InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 809 (dilluns 15/04/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Joaquim Arenas i Sampera - Literatura catalana i llengua
 
4) Josep Miquel Bausset - Els ossos o la llengua?
 
 
 
7) llengua.cat aprèn català
 
8) Una Antologia per treballar els textos fusterians
 
9) La UPV organitza la Setmana per la Llengua, amb diversos actes amb motiu de l’Any Estellés
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 88).
 

282. No hi ha dubte que l'adquisició de la llengua de la nova societat on s'estableixen és una via necessària per a la integració de la persona immigrada; però no sempre té la mateixa efectivitat. Quan un immigrant a, per exemple, Madrid aprèn el castellà no fa res que no sigui imprescindible per a ell -ni que sigui per sobreviure-hi- i no abandona, per això, el caràcter d'immigrant als ulls de la societat a la qual s'ha incorporat. En l'àmbit català, en canvi, un immigrant que aprèn català té molt més guanyat perquè, com que no ho fa perquè li sigui imprescindible, sinó perquè vol, amb la finalitat i necessitat que sigui (funcionals, integratives o ideològiques); aporta un plus de rotunditat al seu compromís d'arribar al fons del procés d'integració. No hi ha dubte que se'n beneficia ell, d'aprendre una nova llengua, però alhora retorna a la societat d'acollida una part  d’aquest guany.

 

Joan Melià

Sociolingüista. Col·laborador del Diari de Balears

 
2)
 
Publicat a TORNAVEU dilluns 25 de març del 2013
 
 
Isidor Marí
President de la Secció Filològica de l'IEC
 
 
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la Secció Filològica, va elegir com a nous membres numeraris d’aquesta secció el pedagog Vicent Pascual i l’escriptor Màrius Serra.

El procés s’havia iniciat mesos abans, d’acord amb el procediment establert per a l’elecció de nous membres de la Secció, amb una reflexió sobre la representació adequada dels diferents territoris de la llengua i la decisió dels perfils més indicats que calia donar a les dues places vacants que serien objecte de la selecció de candidats.

Entre els perfils proposats, la Secció va considerar que els més adequats en el moment actual eren els de ‘Llengua i ensenyament’ i ‘Escriptor/a’. Les justificacions eren moltes i diverses, difícils de resumir, però alhora fàcils de comprendre: el món educatiu i l’àmbit de la creació literària són tots dos vitals per a la bona connexió entre la comunitat lingüística i l’autoritat acadèmica encarregada de difondre satisfactòriament les orientacions normatives i acollir les innovacions expressives. No és casual que el centenari de la Secció Filològica hagués volgut adoptar l’any 2011 com a lema ‘L’any de la paraula viva’, recordant un dels seus primers membres, Joan Maragall, de qui també aquell any se celebrava el centenari.

El pedagog Vicent Pascual és ben conegut i reconegut amb tots els honors en terres valencianes, ja que ha desplegat al llarg de la seva vida un paper decisiu en l’orientació del model educatiu idoni per a les escoles valencianes i les millors pràctiques d’aprenentatge per a proporcionar una competència plurilingüe real, que en cap cas qüestioni o posi en risc el coneixement del valencià –del català dels valencians i del català de tots. És el referent pedagògic del moviment exemplar d’Escola Valenciana, i tant ell com aquesta entitat mereixen ser més àmpliament coneguts i reconeguts en tot l’àmbit de la nostra llengua. No dubtem que la seva incorporació a la Secció Filològica de l’IEC facilitarà una relació encara més fluida i eficaç amb el món educatiu valencià i aportarà experiències i coneixements molt valuosos a tots els catalanoparlants.

L’escriptor Màrius Serra té sens dubte una projecció pública més notòria, sobretot a Catalunya. Les seves variades activitats “verbívores”, com li agrada dir a ell mateix, han generat un interès molt extens per la llengua i per les seves capacitats expressives, de manera que ha captat l’atenció i la participació activa de moltíssima gent, en especial dels sectors juvenils i creatius dels quals depèn en bona part el desenvolupament saludable de la llengua, de la seva creativitat i del seu ús. Però no ens podem quedar en aquesta dimensió més coneguda de la seva producció: Màrius Serra és molt més que un mag mediàtic de les paraules. És un escriptor de llarga trajectòria i obra variada, en la qual trobem, per exemple, el darrer Premi Sant Jordi de novel·la.

En els dos casos, per tant, la Secció Filològica i el conjunt de l’IEC tenen la confiança d’haver reforçat els vincles entre l’acadèmia i la societat i de poder aspirar amb més força que mai a refermar la capacitat i el dret de la llengua catalana d’aconseguir el reconeixement igualitari que mereix entre les llengües d’Europa i del món. Un objectiu que estic segur que comparteixen tots els que es mouen entorn de TORNAVEU.
 
Joaquim Arenas i Sampera
 
A la reflexió que proposà el Conca sobre la possibilitat que obres escrites en castellà per autors residents al Principat puguin aspirar als Premis Nacionals de Cultura de Catalunya, li cal i li caldrà un gran mirament que consideri la memòria històrica del pensament amb relació a la producció literària catalana, la coherència quant al modificador nacional que ostenten els premis i també la realitat basada en l'opinió d'aquells que, aplegats o no en associacions d'escriptors, s'han mantingut fidels a la llengua catalana, l'idioma nacional. Què en dirien, de la possibilitat anunciada pel Conca, polítics com ara J. Pallach, Coll i Alentorn i Heribert Barrera? Què en pensarien intel·lectuals com ara Joan Triadú, J.M. Ainaud de Lasarte i Josep Benet? I del ram dels escriptors, quina seria l'opinió sobre aquest fet de Joan Sales, M. Martí i Pol i Emili Teixidor? Lingüistes d'alta volada tindrien quelcom a dir-hi, també: F. de B. Moll, Joan Solà i R. Aramon. I del món empresarial, quina seria la reacció entre els fundadors d'Òmnium Cultural: J.B. Cendrós, J. Vallvé, L. Carulla i P. Riera, que tant van maldar per la llengua i la cultura sense equívoc possible? Tots han traspassat. Han deixat, però, un testimoni que s'haurà de tenir molt present. La nació és la llengua, la llengua és la meva pàtria, han deixat dit molts escriptors (C. Cardó, J. Fuster...), si un premi literari té caràcter nacional la primera condició que ha de tenir és la concordança entre llengua i literatura. Es tracta de qualitat, s'ha de premiar l'obra de més qualitat sense distinció, s'ha dit. Ens sembla, doncs, que no hi ha reconeixement possible en el marc d'uns premis nacionals de literatura catalana, si no s'expressen en l'element que substantiva la nació, si no està escrita en la llengua pròpia.
 
Els escriptors en castellà a Catalunya van triar ells mateixos la llengua de la seva obra. Ningú no els va obligar a aquesta tria. La majoria d'escriptors catalans van ser formats en castellà a les escoles i hagueren de fer un aprenentatge no fàcil per escriure en català –gramàtica, morfologia, lèxic, estil, etc.– o bé aprendre'l per escriure-hi. El reconeixement que tenen els escriptors en castellà a Catalunya per part del govern espanyol es troba molt lluny de la consideració que atorguen les nostres institucions als escriptors nostrats quan han merescut un premi a casa nostra o han publicat una obra de valor objectivament reconegut. A l'hora d'atorgar una consideració nacional es pot posar tota la producció literària en un mateix calaix?
 
4)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 6 d'abril del 2013
 
 
Josep Miquel Bausset
Monjo de Montserrat
 
Cada any, els valencians celebrem la festa del nostre patró, Sant Vicent Ferrer, el dilluns de la segona setmana de Pasqua. I per commemorar aquest dia se sol celebrar la missa en valencià, o bé el sermó, per recordar que el nostre sant predicà en la nostra llengua per tot Europa.

Són molts els llocs que recorden amb veneració el pas de Sant Vicent pels seus carrers i són molts els pobles que celebren la seua festa: Agullent, la Nucia, Vila-real, Llíria, Castell de Castells, Sant Mateu, Tollos, Calp, Morella, Teulada, València, Benidoleig o Sant Vicent del Raspeig.

A Teulada concretament, trobem l’ermita de la Font Santa, on segons la tradició, Sant Vicent va fer brollar aigua d’una pedra a petició de la seua germana Constança, qui vivia en aquesta vila de la Marina Alta. I és a Teulada on es venera una relíquia de Sant Vicent: un fragment de les costelles del nostre sant. Va ser Raymond Centène, bisbe de Vannes (ciutat on morí el nostre patró el 1419 i on reposa el seu cos) qui el 2009 va donar a Teulada, la relíquia d’aquest dominic universal.

També el febrer del 2012, una relíquia del sant, procedent del Col·legi Imperial de Xiquets Orfes (fundat per Sant Vicent Ferrer el 1410) visitava Xixona, en commemoració dels 600 anys de la predicació de Sant Vicent Ferrer en aquesta vila, ciutat natal de Constança Miquel, mare del sant predicador. I encara, a l’església del Patriarca, de València, hi ha un dit d’aquest valencià universal.

No seré jo qui renegue de les relíquies, pel fet que són restes d’aquells personatges que venerem com a sants i amics de Déu i que ens són presentats per l’Església com a models de fe. Està bé venerar els ossos de Sant Vicent! Però i la llengua? Què ha fet l’Església valenciana de la llengua del nostre sant, absent encara a la predicació, la litúrgia, la catequesi, l’administració eclesiàstica o als estudis a la Facultat de Teologia i als Seminaris valencians?

La llengua de Sant Vicent ha quedat reduïda a una anècdota, a pur folclore el dia del nostre patró. I la resta de l’any? Per què l’Església continua ignorant la llengua dels cristians d’Ondara, Ontinyent, Xilxes, Castelló de la Ribera, Borriana, Xàtiva, Alcoi, Morella o Dénia? Per què venerem i ens enorgullim dels ossos de Sant Vicent, dels seus miracles i del seu pas pels nostres pobles i no som capaços de recuperar la llengua en la qual ell va predicar i en la qual trobem escrits els seus sermons?

El Concili Vaticà II recomanava l’ús de les llengües vernacles a la litúrgia. I el Vaticà II es va clausurar el 1965 i els cristians valencians, encara estem com si res!!

Pau VI deia en el discurs de clausura del Concili: 'les llengües innombrables que parlen els pobles, han estat admeses a exposar litúrgicament la paraula dels hòmens a Déu, i la Paraula de Déu als hòmens'. I el papa Joan Pau II responia en un diàleg a Tòquio, l’any 1981: 'em pregunteu per què he parlat en japonès? Ho he fet per manifestar el meu respecte per la vostra cultura'.

Per què la litúrgia es fa en castellà, quan la gent parla valencià? Per què les lectures i els textos eucològics són en castellà i els avisos es fan en valencià? Això em recorda una anècdota d’un cristià dels Estats Units, que, després del Concili, en la discussió entre llatí i llengua vernacla deia: 'no hi ha una llengua tan bonica com el llatí, però el que jo entenc és l’anglès. I en l’església mai no em demanen diners en llatí!!'.

Fa dos anys, el matrimoni Rúbio-Millán, del bisbat de Sogorb-Castelló, va ser enviat en missió pastoral a Ucraïna. Aquest matrimoni declarava amb tota naturalitat, que haurien d’aprendre rus i ucraïnès per poder integrar-se a l’Església d’allà. I al País Valencià, per què no és possible que la nostra llengua entre als temples, a diferència del que passa a Ucraïna?

M’agradaria que l’Església Valenciana (perquè siga realment valenciana) a Vinaròs i a Elx, a l’Alcora, Bocairent i el Verger, a Altea, Alberic, Almenara, Alacant i Nules, tornara a recuperar la llengua del nostre patró. Perquè els valencians només volem allò que tenen els cristians de Salamanca, de Burgos, de Toledo o d’Ucraïna: poder adreçar-nos a Déu en la nostra llengua!

Sóc partidari de venerar els ossos de Sant Vicent, sí. Però sóc igualment partidari de venerar i d’introduir a l’Església la llengua del nostre patró, perquè es faça realitat una nova Pentecosta. Per això, si venerem els ossos de Sant Vicent, amb el mateix motiu també hem de venerar la llengua del nostre sant!!

Els ossos, sí! Però la llengua, també!!

Encara confie que Sant Vicent, que tants miracles va fer, faça el miracle més difícil de tots: una Església valenciana, que utilitze la nostra llengua amb normalitat!!
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dijous 4 d'abril del 2013
 
 
'És lamentable, mai no reconeixen que hi hagi hagut un conflicte lingüístic', es queixa el diputat Joan Tardà · Havia presentat preguntes a la mesa del congrés espanyol

El govern espanyol continua negant les agressions lingüístiques d'agents policíacs, tot i les denúncies presentades. Se n'exclama Joan Tardà, diputat d'Esquerra al congrés espanyol, que troba decebedores les respostes (pdf) a les preguntes que havia registrat a la cambra sobre el cas de Carles Mateu Blay, un veí d'Almenara retingut i denunciat per haver-se negat a parlar en espanyol a la guàrdia civil.

La resposta, d'un foli, és breu i menysté completament la denúncia d'agressió lingüística de Mateu Blay contra la guàrdia civil. De fet, es limita a fer una síntesi de la versió dels agents i a recordar que el judici oral és pendent de sentència. I s'escuda en el procés judicial obert per dir que 's'adoptaran les mesures oportunes d'acord amb la resolució que l'autoritat judicial pogués adoptar, si fos el cas, per a depurar responsabilitats que pogués haver-hi'.

'He vist molts casos com aquest, passen periòdicament'

'Sempre diuen igual, que la culpa és del ciutadà, i no reconeixen mai que hi hagi hagut un conflicte lingüístic. D'ençà que sóc al congrés, he vist molts casos com aquest', diu Tardà a VilaWeb. 'Fa molt de temps que ens impliquem en casos com aquest, i mai no ens n'hem sortit', lamenta, i explica que durant la legislatura anterior ja es van reunir amb el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, arran de les agressions lingüístiques en alguns aeroports de les Illes. 'Hi va haver el compromís, per part de l'administració espanyola, que aquells fet no es repetirien, que es prendrien mesures. Doncs, desgraciadament, casos com aquells passen periòdicament. És ben lamentable!'

Recorda que en els reglaments de la guàrdia civil i la policia van aconseguir d'incloure com a falta greu la discriminació lingüística. 'Ara cal evitar que, feta la llei, es faci la trampa. I la trampa és no reconèixer mai l'existència d'una agressió lingüística en un conflicte sorgit entre un agent i un ciutadà'.

'Cal una sanció exemplar contra les agressions lingüístiques'

El diputat defineix diu que avui es viu un 'escenari de permanent denúncia d'indefensió de la ciutadania', i considera que per a avançar el primer pas és establir una formació per tal que tots els funcionaris siguin competents en totes les llengües oficials de l'estat. I, seguidament, imposar sancions. 'Sempre hem dit que fins que no hi hagi una sanció exemplar específica en temes lingüístics, no ens en sortirem. Cal sancionar qualsevol atac a un ciutadà fet des d'una posició de força com és la d'un funcionari. Encara recordo les paraules de Rubalcaba: "Això no tornarà a passar mai més." Doncs va passar durant la legislatura socialista i torna a passar amb la del PP.'

Tardà en parlarà amb Fernández Díaz

Tardà, que va registrar les preguntes a final de gener, també va demanar una reunió amb el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que la hi ha acceptada. 'Hi anirem i li plantejarem que ja n'hi ha prou, que el 2013 encara passi això.'

 
6)

L'àrea de la filologia de la UJI, contra l'adoctrinament espanyolista d'un professor

Fa un comunicat en què se solidaritza amb els estudiants i demana que es recondueixi la situació

La indignació a Castelló per l'adoctrinament espanyolista del professor Francisco Javier González Darder en les classes de magisteri de la Universitat Jaume I (UJI) continua creixent. Després dels comunicats i queixes de l'Institut d'Estudis Catalans, l'associació Tirant Lo Blanc i el consell de l'estudiantat, ahir va ser l'Àrea de Filologia Catalana, del Departament de Filologia i Cultures Europees de la universitat. En un comunicat, els representants de l'àrea se solidaritzen amb els estudiants, demanen que es recondueixi la situació i manifesten la 'preocupació més profunda per la pervivència d'aquest tipus d'actituds inexcusables'.

El comunicat íntegre de l'Àrea de Filologia Catalana, del Departament de Filologia i Cultures Europees:

'Davant les notícies de premsa sobre les actuacions d'un professor de Didàctica de la Llengua Espanyola a la Universitat Jaume I, volem manifestar la nostra preocupació més profunda per la pervivència d'aquest tipus d'actituds inexcusables. És molt trist saber que un col·lega universitari qüestiona, sense animadversions personals conegudes, no tan sols la dignitat de la nostra llengua, sinó sobretot el seu conreu habitual. No pot ser científicament ni acadèmicament pertinent que s'arribe a posar en dubte el dret d'un poble a fer servir i prestigiar la seua llengua, amb arguments de tipus estadístic, per la quantitat de premis Nobel guanyats o pel nombre de parlants. Per això estem i estarem al costat d'aquells que, com ara els estudiants de Magisteri, defensen el seu dret a viure en valencià i a sentir-se ciutadans no discriminats.

Emparar-se en la llibertat de càtedra per a efectuar comparacions innecessàries i valoracions negatives contra l'ús públic de la llengua i contra la gent que la practica, que som aquells que ens sentim valencians i pretenem seguir sent valencians, no és una postura que puguem acceptar, perquè ultrapassa els límits del que és èticament correcte i professionalment acceptable. La llibertat d'expressió té i ha de tenir uns límits.

Esperem de debò que aquest comunicat puga contribuir a reconduir la situació cap a un clima de respecte, encara més desitjable en un campus universitari.'

S'acumulen les queixes

La setmana passada, la delegació de Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans ja havia emès un comunicat en què deplorava l'actitud del professor, demanava a la universitat que actués i se solidaritzava amb els estudiants. En una línia semblant, l'Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc va fer una declaració per escrit en què emplaçava el rector i la junta de govern 'a prendre les mesures necessàries', demanava al consell de govern que fes una declaració pública de refús i condemna de l'actitud i les expressions del professor i encoratjava els estudiants a presentar queixes a través de les vies previstes en la normativa universitària.

Dimecres de la setmana passada, la universitat va dir que no pensava actuar contra González Darder perquè no li constava al registre cap queixa oficial que ho sol·licités. Arran d'aquesta resposta de la universitat, el consell de l'estudiantat de la UJI va presentar l'endemà una queixa oficial, en nom del portaveu i del vice-portaveu, perquè la universitat hi intervingués. Els estudiants explicaven en el document que havien rebut 'queixes tant d'ex-alumnes com d'actuals de les més que dubtoses pràctiques educatives del professor Francisco Javier González Darder'. I afegia: 'No deuria ser permès que un professor menyspree i ataque una llengua i una cultura en una universitat pública, però encara menys que qualifique els seus alumnes de "perroflautas", "pancatalanistas", "mentirosos", etc; afirmant que "hablar valenciano en una institución pública es como ir disfrazado de payaso a un entierro", tot fent apologia de les metodologies educatives del franquisme.'

Finalment, sol·licitava 'l'expulsió immediata del professor Francisco Javier González Darder pels atacs reiterats al català i a part dels seus alumnes a més de l’apologia constant de la dictadura franquista'.

 
7)
aprèn català

El nou web per a l'aprenentatge de la llengua catalana

 

Continuant amb la nostra vocació d'oferir les millors eines per a la comunitat educativa i les persones que volen aprendre la llengua catalana, us oferim la novetat d'aquest web, on podreu trobar tota la nostra oferta editorial no escolar:

www.llenguacatbarcanova.cat

Llengua.cat és un web de gran usabilitat, on trobareu:

- El desplegament de la nostra àmplia oferta educativa a l'abast d'un clic.
- Una mostra significativa de l'interior dels llibres.
- Crítiques i ressenyes dels nostres materials.
- Novetats.
- Carretó de compra per efectuar comandes en línia.
- Catàlegs.
- Enllaços d'interès.
- Atenció a l'usuari.

Per al Sant Jordi d'enguany presentem dues novetats destacades de la col·lecció Tornaveu: Qui estima la llengua, la fa servir de Quim Gibert i Anglès fàcil de Lou Hevly.

A més, us anunciem també que pel juny del 2013 tindreu a la vostra disposició els llibres de nivell Bàsic i Elemental de la nova sèrie Fil per randa.

8)
 
Una Antologia per treballar els textos fusterians
L’editorial Onada publica un llibre, una selecció d’assajos i articles de Joan Fuster (1922-1992), una tria destinada especialment a donar a conèixer la seua obra a nous lectors i a estudiants, gràcies a les lectures curtes i atractives que ha escollit el coordinador de l’obra, el gandià Vicent Terol.
“Si Fuster és un dels assagistes europeus més importants del segle XX, per què no l’hauríem d’aprofitar al màxim?” Qui es fa aquesta pregunta és Vicent Terol, professor de llengua i literatura i coordinador de la nova Antologia de Joan Fuster, que arribarà a les llibreries a la primavera, publicada per Onada Edicions.
Una selecció de lectures variades i atractives
Terol ha dut a terme una curosa tria del gran corpus de textos fusterians, fragments que abasten des de la dècada dels anys 50 fins l’any 1991. Una selecció que s’ha basat en què siguen lectures atractives, curtes, vigents i de fàcil recepció. Una clara vocació didàctica i divulgativa, ideada per a treballar a les aules i donar els primers passos en l’extensa obra de l’autor de Sueca.
L’Antologia abasta obres clàssiques com “Sagitari”, “Aforismes”, “Indagacions o propostes” o “Figures de temps”, així com textos més coneguts, “El blau en la senyera” o el “Diccionari per a ociosos”. Al remat, prop d’una quarantena d’articles provinents de tretze llibres que suposen un conjunt de textos de temàtica històrica i sociològica indestriables per a entendre les darreres dècades al País Valencià.
Efemèrides fusterianes
La publicació de l’Antologia de Joan Fuster tanca les diverses commemoracions que al llarg del 2012 s’han dut a terme amb motiu del 90è aniversari del naixement i el 20è de la seua mort, així com el mig segle de la publicació de la seua obra més coneguda, el Nosaltres els valencians. Per a Vicent Terol, Fuster és una figura cultural de primer ordre, “emblema de la renovació cultural del País Valencià i segurament, també, l’assagista més destacat de la literatura catalana”. El pas del temps confereix encara més valor als pensaments de l’homenot de Sueca, que hi mantenen la plena actualitat.
 
9)
 

La UPV organitza la Setmana per la Llengua, amb diversos actes amb motiu de l’Any Estellés

 

Del 22 al 26 d’abril, els monòlegs d’Eugeni Alemany; el Dinar Estellés, amb Dr. Dropo i Àlvar Doménech; el teatre Bankabaret, per La Dependent; el Concert per Estellés, amb Pau Alabajos, Pau Miquel Soler i Naia, i el curtmetratge El cos mortal, tenen una presència destacada en la programació de la Setmana per la Llengua, amb diversos actes amb motiu de l’Any Estellés.

 

Programació que s’enriqueix amb altres actes el 23 d’abril, Dia del Llibre, organitzats per la Biblioteca del Campus de Vera i la Biblioteca del campus de Gandia: l’exposició “Vicent Andrés Estellés, poeta de meravelles”, una lectura pública de poemes, una mobilització espontània (flashmob) i l’espectacle “El cor tot ple de grills”, per La Rabera Eclèctica.

 

La Setmana per la Llengua comença amb Eugeni Alemany que ofereix el seu espectacle T’ho dic sense acritud, el 22 d’abril, a les 19 h, al Paranimf. Eugeni Alemany és un conegut presentador, reporter i guionista de televisió, que ha treballat en les principals cadenes, fent tot tipus de programes: Trau la llengua, Caiga Quien Caiga, Gormandia, Nos pierde la fama, Xq no te callas, A la fresca, Sense filtre, Un país de llibre (“un programa de llibres valencians on els lectors també són protagonistes”), etc.

El seu estil irònic, enginyós i divertit ha fet molt popular aquest valencià, que ara trasllada el seu humor de les pantalles de TV als escenaris teatrals, amb un espectacle 100% valencià i 100% imprevisible, que mostra “com es fan els programes de la tele o per què el país està com està”.

 

El dimarts 23 d’abril, Dia del Llibre, cal destacar el Dinar Estellés –compost de plats típics com l’arròs al forn, l’esgarrat, l’ensalada, la carabassa al forn...– amb l’actuació de Dr. Dropo i Àlvar Doménech i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, a càrrec dels participants, a les 14 h, a l’Àgora.

 

Les persones interessades en la lectura d’un poema o d’una estrofa d’Estellés durant el dinar, han de comunicar-ho a través de l’adreça dinamitzacio.apnl@upv.es.

 

El mateix dia 23, a les 12 h, tindrà lloc, a la planta baixa de la Biblioteca, la inauguració de l’exposició “Vicent Andrés Estellés, poeta de meravelles”, que estarà oberta fins al 26 d’abril.  I a una hora imprevista, la mobilització espontània (Flashmob) a l’Edifici de la Biblioteca.

 

Al campus de Gandia, a les 10 h, tindrà lloc una lectura pública de poemes d’Estellés, al Pati dels Tarongers; i a les 19.30 h, a l’Aula Magna, s’oferirà El cor tot ple de grills, un espectacle de poesia, música, dansa i teatre basat en l’obra de Vicent Andrés Estellés, a càrrec de  La Rabera Eclèctica.

 

El dimecres 24 d’abril, a les 19 h, a l’Auditori Alfons Roig (Facultat de Belles Arts), es representarà l’obra de teatre Bankabaret, a càrrec de La Dependent, una companyia de teatre d’Alcoi amb més de 20 anys de trajectòria, que ha representat molts textos d’autors valencians contemporanis i que ha portat els seus espectacles per moltes sales i circuits teatrals de tot l’estat, a més d’haver obtingut moltes nominacions i guardons.

 

Amb la frase publicitària “Han vingut vostès al Bankabaret, l’espai de la felicitat, on tot es pot comprar, i ja veurem si també pagar”, La Dependent presenta l’obra Bankabaret, l’últim muntatge, dirigit per Pep Cortés i interpretat per Joan Gadea, Rosanna Espinós, Pepa Miralles i Pep Sellés, com un espectacle necessari per als temps que ens toca viure, que transgredeixen les relacions humanes i de decisions polítiques inentil·ligibles, amb un toc de diversió, ironia i música.

 

El dijous 25 d’abril, a Gandia, a les 12 h, s’iniciarà amb la projecció del curtmetratge Cos mortal –sobre Estellés, dirigit per Carles Chiner i Toni Sendra, que es completarà amb un col·loqui posterior a càrrec del professor Josep À. Mas, del Departament de Lingüística Aplicada.

 

I el mateix 25, a les 19 h, a l’Auditori Alfons Roig (Facultat de Belles Arts), tindrà lloc un altre dels plats forts de la Setmana: el Concert per Estellés, amb l’actuació de Pau Alabajos, Pau Miquel Soler i Naia, que interpretaran poemes de l’il·lustre escriptor i preestrenaran algunes de les noves cançons.

 

Pau Alabajos és un reconegut cantautor que compta amb tres discos publicats –Futur en venda (2004), Teoria del caos  (2008) i Una amable, una trista, una petita pàtria (2011)–, i una trajectòria important i molts premis rebuts.

 

Tant Alabajos com Pau Miquel Soler, cantant també del grup alcoià Arthur Caravan, ofereixen un tast dels nous discos en homenatge a Estellés, basats en textos del Mural del País Valencià, que interpreten amb estils diferents i mostren alhora la varietat de lectures musicals possibles dels poemes.

 

Naia és un grup jove, format per músics de diverses comarques, que amb el seu primer treball (Joc d’emocions, 2010) es va convertir en el grup revelació i va ser finalista dels Premis Ovidi Montllor al milor disc de folk. En aquest Concert per Estellés també ens ofereixen cançons del nou disc.

 

Al Campus d’Alcoi hi haurà més actes al mes de maig.

 

Entrades als actes i tiquets per al Dinar Estellés

 

El preu del dinar és de 3 euros i la recollida de tiquets és del 9 al 15 d’abril a l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística, i del 16 al 19 d’abril (de 12 a 16 h), a Com A Casa (C/ Ramon Llull, 31).

 

L’entrada a la resta d’actes és lliure. La capacitat dels locals és limitada.

 

 

Organitzen: Àrea de Promoció i Normalització Lingüística, Biblioteca Central i Biblioteca del Campus de Gandia.

 

Col·labora: Àrea d’Esports

 

 

Més informació: www.upv.es/apnl

 

 
10)
 
 
 
(dijous 11 d'abril del 2013)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací