fora
del cavat
Que és inoportú,
inadequat, desencertat, inapropiat, que no ve al cas, que no s’ajusta a allò de
què es parla, que és contrari a la situació o a les
circumstàncies.
En la
novel·
|
El Mingarro, em semblava que no s’havia penedit de l’advertència,
és a dir, que no la trobava fora del
cavat. |
No
recorde haver sentit mai aquesta expressió en la llengua viva. La conec només de
l’obra d’Enric Valor.
foxterrier
Raça de gossos
xicotets, de pèl curt, llis i dur, orelles caigudes i morro de perfil
rectangular, molt veloços i molt hàbils per a matar rates, serps i altres
animals petits.
|
–¿Te’n recordes del foxterrier aquell de “His master’s
voice” que mirava
atentament l’altaveu del gramòfon? –Clar que me’n recorde. Era molt
gracioset. |
En la
novel·
|
Bordava amb veu grossa i rogallosa un gos d’aspecte feroç lligat
amb una cadena a una tosca barraca de rajola vora la paret del celler. Els
dos foxterriers, que anaven solts, no ens feren gens de
cas. |
|
La família arribàrem lentament on era l’Amèlia, asseguda en un
marge vora camí tota suada. Ens saludàrem. L’acompanyava un foxterrier que
ens va fer un grunyit. |
|
Amb la mula del ramal, vaig arribar tan ben acompanyat a casa. Els
gossos, sobretot els dos foxterriers, feren algun
lladruc. |
|
Vaig sentir per la finestra del menjador, que estava oberta, com
Toni cridava i feia callar els foxterriers i després el temible gossarro
de la cadena [...] |
La
paraula foxterrier no la trobem en
cap dels diccionaris següents: DCVB,
DECat de Coromines, DIEC, GCLC, Vocabulari escolar de la llengua d’Enric
Valor, Diccionari valencià-castellà
de
La
paraula foxterrier procedix de
l’anglés fox terrier, però està tan
integrada en la nostra llengua que ben bé podem considerar-la una paraula ben
nostra. Considere que la grafia aglutinada que usa Enric Valor és la més
adequada.
El català usa quatre saluts, al llarg del dia:
Bon dia. Bona Tarda. Bon vespre. Bona nit. A Mallorca: Bona hora baixa. A València: Bona vesprada.
La
salutació 'Bones tardes' és barbàrica, “buenas tardes”.
També ho
és 'bones', de "buenas". Tot el jovent, i molts de no joves, saluden:
‘Bones’.
El català, en els saluts, observa aquell principi clàssic que diu carpe diem, és a dir, viu, gaudeix-te del moment present, que demà
serà un altre dia. O ho serà a la
tarda, ho serà al vespre, ho serà a
la nit. Bona tarda a tothom! Bon vespre, senyors.
Ara bon vespre es va
introduint al Principat i ho diuen molt a TV3 i a La Televisió de Lleida. Bona
cosa. Per molts anys!
Publicat en el diari ARA divendres 10 de maig del 2013
UN TAST DE CATALÀ
Albert Pla Nualart
Fa uns dies vaig veure a TV3 un anunci de Desigual desafortunat per diverses raons. La noia que es va emprovant roba mentre parla amb el mirall -rere el qual, convertits en voyeurs , hi som nosaltres- respon a aquell clixé frívol i ximplet que certa publicitat pretén fer passar per alliberament femení.
En les seves tres versions, l'anunci sembla que s'enfoti del dramàtic atur juvenil. Però en aquesta secció parlem de llengua i el que jo en qüestionaria no és -com potser algun lector ja espera- l'ús de l'adjectiu xula en la frase que, a manera de lema, tanca l'espot.
Si en un argot juvenil creïble hem de dir que la vida és molt bona o fantàstica, no podem fer gran cosa més que dir que és xula o que és guai o que mola molt o que és una passada . Per què, doncs, el xula de l'anunci ens fa mal a l'orella? El problema no és lèxic sinó fonètic: grinyola que digui xula amb un so fricatiu de xeix.
El lema és lingüísticament fallit perquè combina un adjectiu ultracol·loquial com xula amb una pronúncia molt formal. La pronúncia col·loquial és l'africada, és a dir, ho diem com si s'escrivís txula . I una paraula col·loquial, per definició, s'ha de pronunciar col·loquialment.
De vegades ens oblidem que l'adequació al registre, que és la manera més intel·ligent i apropiada d'entendre el concepte correcció , afecta tots els nivells del llenguatge. Si en el nivell del lèxic som molt informals, també ho hem de ser en el fonològic.
Ara bé: quin mestre ensenya a les escoles que una x inicial es pronuncia fricativa o africada en funció del registre? I qui gosa dir que la pronúncia fricativa d'algunes paraules -la normativa-, més que formal, ja sona afectada a la majoria de parlants?
Joaquim Torrent