286. La llengua és el
notari de la identitat.
Bartomeu Mestre Sureda
Col·laborador del Diari de
Balears
Número 24
(2014)
Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l'anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l'Institut d'Estudis Catalans. D'acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l'ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles i col·laboracions inèdits dins dels camps de la sociologia de la llengua, l'antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Els destinataris de la revista són tant els especialistes en sociolingüística,dins i fora dels àmbits universitaris, com els ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d'articles per al número 24 (2014), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «Les ideologies lingüístiques» com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista.
S'ha definit les ideologies lingüístiques com els conjunts de creences sobre el llenguatge que tenen els usuaris com a racionalització o com a justificació de la seva percepció de l'estructura i de l'ús lingüístics (Silverstein 1975). Els antropòlegs han preferit usar aquest terme d'ideologia mentre els psicòlegs socials s'han estimat emprar els termes propers d'actituds i representacions. (Woolard 1994)
La varietat complexa i canviant de contextos sociopolítics als països de llengua catalana demana als investigadors que n'examinin les ideologies amb tanta profunditat com urgència. Podem suggerir, per exemple, alguns grans interrogants en aquest camp de recerca:
(1) Fins a quin punt les ideologies són coherents amb els comportaments lingüístics?
(2) Quina relació tenen les ideologies amb cada tipus d'estructura social?
(3) Quines ideologies tenen els parlants envers la diversitat lingüística? És vista aquesta diversitat com una maledicció o com una benedicció?
(4) Quines ideologies presenten els parlants envers la difusió de l'anglès com a lingua franca planetària?
(5) Com es distribueixen les ideologies lingüístiques per sectors socials i geogràfics? Per exemple, quines són les ideologies dels neoparlants del català, aquells que tot i no tenir-lo com a llengua inicial, l'han adquirit? I les ideologies de les diferents zones del domini lingüístic? I les dels grans mitjans de comunicació de massa (TV, ràdio, diaris )? Fins a quin punt hi trobem ideologies de lleialtat i deslleialtat lingüística?
(6) Quines ideologies són més esteses envers la norma lingüística? Com trobem manifestacions de purisme i antipurisme lingüístic?
(7) Fins a quin punt el català és percebut com a llengua exclusivament dels autòctons (ideologia d'autenticitat) o com a llengua dels àmbits públics ( ideologia d'anonimat)
(8) Com podem mesurar millor els diferents graus de vitalitat etnolingüística subjectiva?
(9) Quina ideologia hi ha al darrera de les decisions dels òrgans del poder central espanyol que s'oposen a la política lingüística vigent a Catalunya?
Evidentment són aquests sols alguns elements a tenir en compte. Són convidats tots tipus d'aportacions teòriques, empíriques i metodològiques que ajudin a entendre millor el camp tan vast de les ideologies lingüístiques
La data màxima per a la recepció d'articles per al número 24 és el 30 d'abril de 2013. Podeu enviar-los mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors>. Trobareu les normes de publicació a la web <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions>. Abans podeu fer arribar les vostres propostes, o posar-vos en contacte amb els editors de la revista, mitjançant l'adreça tsc(arrova)iec(punt)cat
Des de la seva fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n'és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L'ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012) a « Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i «Competències, representacions i usos de la llengua en l'àmbit juvenil» i el 23 (2013) a «La sociolingüística de la variació en l'àmbit de la llengua catalana».
El Círculo Balear es mostra satisfet perquè "s'acabarà amb la pancatalanització" a l'escola
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha anunciat que els llibres de text estaran disponibles en 'balear', amb les seves variants en mallorquí, menorquí i eivissenc, per al curs 2013-2014, segons ha explicat la Fundación Círculo Balear (FNCB), després la reunió amb el cap de l'Executiu autonòmic.
El president de FNCB, Jorge Campos, ha informat en un comunicat que així s'acabarà amb la 'pancatalanizació en els llibres de text' i s'ha mostrat 'relativament satisfet' ja que les 'solucions plantejades' per l'entitat han estat acollides, en part, pel Govern en comptar amb 'el compromís personal' de Bauzá.
Sobre les garanties de la lliure elecció de llengua, tant Bauzá com el conseller d'Educació, Rafel Bosch, han explicat que el nou decret de matèria lingüística 'elimina la possibilitat que els consells escolars dels centres educatius triïn el repartiment d'assignatures a impartir en cada llengua oficial, de manera que es recollirien part de les al·legacions de la Fundación, segons han explicat en un comunicat.
Des de FNCB han detallat que matèries amb més càrrega lectiva com el coneixement del medi o matemàtiques s'impartiran en la llengua d'elecció dels pares de la mateixa manera que la resta de matèries, de manera que les dues llengües oficials siguin vehiculars a més d'introduir l'anglès a les àrees no lingüístiques.
A més, també s'ha tractat del suposat 'adoctrinament pancatalanista' i segons han explicat, Bauzá ha explicat que amb la nova llei de símbols, que està a punt d'aprovar-se, es regularan aquestes situacions sancionant els infractors.
Campos ha declarat que 'la reunió ha anat millor del que esperava' ja que 'si el que ens han traslladat és veritat i es complirà durant l'actual procés d'escolarització perquè s'apliqui en el pròxim curs, és un pas molt important per acabar amb l'actual immersió lingüística i amb l'adoctrinament pancatalanista en l'educació'.
Per a Campos, 'és un èxit sense precedents que s'hagi de complir amb una històrica reivindicació' de la seva entitat, com és que els alumnes puguin estudiar en 'balear', ja que 'l'actual situació surrealista i antipedagògica' perquè els ciutadans 'no poden escolaritzar als seus fills en cap de les dues llengües maternes, ni en espanyol ni en balear'.
El president de Círculo Balear ha avançat que es mantindran vigilants 'per comprovar que les mesures anunciades per Bauzá es porten a la pràctica en els pròxims mesos, perquè, 'desgraciadament', el seu Govern els 'té acostumats a tot el contrari' .
'Bauzá sap que nosaltres no exigim res que no sol·liciti la majoria dels ciutadans que han votat el PP, i que, si segueix com fins ara, la propera legislatura seran a l'oposició', ha afegit.
Els eurodiputats de CiU, ICV i ERC demanen que es respecti la normativa europea que vetlla per la diversitat lingüística
Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (en representació d'ERC) han presentat dues preguntes a les institucions europees en referència a la interlocutòria publicada ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on defensa que l'atenció individualitzada en castellà no és suficient i que, si un sol alumne ho demana, s'ha d'adaptar el sistema educatiu a tota la classe o unitat escolar.
Els eurodiputats demanen a la Comissió Europea i al Consell Europeu que es posicionin davant d'aquesta qüestió que està amenaçant, una vegada més, la immersió lingüística en el sistema educatiu a Catalunya. Destaquen que aquest és un model d'èxit reconegut, entre d'altres, per l'informe del Grup d'Experts d'Alt Nivell sobre Multilingüisme a les Comunitats Europees, publicat el 2007.
La diversitat lingüística està protegida per l'article 22 de la Carta dels drets Fonamentals a la Unió Europea. A més, l'article 21 d'aquesta prohibeix la discriminació per raó de llengua. Per aquest motiu, els eurodiputats catalans demanen a les institucions europees que es pronunciïn i es faci valer el dret dels pares i les mares a educar els seus fills en la immersió lingüística, encara que un alumne de la classe demani el contrari.
En les preguntes parlamentàries presentades, els eurodiputats catalans demanen el posicionament concret del Consell Europeu, que s'ha manifestat en vàries ocasions a favor de la diversitat lingüística reconeixent la importància de l'ensenyament de les llengües oficials d'una comunitat per tal de garantir la integració de parlants no natius. En aquest sentit, demanen que Espanya compleixi la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, ja que va signar aquest document jurídic el 2001.
Els eurodiputats catalans han anunciat també que en la trobada que mantindran properament amb la Comissària Vassiliou, encarregada del departament de Multilingüisme, aquesta serà una de les qüestions que tractaran.