InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 770 (dimarts 05/02/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Llengua i seducció (2): Jornades per la dignificació lingüística
 
 
4) Francesc de P. Burguera - Sobre la campanya i la imposició
 
5) Pau Vidal - Contra la inèrcia
 
 
7) Presentació de Ancorada en la boira. Obra poètica (1953 - 1993)
 
8) Núm. 5 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura
 
9) Cursos d'escriptura creativa de l'Escola de Lletres de Tarragona
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 77).
 
 

243. Si aprens la llengua del país on vius, també és més fàcil relacionar-se amb la gent.

 

Vania Hortencia Machicado

Immigrant boliviana

 
2)

Llengua i seducció (2)

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca)

-Divendres, 8-3-13, Hotel Casanova (Av. Madrid 54).


21:00: Sopar tertúlia amb motiu dels 90 números, 15 anys de Fogaril i calaixera a càrrec Mari Zapater, editora de la revista. Presentarà: Pep Labat, professor de l'IES Ramón J. Sender.



-Dissabte, 9-3-13, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.

10:15.- Ponència De que parlem quan parlem de Llengua i seducció a càrrec de Quim Gibert, psicòleg. Presentarà: Francesc Ricart.

11:00.- Ponència Seduir amb la llengua? a càrrec de Ferran Suay, doctor en psicologia per la UV i dinamitzador de Tallers per la Llengua. Presentarà: Josep Mesalles, comunicòleg.

11:45.- Descans

12:15.- Ponència Clarió: explorant els racons de la Llei a càrrec de Pepa Nogués, secretària de Clarió, associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català; i Vicent de Melchor, doctor en filologia catalana per la UAB.

12:45.- Ponència La llengua és una font de plaer a càrrec de Màrius Serra, enigmista. Presentarà: Glòria Francino, professora de l'INS Torrevicens de Lleida.



Programa complementari del cap de setmana:


17:00.- Visita guiada a Lo Castell, antiga església de St. Miquel. Punt de trobada: rotonda del Sotet.


-Diumenge, 10-3-13


9:45: Anada al monestir d'Avinganya, Seròs, Baix Segrià. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

10:00: Visita guiada a Avinganya a càrrec de Joana Xandri, Institut d'Estudis Ilerdencs.

12:00: Visita guiada al monestir d'Escarp, Massalcoreig, Baix Segrià, a càrrec de Joaquim Salleras, historiador.


Organització:


Casal Jaume I de Fraga, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i d'Òmnium Cultural de Ponent.

 
3)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb diumenge 27 de febrer del 2013
 

Carles Terés publica aquesta novel·la inquietant, ambientada en el passat i el present del Matarranya

'Sóc dissenyador gràfic, encara que m'hagués agradat estudiar filologia', es presenta Carles Terès (Barcelona, 1962), autor de 'Licantropia', la seva primera novel·la, inquietant, amb trets fantàstics, ambientada a l'alt Matarranya del passat i del present, que acaba de publicar Edicions de 1984. 'He escrit alguns contes, però sobretot m'he dedicat al columnisme en els diaris de la Franja. No ens ho posen fàcil per escriure en català. Per això aquesta novel·la és una manera de contribuir a mantenir el corpus literari català de la Franja, que és ben viu.'

'Els meus pares són francolins, però van emigrar cap a Barcelona. Jo amb vint anys vaig decidir tornar, i de la Franja ja no m'he mogut. Visc amb la família a Torre d'arques, l'últim poble de Terol, a prop de Morella. Jo volia ser l'escriptor de la Franja, des de petit. Sortosament, quan vaig descobrir Jesús Moncada em vaig adonar que no calia ser "l'escriptor" de la Franja, que n'hi havia d'altres, i de molta qualitat. Avui vivim un moment de vitalitat. Més enllà de noms com Jesús Moncada, Mercè Ibarz o Francesc Serés, que van deixar el terriori, hi ha altres noms com el poeta Desideri Lombarte (1937-1989), Marta Montblanc (premi Guillem Nicolau 2010), Susana Antolí (premi Guillem Nicolau 2006)… Amb tot, molts de nosaltres ens hem autoformat.'

'Jo em sento de la meva llengua. A la Franja en aquests moments dir que ets catalanista és un problema. Jo dic que sóc aragonès de literatura catalana.' Precisament la llengua que empra Carles Terès a 'Licantropia' és un aspecte que ha pensat molt, usant el català estàndard per al narrador omniscient, i el dialectalisme pels diàlegs dels personatges. 'El tema del dialectalisme és complex, perquè són significatives les diferències entre el tortosí i el morellà. Vaig optar per reproduir el dialectalisme segons l'origen de cada personatge. En aquest sentit, hi ha un treball dialectal molt acurat. I sense caure en els castellanismes, que se'n diuen molts avui entre els joves.'

EL primer capítol, inquietant, gairebé de terror, és protagonitzat pel mossèn i pels membres de la casa dels senyors de Torrent de Prats, que pateixen de licantropia (un deliri que els fa creure que són llops i comportar-se com si ho fossin). La primera part del llibre se situa al segle XVIII. En canvi, en la segona ens trobem amb un nou protagonista, Llorenç, un fotògraf d'ara que es passeja per les terres de Llobosa per retratar l'antic casalot dels Torrents de Prats, i que furga en els seus orígens familiars.

'M'agrada perdre'm per la muntanya, de dia i de nit, i això va produint unes sensacions que queden. Al Matarranya hi ha moltes històries de por, i en l'origen de 'Licantropia' hi ha una llegenda local, que reprodueixo sencera, i que vaig identificar com un cas clar de licantropia.' Entre les influències destaca per sobre de tot Joan Perucho, del qual ho ha llegit tot, i recentment també va quedar impactat pe 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol, que és el llibre que m'hagués agradat escriure.

 
4)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 30 de gener del 2013
 
 
Francesc de P. Burguera
 
El fet, però, és que les eleccions les guanyà l´esquerra. I els partits d´esquerra havien trobat el camí fusterià. Miquel Adlert no podía veure a Fuster. Des de que Fuster va publicar «Nosaltres els valencians», les seues idees van anar assumint-les el món universitari i el polític de l´esquerra. I Adlert, que liderava un grup valencianista, va veure com Fuster anava guanyant adeptes. I com els catalans, els quals conectaven amb Adlert per canviar impresions sobre el que passava al País Valencià i Catalunya pel que fa al món polític i cultural, anaven canviant i acodint a Fuster.

Adlert ja havía publicat el 1975 „abans de les eleccions„ al diari «Jornada» un article on confessava al lector que havía estat enganyat quan li van ensenyar „feia més de quaranta anys„ que el valencià era la mateixa llengua que el català. Presteu atenció que aquesta és grosa: Després de tota la seua tasca al capdavdant de l´Editorial Torre „tasca important„ ; després que Xavier Casp havía concorregut als Jocs Florals de la Llengua Catalana en diverses convocatòries, després que ell, als autors que haviem publicat a la col.lecció «L´Espiga» de la seua editorial, ens havia presentat urbi et orbi com escriptors de la literatura catalana contemporània, després de l´empenyament que va agafar quan el 1951 no el van nomenar membre de la Comissió Patrocinadora de l´Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear „obra que pregona palesament la unitat de la llengua„; després de totes aquestes i altres coses més, ara resulta que al pobre Miquel Adlert l´havien enganyat. Que el català és una cosa i el valencià una altra. Açò es de risa, Adlert publica en el diari «Jornada» que el van enganyar, però no diu quí.
El ben cert és que la dreta havent perdut les eleccions i sense un programa concret i estudiat, s´apunta a l´anticatalanisme. Emilio Attard i el partit de la UCD conten amb la col.laboració de Miquel Adlert i Xavier Casp per a la campanya. Es tracta de convéncer als ciutadans que els catalans volen imposar-nos la seua llengua, furtar-nos els nostres senyals d´identitat, les nostres costums, la paella, l´arròs a banda i no sé si l´arròs amb fessols i nap també? ves a saber.

El cas és que el diputat del PP Rafael Ferraro, el 19 de desembre votà en les Corts Valencianes, contra del presupost de la Generalitat pera la Acadèmia Valenciana de la Llengua, que vetla per la llengua pròpia de la Comunitat. Passats uns dies, el diputat li demanà a la consellera d´Educació i Cultura, María José Català, que tànque l´Acadèmia Valenciana de la Llengua «per catalanista». O siga, que la llengua, segons el senyor diputat Ferraro, que té l´Acadèmia, no és el valencià sinó el català.

L´Acadèmia Valenciana de la Llengua és heredera i sucesora d´aquell acord històric que foren les Normes del 32 de Castelló. I confirma la unitat de la llengua comuna. Que ja, des del 31 de Juliol de 1878, Constanti Llombart, en la intervenció de l´acte en que es va fundar Lo Rat Penat, va deixar ben clara la unitat de la llengua de valencians i catalans.

 
5)
 
Article publicat en el periòdic digital NÚVOL dimecres 30 de gener del 2013
 
 
Pau Vidal
 

Comparteixo plenament el neguit de Josep M. Fulquet en relació a les traduccions que noucentegen, malgrat que les meves lectures no coincideixen gaire amb les seves. A fi d'evitar la perpetuació de llocs comuns, tanmateix, m'agradaria rebatre un punt concret de la seva argumentació (d'altra banda tan llegidora, cosa que és d'agrair).

Em refereixo a la discrepància sobre els motius que tenen els lectors per preferir les versions en castellà. Laura Huerga deia a la laudatio originària que sovint al·leguen que “la catalana no és prou bona”, que “es publica massa i amb poca cura” i que “[en català] els costa més de llegir”. Per poc que coneguis l'estat de la qüestió es fa difícil no compartir el judici de l'editora quan qualifica aquestes crítiques de meres bestieses. A la rèplica, però, en Fulquet considera que les tres excuses no són tals sinó que reflecteixen una “realitat palmària”, i d'aquí en conclou que els lectors catalanoparlants que les branden ho fan perquè són persones sensates i no fanàtiques.

De totes tres, l'única que s'aguantaria seria l'última, i dic seria perquè només és acceptable en el cas de lectors prou grans per no haver estat escolaritzats o familiaritzats amb la llengua escrita: gent de quaranta-llargs cap amunt. Les altres dues les podríem considerar, senzillament, excuses de mal pagador: com pots saber que una traducció no és prou bona si no l'has llegida? I quant a l'excés de publicació, és un mal comú a la immensa majoria d'editorials del primer món (especialment les grosses), exactament el mateix que es pot dir sobre això altre de la poca cura (en els casos que efectivament sigui així). Tinc la impressió que parla d'un segment de lectors molt reduït. La raó principal per la qual les traduccions en castellà es venen més que les catalanes és, senzillament, perquè les segones pràcticament no es veuen. Entres a la llibreria i trobes una majoria aclaparadora de títols en castellà; mires els programes televisius de llibres i t'hi trobes la mateixa (per quan una mica de discriminació positiva als qwertys, viallibres i companyia?); llegeixes els reportatges de la premsa i sant tornem-hi; i si vas a una gran superfície o un quiosc no cal ni que en parlem. Sí, d'acord, hi ha tantes i tan honroses excepcions com vulgueu, però l'atmosfera general és aquesta. Passa com amb la cervesa: el gruix de lectors no militants no prenen moritz perquè te l'has de suar (tant als bars com als súpers), mentre que les estrelles i les sanmiguels et salten al coll encara que no vulguis. El mercat impera.

El meu botó de mostra. Fa anys que tradueixo un escriptor sicilià de gran èxit al seu país i també aquí, fins al punt que les dues editorials barcelonines que en tenen els drets compren sistemàticament tots els seus títols. Tretze anys després del primer, acaba de sortir el vint-i-tresè (dels fets meus; si hi afegim els d'altres traductors s'arriba a la trentena). Poca broma: gairebé dos títols per any! Doncs tot i això, encara ara trobo persones, perfectament sensates i gens fanàtiques, que se sorprenen quan els aconsello, modestament, la versió d'Edicions 62: “En Montalbano surt en català? De debò? Doncs no ho sabia…”

Així doncs, tenim tres elements: l'abassegador predomini de la indústria espanyola, la inèrcia dels lectors catalans de més edat, avesats a llegir en castellà, i la indiferència dels més joves, pels quals la tria de l'idioma no té connotacions de cap mena. En aquestes circumstàncies, adduir la tria del públic com a element determinant per valorar la qualitat de les traduccions em sembla molt i molt injust. Seria tant com dir que el doblatge de Django desencandenado és molt millor que el de Django desencadenat (ni tan sols sé si es diu així!) perquè l'han vista deu vegades més d'espectadors, sense afegir que es pot veure en no sé quantes desenes de sales més.

[Aprofito per suggerir a Núvol, ara que hem arrissat els traductors, de pentinar també els escriptors en general. Perquè si és veritat que sovint ens hem d'empassar traduccions il·legibles, què no diríem de segons quines obres originals? Només els últims dos anys m'han caigut de les mans una dotzena de novel·les autòctones, unes quantes de les quals premiades, i no precisament en concursos de barri, que rivalitzarien dignament amb els casos més flagrants esmentats per en Fulquet. I en canvi, tret de dignes excepcions (com ara en Xavier Pla), la crítica literària no acostuma a carregar contra la deixadesa lingüística de molts (i moltes) presumptes novel·listes.]

 
6)
 
 
 
El TERMCAT posa en marxa la iniciativa "El terme de la setmana", que té com a objectiu fer difusió d'una fitxa del Cercaterm que faci referència a un terme relacionat amb l'actualitat informativa o que tingui un interès especial per a la consulta durant la setmana en curs.

El terme escollit el difonem per mitjà del compte del Twitter del Centre, amb l'etiqueta #termedelasetmana, i també a través del web.

Aquesta setmana hem triat el terme ciberassetjament escolar, d'actualitat arran de la proliferació a través d'Internet de rumors i xafarderies en centres educatius.

 
7)
Presentació de Ancorada en la boira. Obra poètica (1953 - 1993)
 
 
Diputació de Lleida
Institut d'Estudis Ilerdencs
Pagès Editors
 
Ens complau convidar-vos a la presentació del llibre
 
Ancorada en la boira. Obra poètica I (1953 - 1993)
 
de Rosa Fabregat
 
a càrrec de
- Josep Maria Soler i Sabater, director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
- Francesc Parcerisas i Vázquez, degà de la Intitució de les Lletres Catalanes, poeta, traductor i crític literari
- Albert Turull i Rubinat, doctor en filologia catalana i professor de la Universitat de Lleida
- Lluís Pagès i Marigot, director de Pagès editors
- Rosa Fabregat i Armengol, autora
 
Dijous, 7 de febrer del 2013, a les 19,30 h
 
Aula Magna de l'IEI (Plaça de la Catedral, s/n) . Lleida
 
8)
 
Núm. 5 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura

Ha aparegut el número 5 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura (2012), la revista que edita el Centre d'Estudis Lingüísitics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC (CEL).

Amb aquest nou número comença una nova etapa de la revista, ja que passa de publicar-se en format paper a publicar-se exclusivament en format digital.

Es pot descarregar gratuïtament al portal Issuu, i també al portal Bubok, perquè els lectors que ho desitgen puguen adquirir una edició de la revista en format paper. L'associació, però, no es fa responsable del resultat de la impressió:

Issuu:
http://issuu.com/locel/docs/beceroles5
Bubok:
http://www.bubok.es/libros/220870/beCEroLes-Lletres-de-llengua-i-literatura-V-2012


Com a novetat, la revista presenta dos noves seccions: CEL rogent, que inclou l'edició de textos d'interès lingüístic o literari de difícil accés, i la secció Crit al CEL, que s'inaugura amb una entrevista al poeta tortosí Gerard Vergés.

En aquest número hi ha dos estudis sobre la parla tortosina en general d'Antoni Cardona Castellà i Albert Aragonés Salvat, i també un altre de Jordi Llaó Borràs i Joan Borràs-Comes, que se centra un aspecte lingüístic concret de la localitat de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).

També hi ha articles d'història literària, amb un article sobre 'Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa' de Cristòfol Despuig i les seues possibles fonts, de Juan Antonio González Gutiérrez; i dos més sobre els escriptors exiliats durant la postguerra d'Emigdi Subirats i Sebastià i Paula Simón Porolli.

A més a més d'una mostra d'etnotextos a la secció CEL obert hi trobareu ressenyes de la novel·la 'Primavera, estiu, etcètera', de Marta Rojals; del 'Libre de plantar e senbrar vinyes e arbres...', a cura de Xavier Luna-Batlle; de la biografia Gerard Vergés, d'Emigdi Subirats; i del llibre 'La Font de la Salut', de Vicent Sanz.

Per més detalls, vegeu el sumari:

http://usuaris.tinet.org/locel/beceroles/becerolessumari5.pdf

Els números anteriors de la revista es poden consultar i descarregar al portal RACO (Revistes Catalanes d'Accés Obert), gràcies a la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner (IRMU):

RACO:
http://www.raco.cat/index.php/Beceroles

Aprofitem per informar-vos que el web del CEL, que durant molts anys ha estat allotjada a Alcanar.com, ara ha canviat d'adreça i es troba allotjada a Tinet.

La nova adreça del web del CEL és aquesta: http://usuaris.tinet.org/locel/

Us recordem també que podeu seguir les notícies d'interès literari i lingüísitc al portal Beabà i també al bloc beCEroLes:

Beabà:
http://www.beaba.info/
beCEroLes:
http://blocs.tinet.cat/beceroles/


Si esteu interessats a col·laborar en les nostres activitats, escriviu-nos a locel@tinet.org

CEL. Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris
de les comarques centrals dels PPCC

c. Bon Matí, 15
43530 ALCANAR
tel.: 977 73 20 65
fax: 977 72 01 73
a/e:
locel@tinet.org
http://usuaris.tinet.org/locel/
http://blocs.tinet.cat/beceroles/
http://www.beaba.info

 
9)
 
Cursos d'escriptura creativa de l'Escola de Lletres de Tarragona
 
L'Escola de Lletres de Tarragona oferta els seus cursos d'escriptura creativa per a aquest segon mòdul. Obrirem el període de matrícula el proper dilluns, dia 4 de febrer, i us hi podeu inscriure fins al 2 de març. Us recordem que l'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 18 a 20 h a l'oficina de l'Escola (C/Fortuny, 23. Sala3), però també us hi podeu matricular per Internet a: www.escoladelletres.cat.

Com a l'anterior mòdul, hem programat un total de cinc tallers d'escriptura creativa i, a banda, oferim tutories literàries d'atenció individualitzada. Els cursos començaran a partir del 4 de març i finalitzaran el 22 de juny.

A continuació us detallem més informació sobre els tallers:

Tallers d'escriptura creativa


TALLER D'ESCRIPTURA JOVE
Grup I

Els joves fan literatura

Professors: Ingrid Ventura i Jordi Vinyals.

Edat: a partir de 12 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: divendres, setma-
nalment, del 8 de març al 21 de juny de 2013.

Horari:
de 19 a 21 h.

Lloc:
Òmnium Tarragonès (Rambla Nova, 12. 1r 2a).

Preu: 70 euros.



Grup II

Recerca literària de la mà de joves escriptors

Professors: Albert Ventura i Laia Serret.

Edat: a partir de 16 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: dissabtes, setma-
nalment, del 9 de març al 22 de juny de 2013.

Horari: de 19 a 21 h.

Lloc: Òmnium Tarragonès (Rambla Nova, 12. 1r 2a).

Preu: 70 euros.



TALLER ESTABLE

Grup de dimecres

La literatura i la creativitat sense límits

Professora: Lurdes Malgrat.

Edat: a partir de 18 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: dimecres, setma-
nalment, del 6 de març al 19 de juny de 2013.

Horari: de 19 a 21 h.

Lloc: "El Seminari", Centre Tarraconense
(C/ Sant Pau, 4).

Preu: 75 euros.



Grup de divendres

Narratologia: subgèneres narratius

Professor: Ramon Sanz.

Edat: a partir de 18 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: divendres, set-
manalment, del 8 de març al 21 de juny de 2013.

Horari: de 19 a 21 h.

Lloc: Llibreria "La Rambla" (Rambla Nova, 99).

Preu: 75 euros.



TALLER ESTABLE

La literatura als carrers de la ciutat

A la recerca de la màgia de les paraules

Passejant pels carrers de Tarragona posaràs en pràctica les teves habilitats literàries…

Professora: Lurdes Malgrat.

Edat: a partir de 18 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: dilluns, setmanalment, del 4 de març al 17 de juny de 2013.

Horari: de 21 a 23 h.

Lloc i punt de trobada: Cooperativa Obrera Tarraconense (C/ Fortuny, 23).

Preu: 75 euros.

 

TUTORIES LITERÀRIES


Taller d'atenció individualitzada
Vols que t'orientin i et comentin els textos que escrius?

Tutors: professorat de l'Escola de Lletres.

Edat: totes les edats.

Dies en què s'impartiran les tutories: a demanda, durant tot l'any.

Horari i lloc: a convenir amb el/la tutor/a.

Preu: 55 euros / sessió (2 hores).



Més informació sobre els tallers a l'adreça electrònica: info@escoladelletres.cat.

 

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací