InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 868 (dijous 26/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - El futur del català?
 
3) J. Leonardo Giménez - Embovar i embogar
 
4) Màrius Serra - Fer via?
 
 
 
7) Lliris Picó i Carbonell - L'exili lingüístic
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 101).
 

329. La llengua? La llengua és qualque cosa més que una manera d'entendre'ns… Vull dir que no són únicament uns sons articulats o escrits, sinó que la llengua pertany a la part més íntima de la persona. La llengua estructura la manera de pensar, de tractar-se… Cada llengua té una personalitat pròpia, al marge de la cosa concreta, de la cosa física… La llengua és un patrimoni intransferible que tots portem dedins ja des de ben petits, el que anomenem llengua materna; la mamam amb la llet de l'enconar.

 

Pere Orpí

Capellà i poeta

 

 

2)

 

Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 7 de setembre del 2013
 

El futur del català?

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 10 d'octubre del 2006)

Avui seré autocrític. Un dia és un dia. Fa vint anys, vaig publicar un llibre d'entrevistes sobre la nostra llengua i el vaig titular El futur del català, cosa que llavors sonava bé, però que ara caldria esborrar de la nostra agenda lingüística.

No n'hem de parlar més, del futur del català. Per què? Perquè el futur no està escrit enlloc: el fem cada dia entre tots nosaltres. Perquè, gairebé sempre, els que han intentat endevinar el futur han fracassat espectacularment; per exemple, cap sovietòleg no va preveure la caiguda del mur de Berlín. Perquè endevinar el futur de la llengua catalana és cada cop més difícil; per exemple, l'any 1976, primer any sense Franco, era fàcil d'endevinar que aviat vindria la despenalització completa de la llengua catalana i el ressorgiment d'un potent llenguatge administratiu en català, però, en canvi, l'any 1986, ja ningú no era capaç d'endevinar que vint anys després internet i la nova immigració serien dos dels escenaris principals de la nostra política lingüística.

N'hem de deixar de parlar, també, perquè perjudica la vitalitat de la nostra llengua. Crea una falsa divisió entre “optimistes” i “pessimistes”, quan l'única línia divisòria real és la que separa partidaris i contraris al català. Desanima les persones disposades a viure en català. Dóna la coartada perfecta als que ja ara abandonen innecessàriament el català cada dos per tres. Cal descartar de la nostra agenda lingüística el tema del futur del català perquè, contràriament al que passava fa vint anys, ara té un efecte desmobilitzador, ja que futur del català ha arribat a ser sinònim d'agonia del català. Parlar entre nosaltres del futur del català vol dir escriure la crònica d'una mort anunciada. No en parlem més, doncs!

Subscric ara aquest article meu del 2006 al cent per cent.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 6 de setembe del 2013
 
Embovar i embogar
 
J. Leonardo Giménez
 

María José i Carmen, companyes de departament administratiu, i jo raonàvem sobre les utilitats i aplicacions tradicionals de l'espart, de la palma i de la boga, quan Natàlia, també companya de treball, intervé en la conversa dient: “El meu home embova, sap embovar i molt bé”. Li gaste la broma preguntant-li si a ella el marit l'ha embovada i si l'”embovament” ha sigut mutu. La xica, perfectament coneixedora dels dos significats de “embovar”, em contesta “Ell embova cadires, estores, cistelles  i a mi, i jo només l'embove a ell”. Perfecta distribució de la polisèmia d'eixe verb. En molts pobles diem “boga” a la ‘planta prima, cilíndrica, de dos metres d'alçada aproximadament, que es cria en aiguamolls, llacs i en màrgens de riu, que entre altres aplicacions servix per a revestir el seient i els respatllers de les cadires, fer estores, cistelles, sitiets i altres utensilis domèstics o decoratius'. En molts altres pobles hi diuen “bova” i les dos formes estan degudament arreplegades en tots els diccionaris de referència o d'ús. L'art o ofici d'embogar o embovar ha sofrit retrocés, però gràcies al reviscolament i/o manteniment d'estètiques mobiliàries tradicionals es manté com a especialitat, habilitat o destresa qualificada.

Quan conte la conversa de l'”embovament” de Natàlia i l'home al meu amic lletraferit i ortodoxet, riu la gracieta, però em gasta la brometa, o advertiment, que “embovar” en el sentit de ‘fer tornar babau, badoc, encantar, enxisar, etc.'  no és correcte.  “Pot valdre per a gracietes”, afig, “però és un castellanisme, com ho és ‘bovo'. Però ho diu en un to que, més que un advertiment rectificador, sembla una crítica velada a la proscripció que l'ortodòxia establix per als termes esmentats. Però són normatius i perfectament usables en tots els registres, perquè tant el DOPV de l'AVL com el SALT sí que arreplegen “bovo” (i “bova”), adjectiu, com a ‘babau, badoc, ximple, curt d'enteniment, etc.', i el verb que se'n deriva, “embovar”, com també ho fan el Diccionari general de Ferrer Pastor  i, naturalment, la nostra joia lexicogràfica, el Diccionari català-valencià-balear, a més del de la RACV. I “embovar” com a ‘fer tornar bovo” l'incorpora el DV (GV, IIFV, Bromera, Lacreu). És a dir, podem fer el babau i el badoc, però també el bovo (i dir-ho i escriure-ho) i embovar-nos, sense bova (planta) o boga.

 

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 13 de setembre del 2013
 
 
Motacions
 
Fer via?
 
per Màrius Serra
 
Quan escric aquest article només ho he vist en llocs tan exòtics com la Gran Muralla xinesa, però estic segur que avui tothom reté a la retina la tirallonga quilomètrica de ciutadans catalans enllaçats durant aquesta Diada per formar l'anomenada Via Catalana. Jo hauré fet via al tram 644, a Bàscara, bàsicament amb el desig de defugir la Diada de la marmota i mirar de superar una situació anodina que tot ho contamina i que alimenta les especulacions dels mediocres des de fa més de trenta-cinc anys. Fer via és una expressió que els de casa sempre em deien, de petit. Amb els anys vaig descobrir que tant volia dir caminar (fes via, em deien quan sortíem a passejar) com anar de pressa a acabar una cosa que tens entre mans (fes via amb els deures i podràs jugar, em prometien). També hi havia vies públiques i fèrries (la pitjor, la via morta), vies naturals, vies sanguínies, les vies de la cansalada (després vaig saber que també se'n deia carn viada), les autovies i algunes vies romanes (Via Augusta, Via Àpia) que jo confonia amb altres carrers de Barcelona (Via Laietana, Via Favència, Gran Via). Quan l'àvia Paula em reclamava que m'enviés el berenar volia dir que me l'havia d'empassar de pressa, tot i que avui més aviat fem servir enviar per a altres trameses. Aviat vaig descobrir que anava aviat si volia transitar per totes les vies que emanen de la paraula via, però també vaig aprendre a desviar-me una mica del camí dret per tornar a enfilar-lo més endavant. Això és el que fa ara el país. Fem via en els dos sentits. Ens desplacem i accelerem. Caminem de pressa.
 
5)
 
Article publicat en el diari ARA diumenge 25 d'agost del 2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/Impulsar-catala-forma-ambiciosa_0_980901937.html
 
 
Albert Branchadell
 

El pacte d'estabilitat signat per CiU i ERC el 19 de desembre de 2012 preveia "desplegar, de forma ambiciosa, el marc normatiu que impulsa el català en alguns àmbits en què la nostra llengua es troba minoritzada, com ara el cinema, el consum o la immigració". Quan Artur Mas va presentar el seu pla de govern 2013-2016, molts esperàvem que es concretés aquella previsió, però la veritat és que, de concreció, en aquest document n'hi ha ben poca.

Pel que fa al cinema, tot el que fa el pla és anunciar un avantprojecte de llei de modificació de la llei del cinema, sense calendari i, sobretot, sense contingut. (Ha circulat que es rebaixarà la quota del 50% de pel·lícules en català al 30%, però el pla calla, potser perquè els seus redactors saben que si el 50% no era realitzable, el 30% tampoc no ho és.) En el cas del consum, sembla que la tècnica és la mateixa: proposar una modificació d'una llei sectorial que no es compleix (la llei del Codi de Consum de Catalunya ), amb l'eteri objectiu de "millorar la garantia dels drets de les persones consumidores". Podríem dir que en aquests dos casos el marc normatiu ja és prou ambiciós; potser el que hauria hagut de fer el pla és anunciar que es desplegarà "de forma realista" però es desplegarà.

Desplegar o no també és el dilema en el cas de la immigració. Aquí el pla de govern anuncia l'aprovació del decret dels serveis d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, el famós reglament de la llei d'acollida que cada any ens anuncien i no acaba d'arribar mai. Una de les grans incògnites d'aquest reglament és el nombre d'hores de català que hauran de cursar els immigrants en el seu procés d'integració a la societat catalana. L'any 2010, amb la llei d'acollida tot just aprovada, el secretari d'Immigració, Oriol Amorós, explicava als quadres del seu partit que serien 135 hores. I en una entrevista publicada a la revista Llengua i Ús ho feia saber urbi et orbe : "A través del reglament de la llei d'acollida intervindrem especialment en els tràmits en què calgui acreditar la integració de les persones que vulguin demostrar el seu esforç. I per fer-ho caldrà que cursin 135 hores de català inicial". El 6 de març de 2012 el seu successor, Xavier Bosch, va comparèixer davant la comissió de benestar, família i immigració del Parlament. A part d'anunciar tenir previst "aprovar aquest 2012 aquest reglament de la llei d'acollida" (cosa que ja havia promès debades l'any anterior), Bosch va rebaixar el nombre d'hores: per obtenir un certificat de primera acollida caldrà "haver fet un curs de llengua catalana de 90 hores". Un any després (el 18 de juny passat), els parlamentaris no iniciats en la matèria van assabentar-se d'una circumstància indigesta: des de l'any 2011 la Generalitat ha estat expedint informes favorables d'arrelament i d'integració social a persones que acreditaven no pas 135 ni 90 hores, sinó 20 (dit curt, a persones que no sabien català). La gran decisió de la Generalitat ha estat exigir un mínim de 45 hores a partir de l'1 de setembre, un terç del que havia promès Amorós i la meitat del que havia explicat el mateix Bosch en seu parlamentària.

Les peripècies del reglament de la llei d'acollida i les oscil·lacions en el nombre d'hores són una mostra de la impotència política de la Generalitat. Culpa de Madrid? No és evident. Desplegar o no una llei autonòmica és una competència de la Generalitat, i fixar el llistó en 135 hores o en 20 també. ¿Si tinguéssim més diners podríem fer més cursos gratuïts per a estrangers? Cert. Però si ho tinguéssim clar també podríem fer que els estrangers paguessin els cursos, com fan a Holanda del Nord. I si ho tinguéssim clar també podríem trobar fórmules perquè els alumnes s'ho passin bé aprenent i no es facin fonedissos de sobte quan sona la 20a o la 45a campanada.

En matèria de política lingüística és possible que el pla de govern sigui el reflex d'un cert estil polític general: molta retòrica i poca acció. D'una banda, el pla promet "fer del català una llengua coneguda i emprada per tothom, i en tots els àmbits", però, de l'altra, la cosa més concreta que preveu és la celebració del III Congrés Internacional de la Llengua Catalana -precisament el que estan esperant els espectadors que volen veure (més) cinema en català, els consumidors que volen consumir (alguna cosa) en català i, sobretot, les desenes de milers de ciutadans estrangers que continuen pensant (no pas per culpa seva) que això del català, a Catalunya, no va de debò.

 
6)
 
Publicat en NÚVOL dijous 5 de setembre del 2013
http://www.nuvol.com/noticies/rudolf-ortega-el-catala-tornara-a-ser-la-primera-llengua-dels-catalans/

Rudolf Ortega: “El català tornarà a ser la primera llengua dels catalans”

Ramon Texidó
 
 
7)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dissabte 7 de setembre del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/675126-lexili-lingueistic.html
 
 
 
Lliris Picó i Carbonell
 

Que diu una senyora en un periòdic que se n'ha d'anar de Catalunya a causa de la “dictadura de l'idioma”. “Soy una exiliada porque lo que han creado aquí es una dictadura: la dictadura de l'idioma”, explica la bona senyora. Què me'n dieu, els que enteneu de dictadures i d'exilis? Què us ve al cap als que heu hagut de “parlar furtiu” durant anys i panys, condemnats a l'analfabetisme en la vostra llengua i els que us heu trobat colps de regle a les puntetes dels dits o bufetades quan se us escapava una paraula en valencià a l'escola? Què sentiu els que heu patit empellons i colps de culata si el valencià se us escapava davant de senyors uniformats de gris?

Jo podria explicar-vos el que sentim els pares que tenim greus dificultats per escolaritzar els nostres fills en valencià (enguany són més de 13.000 famílies les que no ho podran fer). Podria contar-vos què em passa pel cap quan una mare em diu: “claro, como les obligan a dar Conocimiento del medio en valenciano, el nene suspende por culpa de la lengua”. “Por culpa de…” La paraula culpa em trau de polleguera. A vosaltres no? Jo estic farta que es passen la vida fent-nos sentir culpables. S'hi han entestat durant tants anys i hi han posat tantes energies que sembla que alguns valencianoparlants porten la culpa en l'ADN, la qual cosa fa que es rebel·len contra ells mateixos i contra allò que els identifica i els defineix: la llengua pròpia.

En aquest sentit també podria explicar-vos què se sent quan escoltes un plenari de l'ajuntament del teu poble (ja sabeu que m'agrada recordar que sóc d'Ibi, malgrat tot…) i veus que abans d'entrar-hi, pràcticament tots els regidors parlen entre ells en valencià i, en el moment que ocupen els seus llocs al saló “del poder”, canvien automàticament al castellà. Únicament se salva el grup municipal d'Esquerra Unida, que en els últims anys, amb més o menys seguretat i efectivitat, ha fet seua i ha fet visible la nostra llengua (com marquen els estatuts del partit). El fet que l'equip de govern (PP i CDL) no tinga cap respecte per la nostra llengua, no conega el registre estàndard ni es digne a usar encara que siga el col·loquial, no m'estranya en absolut: ja sabem de quin peu coixeja cadascú. Tanmateix, el que no puc entendre és com la resta de l'oposició (PSOE i ADII) no hi pose més voluntat de normalització i de compromís lingüístic.

No diuen res al respecte les bases dels seus partits? No em referisc només a l'ús de la llengua en els plenaris; em referisc al fet de reclamar drets lingüístics que els ciutadans ja tenim perquè precisament el PSPV, en els anys 80, ens va dir que ja havia arribat l'hora i que podíem tenir-los. Qui s'ocupa (i com i amb quines propostes concretes) en el meu poble de fer visible, necessària i respectable la nostra llengua. Ni tan sols els actes oficials de les Festes de moros i Cristians, que estan al caure, són en valencià. Vinga, home! Que fins i tot en els moments més rancis i més “cutres” de la nostra història el valencià ha tingut un lloc ben remarcable en un espai tan important per als pobles com són les festes. Estem permetent que un grupuscle d'ineptes plens de prejudicis lingüístics desvirtuen les nostres senyes d'identitat i convertisquen les nostres tradicions en un espectacle descafeïnat.

I algú pretén a parlar-nos a nosaltres, catalanoparlants, d'exili lingüístic i frivolitzar la paraula dictadura? Que es pose la nostra pell i carregue amb la nostra història! Bon vent i barca nova!

 
8)
 
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - més gran que sant Lliberot
 
2) Eugeni S. Reig - milotxa
 
3) Antoni Llull Martí - Seguim amb les deformacions de paraules estrangeres
 
4) Jaume Corbera - La nova diglòssia (III)
 
5) Josep Daniel Climent - El Tractat d'Almisrà, una fita per al futur
 
6) Pau Vidal - Xarbotats
 
7) Leonardo Giménez - Classe mitjana com a perversió del llenguatge i altres eufeminsmes
 
8) Pere Ortís - La llengua vergonyant
 
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací