InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 858 (dimarts 10/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  La Xarxa Vives crea una guia per a impulsar l'ús del català entre les grans empreses

 

2)  Català estàndard per a empreses

3)  Cursos de traducció, adaptació i correcció de guions per al doblatge a l'Escola Catalana de Doblatge

4)  Xevi Sala La carta

5)  Cap a una Catalunya quadrilingüe?

6)  Jordi Arraut – Monolingüisme català: i si féssim com ells?

7)  "Encara ara hi ha moltes agressions lingüístiques als PPCC"

8)  Impedeixen a dos joves de Palma de presentar una denúncia en català

.                                                                                                                                                                                     .

 

1)

La Xarxa Vives crea una guia per a impulsar l'ús del català entre les grans empreses

Els responsables del projecte asseguren que hi haurà 'un abans i un després' d'aquest document

     

Vilaweb, 21 d'agost del 2013

http://www.vilaweb.cat:80/noticia/4139846/20130821/xarxa-vives-crea-guia-impulsar-lus-catala-grans-empreses.html

    

La Xarxa Vives, que agrupa 21 universitats dels Països Catalans, ha creat un catàleg de recomanacions per a textos de difusió al conjunt del domini lingüístic. A partir d'ara, grans empreses com Renfe o Mercadona, per exemple, podran utilitzar un estàndard real a tot el territori de parla catalana i no, com passava fins ara, diverses varietats en funció del territori.

 

Segons que ha explicat Carles Cortés, de la Universitat d'Alacant, el projecte marcarà 'un abans i un després' i respon a una necessitat creixent de la societat civil i, especialment, de les empreses, que fins ara s'adreçaven a les universitats per demanar assessorament en aquest àmbit.

 

D'aquesta manera, i a tall d'exemple, Cortés ha explicat que si Renfe a Catalunya utilitzava en la megafonia la frase 'propera estació' i a València optava per 'pròxima estació', el document, seguint la fonètica nord-occidental, apunta que la forma correcta comuna al conjunt de territoris de parla catalana és la segona.

 

El catàleg s'inclou en el Pla de Política Lingüística 2012-2014 de la Xarxa Vives i inclou altres programes com els cursos de català a estudiants d'Erasmus. Aquest pla que té l'objectiu de crear una comunitat universitària multilingüe adaptant-se a la realitat de cada territori.

 

Cursos de català per a estudiants d'Erasmus

 

El pla també inclou un programa d'aproximació ràpida al català per a estudiants d'Erasmus, amb l'objectiu de donar resposta als problemes en la recepció d'estudiants europeus. En aquest sentit, i gràcies a una subvenció de 400.000 euros de fons europeus, des de l'any 2010 s'han impartit 64 cursos a les universitats de la Xarxa a un total de 800 alumnes.

 

Carles Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives, ha explicat que aquesta xifra hauria estat més gran si hi hagués hagut més recursos perquè aquests anys s'han presentat 4.000 sol·licituds. Així, ha assegurat que el problema és l'oferta de cursos i no pas la demanada, i que qualificar el català d'entrebanc a l'hora de captar estudiants d'Erasmus no té fonament perquè el nombre de sol·licituds s'ha incrementat un 10%. A més, Barcelona, Alacant i València són les principals ciutats receptores d'estudiants, darrere Granada i Madrid.

 

Augmenta el nombre de classes en català

 

Carles Cortés ha explicat que, segons xifres del 2012, el nombre de cursos impartits en català s'ha incrementat any rere any, especialment al País Valencià, on fa uns quants anys les xifres eren molt lluny de la mitjana. Així, entre les universitats on el català té més presència hi ha la Rovira i Virgili de Tarragona, amb un 94% de les classes en català; la Universitat de Girona, amb un 93%; la Universitat de Lleida, amb un 84,6%, i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb un 78,8%. A la banda oposada hi ha la Universitat d'Alacant, amb un 7,5% de les classes en català, i la Jaume I de Castelló, amb un 19,83%.

   

2)

Català estàndard per a empreses

    

El Punt Avui, 22 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/671871-la-xarxa-vives-constata-lus-academic-desigual-del-catala.html

    

Una de les principals novetats del darrer curs a la Xarxa Vives ha estat l'edició d'un catàleg amb recomanacions per a textos de difusió en el conjunt del domini lingüístic català. La idea, segons Cortès, ha estat donar uns criteris “a empreses d'implantació arreu per aconseguir un estàndard real que permeti utilitzar la mateixa versió del català arreu del domini lingüístic”, enlloc d'haver de buscar formes pròpies per a textos dirigits a cada territori.

 

S'ha mirat de proposar formes neutrals, no pròpies de cap dialecte en concret o pròpies de tots, per exemple evitant l'ús d'algunes formes verbals. Ja s'ha assessorat o s'assessorarà a empreses com Banc Sabadell, Mercadona, Gas Natural, Vueling o Renfe. “Hi havia una demanda social i d'empreses que havien fet consultes a nivell tècnic”, justifiquen els autors, que expliquen que a més del catàleg genèric es faran recomanacions a demanda.

 

Entre les novetats de la xarxa també destacarà, d'octubre a desembre, el primer Mooc en català, un curs massiu gratuït en línia, que ha nascut a universitats anglosaxones, sobre el llenguatge especialitzat en català.

  

3)

Cursos de traducció, adaptació i correcció de guions per al doblatge a l'Escola Catalana de Doblatge

 

Una bona aproximació al tractament dels textos destinats a la producció audiovisual. Una bona aproximació a les característiques de l'oral.

 

Des d'aquí www.ecad.cat  us podreu descarregar tota la informació en un PDF, o truqueu-nos al 93 445 71 95, al 606 15 03 95, o envieu un missatge a info@ecad.cat .

 

Font: Escola Catalana de Doblatge, SL / Barcelona

      

4)

La carta

Xevi Sala 

    

El Punt Avui, 19 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/670994-la-carta.html

    

Capvespre de festa major a la terrassa d'un restaurant d'una població baix-empordanesa. A la taula veïna, una colla de turistes alemanys aixequen el dit perquè vingui el cambrer. L'única persona del grup que parla la llengua de Cervantes, una dona d'uns quaranta anys, li fa saber al cambrer que tenen problemes per entendre la carta perquè està escrita només en català. D'entrada, el cambrer no entén el problema. “No está en castellano”, precisa la dona. No es tracta de cap protesta, ella ha expressat els seus dubtes sense fer cap retret ni protagonitzar cap sortida de to. Simplement els clients estrangers volen saber què signifiquen els plats que se'ls ofereixen, en unes hores en què els teutònics, i en general tota la gent del nord d'Europa, ja estan molt més afamats que nosaltres. A continuació es produeix una transferència educada d'informació, el cambrer enuncia en veu alta cada plat i va proporcionant tot seguit la corresponent traducció castellana. Els estrangers van fent que sí a mesura que la traducció gastronòmica els provoca salivera, encuriosits amb la singularitat dels plats de la cuina d'un país que segurament fins ara desconeixien, tot i que hi ha insalvables obstacles que el cambrer mira de saltar com pot, com ara el moment de presentar la botifarra de perol o els caragols amb allioli. Feta la comanda, els turistes germànics enceten una animada conversa, vés a saber si al voltant d'aquest lloc anomenat Catalunya. Sense voler-ho, l'anècdota s'ha fet un lloc en el programa de la festa per demostrar-nos que l'actitud militant dels amos del restaurant, el comportament obert dels clients estrangers i al capdavall la capacitat d'entesa entre les persones civilitzades no és cap quimera ni cap provocació sinó l'escenari més normal del món.

     

5)

Cap a una Catalunya quadrilingüe?

El sociolingüista Bernat Joan proposa una "oficialitat asimètrica" de català, castellà, aranès i anglès en la futura república catalana independent

   

Nació digital, 20 d'agost del 2013

http://www.naciodigital.cat/noticia/58165/cap/catalunya/quadrilingue

    

La política lingüística del futur estat català és una qüestió que ja han posat sobre la taula polítics i lingüistes, tot obrint un debat sobre quina o quines han de ser les llengües oficials d'aquesta nova república independent. En el marc d'aquest debat, el sociolingüista Bernat Joan proposa una Catalunya independent amb quatre llengües oficials, però en el marc del que anomena l'“oficialitat asimètrica”.

 

Joan, que imparteix aquests dies a la Universitat Catalana d'Estiu el curs 'Quina política lingüística per a la Catalunya independent?', considera que aquest debat arriba perquè a partir de l'Onze de Setembre del 2012 “es passa de plantejar una política lingüística dins el marc estatutari a plantejar-nos anar molt més lluny”, i exposa un projecte lingüístic amb quatre llengües: català, castellà, aranès i anglès, amb diferents rangs d'oficialitat.

 

“El català ha de ser la llengua nacional del futur estat i ha de vertebrar lingüísticament el país”, explica Joan, que considera que, així mateix, “cal mantenir l'oficialitat de l'occità, consolidar-la i desplegar-la amb l'objectiu de garantir als ciutadans de parla occitana que la puguin utilitzar amb normalitat”. Així mateix, “el castellà ha de ser oficial, però no amb el mateix estatus que el català”, sinó amb un sistema d'”oficialitat asimètrica”, en el qual els “castellanoparlants s'han de trobar còmodes i han de percebre que el nou estat no va contra la seva llengua”. Finalment, l'anglès, “com a llengua internacional, també ha de tenir un cert rang d'oficialitat”.

 

Aquesta configuració de quatre llengües oficials, però “amb rangs diferents”, és per Bernat Joan -ex-eurodiputat i ex-secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya-, una manera d'obrir la societat catalana a la “pluralitat lingüística” a partir de la constatació que “la societat monolingüe ha deixat d'existir i no hem de buscar cap tipus de monolingüisme”, i que “no ens hem de conformar amb crear ciutadans bilingües”.

 

De fet, l'obertura lingüística passaria, a més de les quatre llengües oficials, pel fet d'aprofitar que “hi ha molts ciutadans parlants de grans llengües regionals, com l'urdú, l'àrab i el xinès” a més de recordar que a Catalunya hi ha un “bagatge històric de relació amb l'esperanto”, una llengua a la que qualifica de “utopia bella que ha estat substituïda per l'anglès”.

     

6)

Monolingüisme català: i si féssim com ells?

Jordi Arraut. Barcelona

  

El Punt Avui, El lector escriu, 7 d'agost del 2013

    

Llegeixo dues cartes a El Punt Avui (29-7-13 i 31-7-13) de persones que han rebut agressions lingüístiques per part de gent que estava de cara al públic. Si no ho he entès malament, hi ha hagut un moment -en els dos casos- en què l'agredit s'ha passat a l'espanyol. Què hauria succeït si no ho hagués fet? No conec cap català, valencià o balear tan ferm que es negui a entendre l'espanyol -aquest sí que seria un vertader acte de desobediència civil, ja que tots sabem què diu la Constitución.  

 

Si nosaltres féssim el mateix que fan ells -negar-se a entendre un idioma perquè no els dóna la gana de fer res per entendre'l- demà mateix hi hauria una revolta social. Mentrestant, els que més procurem mantenir amb dignitat el català practiquem el bilingüisme passiu, però bilingüisme al cap i a la fi. Ells, en canvi, exigeixen poder-se mantenir monolingües en espanyol; el bilingüisme, per als catalans, valencians i balears.

 

Doncs no; exigeixo -com ho fan ells- poder ser monolingüe català. Si diuen que, aproximadament, cap al 1950 van desaparèixer els últims monolingües en el nostre idioma, poden renéixer. Encara que sigui per motius polítics, com ho són els seus.

   

7)

"Encara ara hi ha moltes agressions lingüístiques als PPCC"

Ignasi Bea, regidor de la CUP a Sant Cugat, publica en el seu primer llibre 13 casos de discriminació per part de cossos policials per parlar en català

     

El Singular digital, 28 d'agost del 2013

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/08/_encara_ara_hi_ha_moltes_agressions_linguistiques_als_ppcc_95691.php

    

"Avui dia als Països Catalans encara hi ha moltes, masses, agressions lingüístiques per part dels cossos policials", explica Ignasi Bea a El Singular. "Hi ha molta desigualtat entre territoris: mentre que a Catalunya la majoria de gent és conscient que la immersió lingüística és important i s'aposta per la llengua pròpia, al País Valencià i a les Illes Balears s'hi ha fet unes polítiques molt coherents enfocades a acabar amb el català en un període curt de temps", es lamenta, alhora que argumenta que "malauradament, l'anticatalanisme té rèdit electoral". "Cal conscienciar que no tot arreu és Catalunya", sentencia.

 

Ignasi Bea Seguí va néixer a Barcelona al 1984. Regidor de les CUP a Sant Cugat del Vallès des del 2011, és politòleg i estudia un màster en història. La seva voluntat de denúncia l'ha portat a escriure el seu primer llibre "¡En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana", de Cossetània Edicions, que veurà la llum el proper dilluns 2 de setembre.

 

En aquest llibre, Bea repassa 13 casos de discriminació lingüística arreu dels Països Catalans des del 1996 fins al 2012, "que demostren que malauradament aquestes situacions no són cosa del passat i segueixen tenint lloc avui dia", argumenta l'autor. Dos d'aquests casos, però, van succeir durant el franquisme i l'autor també els ha volgut explicar per la seva significació i "per tal de mostrar la cara més quotidiana de la repressió a la llengua durant el seu període més àlgid".

 

La tossuderia ens ha mantingut catalanoparlants?

 

"Tenim una arma de provada eficàcia: la tossuderia. Així doncs, la pregunta de com ha sobreviscut la nostra llengua, des dels decrets de Nova Planta fins a Franco, té com a resposta la tossuderia dels parlants", escriu Isabel-Clara Simó al pròleg del llibre. "Tossuderia però també determinació", puntualitza Bea, "la voluntat de no voler renunciar al teu ADN".

 

L'autor ha basat aquest llibre en la documentació de les històries i en converses personals amb els afectats, que l'ha portat a recórrer en l'últim any diverses vegades els Països Catalans. També resol com ha quedat la situació de cada cas i quines són les valoracions dels propis afectats.

 

Bea explica que la sensació que més comparteixen els denunciants és la ràbia i la impotència. "Més que la violència física és la humiliació de no poder parlar amb la teva llengua a casa teva", explica, i és “aquesta sensació de ràbia el que porta a denunciar”. També convida que la gent en sigui conscient: "Cal fermesa a l'hora de garantir els drets lingüístics" i recorda que "només demanem el compliment de la legalitat".

 

A Espanya "no hi ha camí"

 

Bea explica que li agrada escriure però que de moment no té en ment fer cap altre llibre. "L'he escrit com a eina de denúncia política", argumenta. Segons ell, l'única manera de garantir els drets lingüístics és la independència dels Països Catalans. "Dins el govern espanyol no hi ha més camí per recórrer", sentencia.

   

8)

Impedeixen a dos joves de Palma de presentar una denúncia en català

La policia espanyola no els va voler atendre · Ara han denunciat els fets al jutjat

  

Vilaweb, 16 d'agost del 2013

http://www.vilaweb.cat:80/noticia/4139113/20130816/impedeixen-dos-joves-palma-presentar-denuncia-catala.html

    

A en Dídac i la Marta els van robar els telèfons mòbils fa tres setmanes a la platja de Palma. Van voler denunciar els fets a la comissaria de la policia espanyola, però no els van voler atendre en català. L'agent que els va rebre els va demanar que li parlessin en espanyol i ells, educadament, van demanar-li si hi havia algun altre agent que els pogués atendre en català. 'No', va ser la resposta, seca, del policia.

 

En Dídac va demanar a altres agents si algun d'ells els podia atendre per a presentar la denúncia i la resposta d'un d'ells va ser semblant: 'som a una comissaria de la Policia Nacional'. 'Jo no deman que l'altre agent em parli en català, sinó que m'hi atengui, que les dues llengües són cooficials, i tots tenim drets i deures', va dir en Dídac. L'agent va respondre, en to burlesc, 'drets i deures, drets i deures...', per acabar dient: 'ara no farem que ell aprengui mallorquí per tu'.

 

Després d'un estira i arronsa, en Dídac i la Marta van decidir marxar. El dia 12 d'agost passat van presentar una denúncia, no pel robatri dels mòbils, sinó per la discriminació lingüística que havien patit, als jutjats, amb el suport de l'Obra Cultural Balear, que s'ha fet càrrec del cas. En els documents adjunts podeu veure la denúncia íntegra i el relat que del mateix Dídac.

  

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací