Butlletí número 853
(dilluns 02/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1) L'AVL desautoritza el PP i recorda que
català i valencià són la mateixa
llengua
2) L'AVL critica Fabra per la moció secessionista
3) Vicent Sanchis
–
Joc
brut
4) Josep Ferrer –
El català i la llei de la
gravetat
5) Jordi Pausas
–
Llengua: la cinquena
prioritat
6) El vocabulari LGBT surt de
l'armari
7) Presentació de la col·lecció de
diccionaris terminològics cartogràfics
8)
9) Òmnium Bages convoca el premi de
Planificació Lingüística
2013
10) Correllengua 2013: 10
anys sense Miquel Martí i Pol
.
.
L'AVL
desautoritza el PP i recorda que català i valencià són la mateixa
llengua
L'entitat
manifesta que la proposició que remet a l'iber no respecta el seu dictamen i
demana no utilitzar la llengua com a instrument
polític
Vilaweb, 1 de
juliol del 2013
L'Acadèmia
Valenciana de
En la seva
declaració institucional, l'AVL manifesta que amb el valencià 'com ocorre en
qualsevol altre idioma, s'ha configurat al llarg de la història amb aportacions
de les diferents civilitzacions i cultures que, en èpoques passades, es van
assentar en l'actual territori valencià'.
En aquest sentit
però deixa clar que 'el valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del
segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts
amb Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l'onomàstica i
la filologia, en especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic
històrics, que mostren la seua procedència del llatí. Per això, valencians,
catalans, balears, i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona
d'Aragó, compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles
cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables
propis'.
L'AVL emmarca
aquestes particularitats del català en el llegat que han deixat altres pobles
als diferents territoris (l'àrab, l'aragonés, el castellà, el francés o
l'occità) i deixa clar que 'les relíquies dels pobles remots, com l'iber, són
inexistents o imperceptibles'.
L'Acadèmia
recorda que el 9 de febrer de 2005 es va efectuar i aprovar per unanimitat el
'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i
l'entitat del valencià' com a entitat normativa i reguladora de la llengua
segons l'Estatut valencià i que aquest va ser comunicat a les Corts Valencianes.
L'AVL confia que els serveis de documentació del parlament valencià puguin fer
arribar al portaveu del PP aquest dictamen.
L'entitat insta
a la mesa de les Corts a comunicar, tant al grup parlamentari popular com a la
resta de grups parlamentaris, que el text de la proposició no de llei 'vulnera
l'ordenament jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial
-com el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la
denominació i l'entitat del valencià- emès per l'AVL, la institució normativa de
l'idioma valencià'. L'entitat afegeix que no respecta, en la redacció, la
normativa lingüística oficial de l'AVL, la qual 'és d'aplicació obligatòria a
totes les administracions públiques de
L'Acadèmia
conclou reclamant 'fermesa als grups parlamentaris que no s'utilitze la llengua
com a instrument polític de confrontació entre els
valencians'.
Aquest text
respon a
La proposició està escrita amb termes poc normatius i propis de les entitats que defensen el secessionisme lingüístic com 'ab', 'llenguage', 'aixina', 'periodos', 'bolletí' o 'llingüistes', entre altres. Al text, el PP assenyala que el valencià parteix de la prehistòria, al segle VI abans de Crist en l'època dels ibers, i que ha arribat fins a l'actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins.
2)
L'AVL critica
Fabra per la moció secessionista
L'entitat
subratlla que vulnera l'ordenament jurídic i la seua
normativa
El Punt Avui, 2 de
juliol del 2013
El PP valencià
va rebre ahir [1 de juliol] un important correctiu de l'entitat a la qual
l'Estatut atribueix la competència normativa del valencià. L'Acadèmia Valenciana
de
L'entitat
argumenta amb la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia, en especial
la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics la procedència
llatina del valencià. “El valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del
segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts
amb Jaume I (...) Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants
d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó compartim una mateixa llengua,
tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes
i vocables propis”. Per reblar seguidament amb rotunditat que “les relíquies
dels pobles remots, com ara l'iber, són inexistents o
imperceptibles”.
A més, la
declaració, que va ser debatuda en el ple celebrat divendres passat, considera
que el text presentat pel PP “vulnera l'ordenament jurídic perquè ignora un
pronunciament oficial”. L'entitat es referix al seu Dictamen sobre els
principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del
valencià, emès el 9 de febrer del 2005, en què utilitzant perífrasis i
circumloquis certifica la unitat lingüística. Així, confia que els serveis de
documentació de la cambra envien al síndic del PP, Jorge Bellver, el dictamen
perquè tinga ben present que es tracta d'un document elaborat per “la institució
normativa de l'idioma valencià”.
L'entitat hi
afegeix que l'escrit que els populars volen tramitar amb “especial urgència” no
respecta, en la redacció, la normativa lingüística oficial de l'AVL, la qual “és
d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de
3)
El Punt Avui, 28 de juny del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/658374-joc-brut.html
Dignes
representants d'Escola Valenciana es van reunir ahir [27 de juny] amb el
ministre d'Educació, Cultura i Esports (!). Debades. Li van portar una demanda
justa i concreta. Com que el ministeri ha fet un dipòsit previ de cinc milions
d'euros anuals per pagar l'escola privada als pares catalans que vulguin
escolaritzar els seus fills en castellà, en justa correspondència esperen un
gest idèntic per als pares valencians que volen escolaritzar els seus fills en
català. És a dir, un dipòsit semblant però que arribi fins als 100 milions. I
potser més, perquè la demanda afecta més de 100.000 alumnes. El ministre Wert
se'ls va espolsar amb molta amabilitat i pràctica adduint que “això que vostès
demanen és una competència autonòmica”. Exacte. Tan competència i tan autonòmica
com la decisió de convertir el castellà en llengua vehicular de l'ensenyament a
Catalunya. O no? O el castellà és una qüestió d'Estat, que l'ha de preservar i
defensar a mort, i el català que se'l defensi qui vulgui sempre que sigui en
broma? Joc eternament brut.
4)
El català i la
llei de la gravetat
Josep
Ferrer, filòleg i polític, membre fundador de
l'ANC
Vilaweb, 26 de juny
del 2013
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4129072/josep-ferrer-catala-llei-gravetat.html
Com més s'estén
entre el poble de Catalunya la voluntat de constituir (de fet, caldria dir
reconstituir) el propi estat, més gent demana sobre quines bases s'organitzarà
aquest nou estat. És lògic i natural. I un dels aspectes que interessen
d'aquesta situació futura és el del règim lingüístic que s'hi pugui establir,
atès que una part considerable de la població actual de Catalunya és d'origen
forà immediat o de primera generació o segona i té una llengua d'origen o una
altra. De fet, hom calcula que n'hi ha més de tres-centes. Certament, és molt
important estudiar i debatre com es pot gestionar en el nou estat aquesta
diversitat lingüística, tant des del punt de vista dels drets de les persones
com des del punt de vista de la riquesa, cultural i econòmica, que pot
significar per al nostre país.
És molt
preocupant, tanmateix, que l'interès pel règim lingüístic del futur estat català
no comenci precisament pel català mateix, per la llengua que ens constitueix com
a país des de fa més de mil anys i que ens dóna l'aspecte més visible i més
tangible de la nostra personalitat nacional davant els altres pobles i les
altres cultures. Doncs, de l'estatus jurídico-polític del català al nou estat no
se'n parla. Fet i fet, s'esdevé el fenomen paradoxal que com més es parla
d'independència menys es parla de la llengua. Com si la llengua catalana no fos
un dels problemes més greus que haurà d'afrontar la reconstrucció nacional
protagonitzada pel nou estat. O és que no és per a una veritable i completa
reconstrucció nacional, per a un futur nacional ple i garantit, que volem un
estat propi? I la recuperació plena i garantida de la llengua nacional no ha de
fer part d'aquella reconstrucció nacional?
Sembla com si
això no preocupés. Continua preocupant i mobilitzant, certament, la 'defensa' de
la llengua dels atacs provinents de l'estat espanyol. Però és la defensa –encara
necessària, no cal dir-ho– d'un estatus, el del règim autonòmic, precari,
estantís, que no ha servit per a aturar la castellanització de molts sectors de
l'activitat social en les grans àrees urbanes, ni la castellanització de
l'estructura lingüística del català parlat i escrit. Ara, sobre el futur estatus
jurídic del català i sobre les mesures de govern necessàries per a revertir la
situació actual del català, plana un silenci que
esbalaeix.
Cosa pitjor
encara: el silenci general només s'ha trencat tot recentment per molt lacòniques
manifestacions del sector polític i d'algunes entitats cíviques que l'únic que
expressen no és pas la preocupació per com el nou estat farà sortir la llengua
nacional de l'atzucac en què es troba atrapada, sinó per assegurar sigui com
sigui el vot positiu de la població d'origen castellanoparlant en la consulta
sobre el futur polític de Catalunya, mitjançant previsions sobre el futur
estatus jurídico-polític del castellà a
Tot plegat
–silenci sobre el català i manifestacions pro-castellanes esporàdiques– sembla
mostrar una desorientació general i un sentiment de feblesa i fins
d'inferioritat que, si és explicable, no anuncia res de bo ni per al català ni
per a la independència. Car, si els qui haurien de fer les propostes de futur
demostressin finalment no tenir les idees clares –sobre qualsevol problema bàsic
del país i, doncs, també i molt principalment sobre la llengua– o bé
demostressin inseguretat o traspuessin feblesa, comprometrien aquest mateix
futur.
Sigui com sigui,
en podem deduir –del silenci i de les manifestacions– dues coses: a) una
tendència generalitzada a percebre com a natural i bona la situació
sociolingüística actual de Catalunya i, per tant, digna d'assegurar-ne la
continuïtat en el futur, i b) una ignorància també general de les lleis
sociològiques que regeixen la superposició de llengües en una mateixa societat.
Mirarem de fer-ne una breu anàlisi.
Sens dubte a
hores d'ara a molta gent li sembla veure que l'existència d'un ús social
creixent del castellà a molts indrets del país és degut al fet que hi ha arribat
una gran quantitat de persones d'origen castellà, les quals, 'naturalment', han
continuat parlant el castellà a Catalunya, i encara els seus fills. Per tant,
l'ús del castellà a Catalunya avui és percebut per molta gent com un fet
'normal' i 'natural', que lògicament cal reconèixer i
incorporar.
La immigració és
un fet normal, sí, però la causa de l'actual ús social del castellà a Catalunya
no és la immigració, sinó la imposició política del castellà com a llengua
dominant, com a 'llengua oficial'. Aquesta n'és l'única causa. Si Catalunya
hagués continuat del segle XVIII ençà amb el seu estat i amb el seu sistema
constitucional, per molts castellans que haguessin vingut al segle XX, ni
aquests no haurien pogut continuar, com fan ara, amb el seu monolingüisme
funcional (és a dir, que una gran majoria podria parlar en català, però de fet
parla 'normalment' en castellà), ni els catalans no haurien adquirit la norma
implícita de canviar de codi lingüístic davant d'aquests immigrants (coneguda
també com a norma de subordinació).
A diferència de
les altres llengües d'origen immigratori que actualment també es parlen a
Catalunya, el castellà hi té, doncs, dos estatus ben clarament diferenciats. El
castellà té a Catalunya, d'una banda, l'estatus de llengua de dominació, que
pretén imposar-se per llei com a llengua d'ús social general, com a llengua
territorial, suplantant el català en aquesta funció i en aquest estatus; d'una
altra banda, hi té l'estatus de llengua d'origen immigratori d'una part de la
població, estatus que comparteix amb les altres llengües d'immigració. El
problema lingüístic, amb la consegüent regressió del català, és causat per
l'estatus del castellà com a llengua de dominació i és aquest estatus
precisament allò que una independència política cal que aboleixi, si es tracta
d'una veritable independència política.
I això no és una
opció política, perquè no hi ha cap més opció. No hi ha opció. Només hi ha un
camí, un sol camí, si no es vol que la llengua del país, el català, sigui
substituïda per una altra, perquè no poden coexistir en un mateix territori
d'una societat moderna dues llengües amb la pretensió de tenir totes dues alhora
l'estatus de llengua territorial. Ni hi poden coexistir, ni tan solament hi
podria arribar a aparèixer una llengua territorial nouvinguda, si no és, com
veiem en el cas del castellà, com una anomalia transitòria produïda per una
imposició política.
I aquest és
l'altre aspecte que sembla que s'ignora o es vol ignorar de la situació actual.
Dues llengües, en efecte, no poden coexistir en l'ús lingüístic general estable
d'una mateixa societat moderna, industrial o postindustrial. En una societat
pre-industrial sí, especialment en formacions polítiques de tipus imperial. Però
en una societat moderna no; aquest és precisament un dels trets del fet nacional
i de les societats nacionals. Quan aquesta aparent coexistència s'hi esdevé és
sempre per raons d'una anomalia d'arrel política (d'una imposició política) i
s'acaba sempre amb la desaparició de la llengua agredida, subordinada,
políticament, si és que el procés no es pot o no es vol revertir amb una acció
política en la direcció contrària. Una acció política que només pot ser
estatal.
Una persona pot
ser bilingüe, i n'hi ha moltes, sense cap problema. Però una societat no ho pot
ser. Un estat (en el sentit d'estructura política i administrativa) sí que ho
pot ser, també, si administra diferents territoris amb una llengua diferent
cadascun i vol ser respectuós amb aquesta diversitat territorial. Però en un
mateix àmbit territorial no hi pot haver un ús social general bilingüe d'una
manera natural i, per tant, estable. Això forma part de les beceroles de la
sociolingüística.
Però a Catalunya
no cal ser sociolingüista per a saber-ho. Només cal veure com ha evolucionat la
realitat lingüística contra el català d'ençà que Castella es va annexar
Catalunya i com més l'estat castellà (reanomenat 'espanyol') ha esdevingut un
estat modern (ni que sigui 'sui generis'). I ni això; no cal ni saber història
de la llengua, tampoc. Només cal veure com han evolucionat les coses des de la
restauració de
Una Generalitat
que no ha tingut més remei que gestionar un anomenat 'bilingüisme' com si es
tractés d'una realitat natural, però que ha comès l'error persistent de no
denunciar aquest fals i impossible 'bilingüisme' com una imposició política (com
la continuació de la imposició política iniciada amb el decret d'annexió de
1716). No solament no ho ha denunciat sinó que s'ha dedicat a maquillar la
realitat de l'ús social del català, que era i és regressiva malgrat tots els
esforços (insuficients per les limitacions de la 'legalitat' espanyola) que
Aquesta política
errònia, afegida a l'acció secular d'imposició lingüística de l'estat espanyol,
ha produït l'efecte pervers de fer aparèixer com a normal i justa una realitat
sociolingüística actual absolutament anormal i injusta. Un efecte que és
especialment pervers en les generacions crescudes i educades en aquest període
de règim autonòmic, per a les quals aquesta anormalitat 'normal' ha aparegut
associada amb la idea de normalitat democràtica.
Ningú no pot
pensar que cap català, sigui d'antiga soca, sigui d'immigració recent, ningú que
senti el país com a propi, vulgui la desaparició de la llengua del país, la
llengua catalana. I tampoc no podem pensar que la vulguin els qui intenten tirar
endavant el procés d'independització i de recuperació de l'estat català.
Tanmateix, vistes les poques però astoradores declaracions que s'han fet sobre
aquesta qüestió i el silenci, el mutisme, que a la pràctica van imposant i
autoimposant-se els grans mitjans de comunicació sobre la gravetat de la
situació sociolingüística a Catalunya (encara més greu als altres països de
llengua catalana) i sobre la necessària reversió del procés de substitució
lingüística, sembla talment com sí que es volgués o s'acceptés la desaparició de
la llengua catalana.
Es pot
comprendre el dilema d'alguns capdavanters polítics i cívics actuals a l'hora de
guanyar adhesions per al procés d'autodeterminació nacional. D'una banda, volen
aplegar, i cal que així ho facin, la majoria social més àmplia a favor de
l'estat català. D'una altra banda, temen que aquesta majoria es vegi minvada si
no fan unes determinades promeses que potser és agosarat de fer en alguns casos
i que és segur que no poden fer en uns altres.
Entre les
promeses que és segur que no poden fer, la que amb més seguretat no poden fer és
que hi hagi a Catalunya dues llengües amb el mateix estatus de llengua
territorial (que és això que vol dir 'llengua oficial' en la perversa
terminologia política espanyola que a tothom li han ficat al cap) sense que
l'una, el castellà, continuï substituint l'altra, el català, fins a deixar-la
rebentada per dins (estructuralment) i en situació absolutament residual per
fora (socialment). Seria la promesa de la suspensió de la llei de la gravetat en
l'àmbit sociolingüístic.
Tothom pot
entendre que no seria gens aconsellable, per exemple, que algú declarés, per
molt que ho cregués beneficiós per als resultats d'un pronunciament plebiscitari
d'autodeterminació nacional, que l'endemà d'haver-se constituït
Doncs, d'aquesta
mateixa mena són les declaracions que afirmen, ras i curt, que el castellà
podria continuar essent 'llengua oficial' (o formulacions consemblants) a
Tothom, i
especialment els qui fan declaracions públiques, hauria de tenir la prudència de
no fer afirmacions que no solament depenen d'una voluntat política, o d'un
interès polític, sinó que per començar depenen de les lleis de la natura, com la
llei de la gravetat o com les lleis sociolingüístiques. I tothom hauria de
sentir la responsabilitat de no fer l'orni sobre la greu situació de la llengua
i la necessitat de superar-la.
[Publicat originàriament a la revista Llengua Nacional, 83, II
trimestre del 2013]
Jordi Pausas,
París
El Punt Avui,
El lector
escriu, 27 de
juny del 2013
El conseller de
Cultura, Ferran Mascarell, en vista de les retallades que afecten el seu
departament, ha manifestat que defensa sis prioritats: “Primer, mantenir viva la
creativitat; segon, el fenomen de les empreses culturals; tercer, el sistema
cultural públic i les altres institucions; quart, l'associacionisme; cinquè, la
llengua, i sisè, el patrimoni.”
La notícia ha deixat perplexos i bocabadats molts ciutadans, ja que sembla evident que les últimes prioritats haurien de ser les primeres i prescindir i oblidar-se de “la primera”, dedicada en bona part als esoterismes abstractes, happenings, instal·lacions, etc. que perviuen subvencionats i sense pena ni glòria. El senyor Mascarell no sembla adonar-se del moment històric en què ens trobem abocats...
6)
El vocabulari
LGBT surt de l'armari
El centre de
terminologia Termcat publica un recull de termes relacionats amb el col·lectiu
de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals
Vilaweb, 28 de juny
del 2013
http://www.vilaweb.cat/noticia/4129212/20130628/noticia.html
La mateixa
setmana del Dia de l'Orgull Gai, el 28 de juny, el Termcat ha publicat el
Vocabulari terminològic LGBT, amb prop de dos-cents termes relatius al
col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (que el document anomena
'transgènere'). El vocabulari, a més, es pot pot consultar en línia.
Es tracta de
terminologia vinculada amb l'orientació sexual i la identitat sexual, i inclou
termes referents a la relació del col·lectiu LGBT amb la societat ('sortir de
l'armari', 'gueto', 'invisibilitat', etc.) i d'específicament relacionats amb
l'activisme ('besada', 'outing'
), els drets i la família ('adopció
homoparental', 'gestació subrogada', 'matrimoni igualitari', etc.), l'oci
('ambient, drag-queen', etc.) i l'organització i els models socials
('heterocentrisme', 'patriarcat', etc.).
També s'hi
recull un petit apartat amb termes referits a símbols del col·lectiu, com ara
'lambda' i 'triangle rosa'.
El vocabulari
l'ha elaborat la traductora Marta Breu a partir d'un treball de final del màster
en Correcció i Assessorament Lingüístic de
7)
Presentació de
la col·lecció de diccionaris terminològics
cartogràfics
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/456/
El dijous 11 de juliol a les 19 hores es va presentar la col·lecció Diccionaris Terminològics, impulsada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que inclou el "Diccionari terminològic de cartografia", el "Diccionari terminològic de fotogrametria", el "Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica", i el "Diccionari terminològic de teledetecció". Tots els volums han estat revisats pel Termcat i editats per Enciclopèdia Catalana i el mateix Institut. L'acte és obert al públic interessat i té lloc al Palau Marc, seu del Departament de Cultura.
8)
Softcatalà presenta un nou corrector gramatical de català
Softcatalà
presenta un nou corrector gramatical i d'estil <http://www.softcatala.org/corrector>
de català, disponible a partir d'ara a la seva
pàgina web. El nou corrector, a més de la ja habitual detecció d'errors
ortogràfics, incorpora la detecció de moltes altres errades (gramaticals,
tipogràfiques, sintàctiques, de puntuació, de picatge, confusions), i fa també
recomanacions d'estil. Té en compte les principals variants territorials de la
llengua i és completament configurable.
El corrector es pot usar de
diferents maneres: en un editor en línia <http://www.softcatala.org/corrector>, com el de la pàgina web de Softcatalà; com a programa
independent; com a extensió del processador de textos LibreOffice, o com a
extensió del navegador Firefox. Vegeu-ne aquí <http://www.languagetool.org/ca> totes les possibilitats.
El corrector en català s'ha
desenvolupat sobre la plataforma de programari lliure i multilingüe LanguageTool
<http://www.languagetool.org>, amb els coneixements tecnològics i lingüístics de Riurau
Editors <http://riuraueditors.cat/web/content/12-eines>
i Softcatalà.
S'ha provat
sobre un extens corpus de text, i gràcies a això té un grau notable
d'exhaustivitat i precisió. És l'eina de revisió automàtica més completa que
s'ha fet fins ara per a la nostra llengua. Això no obstant, els resultats s'han
d'entendre com a recomanacions, i requereixen sempre una supervisió experta. El
corrector està en desenvolupament continu, i anirà millorant amb el temps i amb
la col·laboració dels usuaris.
Amb aquesta nova eina, Softcatalà continua
la seva línia de posar a l'abast de tothom eines per a millorar la qualitat del
català i facilitar-ne i ampliar-ne l'ús en l'àmbit de la informàtica, amb
correctors, traductors i diccionaris (ortogràfic, de sinònims, de divisió de
paraules).
9)
Òmnium Bages
convoca el premi de Planificació Lingüística 2013
Òmnium Cultural, 2
de juliol del 2013
En el marc de la
convocatòria d'enguany dels premis Lacetània, la seu territorial al Bages
d'Òmnium Cultural convoca el novè Premi Òmnium Bages de Planificació
Lingüística, per a projectes que promoguin i potenciïn l'ús del català, tant en
diferents sectors o col·lectius de la societat com en tota la
població.
El premi és
dotat amb 1.000 euros (impostos exclosos) per Òmnium Bages. El termini per a la
presentació de propostes acaba el dia 31 d'octubre de 2013 i les bases
detallades es poden obtenir per internet (www.bages.omnium.cat).
Per a més informació cal adreçar-se a Òmnium Cultural del Bages (bages@omnium.cat), carrer del Bruc, 99. 08242 Manresa. Tel. 938726321.
10)
Tribuna catalana,
12 de juliol del 2013
El Correllengua
d'enguany retrà homenatge a una de les figures més destacades de la literatura i
cultura catalanes, i de les més influents del món de la literatura.
L'entitat organitzadora del Correllengua,
El
Correllengua, una eina de transmissió de la llengua pròpia a les persones
nouvingudes i de manifestació de la cultura dels Països Catalans, visitarà des
del 13 de juliol i fins al 9 de novembre diferents comarques de la nació
fins a la seva finalització a la ciutat de Perpinyà. La iniciativa comptarà amb
la participació del filòsof Josep Maria Terricabras.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací