InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 764 (dijous 24/01/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Núria Puyuelo - ‘Acostar', un verb en perill
 
 
4) J. Leonardo Giménez - Fer soll
 
5) Ferran Suay - Galtada a Camps
 
6) Joan-Carles Martí i Casanova - El "sermo urbanus" dels valencians
 
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 75).
 
 

237. El català té una plasticitat infinita.

 

Joan-Lluís Lluís

Escriptor nord-català

 

 

2)

 

Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 13 de gener del 2013

 
‘Acostar', un verb en perill
 
Núria Puyuelo

 

En català, com en qualsevol llengua, hi ha paraules que podríem dir que són moda i d'altres que queden en desús. Els motius poden ser diversos: per la influència dels mitjans de comunicació, per interferències d'altres llengües… Aquest és el cas del verb apropar. En els darrers anys, aquest verb s'ha estès desmesuradament en detriment del verb sinònim acostar, ben genuí, o d'altres amb significat semblant com ara atansar, arrambar, aproximar, atracar i arrimar. Així, és del tot usual trobar titulars com ara “El Sona 9 s'apropa als petits” o “El català continua creixent i s'apropa als 10 milions de parlants”, quan seria menys artificiós dir “El Sona 9 s'acosta als petits” o “El català continua creixent i s'aproxima als 10 milions de parlants”.

 

A més, el verb apropar, que va arrelar primer en els parlars valencians del Maestrat i del Baix Vinalopó, es va crear fa poc més d'un segle com a derivat de la preposició prop, imitant la forma castellana acercar, que prové de cerca.

 

Un altre derivat de prop que s'usa abusivament és proper en detriment de l'adjectiu pròxim. Els parlants en aquest cas fan servir prioritàriament proper perquè pròxim els sona castellà (próximo). De l'adjectiu proper, se n'abusa sobretot en expressions d'espai (“estudia en una escola a prop d'aquí”, millor que “estudia en una escola propera”) i expressions de successió (“una altra vegada m'hi fixaré més”, millor que “la propera vegada m'hi fixaré més”).

 

Ara bé, en expressions temporals, com ara “la setmana pròxima” o “el mes proper”, és millor evitar tant proper com pròxim i fer servir formes més habituals en català com per exemple “la setmana que ve” o “el mes vinent”.

 

Sabíeu que...

 

El verb apropar ha deixat de banda altres verbs ben nostrats com ara acostar, atansar, arrambar, atracar i arrimar, que trobem en els refranys “Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda” i “Si tens fred acosta't a la paret”.

 
3)
 
Article publicat en el diari digital NÚVOL dimarts 22 de gener del 2013
 
 
4)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 11 de gener del 2013
 
Fer soll
 
J. Leonardo Giménez
 
Acabant d'esmorzar amb companys de l'administració de Justícia, sent que Empar, guapa xilxera, diu: “Mireu quin soll que he fet”. Es referia a les corfes de cacau (“cacauet”, llibrescament i lletraferidament) que havien quedat sobre la taula després de pelar un grapat de tan gustosos fruits i llavors de la cacauera. Repare, gratament, en eixa expressió, dita per una xica llicenciada i en la trentena, demostrativa que encara és un terme viu i natural; però un company, valencianoparlant i valencianooient des del claustre matern, de vora la seixantena, confessa que no coneixia eixe terme. Se'm queda el dubte de si un vocable tan genuí ja està en perill de desaparició, però després d'una enquesta casolana se me'n van un poc els dubtes, perquè és una paraula encara viva, i atribuïsc la desconeixença del meu amic a un lapsus momentani. No obstant, sí que cal constatar que “soll” no apareix, o apareix poc, en el model lingüístic literari i acadèmic, tal volta per la influència de diccionaris fets des de la mentalitat del centralisme noucentista. Per al DIEC2 un “soll” només és una ‘cort de porcs'. I busca qui t'ha pegat.
 

Cal aclarir que, en la variant estrictament catalana d'esta llengua, “cort” és també un habitacle d'animals, i especialment dels porcs. Imaginem-nos els equívocs que poden produir-se en una paraula que equipara la Cort del Rei, la celestial, o d'altre tipus, amb una porquera. Per a nosaltres, valencianes i valencians, “soll”, entre altres accepcions, és ‘residus que queden per terra (o en una taula) com ara corfes, granets, fulles, pallorfa, etc., després d'haver aprofitat la part o parts útils de la cosa d'on procedien tals residus'. També els fruits madurs, malfets o sobrants caiguts d'un arbre, així com l'escombrada de la flor dels arbres, formen “soll”: “Mira quin soll de figues hi ha davall la figuera”, “Lleva el soll de pàmpols que han caigut de la parra”, “La llenya ha deixat molt de soll, agrana'l”. Les restes de menjar que queden en terra o en la taula també, com les corfes de cacau, fan soll. Els diccionaris valencians com el Ferrer Pastor, el DV (Lacreu, GV, IIFV, Bromera), el SALT, el de la RACV i, per descomptat, l'Alcover-Moll arrepleguen el sentit valencià del terme que comentem, i també el de porquera, però no ens confonguem. 

 
5)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dimecres 16 de gener del 2013
 
 
Ferran Suay
 

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha dictat sentència contra les ínfules faraòniques del políticament difunt Francisco Camps. Els tribunals han de tenir, per a l'expresident, una mena de qualitat agredolça. D'una banda, en declarar-lo 'no culpable' el van salvar d'un calvari més gran; de l'altra, i amb les successives sentències en favor d'ACPV, deslegitimen obertament el que va ser un dels eixos centrals de la seua política: l'atac sistemàtic a tota manifestació cultural que no estiguera profundament acastellanada.

Des d'un punt de vista psicològic (potser seria millor dir-ne psicopatològic) hom podria pensar que el Sr. Camps reuneix totes les característiques de l'autoodi, que Gordon Allport definia com “el sentiment de vergonya que pot tenir algú per posseir les qualitats que menysprea en el propi grup, ja siguen aquestes qualitats reals o imaginàries”.

Com a bon dirigent del seu partit, el Sr. Camps té un cognom ben valencià, que ha heretat dels seus avantpassats, i un nom ben castellà, que en cap moment ha volgut valencianitzar, fent així una clara declaració de submisa vocació castellanista. En perfecta sintonia amb això, mentre que el seu castellà és ben correcte, quan —en comptades ocasions— s'expressa en valencià, ho fa en un registre vulgar, incult, més propi d'una persona analfabeta o no il·lustrada, que no de tot un doctor en dret. I ho fa amb una fonètica pobra, de ressonància forastera, com la que correspon a algú que usa ben poc eixa llengua, i mai per a res que li importe.

Des d'aquestes premisses, no resulta difícil entendre quin servei cognitiu li podia fer una dèria persecutòria com la que ha exhibit. Contra Acció Cultural, sí, però —en realitat— contra tot allò que per a ell representa. Contra la voluntat de consolidar una cultura valenciana autèntica, no sucursalista i digna. És això, la dignitat, el que Camps i els seus no poden suportar. Havent-se rendit des de fa generacions al vassallatge; tenint com tenen els genolls nafrats de tant d'ajupir-se a llepar les sabates de l'amo de torn amb seu a Madrid, la mera idea d'una cultura valenciana independent de la castellana els resulta radicalment insuportable.

La perspectiva de guanyar vots a base de contentar la clientela més energumènica, tot assenyalant un odiós enemic intern, li proporcionà la coartada tàctica que necessitava, però el fons de la qüestió era més profund. Es tractava de la mateixa obsessió que fa que no toleren ni la més mínima expressió en valencià que no vaja acompanyada de la corresponent traducció castellana. No importa que siga perfectament innecessari. Té igual que les paraules siguen tan semblants que ni tan sols un ximpanzé necessitaria la traducció. La qüestió no és eixa, sinó deixar ben clar que l'única expressió cultural valenciana que toleraran haurà de ser pregonament subsidiària i subordinada a l'espanyol; una mena d'apèndix residual i perfectament inútil de l'estil de “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà” o “Visca la Mare de Déu”.

És per això —també— que els fa nosa TV3. Pel mateix motiu que els molesta que diguem País de la nostra terra, que parlem, que escrivim, que cantem o que pensem en valencià. Es veu que la cosa és realment tan patològica, tan destrellatada i absurda, que ni tan sols els seus tribunals, els tribunals espanyols, no han pogut donar-los la raó. En comptes d'això, els han fotut una bona galtada. Una galtada que —a falta d'una autèntica reparació— ressona gloriosament en les nostres oïdes.

 
6)
 
Publicat en el blog Extrem Sud del País Valèncià: d'Elx a Guardamar dimecres 16 de gener del 2013
 
 
Joan-Carles Martí i Casanova
 
7)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 23 de gener del 2013
 
 
 
El 90% dels socis avala la decisió de la junta directiva
 
Sols un 3% es pronuncia en contra
 
No ha concretat la data en què restablirà el senyal, però tot apunta que serà els pròxims dies
 
El govern valencià encara no ha retornat a l'entitat els diners pagats per la primera multa
 
La consulta d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) als seus socis sobre la reobertura de TV3 al territori valencià ha rebut una contundent resposta favorable. Segons ha informat l'entitat en un comunicat el recompte dels vots ha donat el següent resultat: el 90% s'ha pronunciat a favor de la reobertura, el 3% en contra i el 7% s'ha abstingut.

La consulta s'ha realitzat fonamentalment per via digital: tots els socis van rebre un correu electrònic per a que pogueren votar mitjançant una web dissenyada especialment amb aquest objectiu. Posteriorment, es va telefonar als socis que no tenen correu electrònic. D'aquesta manera, es garantia que tots els socis pogueren pronunciar-se, si era aquest el seu desig, ja que el vot és un dret, no una obligació.

Reunió extraordinària

La resposta dels socis avala la decisió que la junta directiva d'ACPV va prendre en una reunió extraordinària el passat 19 de desembre, arran de la sentència del Tribunal Suprem, que anul·lava una sanció administrativa imposada pel govern de Camps a l'entitat i negava la capacitat sancionadora a la Generalitat Valenciana.

En aquella reunió, la junta directiva va valorar l'opció de la reobertura de les emissions de TV3 al País Valencià, tot tenint en compte, d'una banda, el risc d'una possible sanció per part del Ministeri d'Indústria, i d'una altra el compromís contret per l'entitat amb els seus socis i, en general, amb les 651.650 persones que van signar la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” i totes aquelles altres que van col·laborar d'una manera o altra durant aquests anys en les diferents campanyes per recuperar TV3 al País Valencià. Davant de les implicacions de la decisió, la Junta, que es va mostrar favorable a reobrir els repetidors, va acordar de realitzar una consulta entre els seus socis i assumir i fer seua la decisió que aquests majoritàriament prengueren.

En aquesta reunió també es va acordar, primer, reclamar al govern valencià el retorn dels 303.000 euros pagats per l'entitat en concepte d'aquesta sanció, que ACPV es va veure obligada a pagar a l'Agència Tributària en un context de crisi i que “ha fet perillar la continuïtat d'ACPV”, subratllen.

 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - espardenyada
 
2) Eugeni S. Reig - esperit de vi
 
3) Antoni Llull Martí - Del paper i dels llibres
 
4) Pau Vidal - Valent (de)
 
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Frases manllevades al castellà. Lletra U)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) Josep-Daniel Climent - Cent anys de Josep Giner, el lingüista oblidat (I)
 
8) Josep-Daniel Climent - Cent anys de Josep Giner, el lingüista oblidat (II)
 
9) Josep Menargues - Conte de Nâl, o Es Pilotes de Sansó
 
12) Ramon Sangles i Moles - Qui expedeix un escrit ja no el controla
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací