InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 869 (dilluns 30/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
4) Cursos de llengua i cultura occitanes 2013-2014
 
5) 320 municipis valencians amb el seu nom normalitzat en valencià
 
6) Taller de cultura occitana: ELS TROBADORS
 
7) Ramon Bosch - Riquer de prop
 
 
 
 
11) Transferències interculturals i històriques en l'Europa Medieval Mediterrània
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 101).
 

330. Sóc del Marroc. Abans d’arribar no sabia que aquí es parlava català. Potser tampoc no saps que parlo amazic. La cultura amaziga té una gran riquesa que els avis i els pares ens han transmès a través dels contes i llegendes. Jo vull que el meu fill s’arreli aquí i que també conegui d’on vénen els seus pares, perquè a mi, conèixer el català m’ha ajudat a tornar-me a arrelar i a reordenar el meu nou món. Hi ha moltes persones que hem vingut d’arreu que volem parlar amb tu. Sabem que t’estimes la llengua, llavors,  per què no ens la parles?

 

Ouafae

Campanya “Si us plau, parla’m en català!”

 

2)

 
 
 
 
3)
 
Publicat a EL PUNT AVUI divendres 13 de setembre del 2013

Un advocat d'Elx denuncia un policia nacional per discriminació lingüística

A Francisco Cortell li van exigir que parlara en “español” i li van etzibar un “esto es España” quan volia presentar una denuncia per pedofília

El Tempir d'Elx ha fet pública la denúncia i s'ha solidaritzat amb la víctima d'aquest nou tracte vexatori vers la llengua

Elx ha estat escenari d'un nou cas de discriminació lingüística aquesta setmana quan l'advocat Francisco Cortell volia presentar una denuncia davant la policia nacional per un cas de pedofília.

L'agent que l'atenia li va exigir que parlés en espanyol i li va etzibar, en un “to fatxenda”, segons el mateix relata, “sabe que es esto?” —assenyalant l'escut de la policia que duia al pit—, “esto es España”.

L'advocat, víctima d'aquest nou cas de discriminació, va demanar ser atès en valencià, però el van adreçar a al policia local d'Elx i en demanar el llibre de reclamacions, el policia li va respondre que no n'hi havia.

Davant d'aquesta situació, Cortell, va demanar a l'agent que s'identifiques i aquest li va donar el número de placa, encara que sense acreditar-lo físicament. Davant d'aquesta situació, Francisco Cortell va decidir presentar una queixa mitjançant el correu electrònic i també una denúncia al web de la policia nacional.

Denúncia per pederàstia

Els fets es van desencadenar després que la víctima detectes un arxiu de contingut pedòfil inserit a una pel·lícula que s'havia descarregat el seu fill. Cortell es va posar en contacte amb la policia nacional que li va aconsellar que anés a la comissaria a presentar la denúncia, en un primer moment no va tenir cap problema per expressar-se en valencià, però va ser quan li van demanar, via correu electrònic que tornes a personar-se a la comissaria per a presentar la denúncia formalment quan va trobar-se a un nou agent que es va negar a atendre'l en valencià, li va exigir que parles en espanyol i li va recriminar que parles en valencià perquè “esto es España”.

Cortell, que és natural de La Vila Joiosa, on exerceix d'advocat i ha estat secretari del Bloc, resideix ara a Elx, on es van produir els fets.

El Tempir

L'associació il·licitana per la llengua, El Tempir, ha estat qui ha difós aquest nou cas de discriminació lingüística a la capital del Baix Vinalopó i s'ha volgut solidaritzar amb la víctima d'aquest tracte vexatori i ha volgut recordar que, la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l'article 7 el següent: “Es considera falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d'origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

La mateixa associació ha reclamat a les autoritats públiques estatals i valencianes que “adopten les mesures necessàries per a que no es tornen produir-se fets d'aquesta mena, que cada vegada són més habituals no sols a Elx, sinó a altres pobles i ciutats valencians”.

 
4)
Cursos de llengua i cultura occitanes 2013-2014
 
 
L’occità o llengua d’oc és la llengua romànica pròpia d’Occitània, parlada en tres estats: al terç sud de l’Estat francès; a la Val d’Aran de Catalunya; a una franja alpina del Piemont d’Itàlia. És la llengua dels trobadors i la llengua moderna de la Renaixença occitana.
 
I és llengua oficial a Catalunya segons l’article 6.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006
 
Cursos 2013 – 2014 (octubre’13 – juny’14)
 
Nivell Bàsic (A2, 60h els dimarts de 19h a 21h)
 
Nivell Intermedi 1 (B1.1, 60h els dilluns de 19h a 21h)
 
Nivell Intermedi 2 (B1.2, 60h els dilluns de 19h a 21h)
 
Nivell Avançat (B2, 60h els dimarts de 19h a 21h)
 
i + activitats i tallers de cultura occitana
 
Conferències, presentacions de llibres, participació de professors de diferents dialectes vinguts d'Occitània, tallers de conversa, de lectura, de danses i altres activitats de cultura occitana durant tot el curs.
 
* Per accedir als nivell Intermedi 1 o 2 o avançat caldrà haver superat els nivells precedents o bé acreditar coneixements suficients.
** Possibilitat de realitzar els cursos a distància (amb dret a tutories voluntàries i exàmens obligatoris).
*** Import del curs: 150 euros (120 euros, preu soci Caoc).
Per formalitzar la matrícula cal omplir el full d’inscripció i fer l’ingrés a La Caixa al c/c 2100-1006-57-0200061117.
**** Els cursos es desenvoluparan amb un mínim d’inscrits.
 
Més informació i inscripcions:
CERCLE D'AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ (CAOC)
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONA
Tel : 93 284 36 34 // e-mail: caoc@caoc.cat // web: www.caoc.cat
 
5)
 

320 municipis valencians amb el seu nom normalitzat en valencià

 

Més del huitanta per cent dels municipis de les comarques valencianoparlants o el que és el mateix, 320 pobles i ciutats d’un total de 395, ja tenen normalitzat el seu nom en valencià, segons el president de la Secció d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Emili Casanova.

Els últims municipis que s’han afegit a la llarga llista han sigut la Serratella (la Plana Alta) i Vilallonga/Villalonga (la Safor) i en fase de canvi es troben Vistabella del Maestrat (l’Alt Maestrat) i Montroi/Montroy (Ribera Alta). El procés de normalització del nom dels pobles i ciutats valencians es va iniciar l’any 1977, amb la Font d’en Carròs, i des que l’AVL té competències plenes en la matèria s’hi han sumat vint-i-cinc.

Però, a més dels 320 municipis amb el nom en valencià, n’hi ha trenta-un més, cosa que representa un huit per cent del total, que tenen la denominació oficial bilingüe, entre els quals es troben les ciutats de Castelló de la Plana / Castellón de la Plana i Alacant/Alicante. Les dos capitals valencianes encara mantenen la denominació castellana en el seu nom oficial.

A banda d’estos grups, hi ha un tercer bloc, que agrupa 44 municipis, l’equivalent a l’onze per cent del total, amb noms que no estan normalitzats en valencià. En la major part dels casos es tracta de noms en castellà o castellanitzats, però també hi ha casos de grafies considerades antigues.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a institució normativa de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, du a terme, des de fa temps, una actuació permanent de sensibilització dirigida als ajuntaments dels municipis amb el nom sense normalitzar a l’objecte d’orientar-los en el procediment del canvi de denominació.

El president de la Secció d’Onomàstica de l’AVL, Emili Casanova, insta els ajuntaments a normalitzar el nom del municipi en valencià i recorda la total disposició de la institució normativa a col·laborar en la tramitació de l’expedient i en la realització de l’estudi corresponent on es plantege una denominació adequada a la tradició històrica i lingüística del municipi.

Municipis amb denominacions castellanitzades

Els municipis que no tenen el nom oficial normalitzat són: Alboraya, Albuixech, Alcocer de Planes, Alfarp, Algar de Palancia, Algimia de Alfara, Algueña, Alquerías del Niño Perdido, Adsubia, Benlloch, Benasal, Beniardá, Beniflá, Benisanó, Benisuera, Cañada, Villanueva de Castellón, Cervera del Maestre, Facheca, Forcall, Genovés, Herbés, Hondón de los Frailes, Lucena del Cid, Moncada, Montroy, Muro de Alcoy, Náquera, Palma de Gandía, Potríes, Ráfol de Salem, Real de Gandía, Rótova, Sanet y Negrals, Sempere, San Rafael del Río, Santa Magdalena de Pulpis, Sierra Engarcerán, Zorita del Maestrazgo, Todolella, Turís, Valencia, Vall de Gallinera i Vistabella del Maestrazgo.

Municipis amb denominacions bilingües

Els municipis que tenen el nom oficial bilingüe són: Alacant/Alicante, Alcoi/Alcoy, Almassora/Almazora, Benicàssim/Benicasim, Borriana/Burriana, Camp de Mirra / el Campo de Mirra, Castelló de la Plana / Castellón de la Plana, Elx/Elche, Fondó de les Neus / el Hondón de las Nieves, Moixent/Mogente, Monòver/Monóvar, Montitxelvo/Montichelvo, Novetlè/Novelé, Orpesa / Oropesa del Mar, l’Orxa /Lorcha, Peníscola/Peñíscola, Pinós / el Pinoso, el Poble Nou de Benitatxell / Benitachell, Sagunt/Sagunto, Sant Jordi / San Jorge, Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig, Suera/Sueras, la Torre de les Maçanes / Torremanzanas, les Useres / Useras, la Vila Joiosa / Villajoyosa, Vilafranca / Villafranca del Cid, Xàbia/Jávea, Xert/Chert, Xilxes/Chilches, Xixona/Jijona i Xodos/Chodos.

 

6)

Taller de cultura occitana:

 

ELS TROBADORS
 
 
En aquest taller pretenem fer un recorregut per la lírica trobadoresca occitana: pel mitjà on es va crear i difondre, pels seus territoris, per la seva llengua o pels seus controvertits orígens. Sense oblidar el pes específic que ha tingut el lirisme trobadoresc en la tradició poètica occidental i, molt especialment, en la catalana.

 

El taller es realitzarà de 19:00 a 21:00 i constarà de quatre sessions:

Divendres, 4 d’octubre: A la recerca dels orígens de la lírica europea. El trobador, el joglar i la cort. Guilhem de Peitieu, el primer trobador.

Divendres, 18 d’octubre: L'amor de lonh. Lírica i experiència de l’amor.

Divendres, 8 de novembre: La proesa de fer versos. Exploració formal i lirisme.

Divendres, 22 de novembre: Història, política, costums i heretgia en la lírica trobadoresca.

Professor: Jordi Cerdà Subirachs, doctor en filologia romànica.

Import del taller 4 sessions: 45 euros (socis 35 euros)

Preu d’una sessió: 14 euros (En el cas d’inscripció només a part del taller)

 
Més informació i inscripcions:

CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. Providència, 42; 08024 BARCELONA
Telf. 93.284.36.34; http://caoc.cat

 

 
7)
 
Pubicat en el diari digital NÚVOL dijous 19 de setembre del 2013
 
 
Ramon Bosch
 
 
8)
 
9)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 23 de setembre del 2013

Concentració a la comissaria d'Elx per denunciar la discriminació lingüística

El Tempir denuncia que la discriminació lingüística té com a objectiu “humiliar” els valencianoparlants

La convocatòria, que serà el pròxim 1 d'octubre a les 17.30 hores, té autorització de la subdelegació de Govern

Els darrers casos de discriminació lingüística que han patit ciutadans del País Valencià per expressar-se en la seua llengua tindran una contundent resposta en forma de concentració el proper dimarts 1 d'octubre a les 17.30 hores i serà davant la comissària de la policia espanyola a Elx.

L'escenari triat no és fruit de la casualitat, sinó que és precisament el lloc on s'ha donat el darrer d'aquests casos d'agressió lingüística, quan l'advocat Francisco Escortell es va trobar amb la negativa a ser atés en valencià en intentar denunciar un cas de contingut pedòfil a Internet. En aquell moment, l'agent que l'atenia li va etzibar un “esto es España”, es va negar a atendre'l en valencià i el va enviar a la policia local.

En declaracions a El Punt Avui, el president de El Tempir, Josep-Enric Escribano, ha explicat que “amb aquesta concentració de rebuig a la discriminació lingüística que patim els valencianoparlants, volem fer palesa la nostra preocupació per una situació que ve repetint-se al nostre País”.

Per a Escribano, tant el cas succeït a Elx com altres, són un exemple de la manca de consideració i respecte que membres de diversos cossos i forces de seguretat de l'Estat dediquen al valencià, una actitud que mostra el rebuig d'aquests funcionaris a aplicar la normativa vigent per tal de donar el mateix estatus al valencià que al castellà-. “Tenim molt clar que l'objectiu d'aquestes actituds és humiliar al ciutadà quan el serveixen”.

Solidaritat

La concentració que es farà el proper 1 d'octubre a Elx no vol tan sols denunciar els casos de discriminació lingüística ocorreguts a Elx, com els de Francisco Escortell i Paco Muñoz, sinó que es planteja com un acte de rebuig a totes les agressions que s'han donat darrerament al nostre país, com els casos de Lluís Xavier Flores al Campello, Rubén Durà al Puig, Carles Mateu a Almassora o la que va rebre Laura G. per part dels serveis de seguretat privats de l'Arenal Sound.

El Tempir, a més, fa una crida a denunciar públicament “altres casos que pogueren produir-se en el futur perquè sols així tots podrem obrir un camí cap a una major pressió social que pose fi a aquestes situacions d'indefensió i d'impunitat davant el silenci i la passivitat de la Generalitat, que dimiteix del seu paper de garant d'una oficialitat plena i efectiva del valencià a l'administració i al carrer”.

 
10)
 
Publicat en la web de l'Institut d'Estudis Catalans
 
 
 
L’any 1949, Carles Salvador ―el primer gran fabrista del País Valencià― va impulsar el que es considera una de les grans fites de l’ensenyament i la normalització del valencià després de les Normes de Castelló: els Cursos de Gramàtica Valenciana. Aixoplugats per l’associació valencianista Lo Rat Penat, els Cursos van esdevenir fins a l’any 1976 el centre d’irradiació de la catalanitat i la sensibilitat per la llengua. En aquesta tasca, van acompanyar Salvador alguns dels integrants de la vella generació valencianista del 1930, com Ricard Sanmartí, Enric Soler i Godes, Ismael Rosselló o Josep Giner, i més endavant Francesc Ferrer Pastor, Enric Valor i Enric Matalí, que va esdevenir l’ànima i el principal sostenidor de la iniciativa. La tasca que van desenvolupar els Cursos de Gramàtica Valenciana s’explica en l’exposició «Ensenyar valencià en temps difícils. Carles Salvador i Enric Matalí», que es va inaugurar el 20 de setembre i que es podrà veure al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona) fins al 9 d’octubre. En la inauguració, van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Isidor Marí, president de la Secció Filològica, i Vicent Pitarch, membre de l’IEC i delegat del president de l’Institut a Castelló.

L’exposició consisteix en diversos plafons i una selecció de documents originals sobre els Cursos, entre els quals hi ha llistes de l’alumnat, del professorat, material didàctic i informació sobre les conferències de la cloenda dels Cursos i d’altres activitats culturals. L’exposició es complementa amb el catàleg corresponent. En conjunt, és una mostra del que va ser la primera temptativa d’ensenyament del valencià durant la dictadura, que es va iniciar en plena postguerra amb la intenció de desvetllar la consciència nacional. Així, els Cursos no només oferien l’oportunitat d’aprendre l’idioma, sinó també de practicar l’excursionisme arreu del país, de conèixer-ne el patrimoni, i d’obtenir una formació idiomàtica, cívica i patriòtica. És, de fet, on van formar-se bona part dels mestres històrics i dels defensors de la llengua. Es calcula que entre el 1949 i el 1975 van assistir-hi més de dotze mil alumnes.

11)
Transferències interculturals i històriques en l'Europa Medieval Mediterrània
 
Ja és obert el termini de preincripció els nous Doctorats ja verificats per l'ANECA, entre ells també el Programa de Doctorat internacional

Transferències interculturals i històriques en l'Europa Medieval Mediterrània.
Transferencias interculturales e históricas en la Europa Medieval Mediterránea
Intercultural and Historical Transfers in Medieval Mediterranean Europe

que és, com sabeu, al si de l'Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA (ISIC/2012/022).

El link per accedir a tota la informació i la indicació de tots els tràmits a seguir --es poden fer telemàticament i és molt senzill--:

http://www.ivitra.ua.es/doctorado/doctorado.htm

Preu de la matrícula (oficial): 300 euros.

És especialment interessant el fet que hi ha un alt grau de no presencialitat en aquest Programa de Doctorat internacional i, al mateix temps, facilitarem la mobilitat dels doctorandes/ds, la qual cosa facilitarà el seguiment de les activitats tendents a la realització de les respectives tesis doctorals.

El nombrós claustre internacional de professors/res del Programa de Doctorat farà un seguiment personalitzat de la tasca de cada doctorand/a, tant a través del seu Director/a com també cooperant en la tutorització del doctorand/a.

Facilitarem al màxim la realització de tesis doctorals internacionals (amb estades en altres universitats) i/o de "doble tutel·la" o ('dobledirecció'), de manera que siguen vàlides oficialment en els dos estats (en el propi de la universitat de pertinença del doctorand/a i en le de pertinença de la universitat en què s'ha fet la cotul·la.

A la vostra plena disposició, us saluda ben cordialment


Prof. Dr. Dr. Vicent Martines
Dtor del Programa de Doctorat internacional
Dtor de l'ISIC-IVITRA
 
12)
 
 
(dijous 26 de setembre del 2013)
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací