InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 867 (dimecres 25/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
 
 
5) Es convoca el IX premi internacional de literatura de viatges “CIUTAT DE BENICÀSSIM” 2013
 
6) Joan-Carles Martí i Casanova - Què ens passa valencians?
 
 
8) Convocat el 12è. Premi Jaume Camp de sociolingüística (Òmnium Vallès oriental- IEC)
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 101).
 

328. La nostra llengua és l’expressió de la nostra identitat col·lectiva.

 

Òmnium Cultural

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 10 de juliol del 2013

El passat 7 de juliol es jugava, a Xaló (Marina Alta) la final del campionat de llargues, de pilota valenciana, que enfrontava els equips de Murla i Agost. Arribant al carrer de l'Església, on es jugava la final, era difícil no parar atenció a la música que sonava a tot volum. Totes les cançons eren en espanyol. Algú pot imaginar una celebració de cultura popular castellana o francesa, en què el 100% de les cançons seleccionades sonaren en un altre idioma? És evident que la resposta és un NO rotund. Això és impossible, i ho considerarien un insult.

Per contra, es veu que la Federació de Pilota valenciana troba que una final de la varietat més antiga del nostre joc nacional queda perfectament ambientada amb les cançonetes de moda en la llengua dels castellans. Potser ho feien per mantenir la coherència amb la pancarta que presidia el carrer, que resava —en estricta aplicació del bilingüisme castellà/espanyol, preferit pel partit que n'ostenta el poder: “La Diputación de Alicante siempre con el deporte”.

Ben passades des quatre de la vesprada, una dona de la Federació de Pilota agafava el micròfon per a presentar els jugadors de cada equip. En el de Murla, dos dels components tenen per cognom Giner. Endevineu com el va pronunciar l'esmentada senyora? Efectivament, com ho hauria fet una persona natural de Valladolid o de Burgos, amb un so gutural de la 'g' tal com s'emet en pronunciar —en castellà— Jaén o Jorge.

L'hàbit absurd de pronunciar cognoms valencians com si foren castellans és ben habitual, fins i tot entre els professionals de la ràdio i la televisió. És una mostra ostensible de submissió a l'amo, que transmet clarament el missatge “No som ningú; ni tan sols els nostres noms no mereixen ser pronunciats a la nostra manera, sinó a la vostra”. Sucursalisme fonètic podria ser una bona denominació per a aquesta forma pràctica de genuflexió permanent.

No és, però, un fenomen aïllat, sinó que prové d'una actitud global i molt arrelada, que és el sucursalisme essencial. El podríem definir com la disposició estable sotmetre's en tot i per tot a aquells a qui consideren els seus amos. De motius perquè s'haja desenvolupat, prou sabem que n'hi ha. Fa més de 300 anys que la submissió abjecta ha pagat dividends a uns quants, a còpia de sacrificar drets, cultura, llengua, tradicions i benestar d'una majoria. Els sucursalistes, a força de beneficiar-se de la connivència amb monarques absoluts, colpistes i dictadors de tota mena han ocupat el poder polític durant massa segles i han fet mans i mànigues perquè la submissió esdevinguera la forma normal de comportar-se els valencians.

D'antídots, però, també n'hi ha. El més potent es diu dignitat, i es tracta d'una recepta molt vella. Consisteix bàsicament a pensar que no som superiors a ningú, però tampoc inferiors. Es prepara en una solució composta per una part de trellat —consistent en assumir que ser valencià és tan legítim i valuós com ser qualsevol altra cosa— i una d'amor propi. Amb aquests ingredients, és factible trobar l'esma i els recursos necessaris per a aprendre a pronunciar els nostres noms i cognoms tal com ho fem els valencians, a escriure els topònims en la forma que els correspon, que és en la llengua del poble en qüestió, i no en dos, ni en tres ni en cinquanta-quatre. Si Teruel és sempre Teruel, per quins set sous Castelló ha de ser Castelló/Castellón?

I ja posats en faena, aprendrem que la medecina és tan potent, que en uns pocs dies ens sentirem capacitats per a mantenir-nos dempeus davant de qualsevol, per a mirar als ulls qui siga que se'ns pose al davant i —arribat el moment— per a reclamar allò que és nostre i ens pertoca, amb la mateixa enteresa i presència d'ànim amb què ho farien els naturals de qualsevol altre país del planeta.

No ho resoldrem tot pronunciant com toca els nostres noms ni fent sonar música valenciana en els nostres actes culturals. Però seria un bon començament. Si més no, transmetria un mínim de dignitat, en comptes del sucursalisme vergonyós i patètic que hem d'aguantar tantes vegades.

 
4)
 
 
Mai he dubtat que darrere de la passió existent a Catalunya entre alguns ciutadans (i ciutadanes) per eradicar la immersió lingüística hi havia motius 100% relacionats amb els (seus) drets individuals. Vaja, que mai m'ha passat pel cap pensar que els que defensen que la immersió a les escoles discrimina i atempta contra els drets bàsics dels infants actuessin per motius polítics i electorals. I, sap per què ho penso? Perquè seria caure molt baix, seria molt barroer i imperdonable intentar trencar una societat per 4 vots (o en alguns casos menys). La volen dividir, sí, però no per tenir un escó més, no. La seva defensa d'una escola on ells hagin de ser atesos en la llengua que considerin oportuna els neix del convenciment personal que el seu dret unipersonal està per sobre dels drets col·lectius.

És per aquest motiu que m'emociono pensant en l'abrandada defensa que aquests ciutadans (i ciutadanes) faran dels drets lingüístics de les 14.000 famílies valencianes que enguany no podran escolaritzar els seus fills en valencià per falta de places (per cert, ¿14.000 són més que 17? Sap què passa? És que jo sóc de lletres i tinc dificultats amb les xifres). Ja els veig iniciant una campanya de suport amb demandes judicials (hi tenen la mà trencada), manifestacions i denúncies públiques als mitjans de comunicació que freqüenten. Ells (i elles) seran els abanderats de la llibertat i avui mateix trucaran a Boadella perquè foti el mateix discurset de sempre, però aquest cop mostrant-nos el culet a través d'una foto d'Alberto Fabra. Serà tot tan tendre, ahora que entranyable...

 
5)
 

ES CONVOCA EL IX PREMI INTERNACIONAL DE LITERATURA DE VIATGES “CIUTAT DE BENICÀSSIM” 2013

L'Ajuntament de Benicàssim, amb la col·laboració d'Onada Edicions i la Universitat Jaume I convoca la IX Edició del Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim 2013". Fins el proper 31 d'octubre de 2013 està obert el termini per fer arribar els originals, obres d'aquest gènere entés com a "no només els relats de caràcter geogràfic situats en un temps i un espai concrets, sinó també les experiències de tota mena —­els viatges interiors— que un escriptor o una escriptora pot aportar relacionades amb les seues vicissituds emocionals, anímiques o intel·lectuals", segons les bases, les quals aclareixen que no es permeten "escrits de caràcter no literari". El tema, per la seua banda, és de caràcter lliure.

Les obres es poden presentar en valencià i en castellà, amb un únic premi de 6.000 euros i la publicació a càrrec d'Onada Edicions. Les bases marquen que els originals han de ser inèdits, el seu contingut ha de tindre unitat i entitat suficient per ser considerat una obra literària nova, i no poden ser traduccions ni adaptacions d'altres obres.

Les propostes presentades al Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim" 2013 han de tindre una extensió d'entre 130 i 180 pàgines, en format A-4, 2.100 caràcters per fulla (amb espais en blanc), a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra 12. S'ha d'enviar per triplicat i enquadernats, per sistema de plica, a: Ajuntament de Benicàssim, Casa de Cultura, c/ Metge Segarra, 4, 12560 Benicàssim (Castelló), fent-hi constar el nom del premi (IX Premi Internacional de Literatura de Viatges, Ciutat de Benicàssim, 2013).

La resolució del Premi serà al mes de novembre. El Premi Ciutat de Benicàssim ha esdevingut una referència internacional en el gènere de la literatura de viatges. En les vuit edicions convocades, s'ha guardonat a autors com Daniel Arenas o Guillem Rosselló. L'última guanyadora ha estat la costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón amb "Sobre el caballito de madera", que publicarà Onada Edicions aquesta tardor.

 
6)
 
Publicat en NÚVOL dimarts 3 de setembre del 2013

Què ens passa valencians?

Joan-Carles Martí i Casanova
 
 
7)
 
Publicat en NÚVOL dimarts 3 de setembre del 2013
 
 
8)
 

Convocat el 12è. Premi Jaume Camp de sociolingüística (Òmnium Vallès oriental- IEC)

Dotat amb 6.000 euros. Premi instituït gràcies al patrocini de la senyora Ester Camp. Des del 2009 és convocat conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Ofert al millor treball d’investigació sobre sociolingüística, sigui des d’una perspectiva sincrònica o històrica, teòrica o aplicada, demolingüística o etnogràfica, referida a qualsevol àmbit geogràfic dels Països Catalans. Condicions específiques dels treballs:

a) Els treballs aspirants al premi han d’ésser inèdits, executats abans d’aquesta convocatòria i redactats en català.

b) Els treballs ja premiats per l’Institut, per Òmnium o per altri en concursos anteriors, així com els subvencionats per l’Institut o per Òmnium, no poden ésser considerats. Els treballs, d’una extensió no inferior a cinquanta fulls de format ISO A4, s’han de presentar mecanografiats a un espai i mig i enquadernats.

c) Els membres de l’Institut d’Estudis Catalans no poden optar al premi.

d) Els treballs aspirants al premi han d’ésser presentats mitjançant exemplar imprès únic i en suport digital, mitjançant CD, a la seu principal de l’Institut (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) amb les indicacions següents: nom, adreça, telèfon i NIF de l’autor i premi a què aspira el treball, tant a l’exemplar imprès com al CD, i han d’anar acompanyats d’una declaració que el treball s’ajusta a aquestes condicions.

Altres condicions específiques:

a) La ponència serà formada per tres membres, nomenats de comú acord entre la Secció Filològica de l’IEC i la seu territorial d’Òmnium del Vallès Oriental.

b) El premi pot restar desert o no ésser adjudicat. No poden ésser concedits premis ex aequo ni accèssits. La dotació del premi pot estar subjecta a la retenció corresponent en concepte d’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

c) El Premi Jaume Camp de Sociolingüística serà proclamat en l’acte anual, públic i col•lectiu dels premis Sant Jordi de l’IEC, a la seu de l’IEC.

d) La dotació del premi, que aporta la senyora Ester Camp, és de 6.000 euros. Aquesta quantitat es farà efectiva directament a l’autor o autors del treball o obra guanyadora, en el marc de la festa anual de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.

e) El pagament de l’import del premi prescriu, en tot cas, el dia 28 de febrer de 2014 (tres mesos després de l’acte de lliurament).

f) L’IEC restarà amb la propietat dels drets d’edició, en qualsevol suport, del treball o obra guanyadora durant un període d’un any posterior a l’anunci i proclamació del premi.

g) Si els autors ho desitgen, poden recollir els treballs no premiats dins el termini de dos mesos comptadors des de la data de proclamació del premi. L’Institut no es compromet a tenir-los a disposició dels autors després d’aquesta data.

Termini d’admissió de candidatures al premi Jaume Camp: fins al 3 de desembre de 2013, a les 13 hores.

Proclamació del premi: abril de 2013 (seu de l’Institut d’Estudis Catalans).

Lliurament del premi: segona quinzena de novembre de 2013 (festa anual de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental).

http://vallesoriental.omnium.cat/docroot/omnium/includes/news/fitxers/7454/Bases-Premis-2013.pdf

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací