InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 857 (dilluns 09/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  Josep-Lluís Carod-Rovira Llengua i estat

 

2)  Recorren contra la llei de llengües d'Aragó al TC

3)  Xevi Xirgo S'ho imaginen?

4)  Joan Lladonet Política lingüística del Govern del PP durant aquesta legislatura i resposta del poble

5)  Vicent Sanchis #stopvalencianofobia

6)  Toni Brosa Camp de batalla

7)  Josep Maria Pasqual La femella del corb

8)  Marcel Pedragosa Mango i el català

9)  Anand Torrents Alcaraz – Prou d'indefensió lingüística!

10)  Josep M. Loste Romero Sanitas i el català

.                                                                                                                                                                                     .

 

1)

Llengua i estat

Josep-Lluís Carod-Rovira

     

El Punt Avui, 21 de juliol del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/663493-llengua-i-estat.html

  

Sumar com més gent millor, al procés sobiranista, és lògic per a obtenir una majoria social clara i comporta fer algunes preses de posició sobre el país del futur per eixamplar-ne els suports. Algun d'aquests s'ha fet sobre temes sensibles com ara el règim de llengües a la Catalunya independent i, potser, també de manera massa precipitada, en prefigurar algunes veus quines seran les regles del joc de l'oficialitat lingüística futura. Afirmar ara que Catalunya tindrà dues llengües oficials (català i espanyol) és una afirmació que no té retop i que deixa poc marge de maniobra per a qualsevol altra solució que no sigui exactament aquesta i, més enllà de la sorpresa o la desorientació creades, hi ha qui no gosa fer en veu alta certes consideracions. D'entrada, aquesta afirmació ignora que, ara mateix, a Catalunya no hi ha només dues llengües oficials, sinó tres. L'occità, per l'aranès, també és oficial no sols a l'Aran, sinó a tot el territori del Principat. Dues llengües, doncs, fóra un pas enrere en relació amb el que tenim ara.

 

No és l'únic oblit. N'hi ha encara un de prou destacat. En els 36 anys de democràcia, s'ha produït un canvi fonamental: s'ha passat de només dues llengües en el paisatge quotidià, a moltíssimes més, pel cap baix a unes 280, parlades a les llars del país. El país ja no és bilingüe, sinó multilingüe, com la fesomia física i humana dels nous catalans. Tradicionalment, el bilingüisme ha estat per a la llengua el mateix que el federalisme per a la política: una anestèsia, un tap, un fre. Els que el prediquen són els que no el practiquen. Si el bilingüisme fos tan bo com ens diuen, com és que a Madrid, posem per cas, no són bilingües i Espanya és, amb Grècia, l'estat de la UE amb més població monolingüe, tot i comptar-nos-hi a nosaltres? El bilingüisme no és mai definitiu i menys encara en tota una societat on, d'altra banda, només són competents en dues llengües tots els catalanoparlants sense excepció. Més aviat és l'avantsala de la seva substitució per la llengua forta.

 

No hauria d'haver-hi dubtes sobre el caràcter del català com a llengua oficial pròpia del país, idioma comú dels seus habitants, hegemònic en l'espai públic i senyal cultural distintiu de la nostra societat, única aportació insubstituïble que podem fer al patrimoni cultural de la humanitat. El coneixement de l'espanyol és molt positiu i no es pot perdre, com també hauria de ser-ho el de l'anglès i el francès, avui tan abandonat. Al costat d'aquests idiomes, n'hi ha d'altres amb milers de parlants procedents de la immigració i que també hauríem de ser capaços d'incorporar al paisatge lingüístic del futur, amb algun tipus de reconeixement. Parlo de l'amazic, l'àrab, el romanès, el xinès i l'urdú.

 

Aquest paisatge s'empobreix enormement si es limita tan sols a l'establiment d'un bilingüisme que sempre serà fals i coix, perquè recolzarà sobre bases distintes i protagonistes diferents. Però l'hegemonia ambiental del català, en tots els àmbits públics d'ús i en totes les funcions també públiques, simultàniament amb l'opció per la diversitat lingüística, no faran altra cosa que enriquir la Catalunya plurilingüe del demà. No parlo ni vull una Catalunya etnocèntrica, sinó un país autocentrat, que es pren ell mateix com a referència fonamental i que, des de la pròpia identitat lingüística, inqüestionable i sense ambigüitats, és intel·ligent, generós i inclusiu i per això no té por d'un panorama plurilingüe. Parlo d'una Catalunya on conviuen moltes llengües, però en què la nostra no tan sols hi ha de ser també, sinó que hi ha de ser primer, com correspon a la llengua nacional d'un país sobirà, en qualsevol altre indret del món. Al cap i a la fi, a cap altra llengua no li va la vida amb la independència de Catalunya, perquè cap no en depèn. Ni l'espanyol, ni l'anglès, ni l'àrab, ni el xinès. Però sí el català.

   

2)

Recorren contra la llei de llengües d'Aragó al TC

Una seixantena de diputats d'IU-ICV-CHA, el PSOE, CiU i ERC impugnen al Constitucional la norma, que elimina el nom del català i l'aragonès.

Defensen que no respecta la carta magna i que retalla drets.

    

El Punt Avui, 14 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/670113-recorren-contra-la-llei-de-llenguees-darago-al-tc.html

     

La “llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental”, la denominació que es van inventar el PP i el PAR per al català dins de la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer ahir contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l'aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip.

 

En el recurs, promogut per la CHA a través del grup d'Esquerra Plural a la cambra espanyola, es denuncia que la nova llei de llengües vulnera els drets lingüístics dels aragonesos. I que incompleix la Constitució i l'Estatut. “L'aragonès i el català són dues llengües mil·lenàries que són pròpies d'Aragó i que tenim l'obligació de protegir”, remarcava el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, ahir erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant del Constitucional. Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel·la així a l'ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l'aragonès són llengües “pròpies i històriques” d'Aragó.

 

La “riota”

 

El diputat de la CHA va denunciar que el govern espanyol “no s'atreveix a dir les llengües pel seu nom”, una actitud que ha provocat que sigui la “riota” de tothom. Les burles als acrònims han estat una constant des que l'executiu d'Aragó va revelar la nova i sorprenent denominació del català, igual que les crítiques d'entitats lingüístiques i culturals i partits que censuren que els populars, en els diferents territoris on governen, estan obsessionats a esborrar el català. El mateix ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en una entrevista recent a Catalunya Ràdio, admetia que “la Lapao no és res, és català”.

 

A més de Yuste, a la presentació del recurs també hi van assistir el senador socialista d'Aragó, José María Becana; el president de la CHA, José Luis Soro, i el coordinador general d'IU a Aragó, Adolfo Barrena, tots ells molt crítics amb la llei de llengües. Becana recordava ahir que la normativa impulsada pel govern de Rudi no té suport acadèmic, universitari, ni tampoc de la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE.

 

Els suports

 

La majoria de les signatures de suport al recurs al TC provenen del PSOE –de diputats de tots els territoris–, un total de 49. Però també de CiU, ERC i ICV. El cap de files dels ecosocialistes al Congrés, Joan Coscubiela, va veure en la impugnació “l'evidència que hi ha gent a Espanya disposada a defensar el català”. I des d'ERC, el seu portaveu a Madrid, Alfred Bosch, malgrat que desconfia del Constitucional, pensa que pot ser el primer pas abans de “recórrer a Europa”.

 

El català, en el punt de mira del PP

 

El català està en el punt de mira del PP. No és només la llei de llengües d'Aragó, amb l'absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l'acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l'administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística a les Illes.

 

I, a més, la llei Wert

 

La llengua catalana no és només l'obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d'un PP que en aquesta legislatura ha obert la caixa dels trons amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (LOQME), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l'escola.

 

Focus català

 

La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.

    

3)

S'ho imaginen?

Xevi Xirgo

       

El Punt Avui, 4 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/667728-sho-imaginen.html

  

S'imaginen quin setembre tan calent? Riguin-se'n de tots els actes festius i reivindicatius que hi ha hagut al país els darrers mesos. A les Illes Balears, la Conselleria d'Educació ha anunciat que sancionarà tres directors de centre perquè no accepten el nou decret de llengües del govern de Bauzà que suposa una rebaixa de l'ús del català a l'escola. La conselleria sosté que els directors de centre, a banda de ser directors, són també funcionaris del govern i que, com a tals, estan obligats “a complir i fer complir la llei vigent”. Només faltaria. Vaja, que m'ha vingut al cap la llei Wert, la que el seu titular va crear amb la intenció d'“espanyolitzar” els nens catalans (ho va dir ell mateix) i que, per tant, rebaixarà l'ús del català, pretén carregar-se la immersió lingüística i decidirà com s'expliquen determinats continguts, com ara la història del nostre país. S'imaginen, doncs, que tots els directors d'escola i tots els mestres de Catalunya es neguessin un dia o altre a posar en pràctica la llei? La Generalitat no els sancionaria, però probablement ho faria finalment la Llanos de Luna, que per a això hi és. S'imaginen tots els directors de centres escolars amb expedients oberts? I tots els mestres? S'imaginen que la cosa s'enverinés tant que finalment tot el món educatiu es revolucionés de veritat contra la llei Wert? Que decidissin, per exemple, fer vaga indefinida i no aplicar la llei? Aquest sí que seria un acte reivindicatiu! Tres directors d'escola, i a les Illes, ho tenen complicat. Centenars, milers, a Catalunya i amb la societat i el govern a favor, no. Però vaja. No em facin cas. Només era una càbala. Ara toca la cadena humana.

    

4)

Política lingüística del Govern del PP durant aquesta legislatura i resposta del poble

Joan Lladonet

 

Indirecte.cat, 9 d'agost del 2013

  

http://indirecte.cat/10572

 

5)

#stopvalencianofobia

Vicent Sanchis

  

El Punt Avui, 12 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/669631-stopvalencianofobia.html

    

Els fets s'han encadenat en els darrers mesos. I els fets són agressions. Un veí d'Almenara es va dirigir en valencià a un agent de la Guàrdia Civil, que li va retirar tots els punts del carnet de conduir. Un altre de Puçol va haver d'aguantar una falsa denúncia perquè també va intentar parlar a un altre agent en català. Un altre més d'Elx va ser retingut perquè es va dirigir a un policia nacional en el seu idioma; en el seu, no pas en el del policia nacional. I encara, un guarda de seguretat del festival Arenal Sound de Borriana no va deixar entrar una assistent si no li parlava “espanyol”. En els incidents els agents implicats o alguns dels seus companys van deixar anar frases que els valencians han hagut de suportar durant segles: “Es que cuando te empiezan a hablar en valenciano te jode bastante” o “A mi no me hables en el valenciano de los cojones”. No deia la clàusula Camps que els valencians no renunciaven a cap competència que assumís una altra “comunitat”? President Fabra, per a quan Mossos o Minyons valencians?

  

6)

Camp de batalla

Toni Brosa

      

El Punt Avui, 14 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/668591-camp-de-batalla.html

    

Diguin-li guerra, guerrilla o terrorisme d'estat, però el català està en el punt de mira del nacionalisme castellà i les víctimes s'acumulen. El PP s'agrada fent d'ariet, però a Espanya ningú protesta. Aragó esborra el nom del català; Balears bombardeja l'escola en català, imposa els topònims castellans i persegueix la senyera; i València renega del “País Valencià”, converteix el català en iber i nega l'escola en català als qui la demanen. Però no només això. Dissabte una piulada massiva a Twitter denunciava la valencianofòbia que viuen els catalanoparlants de València. Agressions a persones, discriminacions, humiliacions, tot només per fer servir la seva llengua; tot amb el consentiment o directament la complicitat de les autoritats governamentals i policials. Un abús? Un escàndol? No, amics. És un camp de batalla.

   

7)

La femella del corb

Josep Maria Pasqual

    

El Punt Avui, 29 de juliol del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/666524-la-femella-del-corb.html

 

La cobertura informativa i opinativa de la tragèdia ferroviària esdevinguda prop de Santiago de Compostel·la ha certificat la pràctica desaparició de la paraula “revolt”. És un cas típic de renúncia lèxica per contacte amb la llengua espanyola. En el català que avui es parla, en l'estàndard informal, encara és freqüent l'ús majoritari del castellanisme “curva” per a referir-se a un tram de carretera, de via de ferrocarril o de camí en què hi ha un canvi de direcció. I els intents d'abandonar el castellanisme “curva” s'han abocat en una solució fàcil: la introducció i propagació de la paraula “corba”. Normativament hi ha pocs comentaris a fer, perquè la paraula “corba” és normativa i, tot i que en primera accepció es tracta d'un adjectiu (per exemple: “una línia corba”), també permet, en el lèxic comú, construccions amb funció nominal de l'estil “allà la carretera fa una corba”.

 

L'única observació que hi podríem fer té a veure amb la tendència a usar formes catalanes al màxim de pròximes (en l'escrit i en l'oral) a les formes espanyoles. Aquest mimetisme, de vegades és inevitable pel simple fet que les parelles de paraules (en català i en espanyol) són homòfones o homògrafes, o les dues coses a la vegada, com és el cas de la paraula “tren” o “ferrocarril”, que es pronuncien i s'escriuen igual. Però sovint, el mimetisme és innecessari i respon a la lògica políticament correcta del bilingüisme, entès com la formació d'una tercera llengua caracteritzada per la renúncia al vocabulari i a les estructures sintàctiques pròpies dels català, i pel calc sistemàtic del vocabulari i les estructures sintàctiques pròpies de l'espanyol.

 

Amb coneixement de causa o no, amb premeditació o no, o per estricta acomodació a la futilesa lingüística imperant, el cas és que (tret d'excepcions) una gran majoria dels informadors i dels opinadors del nostre país han decidit elevar la paraula “corba” a la categoria mediàtica i han deixat agonitzar la paraula “revolt”. A mi, en una època en què hi ha una sensibilitat col·lectiva tan acusada quan es tracta de sortir en defensa dels animals, sobre les selves de l'Amazònia, sobre les restes arqueològiques o sobre els béns immaterials, em desenganya el fet que es pugui deixar morir una (altra) paraula. Les llengües (totes les llengües del món, sense excepció) són objectes delicats, i els catalans ho hauríem de saber bé.

 

Per sort, la paraula “revolt” no ha mort en el registre literari. L'han usat modernament moltíssim autors locals i traductors al català de grans autors universals. Però correm el risc que la corba depredadora se'ns cruspeixi el registre estàndard en l'últim revolt.

    

8)

Mango i el català

Marcel Pedragosa. Argentona

  

El Punt Avui, El lector escriu, 29 de juliol del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/665797-mango-i-el-catala.html

    

El 24/07/13 al migdia vaig accedir a la secció d'home de la tenda de roba que l'empresa Mango ha obert al passeig de Gràcia 22 de Barcelona. Interessat per uns pantalons texans, em vaig dirigir en català a un dependent que em va demanar que li parlés en castellà. Vaig canviar d'idioma per senyalar-li el que buscava i després li vaig tornar a repetir la mateixa informació en català. El dependent va insistir un cop més que li parlés en castellà. Va ser aleshores quan li vaig fer notar que com a client tenia tot el dret a dirigir-me a ell en català, qüestió que l'empleat d'aquesta empresa va negar rotundament. A aquesta manca de servei i respecte, s'hi van afegir les afirmacions següents: “No estamos en Cataluña, estamos en España”, “Cataluña es una región de España”, “El catalán aquí es la segunda lengua” i “Es la gente como usted la que hace que Cataluña no guste”. Davant tals aberracions gratuïtes afegides a la ja esmentada manca de servei, se'm van acabar totes les ganes de comprar en aquesta botiga. Mentre marxava encara vaig haver de sentir com aquest dependent d'origen sevillà em reptava que li portés quina llei diu que jo, com a client, tinc el dret a ser atès en català. Bé, la llei en qüestió és la següent: la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya, i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Espero que ben aviat pugui tornar a anar a comprar roba al meu país, en el meu idioma, en una empresa fundada a Catalunya.

   

9)

Prou d'indefensió lingüística!

Anand Torrents Alcaraz. Cornellà del Llobregat

    

El Punt Avui, El lector escriu, 31 de juliol del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/666898-prou-dindefensio-lingueistica.html

    

Sé que aquest és només un cas més… Divendres passat dia 26 de juliol m'assec en una terrassa vora la feina amb una companya de feina. Es tracta de l'Orange Claris Café, al n. 143 del carrer Pau Claris de Barcelona. El cambrer que ens atén, i que resulta ser l'amo, ens diu rudement que no ens entén, i nosaltres li traduïm el que volem al castellà i li diem que ha d'entendre el nostre idioma, si més no una mica. Ell respon de forma hostil: “Estoy en España y no tengo que entender el catalán.” Jo li replico que potser no estem al mateix país i que vull un full de reclamació. Esperem llargament (potser es pensa que marxarem?) i li exigeixo els fulls de nou… Sense cap vergonya, el nostre agressor diu que no en té! Quan l'amenaço de trucar a la guàrdia urbana si no me'ls dóna, els fulls apareixen immediatament. Abans de sortir de l'establiment, m'adreço en veu alta al públic assegut dins l'establiment en català i en anglès, i els dic que en aquell establiment es discrimina les persones que parlem en català. Ara em disposo a fer lliurament a l'Agència Catalana del Consum del full de queixa pertinent i n'informo també a la Plataforma per la Llengua… Prou arronsar-nos! Prou indefensió lingüística!

   

10)

Sanitas i el català

Josep M. Loste Romero. Portbou

    

El Punt Avui, El lector escriu, 4 d'agost del 2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/667137-sanitas-i-el-catala.html

    

És una vergonya en majúscules que l'empresa de sanitat privada Sanitas posi en perill la vida d'una persona perquè l'informe mèdic era en català. Davant d'aquesta actitud salvatge i poca-solta caldria que ens preguntéssim: la sanitat privada d'aquest país, en un atac de bogeria irracional, se'ns està tornant neolerrouxista i quintacolumnista?

 

Aquest nou episodi d'incompliment de la legislació catalana, concretament de la llei 22/2010 de 20 de juliol del Codi de Consum de Catalunya, i de la llei 1/1998, de 7 de gener de Política Lingüística, és denigrant. En aquests moments tan durs, en què el govern espanyol i tota la seva superestructura (econòmica, mediàtica i política) ens vol asfixiar per tal de tenir-nos perpètuament colonitzats, és l'hora de resistir de debò i de denunciar totes les indignitats contra la nostra llengua i cultura pròpies. Ha arribat l'hora de ser ferms i cívics, per tal de defensar –com qualsevol país normal i democràtic del món– els nostres trets diferencials, com a poble d'Europa amb mil anys d'història col·lectiva. Ja n'hi ha prou que aquesta gent tan ufana i tan superba ens imposi la seva ideologia anihiladora.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací