InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 763 (dimecres 23/01/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2013 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
3) JAUME CABRÉ, SOCARRAT MAJOR 2013
 
4) XVI DICTADA OCCITANA A BARCELONA
 
5) El «no problema» de la llengua
 
6) Pendents de la decisió d'Acció Cultural del País Valencià
 
7) Presentació de Genocidi (in)visible de Sico Fons
 
8) El Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental presenta un lèxic sobre el món geganter
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 75).
 
 

236. Com es pot aconseguir una normalització lingüística autèntica i no il·lusòria? El marc legal és indispensable, certament; però aquest marc legal no servirà de res si no el feim operant amb la nostra voluntat, amb les nostres actituds, amb la nostra conducta lingüística. El futur de la nostra llengua depèn, en definitiva, de nosaltres mateixos.

 

Josep M. Llompart

Poeta i activista cultural

 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 

COMUNICAT DE PREMSA

JAUME CABRÉ, SOCARRAT MAJOR 2013

L'escriptor Jaume Cabré, autor de la celebrada “Jo confesso”, rebrà el guardó el pròxim dia 9 de febrer a Vila-real

 

Jaume Cabré serà investit Socarrat Major el pròxim dia 9 de febrer a Vila-real per l'Associació Cultural Socarrats. Segons la presidenta de l'entitat, Maribel Castillo, “Cabré és ara mateix el novel·lista amb major projecció internacional de la nostra llengua, a més d'un escriptor que no ha renunciat mai ni a la coherència nacional ni al rigor professional. Unes raons que avalen de sobres la concessió del premi”.

Cabré és llicenciat en Filologia Catalana i catedràtic d'ensenyament mitjà: una tasca, la de professor, que va exercir durant dos cursos a l'Institut Francesc Tàrrega de Vila-real, a finals dels anys setanta, deixant una empremta imborrable. Actualment, està en excedència per poder-se dedicar íntegrament a la literatura. A més, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Com a novel·lista, ha publicat obres com “Senyoria”, que el va confirmar com una de les principals veus de la literatura catalana; la celebradíssima “Les veus del Pamano”, que va adaptar TV3; o la recent “Jo confesso”, entre altres. Va ser arran de l'edició de la fira del llibre de Frankfurt dedicada a la nostra literatura que Cabré va guanyar pes internacional. Des d'aleshores, les seues obres no han deixat de traduir-se a llengües com l'alemany, el neerlandés, l'italià, el francés, el grec, el portugués, el castellà, etc. A més de novel·la, ha escrit llibres de contes (“Viatge d'hivern”), reflexions sobre l'ofici d'escriure (“El sentit de la ficció”), llibres de literatura infantil (“L'any del Blauet”), guions de pel·lícules (“Havanera”), de telefilms (“Nines russes” o “Sara”) i els d'algunes de les séries de televisió més populars de TV3 (“Estació d'enllaç” o “Ventdelplà”). Ha rebut premis de la crítica nacionals i internacionals i en 2010 va ser-li concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seua excel·lent trajectòria.

Amb la concessió del Socarrat Major 2013, el nom de Jaume Cabré s'afegeix a una llista de prestigi on ja figuren Enric Valor, Raimon, Maria del Mar Bonet, Isabel-Clara Simó, la Universitat Jaume I, la Societat Coral El Micalet o el filòleg de Vila-real, Vicent Pitarch, entre altres.

Com a preàmbul a l'acte de lliurament, l'associació ha programat dos actes més: l'espectacle teatral “Nosaltres els fusterians” (25 de gener), teixit a partir de la correspondència del savi de Sueca, i un recital basat en l'Odissea d'Homer, segons la traducció de Joan Francesc Mira, a càrrec de Miquel Pérez i Tomàs Llopis (1 de febrer). Un menú, doncs, de primer ordre.

Vila-real, 14 de gener de 2012

 
4)
XVI DICTADA OCCITANA A BARCELONA
 

Dissabte 26 de gener 2013

CATALANS E OCCITANS TRABALHAM AMASSA PER LAS NÒSTRAS LENGAS!

La dictada occitana és un concurs d'ortografia obert a tothom i de franc.

El seu objectiu és donar prestigi a la llengua occitana. Va començar a la vila de Castres fa setze anys, i es va idear com una oportunitat per a tots aquells locutors naturals d'occità que no el sabien escriure. No cal però, cap coneixement mínim de la llengua per a participar-hi, es pot fer encara que sigui aquest el primer contacte amb la llengua occitana.

Es realitza un cop l'any, i cada any s'hi afegeixen més pobles i ciutats tant d'Occitània com dels Països Catalans. Aquest any ja en són 40 les localitats que hi participen.

La seva dinàmica és molt senzilla, el mateix dia a la mateixa hora en diversos indrets es llegeix un text en occità i els participants l'han d'escriure, tot seguit es fa la correcció dels textos i es dóna un premi a aquell que ha fet el dictat amb menys faltes.

El proper dissabte 26 de gener és la data de la propera dictada. A Barcelona es realitzarà al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Rambla Santa Mònica 8. Només cal fer la inscripció a caoc@caoc.cat o trucant al 93 284 36 34.

Tots els participants rebran premis i diplomes. Tothom que ho desitgi també podrà assistir-hi com a públic.

 

5)
 
Publicat a Nació Digital.cat dijous 17 de gener del 2013
http://www.naciodigital.cat/opinio/5241/no/problema/llengua
 
El «no problema» de la llengua
 
Ha sorgit tot un sector d'opinadors que pretenen situar-se sobre el bé i el mal, en algun punt intermig entre el catalanisme i l'espanyolisme. De vegades, donen bons arguments, però sovint també plantegen les coses de forma tramposa. És el cas del sempre interessant Antoni Puigverd, que fa uns dies plantejava el problema de la suposada divisió de la societat catalana ocasionada pel sobiranisme. Deia, literalment: “Aquests equilibris s'estan trencant en els espais que encara no es veuen: els espais privats. Són moltes les anècdotes que s'expliquen d'amics, parents, coneguts i saludats que, acostumats a cedir, ara topen i s'enutgen”. (Podeu llegir l'article complet d'Antoni Puigverd ací)

Pel context, dedueixo que Puigverd va referència a l'ús de les llengües i, en concret, al canvi de llengua. El que vindria a dir és que cada cop hi ha més conflictes en converses en les quals hi ha algú que no consenteix a canviar de llengua, de forma que es generen problemes que, abans, no solien existir. Puigverd s'abona a un tòpic molt repetit: aquell segons el qual no hi ha problema de llengües a Catalunya, i que explica que Catalunya és un país bilingüe que s'autoregula per a satisfacció de tothom.

Llàstima que aquest tòpic tan estès sigui rigorosament fals. No existeix el suposat “no problema” de la llengua. Hi ha un problema claríssim: que Catalunya no és una societat bilingüe, sinó una societat amb un tres grups: calatanoparlants bilingües, castellanoparlants bilingüe i castellanoparlants monolingües. El tercer grup és molt nombrós i és el que destrossa tot el suposat equilibri harmòmic. Tothom sap que, davant d'un castellanoparlant monolingüe, la immensa majoria dels catalanoparlants canvia de llengua.

O sigui que allò de l'”exemplar convivència entre les dues llengües” o del “Catalunya és una societat bilingüe” és mentida. Hi ha un problema. I potser el que Puigverd ha detecta és que darrerament hi ha més persones que n'estan tipes, d'aquesta permanent submissió a la llengua castellana, i generen conflictes privats exercint dels catalanoparlants monolingües davant dels castellanoparlants monolingües.

On Puigverd no té raó és en assenyalar que aquest canvi atempta a un suposat equilibri idíl·lic que fins ara hi havia entre català i castellà. No. El que passa és que es posa de manifest, de manera ben clara, que el suposat “no problema” de les llengües era, en realitat, un enorme problema que ningú no gosava mirar a la cara.
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 19 de gener del 2013
http://www.ara.cat/premium/media/Pendents-decisio-dAccio-Cultural_0_850115045.html

Pendents de la decisió d'Acció Cultural del País Valencià

Tot i que la sentència del Tribunal Suprem deslegitimava les sancions del govern valencià a l'entitat, Acció Cultural vol consultar amb els seus socis la decisió de reobrir o no els repetidors.
 
Vint-i-tres mesos després del cessament de les emissions de TV3, la televisió pública catalana podria tornar a les pantalles valencianes en qüestió de dies. Les sentències judicials que anul·len els expedients i les corresponents multes del govern valencià contra Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per distribuir el senyal de TV3 amb els seus repetidors han accelerat els tràmits per recuperar les emissions gairebé dos anys després del seu cessament. Dimecres l'entitat anunciarà si reobre els repetidors, i a partir de llavors serà qüestió d'hores que el canal es torni a afegir a la graella.

Tot i que Acció Cultural sempre ha reclamat un acord polític per resoldre el conflicte, serà la justícia qui permetrà el restabliment imminent del senyal. La sentència del Tribunal Suprem feta pública el 12 de desembre, que deslegitimava les sancions del govern valencià contra l'entitat perquè considerava que no era competent en la matèria, va carregar de raons Acció Cultural -propietària dels repetidors- per plantejar-se reobrir-los. Però la possibilitat que el govern espanyol sancionés les emissions -com va fer el govern valencià el 2008- va provocar que la junta directiva d'Acció Cultural valorés el risc i preferís ajornar la decisió.

Acció Cultural ha volgut fer coresponsables els seus socis de la decisió de reobrir els repetidors perquè són ells els que, amb les seves aportacions, haurien de fer front a una hipotètica multa del govern espanyol. És per això que, d'ençà que es va conèixer la sentència del Suprem, ha fet una consulta entre tots els seus afiliats per saber quina és la seva opinió. Gairebé amb tota seguretat els socis donaran el vistiplau al restabliment del senyal i aquesta decisió serà la que anunciarà l'entitat el dimecres 23.

La informació més esperada pels espectadors valencians de TV3 és saber si la nit del dia 23 podran veure aquest canal, però des d'Acció Cultural no especifiquen quant de temps es podria trigar a reprendre les emissions. "En unes hores o uns dies executaríem la decisió dels socis", assenyala el secretari d'ACPV, Toni Gisbert. Però el que és segur és que els 14 repetidors no es reobriran simultàniament "per raons d'infraestructura", de manera que podria passar que les comarques valencianes recuperessin el senyal a mesura que es vagin engegant els repetidors que donen cobertura a les diferents zones. Els teleespectadors només hauran d'esperar que es restableixi el senyal per poder tornar a veure TV3 al mateix canal de la TDT en què es veia fins al 17 de febrer del 2011.

Reciprocitat amb Catalunya

Al marge del que decideixi Acció Cultural, el govern valencià té la voluntat de legalitzar les emissions mitjançant la signatura d'un conveni de reciprocitat amb Catalunya. Però la Generalitat Valenciana posa una condició difícil d'assumir per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El govern valencià, encoratjat pel seu sector més conservador, supedita el conveni al fet que TV3 "respecti els senyals d'identitat valencians". En altres paraules, que la televisió pública digui "Comunitat Valenciana" i que no utilitzi el terme "País Valencià".

A més d'aquesta trava per a l'acord, un alt càrrec del govern valencià reconeixia en declaracions a l'ARA que la situació política que ha viscut Catalunya ha fet que no hagin pogut seure a negociar abans, ja que fins fa pocs dies no sabien "amb qui havien de parlar". Encara que ACPV reobri els repetidors, el govern valencià té predisposició a seguir negociant una solució i legalitzar les emissions, tal com insta la sentència del Suprem.

Cal recordar que el conflicte es remunta a l'any 2008, quan el govern valencià del PP, presidit per Francisco Camps, va començar una campanya de persecució contra l'entitat presidida per Eliseu Climent. La Generalitat Valenciana va considerar il·legals les emissions de TV3 perquè no tenien llicència de TDT i, a partir del que establia la llei de l'audiovisual valenciana, van començar a interposar quantioses multes a Acció Cultural. En total, l'entitat ha hagut de pagar aproximadament 800.000 euros en sancions. Ara les coses han canviat i la sentència del Suprem i una de més recent del Tribunal Superior de Justícia valencià han anul·lat les multes i la prohibició d'emetre i han condemnat la Generalitat Valenciana amb l'obligació de retornar l'import de les multes a ACPV. El Suprem encara ha de resoldre el recurs contra el tercer expedient sancionador del govern Camps.

7)
Presentació de Genocidi (in)visible de Sico Fons
 
Demà dijous 24 de gener es presenta la recopilació d'articles i cartes d'opinió (ja publicats en diferents mitjans d'informació) de Sico Fons  titulat "Genocidi (in)visible" (Voliana Edicions).
 
L'acte es farà a la Sala d'Exposicions de la Societat Coral El Micalet (Carrer de Guillem de Castro, 73 - València) a les 19,30 h.
 
La presentació anirà a càrrec d'Ezequiel Castellano, director de EL PUNT / AVUI al País Valencià, i de l'escriptora Gemma Pasqual.
 
 
8)

 

COMUNICAT DE PREMSA

 

El Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental presenta un lèxic sobre el món geganter

                                                                                               

Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat és el primer recull de vocabulari que s'edita sobre el món dels gegants i s'emmarca en les activitats de col·laboració amb les entitats del programa del Voluntariat per la llengua.

 

El dijous 17 de gener a les 7 de la tarda es va presentar el lèxic Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat a la sala l'Aplegador de Roca Umbert, a Granollers. Organitzat pel Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, amb la col·laboració d'Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, l'acte va ser conduït per Cristina Puig, tècnica de normalització lingüística de l'Oficina de Català de Canovelles, i hi van intervenir Josep Mayoral, alcalde de Granollers; José Orive, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental; Josep Madorell, gerent del Consorci per a la Normalització Lingüística; Amadeu Carbó, expert en cultura popular, autor de la introducció del lèxic; Josep M. Gontan, president d'Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, i Reyes Barragán i Roser Tintó, tècniques de normalització lingüística de l'equip que ha elaborat el lèxic. L'acte es va cloure fent ballar en Cosme i la Damiana, la parella de gegants de Granollers que fa 50 anys.

 

En primer lloc, Josep Mayoral va donar la benvinguda als assistents a Roca Umbert, que s'ha anat consolidant com a espai d'art i de cultura, i va remarcar les sinergies que permet establir la proximitat del CNL del Vallès Oriental, perquè conjuntament puguem “salvar els mots per seguir avançant”.

 

A continuació, José Orive va esmentar que la publicació que es presentava és la segona que edita el CNL del Vallès Oriental sobre el món de la cultura popular, després del lèxic Diables del Vallès Oriental, una colla de mots de foc i festa. Va subratllar el paper importantíssim de la cultura popular per garantir la cohesió social, pel fet que és un dels elements que ens identifiquen com a catalans. Finalment, va destacar la tasca fonamental del Voluntariat per la llengua en la construcció i el manteniment d'aquesta cohesió social.

 

En el seu torn, Josep Madorell, va començar excusant l'absència de la presidenta del CPNL, Ester Franquesa, nomenada recentment, i va fer una mica d'història de l'evolució en la manera de treballar del CPNL. En una primera etapa, es va centrar sobretot a oferir classes de llengua catalana a les persones que no l'havien pogut aprendre a l'escola a causa de la situació política de les dècades anteriors. Els darrers anys, en canvi, ha calgut donar a conèixer la llengua a les persones que han vingut d'altres països i encoratjar-les a usar-la, per exemple a través del programa de Voluntariat per la Llengua.

 

Amadeu Carbó va començar dient que mai havia mirat el món geganter des de la perspectiva de la llengua fins que s'hi van posar en contacte les tècniques autores del lèxic. La majoria del lèxic, va dir, és molt recent, no pas perquè siguin paraules creades de nou, sinó pel fet que s'ha atribuït significats nous a paraules que ja existien; va posar com a exemple que en l'argot geganter “fer una boja” té un significat precís, que no s'entén en altres contextos. D'altra banda, l'existència de determinades expressions —“a mi m'ensenyaràs a portar gegants en dies de vent” o bé “ja em pots anar al darrere amb un flabiol sonant”— va dir, constitueix un testimoni de la presència dels gegants en la nostra cultura des de fa segles. Així ho indica també el fet que la primera referència que en tenim data del segle XV, vinculada a la processó del corpus i probablement formant part d'una representació bíblica. Va esmentar que si bé aquests primers gegants medievals representaven figures com ara Goliat, Samsó o Sant Cristòfol, durant el franquisme es van caracteritzar molt sovint com a Reis Catòlics. Va ser després del franquisme, va explicar, que el fenomen associatiu vinculat als gegants es va estructurar de la manera com el coneixem avui, i va destacar que en aquest país “la cultura popular és un motor molt potent per tenir el país vertebrat i organitzat”. “Això ­—va afirmar— dóna una responsabilitat molt important als col·lectius que formen part d'aquest món.”

 

Josep M. Gontan, president d'Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, va fer referència als actes de celebració del cinquantenari dels gegants de Granollers i a la col·laboració de l'entitat que presideix amb el programa del Voluntariat per la llengua.

 

Reyes Barragán i Roser Tintó van parlar de les raons per les quals s'ha elaborat aquest lèxic, del procés d'elaboració, de les dificultats amb què s'han trobat i de la col·laboració incondicional que els han ofert en tot moment els col·lectius vinculats al món geganter. Així, van agrair especialment el suport i l'assessorament de Ramon Aumedes, que a més va cedir la il·lustració del tríptic; l'assessorament musical de Lluís Marmi, i la col·laboració especial d'Amadeu Carbó, autor de la introducció, i dels geganters de Canovelles, Cardedeu, Granollers, Montornès i també del Casc Antic de Barcelona.

 

Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat és el segon lèxic en format de tríptic editat pel CNL del Vallès Oriental i relacionat amb la cultura popular. L'anterior, Diables del Vallès Oriental. Una colla de mots de foc i festa, se centrava en la tradició dels diables. En tots dos casos el lèxic específic no apareix en una llista, sinó integrat en un text que, en el cas dels gegants, descriu les diferents etapes del procés de creació del gegant, des del modelatge al taller i la confecció de la roba, fins al bateig de nous gegants i la festa gegantera. S'ha elaborat amb l'assessorament d'especialistes en cultura popular i música tradicional, i ha estat revisat pel Termcat. El tríptic inclou una introducció d'Amadeu Carbó, expert en cultura tradicional i president de l'Associació Joan Amades.

  

Aquí podreu descarregar-vos el lèxic.

 

18 de gener 2013

 

El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l'any 1989 com a òrgan territorial d'aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l'extensió territorial del coneixement i l'ús de la llengua catalana.

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací