331. El català té una
sonoritat que enganxa.
Remigi Palmero
Pioner del pop-rock a
Declaració sobre la marginació del
català
Atesa la seva importància, Llengua Nacional s'adhereix a la declaració que reproduïm tot seguit.
Davant les iniciatives que recentment han adoptat el govern espanyol i els governs autonòmics de la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Aragó sobre l'ús, l'ensenyament i la denominació de la llengua catalana, la Junta de Govern de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) denuncia:
1. La planificació i aplicació d'unes mesures legislatives, en particular a les Balears i el País Valencià, que, invocant sovint com a pretext l'aprenentatge de llengües estrangeres, tenen com a objectiu marginar encara més la llengua catalana en tots els àmbits d'ús, particularment en l'educatiu.
2. La inacceptable denominació que aplica a la llengua catalana la Llei de llengües d'Aragó recentment aprovada per les Corts autonòmiques, que recorre al circumloqui “llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental” (popularitzat a través de l'acrònim LAPAO) per a designar el català de la Franja, tot establint alhora regulacions que en dificulten greument l'ús normal i l'aprenentatge.
3. La constant i creixent obstrucció política a la intercomunicació audiovisual entre tots els territoris de llengua catalana, que no sols lesiona la cohesió lingüística i la normalitat cultural de la comunitat catalanoparlant, sinó que s'oposa als més elementals principis de lliure circulació de la informació, de foment del mercat audiovisual i d'estímul de la intercomunicació entre regions veïnes de la Unió Europea.
4. El setge judicial, legislatiu i administratiu a les polítiques educatives favorables al manteniment o la implantació del català com a llengua vehicular en els sistemes d'ensenyament propis (una eina indispensable per a assegurar l'adquisició suficient de l'idioma propi per part de tots els ciutadans, tal com ja queda garantit per a la llengua oficial de l'estat), dins una estratègia sistemàtica òbviament orientada a preservar una situació heretada de dissimetria i subalternitat per a la llengua catalana.
5. La manipulació de la qüestió onomàstica i de la variació geogràfica, que persegueix la fragmentació de la consciència lingüística unitària, la degradació de les estructures del sistema lingüístic comú i el foment artificial de barreres innecessàries en la intercomunicació fluida entre els parlants d'un mateix idioma.
6. Les estratègies polítiques destinades a obstaculitzar la visibilització de la llengua catalana, tant al si dels estats on es parla, llevat d'Andorra, com en les institucions de la Unió Europea. A l'estat espanyol, en concret, es troba a faltar l'adopció de mesures que assegurin la reconeixença efectiva de la pluralitat lingüística de l'estat, especialment en els àmbits educatiu, institucional i mediàtic, i la projecció internacional de la llengua catalana i de les seves manifestacions culturals.
Totes aquestes actuacions no sols vulneren els drets lingüístics i civils més bàsics dels ciutadans de llengua catalana, sinó també les recomanacions explícites de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (articles 7, 8 i 10), les quals vetllen per garantir els usos normals d'aquestes llengües i la seva denominació acadèmica. De més a més, les regulacions i disposicions restrictives que denunciem contravenen l'esperit i fins i tot la lletra dels diversos estatuts d'autonomia, que encomanen a les institucions la promoció decidida de la llengua pròpia, i a més s'oposen al precepte de “especial respecte i protecció” de les llengües cooficials, entre les quals la catalana, nítidament expressat a l'article 3 de la Constitució espanyola de 1978.
Així mateix, la Junta de Govern de l'AILLC observa amb preocupació que l'estat francès no hagi signat encara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que no adopti unes mesures suficients per a assegurar el respecte i la protecció de les llengües "regionals" de França, entre les quals la catalana, que l'article 79 de la Constitució francesa proclama com a "patrimoni" de la República.
En conseqüència, l'AILLC demana als responsables polítics corresponents que observin els criteris científics en el tractament de la llengua catalana, assegurin els drets lingüístics consagrats per la normativa internacional (Declaració Universal dels Drets Humans, Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries), interpretin i apliquin favorablement a les diverses llengües de cada estat els principis establerts per la legislació vigent, els millorin, si és el cas, en aquest sentit i posin fi a la discriminació dels seus ciutadans catalanoparlants pel fet d'expressar-se en aquesta llengua i de reivindicar la seva normalitat política i cultural.
Barcelona, 7 de juny de 2013
LA UNIÓ EUROPEA, UN MOSAIC LINGÜÍSTIC
L'AVL inicia el curs acadèmic
acostant-se a les aules per a lliurar material de consulta i lectura
L'Acadèmia
Valenciana de la Llengua llançarà, coincidint amb el nou curs, una campanya de
promoció i difusió del valencià «l'AVL en l'aula» amb l'enviament a tots els
centres d'Educació de Secundària i Batxillerat d'un lot de publicacions editades
per la institució normativa.
La
iniciativa ha partit del mateix president de l'AVL, Ramon Ferrer, que d'esta
manera vol contribuir a fer que els centres educatius del nostre territori
compten amb més publicacions en valencià, sobretot en un moment com l'actual en
què els recursos econòmics són prou escassos.
«Crec que
la campanya “l'AVL en l'aula” servirà perquè els col·legis i instituts de la
Comunitat tinguen al seu abast un material de consulta i de lectura en valencià.
Espere que la iniciativa siga ben rebuda, perquè d'esta manera complim amb un
del nostres deures», ha declarat Ferrer.
La campanya
consistirà en l'enviament de publicacions com ara el Diccionari ortogràfic
valencià, vocabularis, lèxics, unitats didàctiques, llibres de recerca,
còmics, documentals, compactes en valencià i material fungible d'ús habitual com
bolígrafs i llapis.
Esta iniciativa es completa amb la campanya «Acosta't a l'AVL» iniciada el maig passat amb el propòsit d'aproximar l'Acadèmia a la societat valenciana i de donar a conéixer la seua tasca amb el doble vessant normatiu i divulgador de la llengua, com correspon a una institució del segle xxi.
Ramon Ferrer presenta la campanya «l'AVL en
l'aula»
València,
19 de setembre
Ramon
Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha presentat hui, en
l'Institut Rascanya de València, la campanya de promoció i difusió del valencià
«l'AVL en l'aula», que acollirà els 385 centres de Secundària i Batxillerat de
tot el territori valencià i que consistix en l'enviament d'un lot de
publicacions editades per la institució normativa.
“El que
volem és que l'AVL estiga en contacte amb els usuaris de la llengua i que les
publicacions normatives, de divulgació i de lectura que hem editat en estos anys
estiguen a l'abast dels nostres estudiants en les aules i en les biblioteques.
Eixe és el nostre compromís amb la societat valenciana i amb el món de
l'ensenyament”.
La campanya
preveu la distribució i el repartiment d'una part de les publicacions editades
per la institució, com ara el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del
valencià, la Gramàtica normativa valenciana, els vocabularis i
lèxics, les unitats didàctiques de l'Escriptor de l'Any, llibres de recerca,
còmics, documentals i discos compactes de cançons en valencià, entre altres
materials.
Ferrer s'ha
oferit a col·laborar amb el centre i a facilitar que els seus alumnes i
professors visiten la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua dins de la
campanya «Acostat a l'AVL», iniciativa posada en marxa el curs passat, que té
per objecte aproximar la institució a la societat i donar a conéixer el monestir
de Sant Miquel dels Reis.
Per la seua
part, el director de l'Institut Rascanya, Miquel Real, ha agraït en nom del
claustre de professors la iniciativa de l'AVL, l'elecció del centre com a punt
d'inici de la campanya i l'entrega del material editat per la institució
normativa, unes publicacions que des de hui formen part dels fons de la seua
biblioteca i, en breu, de la de tots els instituts de la nostra
Comunitat.
D'alta
banda, Ramon Ferrer, a preguntes d'alguns mitjans de comunicació, ha declarat
que «fins ara no s'ha constituït cap comissió per a revisar la definició de
valencià que figura en el Diccionario de la Real Academia Española, i que
els òrgans de l'AVL ho tractaran quan arribe el moment», tal com reclamaven
algunes entitats valencianistes.
Igualment,
Ferrer ha reiterat la necessitat de projectar la cultura i la llengua dels
valencians tant dins com fora del nostre territori, en col·laboració amb altres
entitats culturals de l'àmbit lingüístic i universitats valencianes, «sempre amb
l'objectiu de fomentar la nostra cultura i la nostra llengua com a símbols
identitaris dels valencians».
L'Audiència de Castelló ha condemnat Carles Mateu Blay, veí d'Almenara, a sis mesos de presó per desobediència a l'autoritat per negar-se a parlar en castellà en un control rutinari de la Guàrdia Civil. La justícia el va absoldre en primera instància, ja que la primera instància va apreciar que no hi havia motius per a la condemna i Mateu va ser absolt. Això no obstant, el fiscal va recórrer en contra de l'absolució i, ara l'Audiència l'ha revocada.
Per a la secretària general d'Esquerra Republicana del País Valencià, Núria Arnau, de la qual Mateu és militant, ha afirmat que es tracta d'una sentència “inexplicable”. “Quin interés pot tindre el ministeri fiscal a demanar per a Mateu la pena de presó i privació del permís de conducció, si el jutjat no va veure delicte en les acusacions de la Guàrdia Civil ni fou positiu el control d'alcoholèmia?”, raona Arnau.
Des de la formació independentista resulta contradictori que la sentència de l'Audiència s'haja basat en l'article 383 del Codi Penal, per negar-se a sotmetre's al test d'alcoholèmia, quan la realitat és que en aquesta prova va donar negatiu. Per a Arnau es tracta d'“un càstig exemplar a Mateu, sis mesos de presó, inhabilitació per al dret de sufragi passiu i retirada del permís de circulació durant un any i un dia, és un càstig polític: un advertiment a qui vol viure en la llengua pròpia del País Valencià, el valencià, en tots els àmbits, també davant de la policia que hauria de defensar aquesta voluntat de llibertat d'expressió”
Arnau recorda que “des d'Esquerra ja vam portar el cas al Congrés per la seua gravetat, abans de conéixer-se aquesta sentència, i hem sol·licitat diverses vegades una reunió amb el ministre de l'Interior pel multitud de casos de discriminació lingüística per part dels cossos i forces de l'Estat que han ocorregut al País Valencià. Els valencians els paguem amb els nostres impostos i a sobre patim les conseqüències de la seua valencianofòbia”.
Des que s'ha conegut la sentència, el condemnat a rebut nombroses mostres de suport a través de les xarxes socials sota l'etiqueta #totssomCarlesMateu.
Enmig d'una gran polèmica, el Parlament aragonès va aprovar al maig, amb els vots del PP i el Partit Aragonès, una nova llei de llengües que evitava fer servir el mot català per referir-se a la llengua catalana i es treia de la màniga la denominació llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental. LAPAO és l'abreviació del llarguíssim i estrambòtic nom. Una denominació que de seguida va provocar la mofa d'una part de l'opinió pública i crítiques dels patits de l'oposició, que van acusar el govern del PP de fer "el ridícul". Al LAPAO encara s'hi va afegir el LAPAPYP (llengua aragonesa pròpia de l'àrea pirinenca i prepirinenca). El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, es va riure del nom assegurant al Parlament que havia entès "perfectament" una pregunta del diputat de la CUP David Fernàndez, que va demanar permís per utilitzar "el LAPAO".
El 'català', tres vegades
En el conveni assumit per la conselleria aragonesa, la paraula català hi apareix tres vegades i en cap cas es fa referència al LAPAO. Concretament es parla de "facilitar l'aprenentatge del català i la innovació educativa referida a aquest aprenentatge", de "promoure la difusió, l'intercanvi i la producció d'eines pedagògiques en català" i d'"establir acords d'homologació dels estudis de català realitzats en l'ensenyament reglat".
Davant l'allau de crítiques després de l'aprovació de la nova llei de llengües, la consellera aragonesa d'Educació, Dolores Serrat, va acusar l'oposició d'inventar-se els mots LAPAO i LAPAPYP perquè en el text de la llei, segons va dir, en cap moment hi apareix l'abreviació. Serrat va dir que eren "acrònims ficticis" a partir de les referències del text. En realitat, però, al conveni de l'Aragó tampoc no hi surt ni una sola vegada la denominació "oficial" llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental. Després de tot l'enrenou, el govern de l'Aragó sembla que ha conclòs, senzillament, que del català se'n diu català .
El PP i UpyD ultimen un acord en la tramitació de la Lomce perquè el castellà sigui la llengua prioritària de l'ensenyament a tot l'Estat
El PP no es planteja en cap cas que desaparegui el polèmic redactat que diu que les "administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en castellà", que va permetre al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, advertir a la Generalitat que, directe o indirectament, haurà de finançar l'escolarització en castellà dels estudiants que ho demanin.
L'esmena negociada entre el PP i UPyD s'aprovarà -si tanquen l'acord- aquest dijous, dia que finalitzarà la tramitació parlamentària de la llei per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) al Congrés per anar al Senat, on s'aprovarà definitivament. Ahir, en el primer dia de debat en comissió, el diputat del PP Eugenio Nasarre va denunciar que "irònicament" el castellà pateix la mateixa discriminació a Catalunya que patia el català quan es va instaurar la democràcia. "Estem en presència d'algunes normes autonòmiques que no tan sols no garanteixen suficientment el castellà a les escoles, sinó que fins i tot l'impedeixen", va proclamar. Nasarre va admetre que la Lomce pretén, "malgrat que sigui tard", que es garanteixi el dret a escollir.
En el text que es debat aquests dies el PP ja hi va introduir 42 modificacions respecte del que va sortir de la Moncloa. La majoria són tècniques, però n'hi ha alguna de polèmica, com la possibilitat de permetre la construcció de centres privats en sòl públic o el fet que professors de centres privats puguin corregir les revàlides. L'oposició hi veu una clara aposta per la privada.