InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 829 (dilluns 20/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Novetats bibliogràfiques sobre clàssics en català estudiats i traduïts a l'anglés
 
3) Es presenta la versió 2.0 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X
 
4) Curs de llenguatge jurídic català
 
 
 
7) Jordi Creus - Creacionisme lingüístic
 
 
9) Presentació del Llibre dels feits del rei En Jaume
 
10) Taller intensiu sobre dites i refranys catalans a Barcelona el 29-30 de juny de 2013
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 93).
 
 

302. Que ningú no s'alarmi perquè anomenem “català” la parla de les Balears. La identitat d'idioma entre Catalunya i aquestes illes -amb les naturals matisacions i diferències de detall- és una realitat proclamada per tots els lingüistes, i qui la negui o la posi en dubte no aconsegueix més que estendre's un autocertificat d'ignorància.

 

Francesc de Borja Moll

Editor i filòleg

 
 
2)
 
Novetats bibliogràfiques sobre clàssics en català estudiats i traduïts a l'anglés
 
 
1)
 
Acaba d'eixir Lo Somni de Bernat Metge en anglés, trad. Antonio Cortijo (University of California at Santa Barbara, EUA) & Elisabeth Lagresa (Harvard University, EUA), Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, Series IVITRA, 2013.
 
 
 
Ha eixit publicat aquesta mateixa semana, el número 4 de la Series IVITRA de l'editorial John Benjamins (Amsterdam, Holanda / Philadelphia, USA): la traducció a l'anglés (amb estudi i notes) de Lo Somni de Bernat Metge (The Dream), feta pels Profs Antonio Cortijo (University of California at Santa Barbara, USA) & Elisabeth Lagresa (Harvard University, USA) --aquesta és la traducctora de Gabriel García Márquez en els Estats Units--. Aquesta traducció és la primera que incorpora tots els avanços en l'hermenèutica sobre aquest autor cabdal de la Corona d'Aragó, Bernat Metge, Secretari de la poderosa Cancelleria Reial de la nostra antiga Corona --qui, per cert tenia un fill natural a València, el qual va participar en la 1a expedició del rei Alfons el Magnànim per la conquesta de Nàpols, i per pacificar Sicília i Sardenya, en 1420, al costat dels jóvens Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell...-- i sobre l'Humanisme, que en la nostra Corona i amb autors com Bernat Metge va ser un moviment crucial, precisament per l'accés directe als grans autors grecs que era possible en la Cancelleria Reial --hi havia molt bons coneixedors del llatí i del grec--, ateses les intenses relacions de la Corona d'Aragó amb l'orient de la Mediterrània (consolats de mar, presència al llarg del segle XIV en Grècia [Ducats d'Atenes i Neopàtria-Tebes].
 
Aquesta novetat bibliogràfica és molt important --pel prestigi dels traductors, un, prof a la University of California at Santa Barbara [universitat núm 2 del món segons el rànking de Leiden referit a les 500 universitats més importants del món], i l'altra, a la Harvard University, i pel prestigi i impacte global de l'editorial, que és la que ocupa, després de les Publicacions de Oxford i Cambridge, la 3a posició del rànking SPI del CSIC quant a les editorials internacionals de Lingüística, Literatura i Filologia [de 290 enllistades]-- i referida a un clàssic en llengua catalana tan important com és Bernat Metge, justament en l'any del VI Centenari de la seua mort.
 
Metge, Secretari de la Cancelleria Reial de la Corona d'Aragó, és un intel·lectual de primer orde, referent fonamental inefugible de l'Humanisme a la Corona d'Aragó [vegeu: http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%201/index.shtml], que va ser essencial per a la conformació de l'Humanisme internacional i, especialment, hispànic.
 
Aquesta edició, té un altre valor afegit, És una edició biblingüe: original-anglés. [text base de l'original: l'edició de referència de l'original, que té en compte tots els "testes" i edicions anteriors, a cura de Júlia Butinyà, Madrid, Ed. Atenea, 2007].
 

2)
 
Aviat del tot podrem tenir ja a les mans l'excel·lent traducció a l'anglés dels poemes de Vicent Andrés Estellés, que ha traduït (estudiat i anotat) Dominic Keown.
 
 
 

Impacte internacional de la Series IVITRA (http://benjamins.com/#catalog/books/ivitra/main):
 
Aquests llibres, i els altres llibres de la Series IVITRA, són, realment, aportacions i millores substancials a la matèria de què cadascun tracta. I estan tenint un gran impacte, els ja publicats, en forma de nombroses ressenyes arreu, molt positives, i difusió en, per exemple, nombroses de les millors universitats del món on és esencial que els nostres autors estiguen accessibles i de la mà d'editorials del màxim prestigi a fi i efecte que entren entre les eines i referents de la formació, programes i investigació dels centres superiors que marquen els estàndards de referència internacional del canon cultural. Per exemple, els 2 volums d'Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, a cura del Prof. Antoni Ferrando (2012), està en més de 200 universitats punteres del món, per exemple: California at Santa Barbara, Harvard, Yale, Columbia, Berkeley, Stanford, Cambridge, Oxford, Frankfurt, Bamberg, Berlin, Tübingen, Amsterdam, Roma, Sorbona, Bari, Pavia, Verona, Cracòvia, a més de les valencianes i de la resta del domini lingüístic, etc.
 
Mira la difusió que ja té, abans de ser imprés, l'excel·lent Estellés en anglés :
Cerca en Google: "John Benjamins"+"After the Classics"
 
I en veureu més de 4.300 resultats!, i abans d'estar publicat. Crec que no mai Estellés ha estat tan global!
 
Avantatges d'un magnífic treball, el de Keown, d'una magnífica editorial John Benjamins, i de l'ISIC-IVITRA, del qual forma part ell i la seua tasca i de la col·lecció o Series IVITRA.
 
Quant als altres llibres de la col·lecció, el resultat de la difussió i impacte és igualment excel·lent, i, encara que sia lleig que ho diguem, certament sense precendets a casa nostra:
 
Quant al Series IVITRA-1: més de 60.000 resultats --és sobre gramàtica espanyola i en anglés!, i ja fa 1 any que és publicat--, cerca en Google: "John Benjamins"+"Spanish Word Formation":
 
Quant al Series IVITRA-2: més de 200.000 resultats --és la traducció a l'anglés de Curial e Güelfa, per Max Wheeler i segons l'edició de Ferrando--, cerca en Google: "John Benjamins"+"Wheeler":
 
Quant al Series IVITRA-3: més de 7.500 resultats --són els 2 grossos volums d'Estudis Lingüístics i Culturals sobre Curial e Güelfa, a cura Ferrando, 1.200 pp, 1.000 pp de les quals estan en català (és el llibre que té més pàgines en català publicat a l'estranger)--, cerca en Google: "John Benjamins"+"Ferrando":
 
Quant al Series IVITRA-4: més de 3.500 resultats --, és la traducció a l'anglés The Dream de Bernat Metge, feta pel Prof. Antonio Cortijo, University of California at Santa Barbara [universitat núm 2 del món segons el rànkig de Leiden-2013 quant a les 500 universitat millor del món...]--, cerca en Google: "John Benjamins"+"Metge":
 
Quant al Series IVITRA-5: és l'Estellés. Vegeu supra.
 
 
3)
 
Es presenta la versió 2.0 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X
 
El Catalanitzador de Softcatalà (http://catalanitzador.softcatala.org) és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza de forma automàtica els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.

Viure i treballar plenament en català

L'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.

En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.

Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.

Estadístiques de la versió 1.0

Des de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 50.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es troben accessibles a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/

Darrere del sistema operatiu i de l'Internet Explorer, les aplicacions més populars que el Catalanitzador pot catalanitzar són:

  • Adobe Reader: un 80% d'usuaris el tenen instal·lat
  • Microsoft Office: un 74,73% d'usuaris el tenen instal·lat
  • Firefox: un 59% d'usuaris el tenen instal·lat
  • Windows Live: un 43,61% d'usuaris el tenen instal·lat
  • Chrome: un 33,8% d'usuaris el tenen instal·lat

Novetats de la versió 2.0

Per al Microsoft Windows:

  • Catalanització de l'iTunes
  • Catalanització de l'Skype
  • Instal·lació del paquet de llengua al Firefox
  • Instal·lació del paquet de llengua al Chrome

Amb la versió 2.0 també s'introdueix per primer cop el Catalanitzador per al Mac OS X.

Accions que realitza

Al sistema operatiu Windows, el Catalanitzador realitza les següents accions:

  • Instal·la els paquets de llengua en català de les següents aplicacions:
    • Microsoft Windows XP, Windows Vista, Windows 7 i Windows 8
    • Microsoft Office 2003, 2007, 2010 i 2013
    • Internet Explorer 6, 7, 8, 9 i 10
    • OpenOffice.org 3.2 i 3.3
    • Adobe Reader 9, 10 i 11 (lector de PDF)
    • Windows Live Essentials 2009, 2011 i 2012
    • iTunes
    • Skype
    • Firefox
    • Chrome
  • Configura el català com a llengua de navegació en qualsevol versió dels següents navegadors:
    • Internet Explorer
    • Chrome
    • Firefox
  • Realitza els següents canvis de configuració:
    • Configura el català com a llengua del sistema
    • Configura el català com a llengua d'escriptura

Al sistema operatiu Mac OS X, el Catalanitzador realitza les següents accions:

  • Configura el català com a llengua del sistema
  • Instal·la el corrector ortogràfic català
  • Configura el català com a llengua de navegació en qualsevol versió dels següents navegadors:
    • Chrome
    • Firefox


La importància de navegar en català

Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.

Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà

Us demanem ajuda en la seva difusió:

  • Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
  • Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.
  • Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html) en trobareu uns quants.
  • Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
  • Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
  • Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.

Institucions i entitats que hi donen suport

El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC.

Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.


 
4)
 
Curs de llenguatge jurídic català

Es durà a terme entre el 3 i el 30 de juliol (25 hores) en el marc de la Universitat Oberta d'Estiu de la UOC. No hi ha requisits d'accés i és a distància (en línia).

Més informació a:
http://www.estiu.info/estiu2013/fitxa.php?curs=2645
 
 
5)
 
Publicat en directe.cat dijous 9 de maig del 2013
 
 
Estudiosos de la llengua alerten dels atacs que rep l'idioma arreu dels Països Catalans. Un sociòleg de la Franja diu que el PP ha aconseguit desviar el debat de la llengua al centrar-ho en la seva denominació
 
Joan Melià, filòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears, Miquel Àngel Pradilla, doctor en filologia catalana, Natxo Sorolla, sociòleg i autor del bloc Xarxes socials i llengües i Marina Solís, de la UOC, són experts en llengua catalana que venen de diferents territoris d'on aquesta es parla i han coincidit en alertar dels atacs que rep l'idioma. Tots ells han participat en una taula rodona a l'IEC sota el títol 'L'ofensiva contra el català' organitzat per la Societat Catalana de Sociolingüística. Els participants a l'acte han fet un repàs de la situació de la llengua catalana a les Illes Balears, el País Valencià i a la Franja i han coincidit en mostrar un panorama ben fosc.
 
Persecució política contra la llengua catalana

Un dia abans que les Corts d'Aragó voti la llei de llengües que dóna al català el nom de llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO), Natxo Sorolla ha recalcat que el PP ha aconseguit "desvincular i redirigir el debat sobre la política lingüística i què s'ha de fer en si existeix aquesta llengua i com s'ha de dir".

En aquest context, Sorolla ha assenyalat que les conseqüències de la llei de llengües han estat el tancament de projectes com Jesús Moncada i la unificació per exemple dels premis literaris en uns únics premis.

Per la seva part, Pradilla ha fet referència en la seva intervenció al llarg procés de castellanització que ha tingut lloc al País Valencià. De fet, ha fet referència a l'etapa de la transició "on hi ha una claudicació en els símbols com el nom de la comunitat i la llengua". Pradilla ha alertat que és a l'ensenyament "on es cova l'atac a la llengua catalana".

Joan Melià ha fet un repàs de la llengua catalana a les Illes i la seva evolució sobre tot centrada en l'etapa posterior a la transició. Ha estat especialment dur quan ha recalcat la "involució agressiva" del PP quan va guanyar a l'any 2011. "No tenen problemes per carregar-se la normativa que ells mateixos havien fet en anys anteriors", ha dit Melià, qui ha posat com exemple que se suprimeix la Direcció General de Política Lingüística. El professor de la Universitat de les Illes Balears ha criticat el tractament i el lloc que ocupa el català a les escoles. Volen "impossibilitar l'aprenentatge del català en els sectors que familiarment no ho són", ha criticat.

Per la seva part, Marina Solís ha recordat que l'any 95 van organitzar unes jornades a Lleida sobre el País Valencià i que alguns valencians els hi van dir que els catalans tenien sort perquè hi havia un Govern que els protegeix la llengua. "La sensació que teníem era de falsa normalitat i avui dia segueixo tenint aquesta sensació de falsa normalitat", ha ressaltat.
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dijous 9 de maig del 2013
 
 
Joan Rañé
 
Fa tres-cents anys que suportem una persecució lingüística sense precedents. Quan semblava que la democràcia i la incorporació espanyola a la UE construirien ponts de diàleg i nous camins per explorar, passa exactament tot el contrari. A Espanya està emergint una mena de creacionisme lingüístic institucionalitzat que, contravenint els dictats del coneixement, la ciència i la història, nega la llengua catalana a tots els territoris catalanoparlants i la persegueix en tots els àmbits imaginables.

Al món civilitzat la llibertat dels pobles i les persones s'accepta com un magnífic principi universal. A Espanya evidentment que també, però a condició que els catalans no el posem en pràctica. Ho corroboren les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè el castellà sigui llengua vehicular en el sistema educatiu, les reiterades sentències del Tribunal Suprem contra el model d'immersió lingüística de l'escola catalana, les impugnacions dels reglaments d'ús del català i l'occità a les diputacions catalanes, la croada contra el català al País Valencià i les Illes i la famosa llei Wert. Accions totes elles encaminades a imposar la supremacia de la llengua espanyola i el trencament de la unitat lingüística, històrica i cultural dels Països Catalans.

La persecució del català practicada per tots els governs espanyols democràtics -en major o menor grau, però tots!- és una agressió a la convivència que atempta contra els drets dels ciutadans que tenen el català com a llengua pròpia, va contra la realitat social del país i busca la confrontació permanent per desestabilitzar Catalunya i esborrar el que tothom sap i és profecia: que de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer s'hi estén un mateix poble amb una mateixa llengua i cultura.

Amb la imminent aprovació del projecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó i l'esperpèntica decisió del govern aragonès de convertir el català en LAPAO i l'aragonès en LAPAPYP (per cert, acrònims que causen la mofa general, des de la comunitat científica i acadèmica internacional fins a la quitxalla de P-3), hem arribat a una tensió tal que Catalunya haurà de recórrer als estaments internacionals per denunciar i aturar aquest despropòsit que l'estat espanyol aplica per sistema i des de tots els àmbits contra una llengua romànica parlada per deu milions de persones i amb mil anys d'antiguitat.

A aquestes altures de segle XXI és inconcebible, reprovable i intolerable el grau de persecució al qual està arribant una llengua minoritzada com la nostra en una Europa que es presenta com a paradigma de la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i que l'any 1992 va crear la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries precisament per evitar el que està passant amb tanta alegria a Espanya amb el català, l'occità, el basc, el bable i el gallec. Europa no pot mirar cap a un altre costat mentre un dels seus estats membres ataca impunement i des de posicionaments histriònics un patrimoni universal com és una llengua i una cultura que no deixen de ser, què hi farem, llengua i cultura europees.

Crec que és hora que algú li digui al govern aragonès que es preocupi d'allò que realment interessa als seus ciutadans (frase de moda entre els contraris al dret a decidir), en lloc de difondre mites i dogmes lingüístics basats en l'absurditat del no-res, i que protegeixi el ric i variat patrimoni lingüístic de la seva comunitat autònoma. Altrament, s'estan creant problemes on no n'hi ha i on la pervivència de la llengua catalana és un fet natural i una constant que es perd en els segles.

Seria exigible, també, que Espanya s'acostumés a complir els seus compromisos internacionals sense els artificis i tripijocs consuetudinaris, com ara la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries que l'estat espanyol signà l'any 2001, justament per salvaguardar les llengües minoritzades. I caldria que els catalans despleguéssim tots els mecanismes nacionals i internacionals disponibles per aturar els atacs reiterats de l'estat espanyol contra la nostra llengua.

Si convé, sol·licitant la intervenció del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, perquè els drets lingüístics són una part indissociable dels drets humans. Pel que fa a la Diputació de Lleida, la fundació Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) continuarà col·laborant com sempre amb les entitats culturals de la Franja de Ponent i, si fos possible, intensificarem les nostres relacions i línies d'actuació a favor de la llengua i la cultura que ens són pròpies i comunes.

 
7)
 
Article publicat en el diari ARA dissabte 11 de maig del 2013
 
 
Jordi Creus

Mentre vostès llegeixen aquest article jo seré a Tortosa, tot gaudint del Dia Sàpiens, la jornada en què la revista Sàpiens ofereix tot tipus d'activitats relacionades amb la història als seus lectors. El fet que aquest any els actes tinguin lloc a la capital del Baix Ebre aporta un munt de possibilitats, entre les quals la de fer un tast anticipat del que, des de ja fa 17 anys, és una de les manifestacions de recreació històrica més importants de Catalunya. Parlo de la Festa del Renaixement, que cada juliol vesteix la gent i els carrers de Tortosa com si fóssim a la primeria del segle XVI.

En aquella època, l'actual capital del Baix Ebre era una de les ciutats més importants de la Corona catalanoaragonesa. I en ella hi destacava el cavaller Cristòfol Despuig, fill d'una de les nissagues més influents de la població i, sobretot, l'home que va tenir l'encert d'escriure la lúcida Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa .

Bajanades diverses. Escric això perquè aquesta mateixa setmana m'he vist obligat a rellegir el primer capítol d'aquesta obra de Despuig. I ho he fet després de l'última ocurrència lingüística dels diputats del Partit Popular. Perquè, certament, en els darrers mesos, sembla com si ses senyories peperes s'hagin llançat a una carrera frenètica cap al disbarat. Si un dia un la fa grossa, l'endemà el del costat la supera amb una ocurrència encara més mancada de senderi. En aquest sentit, si fa unes setmanes l'executiu balear de José Ramon Bauzá va aprovar el decret de llengües que signa l'acta de defunció de la immersió lingüística a les Illes i relega el català a una posició subordinada, fa només dos dies ha estat el Parlament aragonès qui ha donat una estocada mortal a la llengua pròpia de la Franja de Ponent. Sincerament, ja no sé com qualificar l'aprovació de l'anomenada llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó, que deroga la tímida legislació impulsada pel tímid Marcel·lí Iglesias el 2009. A partir d'ara, l'idioma que parlen els habitants de la Franja perdrà el poc suport públic que tenia i, a més, ja no s'anomenarà, oficialment, català.

Noms pintorescos. LAPAO no és el nom d'un estil de música caribenya d'aquella que obliga a remenar els malucs amunt i avall. LAPAO no és la nova moda de menjar oriental, saníssim i ple d'omega-3. LAPAO no és aquell esport minoritari -barreja d'hoquei, waterpolo i ping-pong-, tan minoritari que fins i tot Catalunya hi pot tenir seleccions pròpies. No. LAPAO és el nom que el govern aragonès ha decidit donar a la llengua que fins ara han parlat la immensa majoria dels habitants de la Franja de Ponent. A la llengua de Jesús Moncada! LAPAO, en definitiva, és la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental". Encara sort que en l'atzar de les sigles no ens ha tocat la denominació de LAPAPYP, que tot i que sembli una invitació a una festa d'aniversari a las Cuevas del Sado, en realitat es vol referir a la parla aragonesa. Gràcies, Luisa Fernanda!

Poca broma! No és, però, cosa de riure. Els atacs contra el català se succeeixen sense aturador arreu del país. L'objectiu no és cap altre que treure a la nostra llengua qualsevol tipus de prestigi i convertir-la en un simple instrument folklòric. D'aquí aquesta dèria d'esquinçar el català, de fer-ne trossets petits. Els enemics del nostre idioma saben que no és el mateix una llengua dinàmica, amb 11 milions de persones, que un seguit de parlars locals sense cap nexe comú entre ells. D'aquí la terrorífica política lingüística del PP al País Valencià; d'aquí que Bauzá digui que a les Illes s'hi parlen cinc llengües: castellà, mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. D'aquí la LAPAO.

Despuig, actual. A l'inici d'aquest article els he parlat de Cristòfol Despuig. I això perquè aquest insigne tortosí ja va escriure fa prop de cinc segles sobre alguns dels problemes que ara ens afecten. Així, a banda de denunciar la manipulació de la història de Catalunya des de l'omnipresent poder castellà, Despuig lamentava tant la progressiva pèrdua de prestigi del català com els intents de trencar la seva unitat a base d'anomenar-lo amb un nom diferent a cada una de les contrades on es parlava. Tot molt (massa) actual i tot gens casual. El creacionisme lingüístic institucionalitzat al qual feia esment amb encert en aquestes pàgines Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida (ARA, 9 de maig), avança sense manies. Allunyat del coneixement, de la ciència, de les universitats i les normes. Allunyat del sentit comú. Però amb tota la brutalitat que dóna tenir el patrimoni de la força.

 
8)
 
 
Fa algunes dècades, quan els polítics del PP van decidir que el català de Catalunya i el català de València eren dos idiomes diferents, el brillant filòleg Antoni Maria Badia i Margarit va exposar una sèrie de criteris que serveixen per determinar si dues llengües són en realitat varietats d'una de sola o no. I va reptar els filòlegs d'ocasió que, sobre la base d'aquests criteris, demostressin que el català i el valencià són dos idiomes diferents. Encara n'espera resposta. Però, ¿què és la racionalitat científica davant els interessos polítics? I així, després de trinxar la unitat de la llengua al País Valencià i a les Illes, el PP acaba d'abordar el català de la Franja. Si algú s'atrevís a fer quelcom de semblant amb l'espanyol, seria ridiculitzat pels mateixos que ataquen el català.

Els promotors de la llei de llengües a l'Aragó saben que el que es parla a la Franja i a Catalunya és el mateix. Això només es pot negar des de la mala fe. L'argument més hilarant de tots és que la protecció al català posa en perill la “gran riquesa lingüística” aragonesa; se suposa que espanyola. Al darrere de la iniciativa hi ha un interès polític. Es retira la protecció al català, amb l'esperança d'aconseguir el que no va poder el franquisme. Però, a més, el PP sap que la llengua és la base de la cultura de Catalunya. Per tant, promovent divisions artificials dins d'un mateix idioma té l'esperança d'afeblir-lo i afeblir l'adversari que els obsessiona: Catalunya i el català. Però els polítics passen i la voluntat del poble roman. És difícil que el PP, per molt que embolcalli els seus abusos amb conceptes grandiloqüents, aconsegueixi quelcom més que el franquisme. A banda de fer un ridícul universal.

9)
 
Presentació del Llibre dels feits del rei En Jaume
 
El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, i el president de la Societat Arqueològica Lul·liana, Antonio Planas Roselló, vos conviden a l'acte de presentació de la primera edició del Llibre dels feits del rei En Jaume (València, AVL, 2010), regalat pel rei Pere el Cerimoniós a la Ciutat de Mallorca l'any 1380 (Ms. d'Aiamans).
 
La presentació, que serà a càrrec de Gabriel Ensenyat (SAL), de Vicent J. Escartí (UV) i d'Antoni Ferrando (AVL), tindrà lloc el pròxim dia 22 de maig, a les 19.30 h, en la seu de la Societat Arqueològica Lul·liana, carrer Monti-Sion, 9, Palma de Mallorca.
 
10)
 
Taller intensiu sobre dites i refranys catalans a Barcelona el 29-30 de juny de 2013

Víctor Pàmies i Riudor, lingüista especialitzat en paremiologia <http://dites.cat>, organitza uns tallers teòrics i pràctics sobre refranys catalans a Barcelona, el cap de setmana de Sant Pere.

És un curs inicial, adreçat a un públic no necessàriament expert.

Les dades del curs són:

Codi del curs: T2013002
Dates: 29-30 de juny de 2013
Horari: 9.30 h a 14.00 h
Lloc: Arquitectura del Éxito (C. del Carme, 38, 3r 2a —entrada per l'Hotel Aneto - 08001 Barcelona)
http://arquitecturadelexito.com/cursos/taller-dites-i-refranys
Places: Entre 12 i 20 persones
Preu: 50 euros
És imprescindible emplenar el formulari d'inscripció:
https://docs.google.com/forms/d/1e6yGjk9Vz5riC1OmybYKLfEoHDhMMXoenfGd-nnAB7Y/viewform

Més informació a http://tallers.dites.cat
Si teniu cap dubte, us podeu posar en contacte amb mi al correu electrònic:
vpamies@gmail.com

 
11)
 
 
 
(dijous 16 de maig del 2013)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací