InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 845 (dilluns 17/06/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Diploma de Postgrau en Llengua Catalana: Correcció de Textos Orals i Escrits
 
 
 
 
 
 
8) Presentació a IEC "Obra poètica completa" de Marià Villangómez
 
9) Curs: Les preposicions en, a, amb, per i per a: valor, usos bàsics i aplicació pedagògica
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 97)
 

318. El català té estudis monumentals que no tenen altres llengües… En els estudis de gramàtica, de normativa, diccionaris etimològics, etc., el català té un estatus molt consolidat i és una de les coses que li donen una oportunitat de tenir possibilitats en el futur.

 

Josep M. Nadal

Lingüista i Rector de la Universitat de Girona (1991-2002)

 
2)
 
Diploma de Postgrau en Llengua Catalana: Correcció de Textos Orals i Escrits
 
Curs 2013-2014 (3a edició)
Universitat de Girona

Preu:
1.700 euros (amb possibilitat de descomptes)

Horari:
Divendres tarda i dissabte matí

Objectius:
- Oferir una formació específica en les tècniques de correcció de textos orals i escrits en llengua catalana.
- Aprofundir en el coneixement de l'estàndard i de la gramàtica normativa.
- Formar professionals que puguin portar a terme les intervencions que comporta la regularització lingüística en un àmbit determinat, tant pel que fa les formes com les funcions de les varietats lingüístiques.

Sessió informativa:
Divendres 6 de setembre a les 17.30h a la Fundació UdG (edifici Mercadal, plaça Jordi de Sant Jordi, 1, Girona).

Formulari de matriculació:
http://www.fundacioudg.org/index.php?option=com_matricula&view=matricula&codiCurs=8336&lang=ca

Més informació:
http://www.fundacioudg.org/activitats/detallactivitat/8336/diploma-de-postgrau-en-llengua-catalana-correccio-de-textos-orals-i-escrits.html
 
3)
 
Publicat a

Lectors de Jesús Moncada es mobilitzen contra la Lapao

Seguidors de l'escriptor de la Franja han recollit més de 8.000 signatures a la xarxa

En lloen la riquesa lèxica

Més de 8.000 persones ja han signat el manifest que vol rebutjar “absolutament” la denominació de “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (Lapao), que la “ignominiosa” llei de llengües d'Aragó, aprovada pel PP i el PAR, dóna al català que es parla a la Franja de Ponent, en una iniciativa promoguda a la xarxa per lectors de l'escriptor de Mequinensa (Baix Cinca) Jesús Moncada. Rere l'epígraf “Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a la Lapao”, el text alerta que anomenar així la llengua catalana “no és només un insult per als parlants, sinó també una estratègia de desmembrament d'una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna''.

El text, molt breu, denuncia que “el genocidi cultural que s'està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d'arreu''. En aquest sentit, remarca que Moncada va ser un “gran artesà de la llengua'' en aportar una gran diversitat de mots i expressions del català occidental, per la qual cosa es considera que va enriquir el vocabulari i va crear lligams entre els territoris de parla catalana, que, lamenta el text, “sistemàticament s'intenten trencar”. Entre els signants hi ha escriptors com ara Jaume Cabré, polítics d'arreu del país com per exemple el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, professors universitaris o actrius com ara Montserrat Carulla.

Moncada, que va morir el 2005, és considerat un dels grans escriptors en llengua catalana de les últimes dècades, amb novel·les com ara Camí de Sirga, que ha estat traduïda a quinze idiomes. El 2001 li van donar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i fins i tot el 2004 va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses.

 

4)
 
Publicat a VilaWeb dijous 6 de juny del 2013

L'Assemblea francesa reconeix les 'llengües regionals' i l'ensenyament bilingüe a l'escola

S'aprova l'article 27-bis del projecte de llei de reforma de l'escola, sense cap esment a la immersió lingüística

L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat en segona lectura l'article 27-bis del projecte de llei de reforma de l'escola, que consagra el reconeixement dins el sistema educatiu estatal de les anomenades 'llengües regionals' com l'alsacià, el basc, el bretó, el català, el cors i l'occità. És la primera vegada que una llei explicita clarament l'ensenyament bilingüe del francès i les llengües pròpies de cada territori a l'educació, atès que la del 2005 tan sols contenia un esment sobre la possibilitat d'ensenyar-les a partir de convenis signats amb les regions.

El nou text legislatiu també esmenta que s'ha d'afavorir aquest ensenyament i que les famílies rebran informació de les diferents ofertes d'aprenentatge.

L'article, que va ésser adoptat en primera lectura per l'Assemblea, ha rebut en la segona nombroses modificacions dels senadors. Amb tot, introdueix a la llei l'ensenyament bilingüe, i al codi de l'educació el reconeixement d'aquestes llengües com a elements del 'patrimoni de França'. També s'hi expliquen les úniques dues maneres com es pot fer efectiu aquest ensenyament de les llengües i les cultures i en aquestes mateixes llengües, obert a totes les matèries de primer i segon grau.

Però, com ha criticat el diputat bretó de l'UMP Marc Le Fur, no hi ha cap referència explícita al mètode de la immersió lingüística, aplicat per xarxes d'escoles associatives com la Bressola a Catalunya Nord, les Calandretas a Occitània, les Diwan a la Bretanya i Seaska a Euskadi Nord. Per això considera que l'article aprovat no acabarà aportant cap 'progrés concret'.

Per la seva banda, el conseller regional occità David Grosclaude ha preferit parlar de vot històric i ha volgut destacar que la llei és 'important per les llengües', tot i que 'queden uns quants drets a conquerir': 'Votant la llei sobre la reforma de l'escola els diputats han adoptat un text que legalitza per fi l'ensenyament bilingüe i que permet a les llengües regionals d'entrar de manera clara en la llei. És una victòria col·lectiva. Ha calgut la pressió del món associatiu, dels càrrecs electes locals i regionals, i dels diputats i senadors per fer entendre al ministre d'Educació que la llei no podia ignorar totes aquestes llengües.'

 
5)
 
Publicat a
 
 
Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana han mostrat el seu malestar perquè a les bases del concurs per accedir a la direcció de Ràdio Sabadell no és requisit obligatori acreditar el nivell C de català, i només es considera un mèrit. Com el grup a l'oposició Entesa per Sabadell, creuen que la decisió suposa un “menyspreu al català” i lamenten que es contradigui el reglament municipal d'ús de la llengua. El tinent d'alcalde de Presidència, Ramon Burgués (PSC), ho justifica perquè la llei els hi obliga, i no volen que el català sigui un “element excloent” per accedir al càrrec.
 
J. Alemany
 
6)
 
Publicat en directe.cat divendres 7 de juny del 2013
 
 
 
7)
 
 
(maig 2013)

El trobareu a: http://www.udl.cat/serveis/sl/butlleti/003.html.

Si voleu rebre el butlletí, us hi podeu subscriure a http://www.udl.cat/serveis/sl/butlleti.html.
 
Ací també trobareu el butlletí actual i l'arxiu de butlletins.

8)
 
Presentació a IEC "Obra poètica completa" de Marià Villangómez

En el marc de la commemoració del centenari del naixement de Marià Villangómez, el 18 de juny, a les 18.30h, presentarem a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans el volum que recull la seva obra poètica completa, que ha estat editat per Viena Edicions a cura d'Àlex Susanna.

Podeu veure la invitació de l'acte en aquest enllaç: http://sf.espais.iec.cat/files/2013/06/20130618_VillangomezIEC.png

Us convidem a assistir-hi o a seguir la sessió en directe per Internet.

9)
 
Curs:
Les preposicions en, a, amb, per i per a: valor, usos bàsics i aplicació pedagògica

Abelard Saragossà, Josep Lluís Navarro i Alexandre Ordaz (Universitat de València, Taula de Filologia Valenciana)

 

Inscripció: del 10 al 21 de juny.

 

Lloc: pàgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/aprendre_valencia.html

 

 

 

Causa del curs:

1.      Les explicacions poc clares que els manuals fan sobre l'ús de les preposicions en, a, per i per a, tant en els circumstancials de qualsevol oració (Viure en una ciutat, Estar cansat per una causa) com en els circumstancials regits (Anar a una ciutat, Estar cansat d'una cosa).

 

Objectius bàsics del curs:

1.      Mostrar que el llenguatge és comunicació i, per tant, tota norma ha d'exposar quin valor comunicatiu aporta el constituent normativitzat (classes primera i segona).

2.      Exemplificar que, quan no satisfem eixe requisit, és molt fàcil complicar innecessàriament la normativa i empobrir la llengua (classes primera i segona).

3.      Il·lustrar que una norma incoherent no es pot aplicar a l'ensenyament, de manera que genera anomalies pedagògiques (classe tercera).

 

 

Objectius específics de les dos primeres classes. Preposicions en i a:

1.      Estudiar si és coherent que Fabra (1918) proposara la mateixa definició («l'indret on és o s'esdevé una cosa») per a les preposicions en i a.

2.      Aclarir si és positiu o és negatiu superposar les preposicions en i amb (siga amb la pronúncia [en] o siga amb la pronúncia [amb]).

3.      Mirar quina relació hi ha entre l'actuació adés descrita i usar les preposicions en i a per a expressar el mateix valor (‘inclusió', és a dir, «l'indret on és o s'esdevé una cosa»).

4.      Definir el contingut semàntic bàsic de les preposicions en, a i amb.

5.      Explicar per quin motiu la construcció inicial és Anar en Alcoi (pròpia també del llatí i de l'anglés, to arrive in) i per què  arriba un moment que la canviem per Anar a Alcoi. Justificar per quina causa l'anglés ha mantingut la preposició in.

6.      Exposar quin valor té la construcció medieval secundària Viu a Alcoi, i quin abast té eixa construcció en els locatius (en anglés, She works at the university) i en els temporals (Vindran a Nadal).

 

Objectius específics de les dos primeres classes. Preposicions per i per a:

1.      Mostrar l'estructura semàntica de per: valor bàsic (Està per l'estudi) i creació del trajecte i de la causa (Anar a la destinació pel trajecte, i Fer una cosa per un motiu).

2.      Explicar l'estructura semàntica de per a: destinació locativa (Les flors són per al menjador), personal (Les flors són per a tu), temporal (Esta carn és per a demà), d'objectes (El llapis aprofita per a escriure); aplicacions abstractes (Els hàbits són necessaris per a viure); finalitat (Les criatures són creades per a servir a Déu).

3.      Analitzar una construcció no tinguda en compte en l'estudi de per i per a davant d'infinitiu (Lluitar per la llibertat / Lluitar per sobreviure), encara que és fonamental per a entendre el problema.

4.      Exposar per què han esdevingut problemàtiques les preposicions per i per a.

5.      Justificar per què a voltes és factible usar per a i per

 

Objectius específics de les dos primeres classes. La dualitat per a que i {per que / perquè}:

1.      Causa estructural de per que o «perquè».

2.      Explicar per quines raons estructurals eixe ús ha desaparegut del valencià i, en canvi, es manté viu en castellà (un calvo que una vez se negó a descubrirse por que no se burlasen de su calva).

3.      Explicar quina és la causa de reduir les preposicions per a, com a, cap a, fins a a per, com, cap i fins en els parlars balears i catalans.

 

Objectius específics de les dos primeres classes. Preposicions davant d'infinitiu:

1.      Analitzar com va actuar Fabra en l'ús de preposicions davant d'una oració d'infinitiu (vindre de, vindre a, pensar en), i estudiar si la seua font va ser el català parlat o la normativa del francés.

2.      Explicar quin valor comunicatiu aporta cada preposició bàsica (de, a, en, amb i per) davant d'infinitiu, operació que demanar aclarir prèviament el concepte recció verbal. Tres exemples: Ve a treballar / Ve de treballar / Estic pensant en dimitir. Canvi de preposició: de He posat els ous en l'aigua a He posat l'aigua a bollir.

3.      Mostrar per quins motius la construcció regida «en + infinitiu» no es pot interpretar com a la temporal (ni viceversa).

4.      Explicar per quines raons estructurals la construcció regida Lluitar per sobreviure ha transcendit una miqueta fora de la recció (He vingut per vore't).

 

 

10)
 
 
 
 
(dijous 13 de juny del 2013)
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací