InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 827 (dimecres 15/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10) Qui estima la llengua la fa servir de Quim Gibert
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 93).
 
 

300. El català depèn de tu, de mi i de tothom. S'ha d'assumir col·lectivament. Encara no és mort. El reviscolarem entre tots.

 

Aina Moll

Filòloga

 
2)
 
 
Segons l'informe de política lingüística de la Generalitat de Catalunya
 
Vuit països (Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units, Sèrbia, la República Txeca i Hongria) superen Espanya en nombre d'estudiants de llengua catalana. Espanya ofereix l'ensenyament del català en quatre universitats i té 187 estudiants. Són dades que recull l'informe de política lingüística que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lliurat a la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i que després ha interpretat en una conferència de premsa, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.

El 96,3% de la població de Catalunya entén el català, el 80,5% el sap parlar i el 65% pot escriure'l. Ho revela l'Informe de Política Lingüística 2011, que constata que el percentatge dels qui entenen la llengua ha augmentat d'un 16% els darrers 25 anys i el dels qui l'escriuen s'ha duplicat. La població que té el català com a llengua inicial s'ha mantingut estable, amb una certa tendència a l'alça els darrers tres anys. Ara és d'un 37,5%. La que hi té l'espanyol arriba al 53,2%. L'informe indica que el 100% de la població entén l'espanyol i que el 99% l'escriu, un fet que demostra, segons Mascarell, que allò que s'ensenya a Catalunya en espanyol és 'suficient'.

A més, la població que té coneixements d'anglès i de francès també creix, amb una tendència més modesta. Un 23,4% de la població catalana pot mantenir una conversa en anglès, i un 14,1% en francès.

El percentatge de població que té el català com a llengua d'identificació personal és el 42,2%. S'ha mantingut estable els darrers cinc anys, amb un creixement aproximat de 430.000 persones. Segons l'informe, un 61,9% de la població parla en català en les converses amb amics, i ací hi ha un augment de 530.000 persones.

Pel que fa als usos lingüístics del català a les universitats, un 76,2% de les classes de grau hi són impartides en català, i també un 56,6% de la docència de màsters universitaris.

Segons Mascarell, les dades sobre els coneixements de l'espanyol a Catalunya 'tenen una significació especial, atesa l'onada immigratòria dels darrers anys', perquè 'no s'han perjudicat les xifres de castellà'. Segons ell, vol dir que 'allò que s'ensenya a Catalunya del castellà es suficient, còmode, correcte i bo'.

De tot això, Mascarell n'ha conclòs que el català 'continua creixent pràcticament en tots els indicadors de referència' i se situa 'entre les llengües mitjanes del món i en el novè lloc de les llengües europees'.

Els mitjans de comunicació


Els mitjans de comunicació promouen també l'ús del català, tot i que les dades no són tan optimistes. Els 35,8% dels lectors de premsa escullen un diari en català. En el cas de la ràdio, els resultats són més positius: un 57,6% dels oients la prefereixen en català. Quant a televisió, un 60,1% dels televidents veu diàriament programes en català i un 87% en veu en castellà.

Les indústries culturals

Segons Mascarell, la promoció de cultura en català és 'més ferma' i els resultats ho confirmen. La indústria cultural que treballa més en la salut del català és el teatre, amb un 53,6% d'obres en llengua catalana. La literatura és la segona activitat cultural que més la promou: hi ha un 26,7% d'exemplars publicats en català.

Tot i que en el camp de la música continua mantenint-se el consum majoritari en castellà, els darrers anys ha crescut molt el públic de cançons en català: un 12,4%. Finalment, el producte cultural més desfavorit és el cinema: només el 7,9% d'espectadors miren films en llengua catalana.

3)
 
Publicat a

El PP i el PAR imposen el blaverisme a la Franja

Els partits que governen Aragó aproven la llei que elimina el nom del català i de l'aragonès

Els grups de l'oposició els acusen de fer “el ridícul” i d'estar “obsessionats” amb el català

Les Corts d'Aragó van aprovar ahir amb els vots del PP i del PAR la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies. L'articulat de la llei defineix l'existència de dues llengües: la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental i la llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i el Prepirineu.

El primer circumloqui es refereix al català, parlat a la Franja per unes 45.000 persones, i el segon, a l'aragonès, amb uns vint mil parlants al nord de la província d'Osca. Només el castellà és llengua oficial a Aragó, però català i aragonès havien obtingut un tímid reconeixement legal el 2009 amb la llei de llengües, aprovada pel PSOE i CHA. Fins ahir, que va quedar derogada per la nova llei lingüística del govern del PP i el PAR.

La sigla i l'acrònim que formen les noves denominacions legals del català i l'aragonès, LAPAO i Lapapip, han estat objecte de bromes i burles els darrers dies. Però els nous noms ja són des d'ahir la denominació oficial a Aragó. La nova llei evita qualsevol rastre del català en el seu redactat. Però no només en la denominació. Els promotors de la llei han volgut eliminar a consciència la possibilitat de qualsevol col·laboració amb els altres territoris on es parla català: de les dues úniques esmenes que el PP i el PAR han acceptat durant la tramitació de llei, l'una ha estat per eliminar una referència a “la col·laboració en la matèria amb altres comunitats autònomes i institucions acadèmiques”.

Aquesta voluntat de desconnectar els parlants de la Franja respecte a la resta del domini lingüístic la va deixar clara durant el debat la portaveu del PP, María José Ferrando, que va dir que la llei pretén “frenar la imposició de llengües alienes i alliberar els aragonesos de la imposició de parlar el que no parlen i de sentir el que no senten.” No ho va dir, però s'entenia que es referia al català, no al castellà. La portaveu del PP també va dir que el 95% dels aragonesos tenen el castellà com a llengua pròpia i que aplicar les mesures de protecció a les altres llengües que parlen el 5%, com li reclamava l'oposició, seria “una despesa inassumible”. Ho va xifrar en 39 milions d'euros, tot i que en la seva suma incloïa mesures que ningú no havia reclamat, com la substitució de tots els cartells i plaques de carrer de tot Aragó, i no només de les zones amb llengua pròpia.

El PSOE, CHA i IU van votar en contra i es van expressar amb molta duresa. La portaveu socialista, Mayte Pérez, va dir que la nova llei era “un insult a la intel·ligència” i la del CHA va acusar el govern del PP i el PAR d'estar “obsessionat” a eliminar el nom del català i de condemnar a mort l'aragonès. El diputat d'IU, Adolfo Barrena, va advertir que les Corts d'Aragó feien el ridícul i vulneraven els drets dels ciutadans que parlen aragonès i català.

Empara internacional

Al ple van assistir com a públic membres de la plataforma No Hablamos Catalán, un conjunt de petites entitats que promouen el secessionisme lingüístic a la Franja. Al carrer, davant la seu de les Corts d'Aragó, membres de les JERC van fer una acció de protesta tapant-se la boca amb esparadrap. Des de Lleida, el president de la Diputació, Joan Rañé, va proposar recórrer a “estaments internacionals” per aturar “el creacionisme lingüístic institucionalitzat a l'Estat espanyol, que nega la llengua catalana i els drets dels parlants. “Europa no pot mirar cap a un altre costat”, va dir.

LES FRASES

La Franja anomena ‘tamarità' i ‘lliterà' el que parlen per distingir-se del català i sentir-se més aragonesos
 
María José Ferrando
Diputada del pp
 
És un ridícul espantós haver de recórrer a eufemismes per no anomenar l'aragonès i el català
 
María Teresa Pérez
Diputada del PSOE
 
El nombre de parlants no ha de ser un fre, sinó una motivació per prendre mesures urgents
 
Nieves Ibeas
Diputada del CHA

Mascarell denuncia l'obsessió per eliminar el català

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va argumentar que la nova llei de llengües que va ser aprovada ahir per les Corts d'Aragó que passa a anomenar el català que es parla a la Franja de Ponent com a llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO) reflecteix “l'obsessió que hi ha per evitar que el català existeixi” i que “desaparegui del mapa”. El conseller va afirmar que aquesta decisió “ridícula” respon a l'obsessió d'un determinat espanyolisme que “es concreta amb iniciatives de l'Estat i d'alguns dels partits estatals”.

Davant l'aprovació de la llei, també va discrepar el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que va ironitzar que ara els catalans podran incloure una nova llengua al seu currículum. “Quin ridícul! Ara parlo LAPAO! De la nit al dia tots els catalans podem afegir al currículum una nova llengua de domini: el LAPAO”, va publicar Duran a Twitter.

El director d'estudis Ilerdencs (IEI), Josep Maria Solé i Sabaté, va qualificar la nova llei de decisió d'“atrocitat cultural i lingüística” i va constatar que “la gent que va en contra d'això és o bé per ignorància o bé perquè va amb molt mala fe”.

4)
 
Publicat en VilaWeb divendres 10 de maig del 2013

'A les corts generals de la corona s'hi parlava català!'

Les Corts de l'Aragó consumen l'agressió al català i l'aragonès

5)
 
Publicat a
 
 
L'ofensiva contra la immersió lingüística a l'escola plantejada pels populars a Catalunya no és res més que una derivada de les dures polítiques contra la llengua catalana endegades des de fa temps pel PP al País Valencià i a les Illes Balears, com s'explicava aquest diumenge en el dossier de la revista Presència. Unes polítiques que tenen com a principal objectiu –encara que ara mateix no s'expliciti directament– eliminar el català del món escolar. La llengua pròpia del país fa nosa i, malgrat que sigui un patrimoni cultural de primer ordre, el PP la veu com un clar entrebanc a la seva política uniformitzadora i espanyolitzant. I és des d'aquesta perspectiva de menyspreu cap a la llengua com es pot entendre el fet que no només no es potenciï l'estudi i l'aprenentatge del català, sinó que, contràriament, es faci tot el possible per reduir el nombre d'escoles que l'imparteixen i les hores de classe.

Afortunadament, la realitat és molt tossuda i la llengua, malgrat els anys de repressió i de marginació, manté una vitalitat extraordinària tant al País Valencià com a les Illes Balears. En aquest sentit, les xifres són molt significatives. Al País Valencià, més de 126.000 alumnes van demanar a principis de curs d'estudiar en valencià, un nombre molt elevat que no sembla escandalitzar gens els membres de la caverna mediàtica espanyola que fan escarafalls perquè deu famílies no poden escolaritzar els seus fills en castellà al Principat. A les Balears, més d'un 90% dels pares van demanar la immersió lingüística en català per als seus fills. Tot plegat no sembla commoure gens els populars, entestats més que mai, a convertir la nostra llengua en un mer element folklòric.

 
6)
 
Article publicat en L'Espira, suplement cultural del Diari de Balears divendres 19 d'abril del 2013
Article publicat en el blog EL DO DE LA PARAULA dissabte 20 d'abril del 2013
http://dodeparaula.blogspot.com/2013/04/el-pp-esta-en-contra-de-les-modalitats.html
 
 
Jaume Corbera

 
 
7)
 
Publicat en directe.cat dilluns 6 de maig del 2013
 
 
 
8)
 
Publicat en indirecte.cat dimecres 1 de maig del 2013
 
 
Josep Maria Loste
 
La darrera resolució  del TSJC, en relació  amb la qüestió  lingüística,  és molt  preocupant :  va  deixar  molt  malmesa  la immersió lingüística.  És cert que  aquesta  sentència  es pot recórrer, però  el fet que  un  alt  tribunal  digui per  escrit que  només que  un alumne ( els pares)  ho  demani   tota la classe  ha de  canviar de llengua; és dir, passar-se  al castellà,  posa de manifest  la precarietat política  i  jurídica  de  les  lleis  i les institucions catalanes. De fet,  això ens  hauria  de conscienciar que, ni en la  qüestió de la  llengua, els  catalans  no tenim res  blindat;  a més   a més, aquesta decisió judicial, al meu entendre molt injusta, podria tenir conseqüències  funestes per a la cohesió social  de Catalunya .
 
No hi ha dubte que  la qüestió  es planteja  entre  la  immersió -  un model  d'èxit,  avalat  per  Europa,  que  manté  l'equilibri social   i permet respirar  a la llengua  pròpia de  Catalunya – o  bé  l'assimilació uniformitzadora, tal com  està  succeint  en el País  Valencià  i a les  Illes  Balears. És  molt inquietant  que  davant de  la   situació d'assetjament -  per  terra, mar  i aire  - que pateix actualment  la nostra  nació  catalana, i que es concreta en un  ofec  econòmic brutal, en el tema  de la llengua  estem  sofrint  una terrible involució espanyolista, tant  en l'àmbit  judicial com  en l'estrictament  polític. No és trencar  cap secret  afirmar  que des de  les altes  instàncies  de  l'Estat  espanyol  s'està  articulant una autèntica  planificació anticatalana que afecta tots els sectors econòmics, polítics i culturals. Això està carregant els  neulers i vol fer  diana en  la  llengua catalana, per  tal de fer  possible que  -  en menys de  50 anys  - la substitució  lingüística sigui  una realitat. En vista  d'aquest  panorama, tan regressiu, ens  cal un Estat català com l'aire  que respirem . Necessitem  avançar en la sobirania plena i tenir  competències  exclusives  en immigració. Què  un requisit mínim per  residir a Catalunya sigui  el coneixement del català, com al Quebec  ho és el  francès .    Ara   no va de broma : si  no  ens espavilem de  debò, si no ens emancipem de l'imperi, molt aviat perdrem la  llengua; i si perdem la llengua  ho perdrem tot . Només amb l'Estat propi  la immersió  té  futur  a  casa nostra. Només  amb l'Estat propi es pot garantir  la supervivència de la nostra  llengua :  la joia col•lectiva  més  preuada de la nostra, estimada   i mil·lenària,  nació  catalana .
 
9)
Publicat en VilaWeb dilluns 6 de maig del 2013

Mascarell defensa que el castellà sigui oficial a l'estat català

Diu que el parlament de la Catalunya independent ja decidirà la forma concreta de fer-ho

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha defensat que el castellà tingui estatus d'oficialitat de la manera amb la fórmula que determini el parlament si Catalunya s'independitza. Mascarell ho ha dit com a resposta a un periodista en la presentació de l'Informe de política lingüística del 2011 al Parlament, acompanyat per la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.

'Quan sigui el moment, el parlament trobarà la manera de donar forma a la presència del català reforçant la seva normalitat definitiva. Això no es farà contra ningú, com és habitual a Catalunya', ha dit el conseller.

 

10)
 
Qui estima la llengua la fa servir
 
Quim Gibert
 

Qui estima la llengua, la fa servir més que no pas un manual de sociolingüística és una obra que exposa raons, proporciona arguments i dóna recursos per respondre les preguntes que tot catalanoparlant s'ha fet alguna vegada: amb quina llengua m'he d'adreçar a un desconegut a Catalunya? Com responc a algú que se m'adreci en castellà? Canvio de llengua o mantinc el català? Què és més «educat»: mantenir la nostra llengua o passar a la de l'interlocutor?

Però també tracta la qüestió de com, sovint –de manera inconscient i automàtica– molts catalanoparlants cedim en l'ús de la nostra llengua en favor de la llengua de l'interlocutor perquè tenim interioritzada la idea de parlar una llengua minoritzada, de poc prestigi i per tant, amb una baixa autoestima.

En un món globalitzat, que tendeix cap a l'homogeneïtzació, el nostre ús quotidià de la llengua constitueix una resistència contra l'empobriment lingüístic. A més, hem de fer servir la llengua partint d'una implicació activa i inclusiva (considerant-la sempre com una casa d'acollida per als qui no la tenen com a llengua materna), amb creativitat (evitant-ne qualsevol refús gratuït), amb orgull i respecte (perquè la dignitat de les llengües també comença per la pròpia) i en definitiva fent-ne un ús assertiu, amb normalitat i cordialitat (planerament, sense escarafalls).

Quim Gibert i Font (Arenys de Mar, 1962). És ensenyant d'una aula hospitalària a Lleida. Diplomat en Estudis Avançats de psicologia social. Any rere any participa en l'organització a Fraga de jornades que vinculen identitat lingüística i autoestima grupal. És coautor d'El despertar dels Països Catalans; Elogi de la transgressió; Removent consciències; Llengua i emoció; entre d'altres. També és columnista a La Mañana; El Triangle; Temps de Franja.

Dades tècniques
Pàg.: 224
Format: 22,5 x 16,5
Enquadernació: rústica
Preu sense IVA: 14,33 euros
Preu amb IVA: 14,90 euros
ISBN: 978-84-489-3022-6
EAN: 9788448930226
Codi comercial: 1407046
Data de publicació: febrer de 2013
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací