InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 801 (dilluns 01/04/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
4) El Correllengua 2013 cerca finançament a través del micromecenatge
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 86).
 

274. Nosaltres estimem el nostre país multilingüe: sabem que compartir llengües és font de pau. Cal tenir un amor propi per la llengua, sense estar en contra de cap altra llengua: com va passar a la Renaixença, com el moviment catalanista del segle XX, que és la seva traducció, com la recuperació del prestigi del català dels anys 80 i fins i tot del 92. Aquest patriotisme, aquesta mirada oberta, desacomplexada, integradora, és la que ha d’engendrar el nou catalanisme i ha d’engendrar una nova fortalesa per la nostra llengua.

 

Artur Mas

President de la Generalitat de Catalunya

 
2)

 

 

 

Anul·la l'ús preferent del català a les dues corporacions arran d'un recurs de Convivència Cívica Catalana

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ús preferent del català que estableixen els reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona. El tribunal ha estimat parcialment un recurs presentat per l'associació espanyolista Convivència Cívica Catalana, encapçalada per Francisco Caja, i ha decidit d'abolir el reconeixement del català com a llengua preferent en aquestes dues corporacions i també la necessitat que els ciutadans explicitin l'opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.
 
Totes dues diputacions van anunciar ahir que recorrerien al Tribunal Suprem contra la sentència. El portaveu de CiU a la Diputació de Girona, Albert Piñeira, va explicar que ja havien donat l'ordre als serveis jurídics d'estudiar les vies per a interposar recurs. Aquest text va ser aprovat per unanimitat el maig del 2010 i, malgrat que Piñeira assegurà ahir que acataven la decisió judicial, també digué que no en canviarien el contingut fins que no s'hagués esgotat la via del recurs. El portaveu de CiU va dir que era un nou atac al català per part d'una minoria que volia instrumentalitzar la qüestió lingüística.
 
Per una altra banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va dir que els efectes que tindria la sentència serien mínims, perquè no posava pas en qüestió l'ús habitual i normal de la llengua catalana a la institució, sinó tot el contrari: 'Manifesta que s'han de continuar treballant els expedients administratius en llengua catalana dins la institució.'
 
Precedent de Barcelona
 
El TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els recursos presentats.
 
En les dues sentències d'ara, datades el 6 de març, el TSJC fa servir jurisprudència, com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les que ara s'han fet públiques. D'aquesta manera, el TSJC determina que la posició de les dues llengües oficials és de 'paritat jurídica' als poders públics de Catalunya.
 
El tribunal estableix que les administracions tenen l'obligació de respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, 'de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística'. A més, recorda que la jurisprudència constitucional espanyola admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions 'mentre no impliqui imposició', i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal 'no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial'.
 
En el cas de la Diputació de Lleida, s'anul·len els articles 2, en què es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre més, s'anul·la el que fa referència a la necessitat que el ciutadà expliciti la tria lingüística mitjançant una petició formal expressa.
 
A la Diputació de Girona, també s'hi anul·la l'article 2, que estableix el català com a llengua d'ús preferent, a més dels articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre més qüestions, aquests articles establien que l'expedició de documents es faria en català, o bé en català i castellà si el ciutadà ho demanava; que els impresos s'havien d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posarien a disposició sempre que els interessats ho demanessin; que només es farien impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requerís; que el personal de la diputació faria servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demanés de ser atès en castellà; o bé que les disposicions pròpies s'havien de publicar en català.
 
Així doncs, el TSJC estima parcialment els recursos presentats per l'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana, que ahir va celebrar les sentències perquè, a parer seu, confirmen el respecte al bilingüisme a què resta obligada l'administració.
 
Les sentències no són fermes i les parts poden presentar un recurs de cassació a la salta contenciosa del Tribunal Suprem.
 
3)

 

L'Alguer engega una campanya per a fomentar l'ús social del català

 

'En alguerès, té més gust' és la primera iniciativa d'aquesta mena impulsada per l'ajuntament

 

L'ajuntament de l'Alguer, amb la col·laboració de la representació de la Generalitat a l'Alguer, ha activat per primera vegada una campanya per a fomentar l'ús social de l'alguerès. Amb el lema 'En alguerès, té més gust', la iniciativa vol ajudar a donar prestigi a la llengua i a difondre el gust de parlar-la. El nou síndic de la ciutat, Stefano Lubrano, ja va avançar en aquesta entrevista a VilaWeb, que tenia la intenció ferma de fer reviscolar la llengua a la ciutat. De moment, els àmbits fonamentals d'aquesta campanya són la gastronomia, la família, l'escola, l'esport i el turisme cultural.
 
La campanya es basa en cartells que es penjaran per tota la ciutat, especialment en restaurants, escoles, biblioteques, casals d'avis i associacions esportives. A més, es faran adhesius, pins, xapes i punts de llibre. També se'n farà difusió a les xarxes socials i, més endavant, en una pàgina web.
 
Pel que fa a l'eix gastronòmic, els cartells jugaran amb productes autòctons com ara l'oli, el vi, el formatge i el pa i 'el gust per la llengua', explica el director de la representació del govern català a l'Alguer, Joan-Elies Adell. En l'àmbit familiar, de l'escola i del joc, es vol transmetre que els ciutadans de l'Alguer 'tenen un tresor i l'han de transmetre entre generacions, sobretot entre avis i néts'. I, quant a l'esport i al turisme cultural, els cartells se centraran bàsicament en el futbol i el rugbi, dos esports molt populars a l'illa de Sardenya.
 
Lubrano: 'Parlar en alguerès ens identifica'
 
'L'alguerès és un tresor del territori, un producte de qualitat com el medi, com la nostra gastronomia, les nostres tradicions. Parlar en alguerès ens identifica i ens permet, doncs, de transmetre un tresor que hem de promoure en tots els sectors, començant per la família i l'escola', va declarar el síndic de l'Alguer, Stefano Lubrano, en la presentació de la campanya. Hi anava acompanyat d'Adell, de l'assessora de Cultura, Romina Caula, i dels representants de les associacions culturals alguereses Obra Cultural i Òmnium Cultural.
 
4)
 

El Correllengua 2013 cerca finançament a través del micromecenatge

La CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) a través de la nova plataforma de micromecenatge Tot SUMA (www.totsuma.cat), inicia la campanya de suport al Correllengua 2013.
 
El Correllengua, amb disset anys d’història, és el moviment més actiu i més fortament arrelat al conjunt de terres de parla catalana, a favor de la promoció de la llengua i la cultura del país. A través d’una proposta festiva, participativa i transversal, el Correllengua arriba a més de 150 viles, barris i ciutats del Principat i a més de 300 d’arreu dels Països Catalans.
 
L’objectiu de la campanya és assolir 5.000 euros que es destinaran íntegrament a millorar i ampliar el suport que des de la CAL s’ofereix als organitzadors locals del Correllengua. Les contribucions serviran per a oferir-los nous recursos i materials (exposicions, jocs, marxandatge...), ajudar-los en la planificació dels actes i millorar-ne la seva difusió. Tot plegat per a fer que el moviment guanyi en cohesió i implantació territorial.
 
Durant quaranta dies (fins el 26 d’abril) es podran fer arribar els suports i els mecenes rebran a canvi diversos regals en agraïment al seu ajut. Al mateix temps, el 15% de l’import de les contribucions desgravarà en la propera declaració de Renda (IRPF).
 
Des de la CAL volem animar a tothom que senti com a propi el missatge del Correllengua a que ajudi a fer-lo més fort.
 
 

Qui és la CAL?

Actualment, la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) es va establir l’any 1996 amb la voluntat d’aglutinar entitats i persones que treballessin en projectes de suport a la normalització de l’ús social de la llengua i la promoció de la cultura pròpia. Actualment, exerceix la coordinació del Correllengua al Principat, la Catalunya Nord i Eivissa, en col·laboració amb altres entitats de cada territori. Al mateix temps, la CAL impulsa altres campanyes i projectes com ara el projecte Xerrem, grups de conversa destinats a facilitar la millora de l’expressió oral de persones adultes, per tal de contribuir al creixement de l’ús social del català, aprofundir en la cohesió social i donar a conèixer el país. Actualment són prop d'un centenar els grups establers arreu del domini lingüístic.
 
Més informació a: http://www.cal.cat
 
 
5)
 
Publicat a

El català: atractiu, però assetjat

L'‘Informecat 2013' revela que la llengua té una vitalitat superior al seu pes demogràfic

El govern espanyol ha llançat una ofensiva sense precedents en el camp de l'educació

La llengua catalana viu un moment dolç: guanya parlants, és un dels idiomes més apresos a Europa i triomfa a internet, però, alhora, està sotmès a un dels assetjaments polítics i judicials més intensos dels darrers anys.

L'informe anual de la Plataforma per la Llengua Informecat 2013, presentat ahir a Barcelona, qualifica el català de “llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic”, però alerta del risc que la pressió política i judicial malmeti aquesta embranzida.

El català –sosté l'estudi– és un idioma mitjà com ara el danès i el txec, amb una gran capacitat d'atracció, tal com certifiquen les dades. Dels 10 milions de parlants que té la llengua, 5,5 no el tenen com a llengua materna. O, dit d'una altra manera: per cada persona que té el català com a llengua inicial hi ha 2,25 parlants que no el tenen. A més, el 10% dels catalans de llengua materna castellana adopten el català com a llengua principal.

Aquestes dades contrasten amb les decisions polítiques i judicials que s'han pres els últims anys en àmbits com ara l'educació i la justícia. El cas de l'ensenyament és paradigmàtic. El model d'immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d'un setge sense precedents, tot i que la demanda d'escolarització en castellà és testimonial. Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit posar fi al model d'immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre 3 i 8 anys han triat l'ensenyament en català. Més greu és la situació al País Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d'educació infantil i primària que no poden estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.

Sota mínims

Però, si en algun àmbit la presència del català està sota mínims, aquest és el de la justícia, en què, no només no millora, sinó que els últims anys està reculant. Així, s'ha passat de tenir un 16,77% de les sentències judicials redactades en català el 2007 a només el 13,11% el 2011. “I no és per falta de coneixement”, va explicar ahir Josep Anton Fernández, de la Plataforma per la Llengua. De fet, el 99% del personal de l'administració de justícia a Catalunya té coneixements de la llengua i prop d'un 10% dels treballadors dels jutjats i tribunals del país fan cursos de català.

La Plataforma per la Llengua ha arribat a la conclusió que allà on l'Estat espanyol té capacitat de legislar, la vitalitat del català es frena i, on no en té, floreix. L'exemple més clar és internet, on el català, gràcies a la voluntat de la societat civil, és el dinovè idioma més utilitzat a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .cat.

40 per cent
dels andorrans cursen l'ensenyament en català.
 
7 milions
de persones saben escriure en català.

Doble criteri en les lleis d'etiquetatge

A l'Estat hi ha 202 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, un nombre molt superior a les dues que fan el mateix amb el català. I, per si no n'hi hagués prou amb aquest desequilibri, la llei no tracta igual les dues llengües. Entre el 2009 i el 2011 hi va haver 114 multes per productes que no complien les lleis que obliguen a etiquetar en castellà i cap des del 2010 per no haver-ho fet en català.

Llengua de transmissió al marge de l'origen

Catalunya ha acollit en els últims anys diverses onades migratòries, que han tingut un impacte notable sobre el paisatge lingüístic del país. Tot i això, el català ha resistit bé la pressió. Així, el 10% de les persones de llengua materna castellana acaben adoptant el català com a llengua principal i moltes parelles lingüístiques mixtes transmeten el català als seus fills com a llengua principal.

El vint-i-dosè idioma més traduït del món

El català ocupa un lloc de privilegi en el rànquing d'idiomes més traduïts del món. Tot i ser una llengua mitjana, amb uns deu milions de parlants, és el 22è idioma més traduït del món i supera, en aquest àmbit, llengües amb un pes demogràfic similar i amb un estat al darrere com ara el búlgar, l'eslovac i el grec. En volum de traduccions d'altres llengües, ocupa la 26a posició.

La setena llengua més apresa a la Unió Europea

El català és en un lloc destacat en el rànquing dels idiomes no materns que dominen els europeus. Segons l'Eurobaròmetre del 2012, la llengua de Catalunya és en la setena posició d'aquesta llista, només superada per idiomes amb un volum de parlants molt superior com ara l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, el rus i l'italià. El 0,74% dels europeus diuen haver après el català.

Situació greu al País Valencià i a la Franja

Catalunya està sent víctima en els darrers anys d'una ofensiva contra el seu model d'escola, però la situació és molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha 126.000 alumnes d'educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants no tenen reconeguda la seva llengua.

 
6)

 

El català guanya parlants tot i les traves en justícia i educació

 

L'InformeCAT'2013 destaca la "capacitat d'atracció" de la llengua i denuncia "els atacs" a la immersió lingüística a Catalunya

El català és una llengua en expansió que segueix guanyant parlants degut a la seva "capacitat d'atracció" segons les conclussions de l'InformeCAT'2013, elaborat per la Plataforma per la Llengua, que situa la llengua catalana com la setena en nombre de parlants dins del grup de llengües europees mitjanes, malgrat la "inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats intents per limitar-ne el marc legal i competencial".

 

La justícia, les "traves" en l'àmbit educatiu als territoris de parla catalana i "els atacs" a la immersió lingüística a Catalunya són les principals amenaces, segons aquest informe, que mostra una panoràmica de la situació del català a través d'un recull de 50 dades de diversos àmbits que tenen gran influència per a la llengua.

 

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dijous la segona edició de l'estudi 'InformeCAT' (2013), que va començar a elaborar l'any 2012. Un treball que pretén posar sobre la taula "un document de referència que funcioni a mode de termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua".

 

I segons les dades (50) que recull l'informe, el termòmetre dóna senyals de bona salut, fins i tot de "vitalitat", pel català. D'alguna manera, l'estudi ve a ratificar la idea que el català no és una llengua minoritària, sinó 'mitjana' (amb 10 milions de parlants), que en l'actualitat no perd parlants sinó que en guanya. Sobre aquest punt i sobre la "capacitat d'atracció" de la llengua ha fet especial èmfasi l'entitat responsable de l'estudi.

 

Així, uns 4 milions de persones parlen el català tot i no ser aquesta la seva llengua materna (el català, doncs, és la setena llengua més apresa a Europa). La majoria d'aquests són ciutadans castellanoparlants que han adoptat el català com a llengua principal, un traspàs que es quantifica en un 10% d'aquests ciutadans. Aquest indicador és "molt important", en el sentit que equipara el català amb la capacitat d'atracció de l'anglès o el francès.

 

L'estudi recull moltes altres dades que reforcen la idea del català com una llengua "dinàmica i en expansió". El consum cultural i de mitjans de comunicació, per exemple, és un dels punts forts en l'ús social del català.

 

Amb tot, persisteixen alguns aspectes polítics i econòmics que l'estudi identifica com a negatius per la llengua. La qüestió de l'etiquetatge en català, per exemple, segueix sent una assignatura pendent, com ho demostra el fet que el 94% dels productes "no respecten la llei d'etiquetatge". Contra la idea de la imposició del català en aquest àmbit a través de sancions, l'estudi replica que "es mantenen a l'alça les lleis que garanteixen l'etiquetatge en castellà per només dues que imposen l'ús del català", segons ha exposat Josep Antòn Fernàndez, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua.

 

Justícia i educació, les grans preocupacions

 

Les "dades negatives" que aporta l'informe fan refèrencia sobretot als àmbits de la justícia i de l'educació. Respecte el primer, subratlla que només el 13% de les sentències que es dicten a Catalunya es redacten en català, seguint amb la tendència decreixent iniciada l'any 2005, i això malgrat que un 98% dels funcionaris de justícia parlen el català.

 

Per l'entitat aquest és un àmbit especialment simbòlic ja que és allà on es dirimeixen els drets i deures dels ciutadans. En aquest sentit s'emplaça al Govern a "incidir-hi" per forçar que l'administració de justícia prioritzi el català.

 

L'accés al català en l'educació als diversos territoris de parla catalana és una de les qüestions que més preocupa a l'entitat. "40.000 catalanoparlants aragonesos que no tenen reconeguda oficialment la seva llengua; 126.000 nens i nenes del País Valencià que volen estudiar en valencià i no tenen opció; a les Illes, el govern legisla contra la immersió lingüística, malgrat la demanda existent".

 

La radiografia del català a l'escola arreu dels Països Catalans -també a Catalunya, "amb sentències i declaracions" contràries a la immersió lingüística- preocupen i molt. El director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, ha assegurat que la situació és "per posar-se de peu i fer un alto". A més, des de l'entitat s'interpreta que "els atacs" que està rebent el català són "perversos", perquè van més enllà de la llengua i persegueixen un procés de segregació i de divisió de la societat catalana".

 
 
 
 
7)
 
Publicat en el diari ARA divendres 22 de març del 2013
 

El ministre d'Educació considera que hi ha una "sobreinterpretació" de les implicacions lingüístiques de la Lomce

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, s'ha obert aquest dijous a introduir una disposició específica durant el tràmit parlamentari de la Lomce per garantir que "la llengua cooficial tingui el mateix tractament, no només que la llengua oficial pròpia, sinó que la resta de les assignatures troncals", tant a nivell de càrrega horària com en termes d'avaluació. De tota manera, el ministre d'Educació ha volgut treure ferro a la definició de "troncal", tot dient que "no són troncals les assignatures més importants, sinó aquelles que són d'oferta obligatòria en tot el sistema educatiu".

El model lingüístic que planteja la Lomce ha centrat bona part del debat sobre la llei de qualitat educativa que el ministre, José Ignació Wert, ha presentat aquest matí en comissió al Senat. Durant la seva exposició, Wert ha dit que la norma no posa cap impediment a la immersió lingüística ja que permet "establir sistemes" perquè les assignatures no lingüístiques "s'imparteixin en la llengua cooficial" per afegir que la seva iniciativa "només imposa que es respectin les condicions establertes pel TC".

Per la senadora de l'Entesa Catalana de Progrés, Maria Jesús Sequera, la norma impulsada per José Ignacio Wert ofereix un tracte "vexatori i degradant" a les llengües cooficials. Durant la seva intervenció, Sequera ha defensat el sistema d'immersió lingüística de Catalunya dient que ha estat una gran eina de "cohesió social", que garanteix un bon nivell de llengua castellana i ha plantejat també la possibilitat d'incorporar el sistema d'immersió a les llengües estrangeres.

En la mateixa línia s'ha expressat el senador de Convergència i Unió, Ramón Arturo, tot dient que "aquest avantprojecte de llei és un atemptat a la línia de flotació de la immersió, que entenem com un model de cohesió social i li demanem que no jugui amb la cohesió de la societat catalana".

Per Arturo, la Lomce té una "clara intencionalitat de relegar el català com a simple assignatura autonòmica de què els alumnes puguin estar exempts" per afegir que el model d'immersió garanteix l'aprenentatge de les dues llengües i que "és un model de cohesió social que ningú té dret a trencar". És per això que ha sentenciat dient que "no s'han de generar problemes on no n'hi ha".

El ministre d'Educació ha contestat dient que existeix una "sobreinterpretació" de les implicacions lingüístiques de la Lomce que "no té res a veure amb la realitat" i que la Lomce garanteix que els alumnes surtin del sistema educatiu amb una competència lingüística en castellà a tot els país i en la llengua cooficial en aquelles comunitats autònomes amb llengua cooficial.

Així mateix, ha dit que hi ha diversitat de mètodes per arribar a aquest objectiu, com el "bilingüisme integral, que s'aplica en algunes comunitats, en què el castellà i el català són elements vehiculars i s'imparteixen les matèries en les dues llengües". En aquest sentit, Wert ha puntualitzat que el Tribunal Constitucional estableix que la immersió no pot excloure el castellà, i que s'ha de preservar el dret dels pares a deixar que els seus fills puguin rebre l'educació en castellà.

 

8)
 
 
(dimarts 26 de març del 2013)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací