InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 859 (dimecres 11/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  Hèctor López Bofill La llengua oficial

 

2)  Què ens passa, valencians!?

3)  Joan-Carles Martí i Casanova Què ens passa valencians?

4)  L'Ibanat i l'anglès

5)  Guillem López Casasnovas José Ramón no estima la nostra llengua

6)  Vicent Partal Amb els tres directors de Menorca

7)  La Setmana del Llibre en Català ofereix un programa atractiu per a tots els públics

8)  Menys llibres, més lectura

9)  Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià (3 de setembre)

.                                                                                                                                                                                     .

 

1)

La llengua oficial

Hèctor López Bofill

 

El Punt Avui, 21 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/671144-la-llengua-oficial.html

    

Davant de la perspectiva de la independència, un dels debats que s'han obert en els darrers mesos ha consistit a perfilar el règim lingüístic del futur estat català. En principi, obrir una discussió pròpia del poder constituent sembla conferir credibilitat al procés si no fos perquè amb totes les incerteses que planen sobre la secessió, i tenint en compte la tendència catalana a posar el carro davant dels bous, introduir un element més de disputa que divideixi els partidaris de l'estat propi tal vegada contribueix a afeblir la causa principal.

 

La confrontació entre aquells que defensen l'oficialitat única del català i els que pretenen mantenir el règim lingüístic autonòmic de cooficialitat entre el català i el castellà (tot respectant, o no, la cooficialitat de l'aranès en el conjunt del territori del Principat) s'està desenvolupant en uns termes especialment inoportuns si tenim en compte la fractura entre un estament de representació política en el qual el cooficialisme català castellà és hegemònic (posició a la qual s'adscriu fins i tot ERC) i una societat civil (amb Òmnium al capdavant, tot i que respecte d'aquesta entitat també plana una certa ambigüitat) que apareix com el principal baluard de l'oficialitat única del català.

 

Una altra qüestió que al meu parer està enverinant el debat, i que afecta sobretot els partidaris del cooficialisme, és la constant apel·lació als arguments emocionals (el fet que molts catalans senten el castellà com la seva llengua pròpia) i la marginació de les posicions científiques respecte d'aquest tema (una absència de racionalitat que contrasta amb la resta de l'argumentari independentista com el que s'ofereix, per exemple, en matèria econòmica). Jo mateix, amb una certa insensatesa, havia arribat a defensar l'oficialitat del castellà a la Catalunya independent (La independència i la realitat, Moll, Ciutat de Mallorca, 2004), tesi de la qual fa temps que m'he retractat després d'haver llegit una bona colla d'opinions de sociolingüistes reputats (tot començant per la doctora Carme Junyent i prosseguint pel polifacètic Enric Larreula, Dolor de llengua, València, 2002, o Jordi Solé i Camardons) que confirmen la inviabilitat del bilingüisme recolzat en un règim de cooficialitat, i recorden que cap grup de parlants ha mantingut una situació bilingüe estable en el temps, sinó que sempre s'ha acabat produint la substitució d'una llengua per l'altra (la llengua amb més parlants ha acabat devorant la llengua minoritària). Tenim un exemple ben conegut de com la cooficialitat en un estat independent entre una llengua pròpia i minoritària i la llengua de l'antiga metròpoli amb molts parlants i amb molt ús ha situat la llengua pròpia al caire de l'extinció: la República d'Irlanda i la situació del gaèlic respecte de l'anglès. Amb aquest referent no és estrany que alguns es preguntin (o ens preguntem) sobre els beneficis de la independència en relació amb la llengua i la cultura pròpies si el cooficialisme en l'estat català es troba en condicions de perpetrar allò que ni l'autonomisme va assolir: la gairebé completa substitució del català pel castellà. Un perill, per cert, respecte del qual el català tampoc no es trobaria immunitzat ni tan sols en l'escenari de l'oficialitat única, com avisa la citada doctora Junyent tot al·ludint al cas d'Andorra. Ni en l'únic estat del món en el qual el català gaudeix d'oficialitat única, la llengua se salva de la pressió que exerceixen el castellà i el francès (també el portuguès procedent d'un contingent important d'immigració) i que provoquen la reculada en l'ús social del català. Així doncs, fins i tot l'oficialitat única, no seria condició suficient per garantir la preservació de la llengua tot i que es podria considerar, contra el que postulen els “cooficialistes”, condició necessària.

 

Però, a banda dels arguments sociolingüístics per rebutjar la cooficialitat català castellà a la Catalunya independent, hi ha dues observacions polítiques que em sembla que cal posar damunt la taula. La primera és que, curiosament, la defensa més aferrissada de la cooficialitat no procedeix de castellanoparlants sinó de catalanoparlants amb responsabilitats en el món polític, mediàtic o cultural que es col·loquen en el lloc de la suposada àmplia comunitat de castellanoparlants que viu a Catalunya. D'això se'n diu paternalisme i bàsicament exigeix, abans de continuar amb la deliberació, que es pronunciïn ciutadans que tinguin el castellà com a primera llengua, com a llengua habitual en el seu entorn familiar (àdhuc monolingües castellans, cosa que ha estat un dels efectes que ha produït el bilingüisme malgrat les dècades de normalització) i que estiguin compromesos amb el procés independentista. Jo, personalment, no conec cap cas de castellanoparlants independentistes que defensin la cooficialitat. Quan es parla de la qüestió més aviat reconeixen la necessitat de l'oficialitat única a favor del català per garantir que aquesta sigui la llengua comuna en l'espai públic i assegurar la seva pervivència.

 

Però si la intenció dels catalanoparlants que defensen la cooficialitat català castellà consisteix a fer servir la defensa d'aquest règim lingüístic per a la Catalunya sobirana com a esquer per atraure castellanoparlants no independentistes, l'estratègia es pot qualificar d'encara més perversa. Primer perquè, com hem vist, els “cooficialistes” catalans revelen, en les condicions sociolingüístiques que hem definit, que estan disposats a sacrificar la llengua per assolir la majoria independentista. I segon, si la venda de l'independentisme sota la promesa de la cooficialitat lingüística, com en algun moment s'ha insinuat, es difon amb la reserva mental per part dels “cooficialistes” que el règim lingüístic cooficial només ho serà de forma transitòria, és a dir, als sols efectes de convèncer els suposats castellanoparlants encara dubitatius (“perquè, quan siguem independents, ja podrem fer el que vulguem!”) aleshores la proposta, basada en una promesa que en el fons no estàs disposat a complir, esdevé directament miserable.

    

2)

Què ens passa, valencians!?

Una periodista alemanya filmarà un documental al País Valencià que mostrarà la vida al territori totalment en català.

   

Directe.cat, 29 d'agost del 2013

http://directe.cat/314059

       

L’alemanya Alina Moser, autora del documental “Són bojos, aquests catalans!?” prepara la segona part de la prevista trilogia que es gravarà al País Valencià. En aquest segon documental, anomenat “Què ens passa, valencians!?” , l’autora intentarà viure al País Valencià comunicant-se cent per cent en català. L’objectiu d’aquesta trilogia de documentals consisteix a esbrinar si les societats dels territoris de parla catalana són efectivament bilingües, i si en aquests àmbits es compleixen les lleis a favor del català, si hi ha conflictes lingüístics o si s'hi pot viure exclusivament en la llengua autòctona. Per poder realitzar el documental Moser ha encetat un projecte a la pàgina de micromecenatge Verkami a fi d’aconseguir els recursos necessaris per poder tirar endavant la filmació.

 

L’alemanya Alina Moser es torna a posar les piles i començar la segona part de la trilogia que analitza la situació del català al territori així com l’existència de lleis que el protegeixen. Aquest cop l’escenari escollit és el País Valencià, que serà on Moser intentarà viure i comunicar-se únicament en català. Al primer capítol, l'experiment es va dur a terme a Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i a la Catalunya del Nord.

 

Micromecenatge per fer-ho possible

 

El projecte s’ha posat en marxa el 29 d’agost, i s'acabarà el 9 d’octubre. Amb la campanya de micromecenatge es pretenen aconseguir 13.500 euros per poder fer realitat aquest segon documental.

 

El lingüista barceloní David Valls torna a encapçalar una producció que conduirà l'Alina Moser i realitzarà Zeba Produccions. 



Tallers per la Llengua apadrina una iniciativa que rep l'assessorament del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC), tots dos de la Universitat de Barcelona.

També compta amb el suport d'Acció Cultural del País Valencià, El Tempir, Escola Valenciana i el Micalet.

    

3)

Què ens passa valencians?

Joan-Carles Martí i Casanova

 

Núvol, 3 de setembre del 2013

http://www.nuvol.com/noticies/que-ens-passa-valencians/

         

4)

L'Ibanat i l'anglès

   

dBalears, Editorial, 26 d'agost del 2013

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/ibanat-angles.html

   

La web de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat) rebateja els topònims de les Illes Balears. El Govern de José Ramón Bauzá, que justifica la implantació del Decret de tractament integrat de llengües (TIL) amb la necessitat de millorar el coneixement de l'anglès, té un text a la seva pàgina web que és fruit d'un traductor automàtic. I no ha estat revisat. Així, el municipi de Selva es tradueix com 'Jungle'. És una errada greu que demostra la falta de vigilància de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori. Deixa clara una deixadesa inadmissible a una administració pública, que es vol distingir, precisament, per donar importància a l'anglès. Ahir, des de la Conselleria bloquejaren la versió anglesa de la pàgina web de l'Ibanat en una rectificació que arribà tard i de forma inadequada.
L'aposta per l'anglès sembla postissa, fruit de l'animadversió d'aquest Govern popular cap a la llengua pròpia. El TIL es presenta així com una excusa per capolar el català a l'ensenyament, per acabar amb un model consensuat entre totes les forces polítiques.

  

5)

José Ramón no estima la nostra llengua

Guillem López Casasnovas

    

El Punt Avui, 19 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/670641-jose-ramon-no-estima-la-nostra-llengua.html

 

No m'he trobat mai personalment José Ramón Bauzá. Em diuen els qui el coneixen que no acostuma a mirar als ulls quan parla. Des de la seva estètica (cordellets de colors al braó, bandera espanyola inclosa i pentinat de rebull al clotell) no divergeix de tants altres dirigents del seu partit a Madrid. Utilitza majorment el castellà i lluita per diluir el sentiment autonomista de les Illes dintre de la gran Espanya. José Ramón pretén ara eliminar tot vestigi provinent del seu entorn econòmic i social més immediat: els països catalans. Abans mort que sospitós de català; “Antes partido que doblado”, com deia aquella altra ministra nacionalista espanyola. D'aquesta pretensió se n'enorgullia el president balear en el seu dia de glòria en el berenar a l'Hotel Ritz, quan va ser presentat pel seu cap de files Mariano Rajoy i davant de la dreta madrilenya. Per quina raó el president balear no estima el seu país? Possiblement, diuen alguns, està fent mèrits per qualque interès polític particular, i en aquest objectiu li deu convenir assolir el suport de la sectorial de hooligans del seu partit, amb qui comparteix propòsit. La llengua fa olor de pancatalà i José Ramón no dubta idò d'atacar la llengua. Afortunadament, no tota la dreta balear és així: Conrado, Soler, Fiol, Huguet, Rotger, entre molts altres, mostren un passat menys sectari. El mateix president Cañellas ha parlat sempre de llengua i convivència, i el que fan ara aquests nouvinguts a la política no ho reconeix com a fet “pels seus”.

 

Atacar la llengua és lluitar contra el darrer punt de connexió que alguns creuen que resta amb els països, diguem-ne ara, de “parla catalana”. Una llengua de la qual desconeixen la seva pràctica d'ús i conreu. Tant els val: des de la bandera del trilingüisme pretenen ara diluir l'ensenyament del català, un català poc present ja als mitjans i que encara alguns negligeixen com a parlar pagès. Els votants tradicionals del PP estan lost in translation i reivindiquen el rallar menorquí, eivissenc, formenterí, mallorquí tal com sona, amb faltes d'ortografia que els porten a fer el ridícul. Un país així que no s'estima la llengua no és un país. La llengua és tan patrimoni com ho és la cultura talaiòtica heretada o el paisatge humà en què vivim. Qui estima el seu país no el destrueix ni el deteriora. Està clar que qui no el fa seu (ni el visita ni l'habita) no el cuida i acaba negligint-lo i no estimant-lo. Això passa avui, al meu entendre, en aquests nous dirigents del PP de les Illes que aspiren a fer carrera a Madrid, on tindran bona acollida amb la confessió del seu únic i excloent nacionalisme espanyolista, projecció per la qual agafen carrereta tot cercant el suport de la facció exaltada dels anticatalanistes. A falta d'una amenaça més política partidària (frenar a les Illes el partit de Rosa Díez), focalitzen la seva dèria en la llengua, ja sigui a l'ensenyament com a l'ús quotidià de l'idioma als mitjans de comunicació.

 

Val a dir que, aquesta vegada, el fet de cercar el seu interès partidista de secta al president José Ramón pot no sortir-li gratis. A Menorca la rebel·lió dels ensenyants està força estesa. Molts pares saben quins col·lectius es troben darrere el rebuig al català: cultura més limitada, nouvinguts amb menys presència social i menor vocació de permanència. Regidors i alguns batles als pobles de Mallorca es rebel·len ja que no poden fer bandera del que no creuen i mai no han practicat: la discriminació lingüística i el desbalançament entreguista en favor del castellà amb l'excusa de l'anglès.

 

Dit això, aquestes guerres són molt cares en el nostre país balear que necessita refer la seva situació al món: al món del finançament autonòmic manifestament injust, del malmès règim especial balear, per la manca de compensació d'un cost de transport que ofega les nostres empreses i deteriora el benestar de la gent, per uns costos energètics que es veuen amenaçats avui a l'alça amb la reducció de subvencions, un capital humà amb elevat abandonisme i un capital social fràgil per la manca de compromís social d'alguns habitants “de pas” amb el patrimoni illenc. I en lloc d'estar centrats en aquests problemes, les nostres illes estan immerses en una discussió d'un problema prefabricat pels interessos d'alguns polítics i que han generat un debat allà on no hi era. A més, sense cap horitzó sobre quin problema resoldrà el seu propòsit, però amb ple coneixement dels danys col·laterals que provoca. Necessitam pau a les Illes, tranquil·litat per retrobar el nostre paper al món des del consens i resoldre les qüestions que veritablement afecten el benestar de la gent. I que uns dirigents polítics instrumentalitzin el debat de la llengua, per si mateixos o per part d'altres interposats, des de l'amenaça de la foto en què qui es mou no surt, és prova de poc seny fent prevaldre els interessos individuals partidistes als col·lectius. I tot açò a un país que necessita més que mai estimar la seva llengua per estimar-se a si mateix.

   

6)

Amb els tres directors de Menorca

Vicent Partal

       

Vilaweb, 2 de setembre del 2013

http://www.vilaweb.cat/editorial/4141338/directors-menorca.html

     

Els directors dels instituts menorquins Joan Ramis i Ramis, Cap de Llevant i Pasqual Calbó i Caldés avui no podran començar el curs escolar fent classes, com seria lògic i normal. El govern de les Illes Balears els ha retirat el sou i la feina i els prohibeix no únicament de fer de directors, sinó de fer de mestres i tot. Per haver defensat el dret dels alumnes i les famílies a rebre les classes tal com les rebien fins ara. Per haver defensat el català. El gest, una altra de les quotidianes mostres d'autoodi del president Bauzá, ha encès la comunitat educativa i avui l'inici de les classes a les Balears, i molt especialment a Menorca, serà tens. Tanmateix, és un problema de tots nosaltres i va contra tots nosaltres. Som tots, doncs, que hem de reaccionar.

 

És evident que tenim davant una greu vulneració dels drets de la ciutadania, no tan solament lingüístics. El president Bauzá i la consellera Camps proven de governar l'ensenyament com si això fos una dictadura. Tant els fa l'existència d'un consell escolar. Tant els fa l'opinió del consell de centre, per més legal que siga i per més que forme part de l'ordenament jurídic. I tant els fa que els directors, al cap i a la fi, únicament el presidesquen, el consell escolar.

 

Apartant de l'ensenyament i deixant sense sou i feina mestres com aquests tres directors, apreciats i valorats per les famílies, pels alumnes i per la població, pretenen difondre el missatge que a la societat mallorquina i balear no ha de comptar cap més voluntat sinó la seua. Volen fer por a la gent. Voler evitar la discussió, el debat i la confrontació d'idees. I volen evitar-los en general, però també en un àmbit on el respecte als valors científics --i a tot allò que la pedagogia ha deixat clar una vegada i una altra-- hauria de ser un element fora de qualsevol discussió.

 

Expressem doncs avui la nostra solidaritat amb ells. I fem-ho també per afrontar un curs que serà complicat. Complicat al País Valencià, a la Franja i a les Illes, on l'agressió contra la llengua és ja coordinada i tenaç. Però complicat també al Principat.

 

L'agressió contra el català no es pot compartimentar. No agredeixen 'el català de...', sinó el català. El de tots. I van amb la idea de fer-ho a tot arreu, sense cap prevenció. Al Principat, concretament, sentirem parlar molt d'una sentència que sembla pròxima i que podria, literalment, eradicar la normalització lingüística a les escoles o fins i tot motivar l'encausament judicial d'una consellera que ha dit que per ací no hi passaria.

  

7)

La Setmana del Llibre en Català ofereix un programa atractiu per a tots els públics

    

Òmnium Cultural, 4 de setembre del 2013

http://www.omnium.cat/ca/noticia/la-setmana-del-llibre-en-catala-ofereix-un-programa-atractiu-per-a-tots-els-publics-7500.html?idbutlleti=24068

    

La programació de La Setmana compta amb més de 250 activitats i inclou, entre d'altres, diverses commemoracions com l’Any Espriu, l’Any Joana Raspall, l’Any Estellés o els fets del 1714, entre d’altres.

 

A més, comptarà amb les propostes clàssiques com: els àpats i itineraris literaris amb autors, les presentacions i signatures de llibres, el lliurament del Premi Trajectòria i Les Matinals Festives per als més petits. L’hora gastronòmica, S’estimen, La Tarda Jove i En complicitat seran alguns dels nous eixos temàtics per tal de promoure de forma original la lectura en català.

 

D’altra banda, La Setmana s’afegirà a la Via Catalana i prepara un acció que tindrà lloc l’11 de setembre a la mateixa l’avinguda de la Catedral. Entre les 17.30h i les 17.45h es desplegarà una gran pancarta amb el lema Llegim en català! traduïda a diversos idiomes. Es demanarà a totes les persones que vinguin a aquest tram de la via que portin un llibre en català per tant de vorejar la pancarta. Una fotografia aèria serà testimoni d’aquest moment.

 

Entre els molts actes que es faran a la Setmana del Llibre en Català, destaquem el debat: "Llibres que fan pensar" on participarà la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, amb Francesc Ribera "Titot", Eduard Voltas i Albert Castellon que tindrà lloc el dissabte 7 a les 12.30h a la Plaça del Llibre i la presentació del llibre 'Claus sobre la independència de Catalunya" amb Salvador Cardús i Francesc-Marc Álvaro el dilluns 9 de setembre a les 20.30h a la Plaça de la Paraula.

 

8)

Menys llibres, més lectura

La Setmana del Llibre en Català vol reforçar el paper del llibre en català, que guanya quota de mercat

    

El Punt Avui, 5 de setembre del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/675048-menys-llibres-mes-lectura.html

    

El llibre en català no té mala salut. Segons va anunciar ahir el president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, Jordi Ferré, en la presentació de la 31 edició de la Setmana del Llibre en Català, en el període de 2007 a 2011 es va editar un 3,7% menys de llibres en català. Si es té en compte que aquests anys coincideixen amb els de la crisi, es podria parlar, pel que fa a l'edició, d'una certa “estabilització”. Però el problema es planteja quan aquests llibres, que representen l'11,2% de la producció total de l'Estat, i que són 10.081 títols a l'any, han de competir en els prestatges de les llibreries amb la producció en castellà, que ha augmentat, en el mateix període, d'un 18,6%, i ha passat de 55.000 a 65.000 títols. Per Ferré, “això dificulta la seva visualització, qüestió que s'agreuja amb el tancament de llibreries com la Catalònia, la Proa o l'Ona, que cuidaven el llibre en català”.

 

No obstant això, és llegeix més en català. Ferré va destacar que a Catalunya hi ha un increment de lectors, que el 2012 va ser del 63,6%, un 1,3% més que al 2011. El llibre en català augmenta en quota de mercat a Catalunya. Va explicar que fa cinc anys dels 100 euros que els catalans es gastaven en llibres, 23 eren per a llibres en català, i ara, va afegir, en són 28. “Aquest increment per desgràcia no s'ha aconseguit perquè es venguin més llibres en català, sinó perquè el descens de venda de llibres en castellà ha estat més pronunciat que en català i ha produït un increment de la quota de mercat de llibre en català”, va explicar Ferré. Segons les xifres, el 72,2% dels lectors de Catalunya llegeixen en català i hi ha un augment dels lectors habituals en català (22%, un 0,8% més). Entre els nens de 10 a 13 anys el català ha superat el castellà com a llengua habitual (50,3% contra el 49,7%).

 

Ferré va voler trencar també el mite que el llibre català viu de les subvencions. “El que rebem de les administracions són 3,7 milions d'euros, xifra que representa l'1,85% del total de facturació del llibre en català, que, amb l'IVA, aporta a l'Estat més de 10 milions d'euros.” En aquest clima de reivindicació del llibre català com a generador de negoci es va presentar ahir la Setmana del Llibre en Català en el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a la plaça de la Catedral de Barcelona, on hi haurà la infraestructura d'aquest esdeveniment des de demà i fins al pròxim dia 15. Porta com a lema: Llegir ens obre al món.

 

Aquest any hi participaran 40 segells editorials i 13 llibreries. “Val la pena llegir en català per l'oferta de qualitat que hi haurà aquest dies i la resta de l'any”, va declarar Montse Ayats, presidenta de la comissió organitzadora de l'esdeveniment. Ayats va destacar la participació de mil persones relacionades amb el sector, com ara editors, escriptors, llibreters i periodistes, que participaran en les dues-centes activitats, com ara taules rodones, presentacions i lectures. Una de destacada serà la lectura de l'obra de Pep Albanell Les fantasies del nàufrag, que serà llegida en fragments per diversos periodistes culturals. Albanell serà guardonat el dia 12 amb el premi Pep Trajectòria.

Salvador Espriu també tindrà protagonisme, juntament amb altres escriptors dels quals es commemoren cent anys del seu naixement.

     

9)

Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià

(3 de setembre del 2013)

 

Podeu llegir-lo en aquesta adreça:

http://www.acpv.cat/butlleti-e/2013-09-03.html

       

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací