InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 788 (dijous 07/03/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Lliris Picó i Carbonell - Acostem-nos al valencià correcte
 
3) J. Leonardo Giménez - Bena, venda i vena
 
4) Núria Puyuelo - El rànquing refranyer
 
5) Mònica Terribas - (In)competències lingüístiques
 
6) Josep Maria Terricabras - La llengua i la nació
 
7) Josep Miquel Bausset - Espanya no és Suïssa
 
8) II Simposi internacional noves tendències en I+D+I en literatura, llengua, ensenyament i TIC sobre la Corona d'Aragó (edat mitjana i edat moderna). De la innovació al cànon.
 
9) Quim Gibert - Un faedor de mots a Fraga
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 82).
 
 

261. La llengua compartida és una eina de cohesió, perquè qui aprèn català té més oportunitats.

 

Carles Martí

 

Polític

 

 

2)

 

Article publicat en EL PUNT AVUI divendres 1 de març del 2013
 
 
 
 
Lliris Picó i Carbonell
 
 
No sé si heu sentit parlar de les Sessions de conversa que la Delegació d'Alacant de l'IEC organitza cada dimecres a la Seu Universitària d'Alacant des de fa un parell d'anys dirigides i coordinades per aquesta que us escriu. De vegades us n'he fet referència, però per a aquells que no ens coneixeu, les nostres sessions de conversa són un fòrum obert per al debat i la participació pública sobre temàtica diversa. S'hi duen a terme lectures i debats sobre diversos textos procedents tant de la premsa diària com del fons bibliogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans i del fons bibliogràfic i documental d'Enric Valor, ubicat a la Biblioteca Enric Valor-IEC de la Seu Ciutat d'Alacant; i està adreçat a totes aquelles persones interessades a practicar la conversa i la reflexió en valencià.

Sovint ens telefona gent interessada a assistir-hi i molts ens pregunten: “Però allà parleu valencià correcte?” Valencià correcte? Valencià correcte –els conteste sempre– és qualsevol valencià que es parle, perquè el problema dels valencians no és que la nostra llengua s'use de manera més o menys correcta. El nostre problema és directament que la llengua es deixe d'usar en el registre que siga. He de reconèixer, però, que potser jo, personalment, abuse una mica de la llengua estàndard. Ho vaig començar a pensar quan vaig llegir la ja famosa “cardada” (en el sentit alcoià del terme) que en va pegar el meu company Eugeni S. Reig en una de les columnes de la seua secció “Clar i en valencià”.

Sempre he pensat que l'estàndard dignifica la llengua, sobretot perquè en facilita l'ensenyament. Ara bé, confesse que durant els anys que vaig tenir l'oportunitat de fer classe (ara ja no em deixen fer-ne, perquè els que ens governen s'entesten a retallar-nos la llengua amb l'absurda excusa de la crisi) vaig oferir als meus alumnes un depuradíssim model de llengua que els permetia superar amb una fluïdesa més que sobrada qualsevol examen de valencià que es proposaren fer, sense parar-me a pensar si realment estava creant nous parlants o, si voleu, consolant-me amb la idea que com a poc estava formant parlants passius... Tanmateix, ara no estic segura d'haver-los ensenyat un bon valencià. Pense que els vaig “apropar” a la gramàtica de la nostra llengua però no els vaig saber “acostar” a la nostra cultura i a la riquesa lingüística que ens caracteritza als catalanoparlants.

Precisament sobre l'arraconament del verb “acostar”(que és el que s'ha usat de maneja majoritària en el nostre àmbit lingüístic) han cridat l'atenció experts com Núria Puyuelo, Salvador Pardo, J. Leonardo Giménez o Abelard Saragossà, que ens adverteixen que l'hem substituït per “apropar”, un verb relativament nou (documentat segons alguns autors cap al 1889), que, com ja deia l'any 2011 el mateix Eugeni S. Reig, a qui esmentava fa un moment (vegeu el seu article “Ús idoni del lèxic”), “es tracta d'un castellanisme mental. Com que el castellà, de cerca fa acercar, els catalanoparlants, aplicant el mateix raonament, de prop hem fet apropar.” He d'admetre que jo mateixa en alguna ocasió he fet aquest mateix raonament per explicar el verb a castellanoparlants; per una banda per temor que s'embolicaren amb el significat del verb castellà “acostar” (d'això els entesos crec que en diuen “falsos amics”) i per una altra banda, segurament perquè el trobe natural a força d'usar-lo i de veure'l escrit (com em passava amb el famós “cardar”).

Com diuen els que n'entenen, aquesta simplificació afecta altres verbs de significat semblant com “atansar, arrambar, arrimar”, etc de manera que, al meu parer, l'empobriment de la nostra llengua és cada vegada més palés, segurament a les aules més que a cap altre lloc, i és obligació sobretot dels que ensenyen i dels que escrivim protegir i donar a conèixer els nostres termes patrimonials (igual de correctes que els més estesos), que ens hem transmés de generació en generació des de fa segles. Si no els fem visibles, estarem oferint als nostres alumnes i als nostres lectors una imatge esbiaixada de la nostra realitat, de la nostra cultura i de la nostra riquesa lingüística.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 22 de febrer del 2013
 
Bena, venda i vena
 
J. Leonardo Giménez
 
La setmana passada em referia al terme “venta” com a normatiu en el sentit de ‘hostal situat a la vora de camins, carreteres, etc.'; i també a la interferència del significat castellà que la mateixa paraula provoca en ‘acció de vendre', que en la nostra llengua és “venda”. Però un lector em suggerix que tracte també la invasió que eixe mot, en castellà, provoca en la nostra “bena”. Efectivament, ara hi ha qui diu “venda” a la ‘tira o veta de teixit flexible d'amplada variable utilitzada per a subjectar els apòsits en una llaga o per a lligar o embolicar un membre o per a tapar ferides'. Es tracta d'una interferència inadmissible que no té res a vore amb la paraula amb què designem eixe teixit, que és “bena”. En moltes parts s'utilitza en diminutiu: “beneta”; i quan algú porta benes per una ferida, una contusió, una llaga, etc., va “embenat”, i mai, en esta llengua, “vendat”. “Ximet fa llàstima, el pobre va ple de benes; després de l'accident, cos i braços els porta embenats”, “Pare, done'm una beneta que se m'ha obert la monyica i necessite apretar-me-la i subjectar-me-la”. I de “vendatge” res, perquè en la llengua d'Ausiàs March, de vostés i meua, és “embenat” o “embenatge”: “Que espatlat s'ha quedat David del bac amb la bicicleta, li han fet un embenat en la cama que no pot ni doblegar el genoll”. La “bena” no sols té aplicacions terapèutiques, sinó també sentits figurats com “tindre una bena en els ulls”, que és ‘no vore la realitat' d'algun cas, alguna cosa, alguna situació, desenganyar-se': “Sandra té una bena en els ulls i no veu que el nóvio és un manta, quan li caiga eixa beneta l'enviarà a pastar fang”.
 
I per descomptat que eixa bena i/o beneta no s'ha de confondre amb les venes, que són els vasos sanguinis que transporten la sang al cor i, per extensió, qualsevol conducte sanguini, de saba d'una planta, nervi o fibra d'una fulla, etc. Per tant, direm i escriurem “venta” per anomenar les fondes i hostals de vora camí; “venda” per referir-nos a l'acció de vendre; “bena” o “beneta” a la tira, veta o teixit amb què tapem les ferides i contusions; i “vena” als conductes per on circula la sang animal i la saba vegetal.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 15 de febrer del 2013
 

El rànquing refranyer

Núria Puyuelo

 

Quin és el refrany català més popular? Aquesta és la pregunta que el paremiòleg Víctor Pàmies es va fer la primavera del 2010. Per determinar-ho va posar en marxa per internet una enquesta que va durar més de tres mesos en què demanava quin eren els deu primers refranys que els venien al cap. Fruit d'aquell treball de camp, Pàmies va publicar al seu bloc els deu refranys més votats. La participació en l'enquesta de 1.205 persones i la recopilació de 12.000 refranys va suposar la creació d'un corpus fraseològic que va permetre fixar un rànquing que va més enllà del top ten. Aquests refranys s'apleguen ara amb el títol Els 100 refranys més populars (Cossetània), un llibre que el lingüista ha publicat amb el seu company Jordi Palou, responsable de la web www.rodamots.com, que ha estat l'encarregat de cercar passatges que demostren que els refranys són ben vius.

El primer lloc l'ocupa “qui no vulgui pols que no vagi a l'era”, un refrany ben curiós tenint en compte que hi ha poca gent que hagi vist mai una era. El segon lloc és per a “al maig, cada dia un raig”, un dels molts refranys meteorològics que tenim i que aporten informació sobre els fenòmens meteorològics i els senyals que ens dóna el cel, com ara en el refrany “quan al cel hi ha cabretes, al terra hi ha pastetes” (en la 24a posició).

“No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat” ocupa la tercera posició, un refrany molt conegut arreu del territori i amb múltiples variants, com ara “el blat fins que no és al sac i ben lligat, no és blat”. La quarta i cinquena posició, respectivament, són per a “març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot” i “a la taula i al llit al primer crit”.

I una curiositat: el lloc vint és per al refrany “a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat”, sabeu qui és aquest Bernat? Tot fa pensar que era un abat, perquè també existeix la variant “a la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat”.
 
Sabíeu que…
 
La rima fàcil dels refranys, com per exemple “pel juny la falç al puny” (en 18a posició), prové del fet que molts proverbis van sorgir en una societat no alfabetitzada. Per tant, la rima ajuda a memoritzar i recordar els refranys, que es transmetien oralment.
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 27 de febrer del 2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/Incompetencies-linguistiques_0_873512703.html
 
(In)competències lingüístiques
 
Mònica Terribas
 
Per què el govern Rajoy no s'ocupa de millorar l'ús del català en l'administració de justícia en comptes de qüestionar el model d'immersió lingüística? Per què el secretari d'estat de Justícia, Fernando Román, admet que el català està en franca minoria als tribunals i assegura que no hi pot fer res? Per què des del mateix govern espanyol el ministre Wert sí que pot utilitzar la llei per esquerdar el model d'immersió lingüística (gràcies, Tribunal Suprem) i, en canvi, el ministeri de Justícia assegura que no pot fer res més per millorar l'ús del català entre els jutges? Per què el govern espanyol en l'àmbit educatiu, en què no té plenes competències, es declara competent per incidir en el règim lingüístic, i en el judicial, en què les té del tot, s'hi declara incompetent?
 
6)
 
Publicat a
 
La llengua i la nació
 
Josep Maria Terricabras
 
El 21 de febrer passat es va celebrar, com cada any, el Dia Internacional de la Llengua pròpia. La diversitat lingüística és un fet cultural que convé preservar. I no solament per una mena d'afany més o menys romàntic o tossudament conservacionista, sinó perquè cada vegada que es perd una llengua –ja se n'han perdut moltes i n'hi ha moltes en perill d'extinció–, es perd també una comunitat –la llengua no és un bé individual–, es perd, doncs, una manera singular de mirar cap al món i de parlar-ne, una manera de parlar, una manera d'entendre's els parlants a si mateixos.

Per això, la pèrdua d'una llengua no és –encara que de vegades es digui– semblant a la pèrdua d'una espècie vegetal o animal, sinó que és molt més: de fet, és la pèrdua d'un univers, de tot un cosmos que s'esvaeix i desapareix per sempre. I també per això, quan es reivindica el dret a la llengua es reivindica un dret bàsic, anterior al dret a la llibertat d'expressió. I és que no hi pot haver autèntica llibertat d'expressió si no existeix la possibilitat d'expressar-se en la llengua pròpia, en aquella amb què es pensa, es dubta, s'estima, es creu i s'odia. Repetim-ho tantes vegades com calgui: una llengua no és només un mitjà de comunicació. Si només fos això, llavors tots podríem acceptar una sola llengua per comunicar-nos entre nosaltres. El que mostra la diversitat lingüística és que cada llengua té particularitats insubstituïbles, que cada llengua no és solament un mitjà de comunicació sinó també, i molt particularment, el medi en el qual viuen, creixen i s'alimenten espiritualment els ciutadans. Quan una llengua es mor, continuem comunicant-nos entre nosaltres, però hem perdut una atmosfera, un món.

Tots els pobles han donat sempre una gran importància a la protecció i difusió de la seva llengua. Avui, quan la globalització pot acabar uniformant tantes i tantes coses, la diversitat lingüística és un bé que corre molts perills, perquè als més poderosos els va bé de controlar les llengües, perquè llavors ja controlen millor el pensament, els projectes i les accions de molts. El PEN Internacional, que és l'associació que aplega els escriptors del món, és molt conscient de tot això. Fa gairebé dos anys, el PEN va aprovar a Girona un manifest –des de llavors conegut internacionalment com a “Manifest de Girona”– que proclama en deu punts breus la importància de la defensa de la llengua, de totes les llengües. De tot això, els catalans en sabem prou. Des de fa mil anys, entorn de la nostra llengua s'ha anat configurant un poble que, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, s'ha anat fent i refent amb canvis de tota mena, ha sabut aguantar atacs i persecucions, i ha mantingut, amb grans dificultats i riscos, la fidelitat als avantpassats i el llegat per als descendents. Per això, cada agressió a la llengua és vista per nosaltres, amb raó, com una agressió a la nació.

Perquè la nació no és una entitat jurídica sinó una realitat històrica i emocional. Es pertany a la nació tant per naixement com per adopció. La identificació amb la nació és voluntària: tu en vols ser i ella vol que en siguis. Així és com es comparteixen la història i el dret, els èxits i fracassos, la llengua i la cultura, però també moltes il·lusions i projectes, moltes satisfaccions i moltes crítiques. Si tots els pobles del món defensen la seva llengua, Catalunya també ho fa. I ho ha de fer avui amb la mateixa dignitat i força amb què ho ha fet sempre. Perquè demà, en la Catalunya independent, la llengua haurà de continuar essent pal de paller de la nació.

 
7)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV dimecres 27 de febrer del 2013
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/02/27/espanya-suissa/977648.html
 
Espanya no és Suïssa
 
Josep Miquel Bausset
 
Amb motiu de la nefasta llei del ministre Wert, els qui la defenen invoquen el respecte a la Constitució i al castellà. Per la seua part, amb motiu de l´Any de la Fe, l´Església demana una nova Pentecosta en el si de les comunitats cristianes. Però què fan de les llengües oficials (no castellanes) tant els defensors de la Constitució, com l´Església?

L´article 3 de la Carta Magna diu: «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques, és un patrimoni cultural que serà objecte d´especial respecte i protecció». Pel que fa a la inculturació de l´Església, el cardenal Bertone, Premi Comte de Barcelona 2012, deia el passat setembre: «La història dels pobles i la seua llengua són realitats sublims». És veritat que la teoria se la saben bé els polítics i els bisbes, però de la teoria a la pràctica...

El professor Joan Francesc Mira contava una anècdota d´un viatge que va fer d´Itàlia a Suïssa: «Jo venia d´Itàlia „deia el professor Mira„ i en el tren, el revisor, a l´eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, "Signore e signori, biglietti, prego" . La segona vegada que passà deia: "Meine Damen und Herren, Fahrkarte bitte" i la tercera vegada deia: "Mesdames et messieurs, vos billets s´il vous plait". Era el mateix revisor: simplement havíem anat de la Suïssa italiana a la francesa, passant per l´alemanya. També la senyora del carret de les begudes deia primer "birra", després "bier" i al final "bière". D´això se´n diu territorialitat, normalitat i respecte. Italià, alemany i francès, sense canviar-se la gorra, amb perfecta naturalitat».

Però a més, el professor Mira contava que a Suïssa, al Cantó dels Grisons (que parlen alemany, italià i romanx) com que el romanx està en perill, el 1996 van reconèixer la seua oficialitat, no sols al seu cantó evidentment, sinó a nivell federal, malgrat que només el parlen unes desenes de milers de persones!

L´exemple de Suïssa, no és el que haurian de seguir el Govern espanyol i els polítics valencians (i el ministre Wert!) tenint en compte que al nostre país tenim una llengua pròpia i que hem de protegir perquè és la més dèbil? I els bisbes i els rectors valencians, no haurien de seguir també l´exemple del revisor del tren de Suïssa, per dir «el Senyor siga amb vosaltres» a Benicolet, Torrent, Borriana o Alcoi, en compte de «el Señor esté con vosotros» que diuen a Utiel i a Requena?

Dos amics meus m´han comentat les dificultats que han trobat per celebrar una Eucaristia en valencià, en un casament i en unes noces d´or respectivament. I això era a la Plana Baixa i a la Vall d´Albaida, no a Múrcia! És normal això?

Els nostres polítics (i el ministre Wert) i els nostres bisbes i rectors, no saben que, segons l´Estatut d´Autonomia, el valencià és la «llengua pròpia» del nostre país?

Certament que encara ens queda molt per assemblar-nos a Suïssa. Políticament i eclesialment. Amb raó el CVC alertava que el valencià corre perill per falta d´inversió cultural. I pastoral!
 
8)
 
II Simposi internacional noves tendències en I+D+I en literatura, llengua, ensenyament i TIC sobre la Corona d'Aragó (edat mitjana i edat moderna). De la innovació al cànon.
 

Dates: 8-9 i 15-16 de març de 2013
 
Lloc: Seu Universitària de la Nucia
 
Crèdits: 2
 
Hores ICE: 30 h (20 lectives i 10 on-line)
 
Organitza: Seu Universitària de la Nucia
 
Inscripció
 
Import: 60 euros
 
Matrícula:
 
Presencial: - De 9 a 14 hores: Seu Universitària de La Nucia. Antic col·legi Sant Rafael. Av. Porvilla, 8. La Nucia (Alacant)
- De 9 a 14 hores: En el Secretariat de Seus Universitàries, Edifici Germà Bernàcer, planta baixa (Campus de Sant Vicent del Raspeig).
 
Telefònica: -De 9 a 14 hores: 965 90 93 23 Secretariat de Seus Universitàries
- De 9 a 14 hores: 966 89 77 33 - Seu Universitària de La Nucia
 
A través del formulari web: http://web.ua.es/es/seus/lanucia/
 
Comité organitzador
 
Prof. Dr. Vicent Martines (UA, RABLB),
Prof. Dr. Josep Martines (UA, IEC),
Profa. Dra. Ma Àngels Fuster Ortuño (UA),
Profa. Dra. Elena Sánchez López,
Sr. Jordi Antolí Martínez (UA)
 
Comité Científic Internacional
 
Profa. Dra. Adelaida Cortijo (Slippery Rock University, Pennsylvania, USA)
Profa. Dra. Dominique De Courcelles (École Nationale des Chartes, CNRS, França)
Profa. Dra. Júlia Butinyà (UNED, Madrid)
 
9)
 
Un faedor de mots a Fraga
 
Quim Gibert
 
Els faedors són les persones que fan. Els creadors de neologismes, posem per cas, són faedors de paraules. Si a casa nostra hi ha un tastalletres mediàtic, que fa i desfà amb la llengua, aquest és sens dubte Màrius Serra. La passió pel mot li ve de la infantesa. Serra recorda que el fascinava que les paraules poguessin dir més d'una cosa, «que poguessin portar missatges amagats...».
 
No obstant això, Màrius explicava, en un número endarrerit d'Enderrock, de fa uns anys, que d'adolescent, va viure convençut que el català era una llengua limitada, poc competent per segons quines tasques d'alt nivell. Aquest veí d'Horta, guardonat amb el premi St. Jordi 2012 per Plans de futur, curiosament explora en aquesta novel·la la vida de Ferran Sunyer (1912-1967), un tetraplègic de naixement que es cartejava amb Einstein, per raons científiques, i que va treballar per la US Navy tot mesurant els efectes de les onades en els submarins. En el decurs del anys 50 i 60, fou probablement el matemàtic català amb més reconeixement internacional. La seva especialitat va ser l'abstracció màxima. Per això, un familiar de Sunyer va replicar amb contundència, l'any 1976, al president espanyol Adolfo Suárez, quan aquest va manifestar que la llengua catalana no era apta per les pràctiques científiques. Les paradoxes, segons Serra, són riques i molt fèrtils. Plans de futur és un títol sobre la capacitat de resiliència d'aquest Stephen Hawking català i la dedicació d'unes cosines que sempre en van tenir cura. I és que la pluridiscapacitat obligava a Sunyer a romandre a casa. Malgrat aquestes dificultats i el moment històric, el franquisme de la postguerra, per Màrius Serra la catalanitat d'aquest geni dels números fou «rotunda, bel·ligerant i militant des de les seves possibilitats».
 
A propòsit de la llengua i el seu esdevenidor, aquest ludolingüista que no para quiet assenyala que allò que el neguiteja és l'habilitat de generar derivació o nous referents lingüístics. Per exemplificar-ho, Serra explica que la gent s'ha acostumat a fer servir el mot “vianant”, tot i que temps enrere encara se sentia dir “peató”. Però, en el moment de parlar de les zones de vianants, usem la paraula “zones peatonals”. Per l'enigmista d'Horta, «no tenim aquella capacitat genuïna que tenen les llengües d'adaptar-se a un nou referent (...) que es col·lectivitza». Amb tot, Serra també constata que en convocatòries musicals de masses, el públic ha deixat de cridar “otra, otra” o “una altra, una altra”, que vindria a ser un calc, en favor del “no, no en tenim prou”. Segons Serra, el tema és: «la capacitat de trobar solucions des de la teva pròpia tradició».
 
El verbívor Màrius Serra serà a Fraga, en el palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12), el migdia el dissabte 9-3-13, en el marc de les jornades per la dignificació lingüística, que enguany vinculen llengua i seducció. La llengua és una font de plaer és el títol de la ponència que l'organització, el Casal Jaume I de Fraga, li ha encomanat. Les intervencions del psicòleg Ferran Suay, de Tallers per la Llengua, i de Vicent de Melchor i de Pepa Nogués, de Clarió, associació de pares i mares del Matarranya, arrodoniran el programa matinal. Havent dinat, hi haurà una visita guiada a Lo Castell, l'antiga església de St. Miquel de Fraga. I el matí de l'endemà diumenge, la possibilitat de conèixer els monestirs d'Avinganya i d'Escarp.
 
Eva Piquer, periodista, afirma «no ens enganyem: la vida té sentit per les coses que ens queden per dir i escoltar, els llibres que ens queden per escriure i llegir, els petons que ens queden per fer». No passem per alt, que faedor deriva del verb fer (i verbívor, de verb).
 
Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir
 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - facturar amb bitllet de gos
 
2) Eugeni S. Reig - fam de gos
 
3) Antoni Llull Martí - Diverses castes de rampa
 
4) Pau Vidal - Xampany
 
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Alguns reflexius)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) Pere Ortís - Alguns barbarismes (III)
 
8) Josep-Daniel Climent - Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua
 
9) Lluís Barberà Guillem - Per una premsa lliure i del segle XXI
 
10) Ramon Sangles i Moles - Uns textos ben lligats
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací