fer-se’n un fart
Menjar algú, fins i tot de manera excessiva,
tot el que té ganes per a satisfer plenament l’apetit.
El teu fill ha agarrat per davant els dolços que ha fet sa tia i
se n’ha fet un fart. Demà el tindràs malalt, ja ho
voràs. |
Aquesta expressió és d’us habitual a Alcoi.
fer-s’ho tot herba
No respectar
res.
–Este matí he anat a l’ajuntament i el funcionari que m’ha atés,
un jovençol que no devia tindre més de vint anys, em parlava de tu, com si
haguérem menjat sopes junts tota la vida. ¡I això que jo tinc setanta tres
anys! –No m’estranya gens, els jóvens de hui en dia s’ho fan tot
herba. |
Aquesta expressió és d’us habitual en el parlar
d’Alcoi.
Cal
aclarir que altres expressions com ara
posar-se el món per barret o prendre-s’ho a la fresca que signifiquen
'inhibir-se de tot', 'tindre igual de tot', 'fotre-se’n de tot', no són
equivalents a fer-s’ho tot herba
perquè el significat no és el mateix, encara que hi ha un camp semàntic
comú.
Aquí presentem uns quants
mots escapçats a la castellana, molt usuals en la conversa i en l’escriptura, i
que cal dir i escriure en llur forma catalana aguantada i
elegant.
“Aborto”, “abort”, per avortament. El trauma del controvertit
avortament.
“Surtido”, ‘assortit’,
(substantiu), per assortiment. La nova botiga té un bon assortiment de
productes naturals. Assortit és
adjectiu.
“Cansancio”,
“cansanci”, per cansament. No em servo dret de
cansament.
“Carga”, ‘carga’ , per càrrega, carregament. Cal posar més càrrega al camió. Carregar, descarregar.
Carga, en català, és una
mesura.
“Comando”, per comandament. El comandament a distància.
Escamot. Els escamots de la mort.
L’escamot terrorista.
“Contento”, ‘content’
(substantiu), per acontentament. El discurs produí un acontentament
general.
“Desenfreno”, “desenfrè”,
per desenfrenament. A què ve aquest desenfrenament en aquest
paio?
“Destino”, ‘destí’, paraula ben catalana
que vol dir la darrera finalitat d’un ésser. Però quan és aplicat a un terme
material, temporal, de viatge, etc, és destinació. Passatgers amb destinació a
Budapest.
“Desvio”, per desviament. Drecera. Trencant. Treballen a la carretera i hi han marcat un
desviament.
“Embarque”, “embarc”,
per embarcament. Ja han cridat els passatgers per a
l’embarcament.
“Embrague”, “embrague”, per
embragatge. Tinc l’embragatge
espatllat.
“Empaste” ,”empast”,
per empastament. El dentista m’ha fet un
empastament.
“Enclave”,
“enclave”, per enclavament. El sector és un enclavament preciós.
“Enfoque”, “ebfoc”,
per enfocament. En fas un mal enfocament, d’aquesta
qüestió.
“Entierro”, “enterro”, per
enterrament. Hem d’assistir a l’enterrament del
Pau.
“Envio”, “envio”, per
enviament. Tramesa. El correu cobra molt per aquesta mena
d’enviaments.
“Informe”, ‘informe’, per
informació. També és molt apropiat report, en el seu cas. El periodista ha fet una informació del cas
molt acceptable. Aquest fou el report de l’espia.
“Implante”, ‘implant’, en
català és allò que s’ha implantat en un cos. Implantació és l’acte d’implantar. Necessito una implantació de dent
nova.
“Mando”, ‘mando’
per comandament. Comandament a distància.
“Mentís”, “mentís”, per desmentiment. Aquesta actitud del noi és un desmentiment
de la seva fama de vulgar.
“Morbo”, “morbo”, per
morbositat. La morbositat de la seva aproximació era
palesa.
“Ocurrència”, ‘ocurrència’,
per acudit. Ves quins acudits que tens, tu, també!
Ocurrència també és català, però té
un altre sentit, mireu-lo al diccionari.
“Pago”, per pagament. Comprar a pagaments. També paga. A pagues.
“Recién” ‘recent’
(adverbi) per recentment. Un organisme recentment
format.
Recén en català és adjectiu.
“Reembolso”, “reembolso”,
per reembossament, o per reemborsament. Comprar un llibre per
reembossament.
“Robo”, ‘robo’, per robatori. El robatori freqüent altera la pau dels
ciutadans.
“Sótano”, “sótano”, “sótan”,
per soterrani. El soterrani fa un bon
celler.
“Suministro”,
“subministre”, per subministrament. Subministraments industrials de tota
mena.
“Sugerencia”,
“suggerència”, per suggeriment. El ponent ha fet un suggeriment molt
interessant.
”Trasplante”, “trasplant”,
per trasplantament. El trasplantament de cor ja és cosa
habitual, avui dia.
“Vantaja”, “ventatja” (f.),
per avantatge (m.). L’avantatge del Barça és el nombre de gols
que porta a favor seu.
UN TAST DE CATALÀ
Albert Pla Nualart
L' envit és una jugada estratègica que consisteix a augmentar l'aposta inicial en el transcurs d'una partida. Quan algú fa un envit obliga els altres jugadors a igualar la nova quantitat arriscada si no volen perdre tot el que ja havien apostat.
En sentit figurat, se sol utilitzar com a sinònim de desafiament, però els diccionaris catalans només recullen el sentit molt més tou d'oferiment , que prové directament del seu significat etimològic: envit ve d'envidar, que és una variant formal d'invitar .
Però sembla clar que, per exemple, "L'envit sobiranista de Mas" no és entès per qui ho escriu o ho llegeix com una invitació. I convé, per tant, que els diccionaris reflecteixin aquest ús actual i no pas el com a mínim ja obsolet d'oferiment .
Però a envit se li dóna encara un altre sentit que només recullen els diccionaris castellans: el d'empenta o envestida. És, de fet, un pas més en la interpretació agressiva del seu significat més literal i lúdic. De desafiar a envestir hi va sovint ben poc.
I com que els diccionaris no ens ajuden, de vegades els correctors fugim d'estudi i canviem envit, en aquest últim cas, per la paraula embat, que s'hi assembla molt en sentit i, per pura casualitat, també en fonètica, cosa que ens crea la il·lusió que canviem menys.
Aquesta trampeta té la virtut d'evitar ambigüitats indesitjables. L'embat, que literalment només pot ser obra de forces naturals, com les onades, expressa molt bé aquesta idea d'atac frontal i potent que envit no acaba de rematar per un excés de polisèmia.
“Algo”, “cariño” i “vale”
GÓMEZ CAPUZ, J. El préstamo lingüístico. Conceptos, problemas y métodos. 1998. Cuadernos de Filología. Anexo XXIX. Universitat de València.
HAUGEN, Einar The Analysis of Linguistic Borrowing. Language, 26, p. 210-231. 1950.
LÁZARO CARRETER, Fernando. Diccionario de términos filológicos,
Madrid, Gredos, 1968, 3ª.
PAYRATÓ, Ll. Barbarismes, manlleus
i interferències. Sobre la
terminologia dels contactes
lingüístics, Els Marges, 32, p. 45-48.
WEINREICH, Uriel. Languages in Contact: Finding and
Problems, La Haya, Mouton,
1968.