InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 752 (dijous 03/01/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
2) Eugeni S. Reig - Com
s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem
carxofes
3) J. Leonardo Giménez - Un Nadal, però
llarg
5) Núria Puyuelo - No caguem el tió, el fem
cagar
10) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
71).
225. He nascut al nord del
Marroc, a la zona del Rif. Parlo amazic com molts dels marroquins que viuen a
Catalunya. Visc aquí amb els meus germans. Tots tres parlem català. Continuo
estimant la meva llengua, la meva cultura, els meus paisatges i la gent del meu
país, però ara també estimo aquesta terra, aquesta llengua, aquesta cultura,
aquests paisatges i la gent d'aquí. Parlar la teva llengua (català) m'ha ajudat a entendre't
millor.
Khalifa
(Campanya “Si us plau, parla'm
en català!”)
2)
Com s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem
carxofes
Eugeni s. Reig
Aquesta dita recorde haver-li-la sentida dir a un oncle polític de mon
pare –casat amb una germana del meu avi patern– que per a mi sempre va ser el
tio Micalet. Era un teixidor alcoià, de nom Miquel Moltó, que quan jo vaig
nàixer l'any 1942, era ja un home d'edat. Parlava un alcoià xeu que hui ja és
impossible de sentir. Sempre em va xocar molt que, en lloc de dir tren –que és
el deia tothom– ell sempre deia ferrocarril, però amb una e ben
oberta.
La dita en qüestió fa anys que no la sent, però considere que ara és el
moment adequat per a revifar-la. S'usa quan es vol posar de manifest que algú fa
alguna cosa –cosa que vol fer, que té molt d'interés a fer, que és beneficiosa
per a ell– aprofitant que s'ha produït un esdeveniment que, malgrat que no té
cap relació amb la cosa en qüestió, l'empra com a excusa per a fer allò que no
s'havia atrevit mai a fer. Equival, aproximadament, a allò que es diu en
castellà de “aprovechando que el Pisuerga pasa por
Valladolid...”
Actualment, aprofitant la crisi econòmica, molts espavilats planten
carxofes. Aneu en l'erta i no us deixeu enganyar.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 21 de
desembre del
2012
Un Nadal, però
llarg
J. Leonardo Giménez
Em trobava dissabte en una botiga i sent que la dependenta, filla dels
amos de la tenda, diu: “Ja s'acosten els Nadals”. Ni son pare ni sa mare, i molt
menys els seus iaios, hagueren pluralitzat el nom de tan emblemàtica celebració.
En la nostra llengua celebrem el Nadal, així en singular, i ens val des del 24
de desembre fins al 6 de gener de l'Any Nou. En castellà, és usual dir “las
Navidades”, però en valencià, amb un Nadal, però llarg, en tenim prou. Passa com
en el “bon dia”, que n'hi ha prou amb el singular, contràriament a la llengua
veïna, que diu “buenos días”, encara que també en algunes parts també diuen
“buen día”. Això de fer-ho en singular, mentre en castellà ho fan en plural,
ocorre en altres casos; per exemple en les locucions en què citem l'esquena. En
la demanada sèrie “L'Alqueria Blanca”, el retor digué que abans “Els retors
deien missa d'esquenes al feligresos”. “Que quantes esquenes tenen els retors
valencians?”, es preguntava el lexicògraf Eugeni S. Reig. El capellà televisiu
devia haver dit que “Els retors deien missa d'esquena als feligresos”, perquè
només en tenim una, d'esquena. Una altra cosa seria “D'espatles, perquè d'això
sí que en tenim dos”.
Tornant al
llenguatge nadalenc, el 24 i el 31 de desembre celebrarem la Nit de Nadal i la
Nit de Cap d'Any, respectivament, i per a res “nitbona” ni “nitvella”, que
serien calcs innecessaris i inadmissibles en valencià. I abans, a algú li eixirà
la Grossa de Nadal, que és com hem d'anomenar el premi del sorteig de la loteria
de Nadal. I al primer dia de l'any li direm Dia de Cap d'Any. I al Jesús xiquet,
li direm Jesuset, bandejant això de “el Niño”, tant al personatge com a la
loteria que el rememora. I arribem a la ‘representació del naixement del
Jesuset', al qual li direm, com és tradicional i usual, betlem, encara que en
altres contrades de la nostra llengua en diuen pessebre. Per als valencians,
majoritàriament, “pesebre”, amb una “s”, és ‘la menjadora dels remugants grans
(bovins, cavalls, ases, muls)', també, per extensió, l'habitacle que el conté.
En un betlem hi ha el pesebre, com a motiu central de tal representació, però
per a nosaltres, no tot el betlem és un “pesebre”.
4)
Publicat en el diari ARA divendres 21 de
desembre del 2012
UN TAST DE CATALÀ
Albert Pla Nualart
Un lector em convida a llegir l'última entrada del
blog Eljuliet, una mirada lúcida i afinada al complex món d'avui des del
compromís amb el País Valencià.
Es titula El valencià que ensenyem i
reitera una gran veritat: la llengua que s'ensenya a les escoles hauria de
partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix
d'un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l'espontaneïtat,
alimenta l'autoodi i fomenta la deserció.
La urgència ara -ja dramàtica a València, però de
vital importància a tot el domini- és crear parlants, i això passa per valorar
al màxim el que parlem en lloc d'anar pel món amb la cantarella del "Parlem
fatal!" Qui voldrà parlar com nosaltres si parlem tan malament?
¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap
manera. Demano no posar mai l'etiqueta incorrecte a una forma interna de
la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no
estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.
Hem d'aprendre a ensenyar el català des d'una
altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part
del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i
dialectes, explicant quan són o no adequats.
"Això s'ho diré demà" o "Lis donaré la mà" són
formes incorrectes. "Això l'hi diré demà" o "Els hi donaré la mà" són formes
correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs
dialectes.
Dir, com ens diu ara l'Optimot, que són pròpies
del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una
terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les
hauria de desemparar.
5)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 21 de desembre del
2012
No caguem el tió, el fem
cagar
Núria Puyuelo
Aquests dies moltes llars fan engreixar el tió amb l'esperança que la nit
de Nadal, després de quatre bastonades, els cagui llaminadures i regals per als
petits i grans de casa. Aquest tronc decorat amb barretina i una cara ben
simpàtica l'anomenem tió i no pas cagatió, com equivocadament s'ha
estès. També són incorrectes construccions com ara “aquesta nit cagarem el tió”
o “els nens caguen el tió a cops de bastó”, perquè l'acció de fer bastonades al
tió és “fer cagar el tió”. Així direm “farem cagar el tió quan arribin els avis”
i “el tió caga dolços per a tothom”. El tió també és protagonista de diversos
refranys, com ara “qui té tions, fa estelles”, que significa que qui té diners
pot comprar moltes coses.
A banda del cagatió, hi ha altres interferències lingüístiques que
hauríem d'evitar aquests dies. Hi ha qui parla dels Nadals (calc de las
Navidades), quan en català el Nadal és singular tant si ens
referim al dia 25 de desembre com als dies que envolten aquesta data. Només és
admissible la forma Nadals quan fem referència a diversos anys (“fa dos
Nadals que mengem els torrons a casa els tiets”).
I amb el Nadal arriba la tradicional rifa de Nadal, que també ve acompanyada
de barbarismes. La grossa és el primer premi i no pas la loteria, que en diem
rifa o sorteig de Nadal. Els números que surten premiats són els números
guanyadors, afavorits, afortunats, i no pas agraciats, i els premis de poc valor
econòmic són els premis menors, els petits o la menudalla, i no la
pedrea. Molta sort i bon Nadal!
Més barbarismes
La nit del 24 de desembre és la nit de Nadal i no la
nitbona, igual que el 31 de desembre celebrem la nit de Cap d'Any i no
la nitvella.
Ramon
Solsona
Enmig de les agres envestides que suporta la llengua hi ha gestos,
moments, actituds, fets que enrobusteixen el prestigi amenaçat del català. Com
l'acte que va tenir lloc dijous a la Universitat de Barcelona en què es va
homenatjar el mestre de la dialectologia catalana Joan Veny amb motiu del seu
80è aniversari. Els parlaments acadèmics, carregats d'afecte i gratitud, van
glossar la figura del doctor Veny i es va presentar el llibre De
geolingüística i etimologia romàniques, que aplega un bon nombre d'estudis
seus.
He parlat de Joan Veny i Clar en aquest mateix espai en d'altres ocasions. La
intenció sempre és fer conèixer una de les grans figures de la filologia
catalana, tant internacional com interior. L'altura intel·lectual de Veny li
permet de relacionar l'evolució de la llengua catalana amb totes les romàniques
i, de manera especial, amb l'entorn aragonès, occità, francès, castellà, sard i
de diverses varietats d'Itàlia. Prestigi intern també pel seu rigor i per la
sòlida escola de deixebles que ha creat. Gràcies a ells i sota el guiatge del
mestre, les modalitats de tot el domini català –els diversos parlars, en
expressió seva–, han guanyat en coneixement i, sobretot, en autoestima a les
zones que parlen varietats no gaire estudiades fins fa ben poc.
A l'acte de l'altre dia hi havia molta saviesa per metre quadrat. El gran
savi mallorquí concorda voluntats i la seva trajectòria intel·lectual és
reconeguda arreu. Com van dir diversos oradors, aquell acte va ser una festa. De
tant en tant, ens convé recordar que la llengua s'aferma a tots els nivells i un
dels més importants es mesura per l'altura científica. Joan Veny va tancar el
seu discurs amb un emotiu “Vos estim” que jo em permeto d'estendre més enllà
dels presents a l'acte. Veny ha dedicat tota la vida a estimar els parlants. A
tots, els d'aquí i els del costat, els d'avui i els del segle XIV. Per molts
anys, mestre.
7)
Article publicat en indirecte.cat dimecres
26 de desembre del 2012
Joan Lladonet
La caverna afirma que ocorre tot el contrari, és a dir, que la llengua
assetjada és l'espanyol. Per fer aquest article no faré res més que utilitzar
els seus arguments i modificar-ne o aclarir-ne el sentit. Els periodistes
d'aquests mitjans ho fan perquè volen sembrar un camp de mines i fer veure als
espanyols la mala bava de tots els qui s'entossudeixen a normalitzar llengües
perifèriques, que ells en la intimitat, troben que són ridícules i volen
aconseguir que tots els seus lectors i lectores també arribin a pensar com
ells.
Afirmen que el nacionalisme va contra la llengua majoritària, que
és la seva, no diuen quin nacionalisme, perquè ells ja no saben que són, perquè
la seva nació és suprema i estan per damunt dels noms terrenals. S'ha de dir a
aquests enverinadors de la paraula que el nacionalisme català, mai no actua
contra cap altra llengua, ni major ni menor, l'únic que fa és lluitar perquè la
seva llengua, la llengua catalana, pròpia en el seu territori i oficial pugui
sobreviure, res més.
Afirmen que TV3 té una llengua única i que el llibre
d'estil oficialitza l'ús exclusiu del català a tota la programació, que no es
pot utilitzar una altra llengua. Molt bé, senyors nacionalistes espanyols,
comparem TV3 i Telemadrid. Quina llengua és l'única que es pot utilitzar a tota
la programació de Telemadrid? Poden anar-hi persones de llengua catalana i
parlar en català? No. No els deixen parlar en català. I a TV3, deixen parlar les
persones que hi acudeixen en castellà? Sí. A altres televisions, la llengua de
les quals és l'espanyol, deixen parlar els assistents en altres llengües, si el
presentador pot fer traducció simultània, però mai no deixen parlar en català,
que hauria d'haver estat una altra llengua espanyola. Ara ja no són a temps de
rectificar. Aquest temps s'ha esgotat.
Expliquen els “cavernícoles” que
de la gran publicació de llibres que es fa al Principat, només un 25% són en
català, que el 69% diu que el darrer llibre que ha llegit és en espanyol, i que
els catalanoparlants només el 50% dels llibres que llegeixen és en català, i, en
canvi els no catalanoparlants llegeixen en espanyol el 90% dels llibres. Totes
aquestes dades les posen a favor que es protegeixi més l'espanyol, quan el que
ha de passar és tot el contrari. Precisament aquestes dades, iniciades i
provocades per tres segles de repressió i persecució de la llengua catalana, són
les que s'han de revertir i no s'ha de fer mai ni es fa anant en contra de la
llengua espanyola, sinó que s'ha d'afavorir i ajudar la llengua catalana. Ho
enteneu C's i PP?
Diuen que qualsevol ciutadà pot delatar els comerços
que no compleixen la llei a l'hora d'usar el català en els rètols o en l'atenció
als consumidors i que les multes poden esser molt quantioses. Però aquesta gent
no parla mai del mal tracte que reben moltes persones pel fet d'usar el català
en aquests comerços, i tampoc no es preocupen si no es compleix la llei, quan
ara es posen a la boca a tota hora que el Govern de la Generalitat no la
complirà si convoca un referèndum o si continua amb el pas ferm cap a la
consecució d'un estat propi. De totes maneres, parlen de multes de 10.000 euros
per no haver retolat en català. Que diguin noms de comerços que hagin hagut de
pagar aquesta quantitat, així com són capaços d'entrevistar dues o tres persones
que han demanat ensenyament en espanyol a les escoles, si les que hi assisteixen
són centenars de milers. No sé com no estan avergonyits. Les famílies que han
licitat per aquesta qüestió ho han fet per motius ideològics i partidistes i
deuen haver tingut suport de tot tipus de persones que volien esfondrar el
sistema català d'ensenyament, com es demostra ara, que posen un d'aquests
bàrbars tertulians de ministre del ram.
Acusen el Govern de Mas
d'incentivar persones que facin donatius a favor de la llengua catalana amb
deduccions de l'IRPF, i de subvencionar empreses que fan el mateix, i el més
greu de tot és que alguna d'aquestes empreses és independentista. Acusen que se
subvencioni Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua, quan no diuen res, sinó
que ho troben molt ben fet, que es subvencioni amb milions d'euros la FAES, que
no és més que un laboratori d'idees del PP. Continuen i es refereixen a tots els
ets i els uts que existeixen a favor de la llengua catalana, que ells diuen que
és en contra de la llengua espanyola. No tenen ni un sol argument sòlid al seu
favor, però deuen tenir un públic alienat o favorable a llegir el que ells
escriuen, tot en contra de qualsevol llengua perifèrica, però més en contra de
la catalana, que és la que més por els fa. Fins i tot han aconseguit per a
debilitar-la, que quan el rei Joan Carles es decideix que es publiqui el seu
discurs en les altres llengües, han aconseguit que es faci en català i en
valencià. Tot molt patètic. És ben necessari lliurar-se d'aquesta gent, que té
intenció de tornar a trucar de matinada.
Article publicat en elSingulardigital.cat dijous 27 de desembre del
2012
Quim Torra
"M'agradaria que el dia de Nadal, a més del president
Macià, també ens recordéssim de Pompeu Fabra"
Havíem estat reduïts al folklore i a una llengua escrita dialectal per a
eunucs, maldestra, borda, anàrquica. El provincialisme engavanyat ens estava
portant a l'extinció. Però una generació, la generació republicana, la generació
de Pompeu Fabra, va alçar-se senzillament perquè volia ser més lliure, més
audaç, més moderna. I sense una llengua fàcil, còmoda i culta, tot
inexcusablement alhora, res no s'hauria aconseguit. Va caldre imaginar-se un
idioma, dibuixar-lo, sentir-lo, tornar a fer-nos-el nostre, fer-ne milers
d'esborranys a llapis, esborrar-los, discutir-los, cedir –sovint–, per acabar dibuixant amb
carbonet cada mot, cada frase, lligats per sempre més a una geografia, a una
terra i a una llum. Gràcies a Fabra s'obria la porta a la modernitat per la via
de la normalitat. Estrenàvem una llengua i la seves possibilitats van fer el
miracle. Verdaguer n'havia salvat l'ànima; Fabra en salvava el cos. Ja no
miraríem mai més a Madrid sinó a París, Londres o Berlín. El món sencer era
nostre, perquè nosaltres ja podíem escriure sobre el món sencer.
Com no havia de gaudir Mestre Fabra en les seves
visites a la penya gran de l'Ateneu i, mentre s'embadalia mirant la tortuga,
escoltar-hi com la llengua era viva i apta per discutir, per riure, per opinar,
per pensar, per ironitzar, per crear bellesa, per destil·lar intel·ligència!
Carner, Guerau de Liost, Pla, Sagarra, Rovira, Soldevila... si aquells
escriptors haguessin vacil·lat, res tampoc no s'hagués aconseguit. I tanmateix,
ells no van dubtar ni un segon a seguir-lo; igual que Fabra no va dubtar a
rebutjar la invitació per entrar a la Real Academia de la Lengua Española: «Si a
mi se'm considerava una mena de símbol de la llengua catalana, em va semblar
molt clar que, si jo fallava, fallaria la llengua. I m'era evident que si la
llengua fallava, fallava tot.» No, ni Fabra ni la llengua no van fallar. I la
porta que va saber obrir ens va permetre abocar-nos al cosmopolitisme i tocar el
futur amb la punta dels dits.
Jordi Ginebra i Joan Solà, dos estudiosos de la
seva obra, han sintetitzat la seva ideologia, criteris i objectius: aconseguir
una llengua moderna de cultura, nacional, referencial; una llengua escrita que
reflectís la llengua parlada, que fos clara i lògica, autònoma i germana de les
altres d'Europa. Aquest va ser el seu llegat. Mai no va defallir en la tasca;
sempre va tenir confiança.
Quina immensa tristesa aquell Nadal de 1948! Ho
havien perdut tot, fins i tot l'esperança de tornar, i els morts anaven caient a
un costat i un altre de la ratlla: Rahola, Ruyra, Latorre, Maseras, Coromines,
Companys. Aquell Nadal, va morir Fabra. El següent, tampoc ja no hi seria Rovira
i Virgili. La nació queia en les tenebres franquistes. Tot pel que la generació
republicana havia lluitat –llibertat, cultura,
modernitat– era
destruït.
Al seu enterrament, a Prada, Pau Casals va
entendre la grandesa del moment i el que exigia. I així, trencant la promesa del
seu silenci, va arrencar a tocar en públic a l'església de Prada, quan sortia el
fèretre amb les despulles de Fabra. Ja sé que Casals és recordat per una
infinitat de gestos més importants, però per mi aquell ha estat sempre el més
preuat. Quan vaig a Prada visito sempre la seva tomba. M'agradaria que el dia de
Nadal, a més del president Macià, també ens recordéssim de Pompeu
Fabra.
El 1930, essent president de Palestra, va
escriure: “El problema de Catalunya depèn de l'actuació i de l'esforç de
cadascú; hem d'evitar providencialismes. Només tindrem el que nosaltres sapiguem
guanyar. Cal reconèixer tots els nostres recursos i estudiar llurs
possibilitats. No tenim un estret nacionalisme. Vivim de cara al món i si volem
la plena sobirania per al nostre poble és per a millorar la qualitat dels
nostres conciutadans i per a obtenir que Catalunya, intensament civilitzada,
pugui oferir una efectiva col·laboració en l'obra de millorament i progrés de la
humanitat”. Paraules a les quals només em queda dir Amén.
Article publicat en el diari Levante-EMV
dijous 27 de desembre del 2012
Abelard Saragossà
En la premsa, ha eixit la proposta de reduir els
membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (de 21 a 11). Per a valorar-la,
recordarem les finalitats de la institució. La creació de la institució (en el
2001) no solament ha aprofitat per a omplir un buit de les lleis valencianes.
També ha sigut útil per a buscar tres objectius socials molt
importants.
El primer és crear una institució lingüística en què els
valencians ens pugam identificar i, així, incrementar la consciència i l'amor
propi com a valencians. De fet, la majoria de valencians només canvien la forma
espontània de parlar si intuïxen que la modificació està dins del consens que va
crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El segon objectiu social és ser un instrument eficaç per
a superar la fractura social per la naturalesa i la denominació del valencià,
que tant de mal ha fet en la recuperació de l'ús públic del valencià. A les
aportacions fetes, cal incorporar-ne més.
La tercera missió social de l´Acadèmia és (ultra posar la
normativa lingüística dins de les lleis valencianes) proposar un model de
valencià que satisfaça tres condicions: ser identificador com a valencians, ser
assimilable i, com a conseqüència, ser practicable en la comunicació oral
pública. Un model lingüístic així facilitaria que tinguera incidència en el 60 o
el 70 % de la població valenciana (la repercussió actual és cap al 20 %). A més,
la institució deu actuar com en les bones lleis: argumentant i fonamentant cada
norma.
La reducció a 11 acadèmics impediria que la institució
puga representar el territori valencià i les sensibilitats lingüístiques que
coincidixen en la necessitat de potenciar la consciència de ser valencians i la
personalitat del poble valencià. Per menuda que siga la llengua, la seua
acadèmia té més de 23 membres en amunt (gallec, basc i asturià inclosos).
La reducció en membres i la proposta d'allargar 15 anys
més el nomenament a càrrec de les Corts equivaldria a afonar la institució i
afavorir els qui voldrien reactivar els enfrontaments per la naturalesa del
valencià i el seu model lingüístic.
Taula de Filologia Valenciana espera que les Corts
Valencianes mantindran la llei de creació de l´Acadèmia Valenciana de la
Llengua. Sens dubte, el Govern valencià deu reduir les despeses evitables en el
funcionament de les institucions per a superar el deute de la Generalitat. Però
això és assolible sense tocar la llei de creació de l´Acadèmia, que tant de
consens polític va tindre (el PPCV, el PSPV-PSOE, el Bloc Nacionalista Valencià
i, posteriorment, EUPV). Com ara, es pot reduir el pressupost de la
institució.
Les Corts deuen actuar potenciant la identificació dels
valencians amb la nostra societat i amb les nostres institucions públiques. És
hora de fer accions coordinades entre tots els partits polítics valencians, de
manera que el bé comú estiga per damunt dels interessos particulars. Això
augmentaria la confiança que la societat hauria de tindre en els polítics i en
les institucions públiques. Aprofitant que estem en Nadal, hauríem de fer
accions que aventen en el cor dels valencians la unió i la
solidaritat.
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - ermitori
2) Eugeni S. Reig - escatós
3) Antoni Llull Martí - Família, parents
i propincs
4) Pau Vidal -
Tec
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la
llengua catalana (Frases manllevades al castellà. Lletra
Q)
6)
Articles d'Albert Pla
Nualart
7) Bernat Puigtobella - Sóc francès,
però m'estic curant
8) Lluís Muntada - Les
universitats de Joan-Daniel Bezsonoff
9) Josep-Daniel Climent - La difusió de les Normes de
Castelló
12) Ramon Sangles i Moles - Els
rètols
Si durant l'any 2013 voleu
rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací