal que ens hi encaparrem massa. No s'ho pensin. El que està fent el govern balear amb el català també és un atac al moll de l'os de la nostra societat i ens hi hem d'implicar. Un atac d'aquestes característiques a la llengua no ens el podem prendre a la lleugera. Perquè la llengua és l'espina dorsal d'una societat i l'element a partir del qual s'hi vehiculen moltes altres coses, i per això hem de negar-nos a posar en pràctica qualsevol bestiesa que ens proposin en aquest terreny, com ho han fet Mas i Rigau amb tot allò que té a veure amb la sentència del TC sobre l'Estatut i que afecta la immersió lingüística a Catalunya. Ferms. Bauzá és un animal; i el ministre Wert encara ho és més. I en aquesta mena de cursa que estan fent a veure qui ens maltracta més han comès un gran error: han menystingut la capacitat de mobilització no només dels mestres sinó també la dels pares i de tota la societat en general. I nosaltres no podem fer veure que no passa res. A Wert i a Bauzá en realitat no els importa ni l'anglès ni el castellà; el que realment els uneix és la seva ignorància i el menyspreu cap a la nostra cultura i la nostra llengua. I si ara són les Illes el curs vinent serà l'aplicació de la llei Wert a Catalunya. En plena efervescència per tot allò que significa el 2014, Wert no només continua entestat a defensar l'“espanyolització” dels alumnes catalans sinó que ara, a més a més, ho fa aliant-se amb UPyD. Faria bé la comunitat educativa d'aquí de començar a pensar com ens hi posarem. Perquè arribarà.

 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - moret
 
2) Eugeni S. Reig - moro
 
3) Antoni Llull Martí - Termes musicals internacionals
 
4) Albert Pla Nualart - La importància d'un 'jo'
 
5) Josep Daniel Climent - Vicent Andrés Estellés a les Festes Populars de Sant Marcel·lí
 
6) Bernat Joan i Marí - Setge a la llengua: desconnectar els Països Catalans
 
7) Joaquim Arenas i Sampera - El català de l'Alguer, més de vint anys a l'escola
 
8) Paco Cerdà - Pel desembre, gelades, nevades i sopes escaldades
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací