InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 834 (dimarts 28/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Eugeni S. Reig - ¿Vaig a anar o aniré?
 
3) Pròxima publicació de la novel·la "Els països del tallamar" de Joan-Carles Martí i Casanova
 
4) Joan-Lluís Lluís - Granini? No, gràcies!
 
5) 'Jo estimo el català'
 
6) Presentació del novè i darrer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra
 
7) Josep M. Bausset - Al bisbe de Tortosa
 
8) “Elx és i ha de ser el referent de la valenciania del sud del país”
 
9) 2a circular del IV Col·loqui Fabra
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 94).
 
 

307. Amb la convivència civil, amb la llengua, no s'hi pot jugar. El nostre país ha evitat la guerra de llengües.

 

José Montilla

President de la Generalitat de Catalunya (2006-2010)

 
2)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 27 de maig del 2013
 
Eugeni S. Reig
 
 
 
3)
 
 
 
 
4)
 
Publicat a
 
Granini? No, gràcies!
 
 
Joan-Lluís Lluís
 

Quan, el 1880, l'administrador de terres Charles Boycott va veure's vençut per la determinació dels irlandesos de Ballinrobe, que refusaven de tenir amb ell qualsevol tipus de tracte –laboral, comercial o administratiu– per protestar contra la calamitosa política de gestió que feia aplicar, no devia imaginar-se que el seu cognom integraria la majoria de les llengües del món. Des del final del segle XIX s'ha demostrat que el boicot, com a arma no-violenta del ciutadà, pot ser molt eficaç, sobretot si és seguit massivament. I si no és seguit massivament, tampoc no cal descartar l'acte concret del boicot individual que posa un gest en acord amb una consciència. Boicotejar una empresa, un país, un diari, etcètera, pot ser bo per a l'autoestima.

A Catalunya, boicotejar les empreses, els països, els diaris, etcètera, que menyspreen el català o serveixen interessos hostils a Catalunya podria semblar haver de ser un reflex automàtic. Per exemple, des de fa unes setmanes circula una crida per boicotejar les begudes Granini. Aquesta multinacional s'ha negat a etiquetar en català els productes que ven a Catalunya, segons denuncia la indispensable Plataforma per la Llengua. L'argument de l'empresa, segons la plataforma, és que no reconeix la validesa de la llei de normalització lingüística catalana. Això és molt estrany. Com a ciutadà, puc estar d'acord o no amb una llei i, si no hi estic d'acord, puc decidir no respectar-la, però he de saber que aquest no-respecte m'exposa a una sanció de la qual em serà difícil escapar. El que no puc fer és escollir en tota impunitat quines lleis seguir i quines no. Sembla, però, que algunes empreses hagin decidit per elles mateixes que la llei de política lingüística no les concerneix. I ho fan, aparentment, sense patir cap sanció. Aquesta actitud, en una societat que no vol ser una república bananera, no sembla gaire normal.

Dit això, a la pàgina web de la Plataforma per la Llengua en què s'exposa, de manera molt detallada, les converses d'aquesta entitat amb l'empresa Granini, hi consten moltes reaccions de ciutadans en pro o en contra del boicot. Una de les reaccions que em semblen més sensates és la d'un tal Pipo que diu: “Fem-nos estat, i no tindran més remei.” I efectivament. La dignitat d'una llengua, si s'entén que dignitat implica respecte i ús sistemàtic i normal, passa per tenir un estat que assumeixi aquesta llengua. Amb l'estat, moltíssimes coses ens seran donades i les empreses usaran el català amb naturalitat (segons la plataforma, les vendes de Granini són cinc vegades superiors a Catalunya que a Portugal, país on les ampolles estan totes etiquetades en portuguès). I la imperiosa necessitat de dignitat de la llengua i dels seus parlants és, per si sola, una raó suficient per proclamar la independència de Catalunya avui mateix. Mentrestant, però, deixar-se insultar per tanta hostil indiferència només porta a acostumar-se a l'insult. I que Granini sigui una entre moltes empreses que no respecten la llengua no és una raó per no actuar contra ella; una entre tantes, de tant en tant, pot servir d'exemple. Cada ampolla menys és una fiblada, moltes fiblades poden ser molt convincents. I, ja que només una minoria d'empreses respecta la nostra llengua, podríem fer nostre aquest neologisme vingut dels Estats Units i ja aplicat per molts: el buycott. És a dir, un boicot al revés, donant un avantatge a les empreses que ens respecten. Comprar amb prioritat productes etiquetats en català no ha de ser només un rampell d'un dia; hauria de ser una filosofia de vida, de llengua i de país.

5)
 
Publicat a VilaWeb divendres 10 de maig del 2013
 
 
 
6)
 
Presentació del novè i darrer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra
 
El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, es complau a convidar-vos a l'acte de presentació del novè i darrer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra i a l'acte de donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir a favor de l'Institut d'Estudis Catalans, que se celebrarà el dijous 30 de maig, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona).
 
En acabar l'acte, s'inaugurarà l'Espai Fabra, a la mateixa seu de l'IEC.
 
Us preguem que confirmeu l'assistència per telèfon (932 701 620, ext. 230) o per correu electrònic (Gabinet.Presidencia@iec.cat).
 

7)

Article publicat en el diari Levante-EMV diumenge 19 de maig del 2013
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/05/19/bisbe-tortosa/999158.html

Al bisbe de Tortosa

Josep M. Bausset

Benvolgut Bisbe Enric: en unes setmanes, els cristians valencians del Baix i de l´Alt Maestrat i dels Ports, que formen part del bisbat de Tortosa, l´acolliran com el seu nou pastor, en ser nomenat pel papa Francesc, nou pastor de l´Església de Tortosa.

La diòcesi de Tortosa, amb una gran part del seu territori al País Valencià, és una terra que va de la mar a la muntanya, amb hòmens i dones de fe profunda i arrelada, i amb una estimació especial per Santa Maria, venerada en multituds d´ermites i de santuaris. Però a més de la riquesa dels carismes, amb els quals l´Esperit ha enriquit aquest bisbat, aquesta diòcesi té també una gran riquesa històrica i alhora una gran riquesa lingüística amb pobles que mantenen viva la llengua d´Ausiàs March i de Ramon Llull, de Sor Isabel de Villena i de mossèn Jacint Verdaguer.

Com ja sap, senyor bisbe, Pentecostès és la manifestació de la diversitat de llengües i de cultures que, des de el Vaticà II sobretot, l´Església assumeix i defensa.

Com a nou bisbe de Tortosa, confie que faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer, que passà pels carrers de Morella, Sant Mateu o Catí, afavorint la presència del valencià a les parròquies, a la catequesi i a totes les celebracions litúrgiques. Li desitge senyor bisbe, que en les visites pastorals als pobles del bisbat que es troben al País Valencià, s´expresse amb naturalitat en la llengua que parlen els cristians de Morella i de Tírig, de Càlig, Benassal i Peníscola, de Cervera del Maestrat i de Sant Mateu, per fer possible així, la inculturació de l´Evangeli, en la terra que l´acull com a pastor.

Li desitge bisbe Enric, que siga capaç d´afavorir el treball dels laics i d´una manera especial, el de les dones, que són les qui porten el dia a dia en les parròquies. Des de la humilitat i el diàleg, bisbe Enric, ajude, com ens ho demana el papa Francesc, a fer nàixer una nova primavera en l´Església; una Església senzilla, alegre, pobra i allunyada dels poderosos. No tinga por de les reformes ni del pluralisme, que és sempre una manifestació de l´Esperit. Que el seu servei episcopal com a pare i germà, estiga fonamentat en la senzillesa i en la proximitat i en l´afecte, sobretot amb els qui més sofreixen.

Li desitge, bisbe Enric, una bona estada en el bisbat de Tortosa. Una terra i una gent acollidora i bona de veritat.
 

8)

Publicat en EL PUNT AVUI dimarts 21 de maig del 2013
 
Entrevista a Josep-Enric Escribano, president d'EL TEMPIR
 
Daniel Betoret

“Elx és i ha de ser el referent de la valenciania del sud del país”

El president de El Tempir fa balanç dels vint anys d'una de les entitats que més ha lluitat per la defensa de la llengua i la cultural

Reivindica la mobilització social i la via judicial per aturar el setge constant de l'Administració als drets lingüístics

Presideix una de les associacions més actives del país en defensa de la llengua i la cultura valencianes i ho fa a la capital més meridional de parla catalana, Elx. El Tempir compleix 20 anys d'activitat ininterrompuda en defensa dels drets lingüístics promovent activitats en els diferents àmbits i fent front a la deserció lingüística i cultural que la classe política dirigent ha protagonitzat a la seua ciutat, especialment des que el PP encapçala el govern. En aquest temps han aconseguit aturar els atacs a la llengua amb diverses iniciatives, però davant el setge continuat apunten ja a la via judicial com a única defensa.

Quins són els objectius d'El Tempir?
En tenim tres de bàsics. De primer la promoció i defensa del valencià, no oblidem que Elx és la tercera ciutat més important del País Valencià demogràficament i, econòmicament, la segona i, per tant, entenem que es una ciutat clau en la normalització de la llengua. El segon objectiu és reivindicar la valencianitat lingüística del sud del País Valencià, això és molt important perquè sovint la línia Biar-Busot pesa molt a l'hora de tenir una visió de conjunt de país. Molts professors quan els destinen aquí al sud consideren que només s'hi parla castellà. I el tercer objectiu seria fer que el sud vertebre la resta del país i de la comunitat lingüística.
 
Quina valoració faria d'aquests vint anys?
Tinc la sensació que no hem deixat de combatre. L'aprovació de la LUEV va ser molt il·lusionant, però sincerament crec que sols ha aconseguit despenalitzar l'ús del valencià. A més, el partits polítics no ha complit l'imperatiu legal de ser garants dels drets dels valencianoparlants i, això ha obligat la societat civil a organitzar-se. Bon exemple d'això n'és Elx, una ciutat capdavantera en l'ús oficial del valencià fins que el PSPV va començar les campanyes en castellà, sobretot de turisme, marcant el camí d'arraconament total de la llengua que ha seguit el PP.
 
En aquest sentit El Tempir ha llançat diverses campanyes de gran èxit.
Sí, sobretot el de la denominació oficial de l'urbs. El nom de la ciutat ha de ser Elx, no pot ser que el PP utilitze únicament Elche i per això vam decidir plantar cara. La nostra denúncia de l'ús exclusiu del topònim en castellà i de l'arraconament del valencià s'ha plasmat en diferents accions, com ara les samarretes amb el lema “és Elx”, o un muralmob que vam fer on van participar centenars de persones. No acceptem cap retrocés de l'ús del valencià en l'Administració i hem de donar exemple a la resta de pobles del voltant.
 
Per què la gent respon tan bé a les campanyes?
Perquè donen resultat. L'exemple de la samarreta és clar, ja que pel simple fet d'anar per la ciutat, cada dia o en festes amb el lema dóna visibilitat a la situació i ens fa un poc més forts. Cal donar respostes a les agressions, cal que la gent veja que es fan coses, això serveix per a vertebrar la societat i el territori més del que podem pensar.
 
Aquesta, però, no és l'única via, ja que les denúncies administratives han tingut resposta afirmativa.
Cert, com ara l'última amb l'aeroport. L'Ajuntament vol que es diga Alicante-Elche i nosaltres els hem dit per escrit que respecten el topònim Elx, ja que l'administració local ha de complir la llei i defendre els drets dels valencianoparlants. També va ser acceptada pel síndic de greuges la queixa contra la intenció del PP d'imposar a la ciutat la retolació exclusivament en castellà. De fet, el síndic, en una de les respostes, va dir al consistori molt clarament que la llengua preferent de retolació havia de ser el valencià. El pitjor de tot això és que l'ajuntament considera aquestes queixes d'una manera aïllada, quan la realitat és que es tracta d'una qüestió estructural, en què a més, l'Ajuntament del PP actua de mala fe, ocasionant una gran despesa econòmica que després ha de revertir. Per això ara estem encetant una nova estratègia.
 
Vol dir que es passen a la via judicial?
Sí de fet ja s'estan fent els passos en aquesta línia, però encara no podem dir-ne res, prompte tindrem notícies en aquest sentit.
 
Tot aquest esforç té recompenses com el premi Carme Serrallonga concedit recentment per la Universitat de Barcelona.
Sí, és un reconeixement que significa molt per a tots nosaltres i que a més coincideix amb el 20é aniversari, els vint anys del traspàs i la vintena edició d'aquest premi a la qualitat lingüística que té el suport de la Generalitat. El premi és un esperó a continuar treballant vint anys més i per fer visible la problemàtica lingüística al sud de l'àmbit lingüístic.
 
Què li sembla la decisió de l'Ajuntament d'Elx d'abandonar la Xarxa Llull?
Una mala notícia, ja que Elx formava part de la Xarxa de Ciutats Llull des de feia anys i, més, per iniciativa d'El Tempir. Aquesta decisió política deixa veure a les clares que aquesta gent té un objectiu preferent que no és altre que el de castellanitzar la ciutat, desvalencianitzant-la i amagant l'autèntica valencianitat d'Elx i això per a nosaltres és molt greu.
 
El Tempir forma part d'Escola Valenciana i és una de les entitats organitzadora de les Trobades, quina és la situació de l'ensenyament en valencià a Elx?
Doncs, a Elx molts centres han demanat el canvi al programa d'ensenyament en valencià i esperem que reben el vistiplau, ja que en cas contrari seguirem la línia judicial. Siga com vullga, si es fera una bona tasca d'informació i difusió el 50% de l'alumnat il·licità faria classes en valencià. De fet ja tenim un barri, el d'Altabix on la meitat dels alumnes estudien en valencià.
 
Elx va ser una de les primeres ciutats afectades pel tancament de TV3, confia en l'acord de reciprocitat anunciat pels governs valencià i català?
Esperem que serà una realitat. Nosaltres valorem l'existència d'una comunitat lingüística als mitjans de comunicació. La reciprocitat és fonamental, la bona notícia és que l'acord incloga tots els canals de la corporació, però també volem veure els canals de les Illes. Cal crear un veritable mercat audiovisual que conforme la comunitat lingüística amb total normalitat com té l'Estat espanyol amb l'Amèrica llatina. En tot cas, creiem que no caldria esperar el nou múltiplex per a poder veure TV3, ja que existeixen freqüències disponibles que ho permetrien de hui a demà.
 
Fabra ha imposat el respecte a les senyes d'identitat.
Jo no veig cap periodista autocensurant-se i que no puga dir País Valencià, com no veig cap valencià entrevistat a TV3 que no puga dir-ho. Primer que arribe el senyal i després ja veure'm. Queden dos anys de legislatura, hi podria haver un canvi de govern i ja veurem si aquest acord no queda en lletra morta.
 
9)
 
2a circular del IV Col·loqui Fabra
 
(Tarragona, novembre 2013)

Presentació de comunicacions: cal enviar un resum (250 paraules màxim) abans del 15 de juliol de 2013 a l'adreça electrònica fabra4@urv.cat

Més informació sobre el col·loqui:
http://www.urv.cat/dfilcat/ivcolloquifabra.html
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací